Search

Aquesta monografia observa l'impacte del gran desenvolupament de les estructures fiscals i financeres, en especial de les corporacions locals, en el teixit social de la Catalunya del període comprès entre mitjan segle XIV i mitjan segle XV. Fent atenció al cas concret de la ciutat de Girona dotat de nombroses fonts documentals- i a partir de l'ús del mètode prospogràfic, analitza els protagonistes dels principals negocis que es formaren entorn de la tresoreria municipal, això és: la concertació de crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, l'oferta de serveis financers i, finalment, la provisió de béns. Alhora, té en compte d'altres ens a banda del municipi de Girona que també es trobaven dins l'òrbita dels col·lectius que invertiren o participaren de l'activitat econòmica generada per l'erari local gironí. Un primer objectiu és, doncs, descriure la composició social d'aquests grups i els seus possibles vincles amb els òrgans de govern reconstruïts en el marc d'una recerca de més abast que la que es recull en el llibre. Així mateix, pretén veure fins a quin punt les noves oportunitats d'inversió i negoci sorgides entorn de les administracions durant les dècades centrals del tres-cents afavoriren la mobilitat ascendent en determinats sectors.

Aquesta contribució s'apropa als negocis que generava el sistema fiscal del General de Catalunya centrant-se en l'exemple de l'àrea de Girona durant el període comprès, a grans trets, entre els anys 1380 i 1440. Després d'una breu presentació de les figures impositives objecte d'estudi, es traça una prosopografia dels inversors en l'arrendament de generalitats dels draps al districte fiscal de la ciutat de l'Onyar i dels que, originaris d'aquest territori, s'adjudicaren els d'altres demarcacions. Tot plegat, amb l'objectiu d'identificar perfils habituals entre els que participaren en la col·lecta dels drets del General i d'entreveure les connexions que mantenien amb els sectors econòmics més vinculats als productes gravats., Aquest article s'inscriu dins del projecte d'investigació "La coyuntura económica y demográfica en Cataluña a fines de la época medieval: análisis crítico de los indicadores fiscales y financieros" (ref. HAR2014-54205-C2-1-P), i s'ha realitzat en el marc del Grup de Recerca Consolidat "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2017 SGR 1068).

Reseña crítica de: Juan A. BONACHÍA HERNANDO, David CARVAJAL DE LA VEGA (eds.), Los negocios del hombre: comercio y rentas en Castilla. Siglos XV y XVI, Valladolid, Castilla Ediciones, 2012, 321 pp. ISBN 978-84-96186-79-8., Con el sugerente título Los negocios del hombre: comercio y rentas en Castilla. Siglos XV y XVI, se publicó recientemente una obra colectiva dirigida por J.A. Bonachía y D. Carvajal de la Universidad de Valladolid que incluye aportaciones del proyecto coordinado de I+D “Poder, sociedad y fi scalidad en la Corona de Castilla: un estudio comparado de las Merindades castellanas en la época Trastámara” integrado por sendos grupos de la mencionada universidad y de la del País Vasco. Tal como anuncian los editores en la introducción, el objetivo general del libro pasa "por aportar otra pieza más a la reconstrucción de la Historia de la realidad económica y social de Castilla entre fi nes de la Edad Media y comienzos de la Modernidad", un tema al que, según reconocen, ya se han dedicado numerosos estudios.

Comentario bibliográfico de: Sandra BERNATO, L’artesania a Girona al segle XV, Lleida, Pagès editors, 2012, 223 pp. ISBN 978-84-9975-279-2., Amb el títol L’artesania a Girona al segle XV, S. Bernato presenta, dins de la col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum de Pagès editors, dos corpus de regestos d’entorn a un miler d’actes notarials a propòsit de menestrals de la capital gironina durant les dècades centrals del quatre-cents. Els elencs documentals s’acompanyen de sengles estudis, d’un apèndix a propòsit de la presència d’artesans d’orí- gens gironins a la ciutat de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i d’un índex onomàstic.

Reseña crítica de: Alejandro Martínez Giralt, El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 2012, 124 pp. ISBN 978-84-937790-3-0., Al llarg de l’obra s’exposa com s’articulà la senyoria dels vescomtes de Cabrera sobre un territori i els seus habitants en els darrers segles medievals. En un primer apartat, s’introdueixen les línies mestres del procés pel qual els antics vescomtes de Girona assentaren el seu poder en diversos enclavaments, fi ns que quallà una demarcació senyorial mínimament compacta i, sobretot, percebuda així i identifi cada pels contemporanis com a vescomtat de Cabrera.

Comentario bibliográfico de: García Edo, Vicent (ed.). El Llibre Verd Major de Perpinyà (s. XII-1395), Barcelona, Fundació Noguera, 2010. 816 p., El Llibre Verd Major de la capital rossellonesa, que ara edita Garcia Edo i s'incorpora a la col·lecció de llibres de privilegis de la Fundació Noguera, fou redactat a la dècada de 1390 (segons prova l’editor, fou compilat, en concret, per encàrrec dels cònsols de l’any 1394-95). Inclou tres-cents tretze documents datats entre mitjan segle XII i 1395, a més d’afegits posteriors del període entre 1510 i 1785. En els primers folis s’hi recullen els anomenats Costums de Perpinyà i a continuació quaranta-cinc grups de documents emanats successivament de les cancelleries dels comtes del Rosselló, dels reis de Mallorca i, és clar, del casal d’Aragó.

Reseña crítica de: Mario LAFUENTE GÓMEZ, Dos Coronas en guerra: Aragón y Castilla (1356-1366), Zaragoza, Grupo de Investigación Consolidado CEMA, 2012, 239 pp. (Colección Mancuso; 6). ISBN 978-84-9252251-4., En "Dos Coronas en guerra: Aragón y Castilla (1356-1366)", Mario Lafuente ofrece una síntesis completa, actualizada y esclarecedora de una contienda decisiva en el devenir de los reinos peninsulares bajomedievales. Como es sabido, la Guerra de los Dos Pedros, también llamada guerra contra Castilla desde la perspectiva catalanoaragonesa, fue destructora y sangrienta en palabras de autores como M.T. Ferrer i Mallol y, al mismo tiempo, tuvo en ambos territorios enfrentados hondas consecuencias en muchos sentidos.

Fabrizio TITONE, Governments of the Universitates: Urban Communities of Sicily in the Fourteenth and Fifteenth Centuries, Turnhout, Brepols, 2009, 320 pp. (Studies in European urban history (1100-1800); 21). ISBN 978-2-503-52757-4, En la presente obra, Fabrizio Titone pone de relieve el papel jugado por las ciudades en la vertebración político-institucional del reino de Sicilia en la Baja Edad Media. En medio de un panorama historiográfi co bastante consolidado y que ya había conseguido sacar el caso siciliano de la insularidad, el autor acomete la tarea de revisar la decisiva relación entre la monarquía y los gobiernos municipales. Como se expone en la introducción, el método principal consiste en un estudio integrado de los diversos centros urbanos, a partir de la combinación de la documentación central (en esencia de la cancillería real) con los fondos locales. Se persigue un enfoque de larga duración, aunque se admite, desde un principio, que el período tratado con mayor profundidad es el de los reinados de Martín I y Alfonso IV el Magnánimo, en especial este último.