Search

La distribució desigual de la riquesa és un tema que preocupa cada vegada més a les societats contemporànies però té fortes arrels en el passat. Diversos autors han traçat els orígens d'aquesta desigualtat reconstruint sèries històriques, recopilant i harmonitzant dades de fonts i registres amb una cobertura territorial i temporal desigual (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 i 2020)). Pocs llocs en el món disposen de sèries estadístiques que permetin reconstruir els patrons de desigualtat socioeconòmica d'acord amb una única font documental. Barcelona i la seva àrea són un d'aquests llocs. La Barcelona Historical Marriage Database, creada en el marc del projecte Advanced Grant Five Centuries of Marriages dirigit per la Prof. Anna Cabré, ha possibilitat analitzar per a un període de cinc segles la distribució de la riquesa a partir de les taxes fixades als matrimonis celebrats en la seva Diòcesi entre 1451 i 1880. En aquest número de Perspectives Demogràfiques examinem l'evolució de la desigualtat des de l'Antic Règim fins a la consolidació de la industrialització, la concentració de la riquesa i la composició i substitució de les elits econòmiques de l'àrea de Barcelona. Unequal distribution of wealth is a matter of growing concern in contemporary society, but it is also one with deep roots in the past. Several authors have traced the origins of this inequality by reconstructing historical series and collecting and harmonising data from sources and records with uneven territorial and temporal cover (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 and 2020)). Few places in the world have data series that make it possible to reconstruct the patterns of socioeconomic inequality by drawing on a single source. Barcelona, including its hinterland, is one of these places. The Barcelona Historical Marriage Database, which was created under the auspices of the Advanced Grant project Five Centuries of Marriages headed by Professor Anna Cabré, has made it possible to analyse, over a period of five centuries, the distribution of wealth by studying the taxes levied on marriages held in the Diocese from 1451 to 1880. This number of Perspectives Demogràfiques offers an account of the evolution of inequality from the ancien régime through to the consolidation of industrialisation, the concentration of wealth, and the composition and replacement of economic elites in the Barcelona area. La distribución desigual de la riqueza es un tema que preocupa crecientemente a las sociedades contemporáneas pero que tiene fuertes raíces en el pasado. Diversos autores han trazado los orígenes de esta desigualdad reconstruyendo series históricas, recopilando y armonizando datos de fuentes y registros con una cobertura territorial y temporal desigual (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 y 2020)). Pocos lugares en el mundo disponen de series estadísticas que permitan reconstruir los patrones de desigualdad socioeconómica en base a una única fuente documental. Barcelona y su hinterland son uno de estos lugares. La Barcelona Historical Marriage Database, creada en el marco del proyecto Advanced Grant Five Centuries of Marriages dirigido por la Prof. Anna Cabré, ha posibilitado analizar para un periodo de cinco siglos la distribución de la riqueza a partir de las tasas impuestas a los matrimonios celebrados en su Diócesis desde 1451 a 1880. En este número de Perspectives Demogràfiques examinamos la evolución de la desigualdad desde el Antiguo Régimen hasta la consolidación de la industrialización, la concentración de la riqueza y la composición y sustitución de las élites económicas del área de Barcelona.

The role of the family in both individual social status attainment and labor careers during industrialization was questioned by the Modernization theory. Accordingly, familial nuclearization was argued to be one of the causes. However, little has been said on this topic regarding societies in which stem or joint families were important as in the case of Southern Europe. This article studies the industrialization effects on the familial influence for the individuals' social destinations and labor career progressions on cohorts born between 1860 and 1909 in Catalonia in an area of early industrialization and fertility decline, through the Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. The results show that family influence on occupational attainment decreased during the industrialization in Catalonia, albeit did not vanish totally. Moreover, this loss of familial influence was concomitant with the fertility decline, entailing an interdependent relationship between the effects of industrialization and shrinking number of offspring. In contrast to societies with a prevalence of nuclear families, Catalonia faced changes in family influence and fertility decline without losing the strong presence of stem families. The youngest cohorts facing industrialization's consolidation attained higher levels of occupational status, while the oldest cohorts within the initial stages of industrialization achieved less career progression and faced social immobility, which is explained by the proletarianization effect. Nevertheless, this general enhancement over time did not break the social stratification caused by social background, which demonstrates that inequality in accessing opportunities is linked to the capacity to generate progress or demotion within societies. La teoria de la Modernització, ja clàssica, pressuposa la pèrdua d'influència de la família en l'estatus social i en les trajectòries ocupacionals dels seus descendents, en part, com a conseqüència de la industrialització. En aquest sentit, alguns autors han assenyalat la nuclearització de les famílies com una de les seves causes. Malgrat això, poc s'ha dit sobre el tema en societats on la família troncal era imperant, com en el cas del sud d'Europa. En aquest article es proposa estudiar els efectes de la industrialització en la pèrdua d'influència de les famílies en les destinacions socials i/o ocupacionals dels seus descendents a Catalunya per les cohorts nascudes entre 1860 i 1909. Concretament s'analitzarà el cas d'estudi de Sant Feliu de Llobregat, un àrea de primerenca industrialització i de precoç disminució de la fecunditat, utilitzant la Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. Els resultats mostren com la influència familiar en l'estatus social i/o ocupacional dels fills va disminuir durant la industrialització a Catalunya, encara que no es va esvair per complet. Aquesta pèrdua va ser concomitant amb la disminució de la fecunditat encara que la prevalença de la família troncal va continuar sent important. Les cohorts més joves (1890-99 i 1900-09) que van tenir la seva entrada al mercat laboral durant la consolidació de la industrialització van aconseguir nivells més alts d'estatus ocupacional que les cohorts més antigues (1860-69 i 1870-79) que s'havien incorporat en les etapes inicials de la industrialització. Aquestes cohorts van mostrar una menor progressió professional i van notar una major immobilitat social, un aspecte que s'explica per un procés de proletarització. L'ordre de naixement dels individus també resulta ser cabdal per a la seva progressió social. D'aquesta manera, els primogènits de les cohorts més antigues assolien un millor estatus socioeconòmic en comparació al de la resta dels germans. En canvi, els germans nascuts en segona posició mostraren un millor estatus que els primers germans en les cohorts més joves. Aquests elements evidencien el declivi del sistema català de l'hereu únic. No obstant això, la millora general en termes de progressió social al llarg del temps no va facilitar la ruptura de l'estratificació social, la qual cosa demostra que la desigualtat en l'accés d'oportunitats està vinculada a la capacitat de generar progrés en les pròpies trajectòries ocupacionals individuals, encara que pertànyer a una família benestant ajudava a la seva consolidació. La teoría de la Modernización, ya clásica, presupone la pérdida de la influencia de la familia en el estatus social y en las trayectorias ocupacionales de sus descendientes, en parte, como consecuencia de la industrialización. En este sentido, algunos autores han señalado la nuclearización de las familias como una de sus causas. Sin embargo, poco se ha dicho sobre este tema en sociedades donde la familia troncal era imperante, como en el caso del sur de Europa. En este artículo se propone el estudio de los efectos de la industrialización en la pérdida de influencia de las familias en los destinos sociales y/u ocupacionales de sus descendientes en Cataluña para las cohortes nacidas entre 1860 y 1909. Concretamente se analizará el caso de estudio de Sant Feliu de Llobregat un área de temprana industrialización y pronta disminución de la fecundidad, utilizando la Sant Feliu Longitudinal Demographic Database. Los resultados muestran como la influencia familiar en el estatus social y/u ocupacional de los hijos disminuyó durante la industrialización en Cataluña, aunque no se desvaneció por completo. Además, esta pérdida fue concomitante con la disminución de la fecundidad aunque la familia troncal continuó imperando. Las cohortes más jóvenes (1890-99 y 1900-09) que tuvieron su entrada en el mercado laboral durante la consolidación de la industrialización alcanzaron niveles más altos de estatus ocupacional que las cohortes más antiguas (1860-69 y 1870-79) que se habían incorporado en las etapas iniciales de la industrialización. Estas mostraron una menor progresión profesional y observaron una mayor inmovilidad social lo que se explica por un proceso de proletarización. El orden de nacimiento de los individuos también resultó clave para la progresión social de estos. De esta manera, los primogénitos de las cohortes más antiguas tuvieron mejor status socioeconómico que el resto de sus hermanos, mientras que los segundos hermanos mostraron un mejor status en las cohortes más jóvenes. Estos elementos evidencian el declive del sistema catalán de heredero único. Sin embargo, la mejora general en términos de progresión social observada a lo largo del tiempo no facilitó la ruptura de la estratificación social, lo que demuestra que la desigualdad en el acceso de oportunidades está vinculada a la capacidad de generar progreso en las propias trayectorias ocupacionales individuales. En verdad, los individuos que provenían de familias acomodadas vieron una mejor consolidación de sus trayectorias.