La bellesa dels versos d'Ausias March ha representat des de sempre un repte per als lectors. Ja des de la seua primera edicio antiga (1539), tots els editors han sentit la necessitat d'adjuntar-hi informacio complementaria de caire lexic que en facilite la comprensio als receptors. Aixi, aquesta primera edicio contenia una traduccio al castella i les edicions posteriors glosses explicatives o vocabularis de vocables scurs. Si, a causa de les dificultats d'intel·lecio, l'obra ja representava un repte per als lectors del s. xvi (quasi-coetanis de March, que compartien amb ell una llengua i una visio del mon), amb el pas del temps aquest repte s'ha anat incrementant, com demostren els nombrosos articles, llibres i estudis (per a una recopilacio extensa, vegeu les bibliografies de Santanach & Martines, 2000; Martines, 2000 i Fuster, 2009) que s'han dedicat a esbrinar el vertader significat que contenen els versos del poeta. Ara, des del nostre segle xxi, amb una distancia temporal de mes de cinc segles, ens enfrontem al repte d'aportar el nostre obol a l'estudi del llenguatge poetic d'Ausias March. Es tracta d'una empresa complicada, per a la consecucio de la qual aprofitarem tots els avantatges que ens han proporcionat aquests cinc segles transcorreguts: per una banda, els treballs previs sobre la llengua de March i de lexic (i fraseologia) en general; per l'altra, les eines informatiques amb que ens han fornit les noves tecnologies, aplicades al processament informatic de textos i a la creacio i gestio de corpora textuals. Des del s. xvi, els nostres predecessors han treballat sobre el lexic d'Ausias March, de forma general o mes habitualment de forma parcial, centrant-se en les paraules complicades (o vocables scurs). Nosaltres hem decidit adoptar un punt de vista lleugerament diferent i analitzar la llengua de March des d'una perspectiva supralexica. De fet, el nostre objectiu sera fer una aproximacio general al lexic de March des d'una perspectiva col·locacional, es a dir, des d'una perspectiva que va mes enlla de la paraula aillada i te en compte les combinacions de mots. Cal dir que el present treball esta clarament inspirat per l'afirmacio de J.R. Firth (1957: 179): You shall know a word by the company it keeps! (en catala, digue'm amb qui un mot va i et dire el que sera). Aixi com per les investigacions del seu deixeble John Sinclair i el seu concepte primigeni de col·locacio, concepte que matisarem mes endavant i que situarem en relacio amb el marc teoric de la fraseologia. Com que es un concepte clau en el titol i no volem decebre els lectors de la nostra tesi, ens agradaria avancar que no totes les combinacions tractades en aquest treball entren dins del camp de la fraseologia, nogensmenys, aquesta disciplina resulta fonamental per a determinar quines hi pertanyen. Pel que fa al processament informatitzat de llengues, la llengua de March ha estat processada informaticament amb anterioritat, com demostra l'existencia de les utils concordances de la seua obra completa. No obstant aixo, per a dur a terme la nostra analisi, necessitavem un processament informatic mes profund que incloguera un nivell d'anotacio mes alt. Aixi, hem hagut de crear algunes eines i material informaticolinguistic de suport a fi de poder-la realitzar. Aquestes eines s'han traduit, entre d'altres, en l'obtencio d'un diccionari electronic que recull totes les formes i lemes de l'obra de March (basat en l'edicio d'Archer, 2007 [2009]), el qual permet l'anotacio morfosintactica i la lematitzacio del text. Com a consequencia de les premises exposades anteriorment, la present tesi s'ha marcat com a objectius concrets: a) Obtenir un diccionari electronic que reculla totes les formes i lemes de l'obra de March (basat en l'edicio d'Archer, 2009). Aquest diccionari permetra l'anotacio morfosintactica i la lematitzacio del text i sera especialment interessant per a estudiar el lexic de March. b) Obtenir una descripcio general del lexic de March. c) Obtenir una descripcio exhaustiva, especialment lexica i ortografica, de les col·locacions (en sentit ampli) presents en l'obra de March. d) Analitzar les col·locacions (en sentit ampli) presents en l'obra de March segons les ultimes tendencies de la teoria fraseologica. e) Aportar una seleccio d'expressions fraseologiques presents en l'obra d'Ausias March que formen part del cabal lexic de la llengua catalana del s.xv (ja que es troben troben presents en altres obres de l'epoca) f) Aportar instruments i dades filologiques a les institucions competents en materia de normativitzacio linguistica (Academia Valenciana de la Llengua, Institut d'Estudis Catalans i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), en un moment com l'actual, tan significatiu per a l'establiment de la llengua comuna.