Search

Són molts els estudis que plantegen una relació entre els aspectes cognitius generals de l'individu i els efectes positius que aporta l'educació musical. Aquest article té l'objectiu de fer una revisió de les principals aportacions en recerques en psicologia de la música de les últimes dècades en l'àmbit internacional sobre aquesta relació. L'article fa un repàs a les relacions en l'àmbit de les llengües -el més pròsper-, la intel·ligència i la memòria, el raonament espacial i la matemàtica, per acabar assenyalant implicacions per a l'educació musical.

Fa quinze anys, al 2001, rebíem l'encàrrec de la revista Temps d'Educació de muntar un monogràfic dedicat a l'educació musical. En aquell moment ens va semblar oportú dedicar un article a cadascun dels àmbits on la música esdevé activitat formativa, tant en els formals com els no formals i els informals. D'aquesta manera, el núm. 25 de la revista donava visibilitat a un seguit d'accions musicals descoordinades però que apuntaven a un objectiu similar: transformar la nostra societat en un entorn més artístic mitjançant la música.

Recensió de "El Zohar de Barcelona" i "La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample"., Recension of "El Zohar de Barcelona" and "La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample"., Recensión de "El Zohar de Barcelona" y "La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample".

La formación de los educadores sociales pasa por conseguir que desarrollen unas competencias transversales que les permitan desenvolverse en diversos contextos laborales. Estas competencias están estrechamente relacionadas con las fortalezas de carácter formuladas por Peterson y Seligman (2004). En este artículo se muestra un estudio exploratorio transversal realizado con treinta estudiantes de cuarto curso del grado de Educación Social de la Universidad de Barcelona en el curso 2014 2015, en el que se aplica el VIA, inventario de fortalezas (VIA IS), que nos permite conocer las fortalezas de carácter de estos estudiantes. Tras concretar las fortalezas que aparecen en los distintos planes docentes, los resultados muestran que el VIA IS resulta un instrumento válido para evaluar eficazmente las competencias de carácter que adquiere el alumnado en el grado de Educación Social. Posteriormente, se ha cotejado esta investigación con estudios realizados con otros estudiantes de diversos grados y diferentes universidades y se ha dialogado sobre los resultados, y a partir de ahí se han aportado referencias para mejorar la propuesta docente del grado de Educación Social.

En este artículo se presenta una experiencia de investigación en el marco de los estudios de Comunicación Audiovisual de la Universidad de Barcelona. El objetivo ha sido diseñar las directrices académico-docentes de la materia Proyectos del Grado de Comunicación Audiovisual. Durante los meses de octubre y noviembre de 2012, se realizó un estudio cualitativo descriptivo, de carácter exploratorio y con metodología multifuente para identificar aquellos aspectos que permiten el desarrollo de una propuesta didáctica caracterizada por el desarrollo de las competencias del estudiante. Se optó por realizar dos seminarios prospectivos como técnica de recogida de datos. Esta metodología es considerada especialmente útil para estudiar la generación de representaciones sociales, dado que a partir del debate grupal emerge el significado compartido acerca del tema de discusión. Los informantes fueron identificados como clave por el hecho de ser docentes, egresados y/o empleadores de Comunicación Audiovisual. El análisis de contenido muestra un cierto grado de consenso entre profesores, profesionales y egresados con respecto a los conocimientos/habilidades requeridos por los estudiantes y docentes para el desarrollo de un proyecto audiovisual. Se evidencia la conceptualización del proyecto como un proceso y un producto que requiere la puesta en práctica de conocimientos y habilidades, así como el papel relevante que estudiantes y profesores tienen frente a los empleadores. Así mismo se observa el gap existente entre las competencias descritas en la titulación y las expresadas en los seminarios prospectivos. Mientras la titulación apuesta principalmente por el desarrollo de las competencias relativas al “saber hacer”, los empleadores, docentes y egresados focalizan principalmente las relativas al “saber ser”. La principal contribución de esta experiencia es reflexionar sobre los mecanismos que permiten al profesorado diseñar de forma colaborativa, junto con egresados y profesionales del sector, pautas y estrategias de enseñanza-aprendizaje en el marco del Espacio Europeo de la Educación Superior (EEES)., This article presents an experience of action research in the context of Communication Studies at the University of Barcelona. The aim of this experience was to design the academic-educational guidelines of the subject Projects of the Degree in Communication Studies. This experience, developed in October and November 2012, is a qualitative, descriptive, exploratory and multisource methodology study. The goal was to identify those aspects that enable the development of a didactic contribution characterized by the development of the skills of the student. Two prospective seminars were conducted as data collection technique. This methodology is considered especially useful to study the generation of social representations, as shared meanings about the topic emerge from group discussion. Informants were identified as key since they were teachers, graduates and / or employers of Audiovisual Communication. Content analysis results showed some degree of consensus among teachers, professionals and graduates regarding the knowledge / skills required by students and teachers to develop an audiovisual project. There is a clear conceptualization of the project as a process and a product that requires the implementation of knowledge and skills, as well as the important role that students and teachers have in relation to employers. The gap between the competencies described in the degree and those expressed in the prospective seminars can also be observed. While the degree focused mainly on the development of skills related to "know-how”, employers, teachers and alumni focused mainly on those related to "know how to be". The main contribution of this experience is to reflect on the mechanisms that allow teachers to collaboratively design, along with alumni and professionals, guidelines and strategies to teach and learn in the framework of the European Higher Education Area (EHEA)., En aquest article es presenta una experiència d'investigació en el marc dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. L'objectiu ha estat dissenyar les directrius acadèmic-docents de la matèria Projectes del Grau de Comunicació Audiovisual. Durant els mesos d'octubre i novembre de 2012, es va realitzar un estudi qualitatiu descriptiu, de caràcter exploratori i amb metodologia multi-font, per tal d’identificar aquells aspectes que permeten el desenvolupament d'una proposta didàctica caracteritzada pel desenvolupament de les competències de l'estudiant. Es va optar per realitzar dos seminaris prospectius com a tècnica de recollida de dades. Aquesta metodologia és considerada especialment útil per l’estudi de la generació de representacions socials, atès que a partir del debat grupal emergeix el significat compartit sobre el tema de discussió. Els informants van ser identificats per fet que són docents, egresats i/o empleadors de Comunicació Audiovisual. L'anàlisi de contingut mostra un cert grau de consens entre professors, professionals i egresats pel que fa als coneixements/habilitats requerits pels estudiants i docents per al desenvolupament d'un projecte audiovisual. S'evidencia la conceptualització del projecte com un procés i un producte que requereix la posada en pràctica de coneixements i habilitats, així com el paper rellevant que estudiants i professors tenen enfront dels empleadors. Així mateix s'observa el gap existent entre les competències descrites en la titulació i les expressades en els seminaris prospectius. La titulació aposta principalment pel desenvolupament de les competències relatives en saber fer”, en canvi els empleadors, docents i egresats focalitzen principalment les relatives en el “saber ser”. La principal contribució d'aquesta experiència és reflexionar sobre els mecanismes que permeten al professorat dissenyar de forma col·laborativa, juntament amb egressats i professionals del sector, pautes i estratègies d'ensenyament-aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES).

Quan es parla d'estudiar música, sovint ens ve al cap la paraula conservatori; hi estem tan acostumats que ni ens adonem del caracter conservador que anomenem al principal centre on s'estudia la nostra materia. En aquest context, vèncer aquest immobilisme i infondre un esperit més actual en l'ensenyament de la música, no ha estat gens fàcil, ja que les institucions sempre han procurat evitar ficar-se en terrenys incerts. Sia per desconeixement, sia per falta d'infraestructures adequades, de suficients medis o de personal qualificat, hem hagut d'esperar a l'aplicació de la LOGSE per assistir a una veritable normalització de la música en l'ensenyament obligatori, a la vegada que s'aconseguia actualitzar els ensenyaments artisticomusicals impartits en els «conservatoris» esmentats.

Este articulo pretende mostrar los avances e investigaciones màs recientes sobre el estudio del entorno en la formación del oído humano, entendiéndolo como una primera configuración pre-musical. Un breve repaso a los textos sagrados y míticos de los más variados tiempos y lugares nos permitirá reflexionar acerca de la enorme importancia del sonido en nuestra educación, tanto en el ámbito físico como emocional e intelectual. Se da un repaso a los efectos más clásicos del sonido sobre el cuerpo y la mente, a fin de entender la importancia de tomar conciencia de nuestro paisaje sonoro cotidiano. Posteriormente se explicita la evolución del oído humano en crecimiento del niño hasta llegar a la educación musical, haciendo especial hincapié en las relaciones entre la música y el lenguaje a partir de la audición y los primeros pasos en el aprendizaje del habla.

Aquest article explica les principals influències entre la música francesa i catalana durant l'Edat Mitjana. Els principals agents d'aquesta relació de nord a sud els trobem en l'expansió de la reforma gregoriana, la notació aquitana, el model d'escoles corals a les capelles, les escoles franceses de ministrers i la contractació de músics francesos a les capelles peninsulars. Els trobadors representaran una relació en totes dues direccions, pervivint llur característiques musicals en la música tradicional d'ambdós territoris. Els moviments Ars Antiqua i Ars Nova, iniciats fonamentalment a França també s'introduiran a Catalunya amb obres tan notòries com el Llibre Vermell de Montserrat