Search

Aquesta tesi versa sobre l'entrevista estructurada aplicada en les avaluacions que es realitzen per valorar les condicions psicològiques per dur un arma de foc en les policies locals de Catalunya. Aquesta té la finalitat d'ajudar i contribuir a la detecció i prevenció d'usos inapropiats de l'arma de foc en aquest col·lectiu de seguretat. S'ha dividit la tesi en dos parts. La primera analitza la fiabilitat i validesa externa de l'esmentada entrevista, mentre que la segona cerca aquells predictors del bon i mal ús de l'arma de foc mitjançant la mateixa entrevista i un estudi transversal i un de casos. Les dades s'han recollit en el marc de les avaluacions periòdiques vers l'arma de foc que, segons el Decret 219/1996, duu a terme el Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya a les policies locals de Catalunya cada dos anys. En total, s'han recollit 250 casos, partint de l'any 2012 cap enrere. La gran majoria dels casos pertanyien al gènere masculí i d'edats compreses entre els 31 i els 50 anys. Han estat representades plantilles de diverses mides, així com les seves diferents categories jeràrquiques. El nivell d'estudis ha estat inferior en policies sense càrrec de comandament. Les àrees d'estudi i d'interès han estat: laboral, clima laboral, arma, afectiva, personal i perfil psicopatològic. Dites àrees s'han desglossat en múltiples variables, les quals també han estat objecte d'anàlisis. Les mesures utilitzades per extreure informació de les variables han estat la pròpia entrevista estructurada i una breu enquesta de seguiment per avaluar el rendiment dels policies als quals se'ls ha retirat l'arma de foc. Els mètodes estadístics emprats per a l'anàlisi de les dades i l'elaboració del treball han estat el Coeficient Kappa, el Model de regressió logística, el Test Xi quadrat i la Tècnica de l'Arbre de decisió. Dels resultats obtinguts, destacar que les proves de fiabilitat interexaminadors i de validesa externa en les dife, This thesis deals with the structured interview applied to the performed evaluations to assess psychological conditions to carry a firearm in the local police of Catalonia. This aims to help and contribute to the detection and prevention of inappropriate uses of firearms in this security force. The present thesis' work is divided into two parts. The first one examines the reliability and external validity of the interview. The second part is focused on the search of factors that are predictors of good or bad use of firearms using for this purpose the same interview, a cross-sectional study and cases study. Data were collected as part of regular assessments towards the gun, that according to Decree 219/1996, is carried out by the Service Selection, Monitoring and Evaluation of the Institute of Public Safety in Catalonia local police in Catalonia every two years. The final sample consisted of 250 cases collected from 2012 to backwards. The large majority of the cases were male aged between 31 and 50 years. On this sample were included and represented police organizations with different staff number as well as their different hierarchical categories. The level of education was lower by police without command. The areas of study and interest were: labor, work environment, gun, emotional, personal and psychopathology. These areas have been divided into multiple variables, which have also been subject to analysis. The measures used to obtain information about these variables have been: their own structured interview and a brief follow-up survey to evaluate the performance of the police whose firearm was taken out. The statistical methods used for data analysis and preparation of this work are the Kappa coefficient, the logistic regression model, the Chi square test and Technology of the decision tree. The results obtained at the interexaminer reliability tests and external validity in different areas of the interview showed a kappa coefficient located between 0.5 and 0.8

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l'esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d'insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l'esquizofrènia, tot i que no s'han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L'alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l'esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s'han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d'exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L'objectiu d'aquest estudi ha estat aportar evidència d'una relació significativa entre el dèficit d'insight i l'alteració de processos de memòria frontal en l'esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l'insight. S'han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l'escala PANSS i l'insight amb l'escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l'insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d'insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l'escala SUMD, aquells amb 'insight' ( 3), per comparar el nivell d'execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l'insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística, Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score ('insight' 3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; th

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l'esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d'insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l'esquizofrènia, tot i que no s'han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L'alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l'esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s'han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d'exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L'objectiu d'aquest estudi ha estat aportar evidència d'una relació significativa entre el dèficit d'insight i l'alteració de processos de memòria frontal en l'esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l'insight. S'han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l'escala PANSS i l'insight amb l'escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l'insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d'insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l'escala SUMD, aquells amb 'insight' ( 3), per comparar el nivell d'execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l'insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística, Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score ('insight' 3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; th

Descripció del recurs: 14 juliol 2011, Els pacients amb esquizofrènia presenten un dèficit en àrees de la cognició social. Entre d'altres, diversos estudis han demostrat a) un dèficit en el reconeixement d'expressions facials relacionat amb un funcionament aberrant en l'amígdala cerebral i b) un dèficit a l'hora d'interpretar correctament els pensaments i les emocions dels altres que s'ha associat de forma teòrica amb la manca de consciència de malaltia i amb un funcionament anòmal en estructures prefrontals. En el moment actual hi ha encara una escassetat d'estudis en mostres de pacients en primer episodi psicòtic, que són necessaris per a aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals de l'esquizofrènia evitant les variables de confusió del tractament i del curs deteriorant de la malaltia. El nostre treball es basa en l'estudi d'aquests dos dèficits de la cognició social a través d'un estudi de ressonància magnètica estructural i funcional en pacients en primer episodi psicòtic amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals d'aquests dominis en l'esquizofrènia. El nostre estudi és el primer que avalua aquestes dues esferes mitjançant ressonància magnètica en un primer moment sense la influència del tractament, i en un segon moment un cop el tractament ha conduït a una estabilitat clínica, Els resultats de les imatges funcionals donen suport a un hipofuncionament de les estructures límbiques, incloent el complex amígdala-hipocamp, durant el reconeixement d'expressions facials en el grup de pacients durant el debut de la malaltia. Alhora, el nostre treball és el primer estudi que evidencia una milloria d'aquest funcionament després del tractament. Aquesta troballa, i els patrons d'activació davant de cada estímul emocional, suggereixen un model de relació activitat amigdalar / estímul emocional en el grup de pacients, diferent al patró del grup control. Aquest model explicaria les aparents contradiccions en la bibliografia prèvia. Els resultats d, Los pacientes afectos de esquizofrenia presentan un déficit en diversas áreas de la cognición social. Entre otros, diversos estudios han mostrado un déficit en 1) el reconocimiento de expresiones faciales, relacionado con un funcionamiento aberrante en la amígdala cerebral y 2) un déficit en la inferencia e interpretación de los estados mentales de los demás, que se ha asociado de forma teórica con la ausencia de conciencia de enfermedad y con un funcionamiento anómalo en estructuras cerebrales prefrontales. En el momento actual existen aún pocos estudios con muestras de pacientes en primer episodio psicótico, que son necesarios para profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de la esquizofrenia evitando así las variables de confusión del tratamiento y del curso deteriorante de la enfermedad. Con el objetivo de profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de estos dos dominios de la cognición social en la esquizofrenia, estudiamos mediante resonancia magnética estructural y funcional a pacientes en primer episodio psicótico. Nuestro estudio es el primero en evaluar estas dos esferas mediante resonancia magnética funcional en un primer tiempo sin la influencia del tratamiento, y en un segundo tiempo una vez el tratamiento ha conducido a la estabilidad clínica. Los resultados de las imágenes funcionales muestran una hipoactividad de las estructuras límbicas, incluyendo el complejo amígdala-hipocampo, durante el reconocimiento de expresiones faciales en el grupo de pacientes antes de iniciar el tratamiento. Además, los resultados muestran un aumento en la actividad de la amígdala después del tratamiento. Este hallazgo, junto con los distintos patrones de activación durante cada uno de los estímulos emocionales presentados, permiten sugerir un modelo de relación entre actividad amigdalar y estímulo emocional, diferente en el grupo de pacientes que en grupo control. Este modelo explicaría las aparentes contradiccion, Patients with schizophrenia show a deficit in several areas of social cognition. Amongst them, previous studies have shown 1) an impairment in facial emotion recognition which has been related to abnormal amygdala activation and 2) a deficit on inference and interpretation of the emotions of others, which has been theoretically associated with a lack of insight and with a malfunction in prefrontal areas. At present there are still few studies with samples of first psychotic episode patients, which are necessary to deepen the understanding of structural and functional basis of schizophrenia avoiding the confounding effects of treatment and the course of illness. In order to study in depth the structural basis and functional domains of these two deficits in social cognition in schizophrenia we used structural and functional MRI in patients with first psychotic episode. Our study is the first to longitudinally evaluate these two areas using functional MRI in first episode subjects first, without the influence of treatment, and second, once the treatment has led to clinical stability. The functional neuroimaging results show an underactivation of limbic structures, including the amygdala, during the recognition of facial emotions in patients before starting antipsychotic drugs. At the same time, we found a trend to increase amygdala activation after antipsychotic drugs when clinical melioration was reached. These findings, together with the different patterns of activation during each emotional stimuli allow us to suggest a model of relation between amygdala activity and stimulus valence which is different for patients and controls. This model would explain the apparent contradictions in previous literature. Structural results show a relation between lack of insight and prefrontal brain structures, including medial prefrontal cortex, supporting a structural connection with regions involved in theory of mind. To sum up, our study is the first to show structural and funct

Descripció del recurs: 14 juliol 2011, Els pacients amb esquizofrènia presenten un dèficit en àrees de la cognició social. Entre d'altres, diversos estudis han demostrat a) un dèficit en el reconeixement d'expressions facials relacionat amb un funcionament aberrant en l'amígdala cerebral i b) un dèficit a l'hora d'interpretar correctament els pensaments i les emocions dels altres que s'ha associat de forma teòrica amb la manca de consciència de malaltia i amb un funcionament anòmal en estructures prefrontals. En el moment actual hi ha encara una escassetat d'estudis en mostres de pacients en primer episodi psicòtic, que són necessaris per a aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals de l'esquizofrènia evitant les variables de confusió del tractament i del curs deteriorant de la malaltia. El nostre treball es basa en l'estudi d'aquests dos dèficits de la cognició social a través d'un estudi de ressonància magnètica estructural i funcional en pacients en primer episodi psicòtic amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals d'aquests dominis en l'esquizofrènia. El nostre estudi és el primer que avalua aquestes dues esferes mitjançant ressonància magnètica en un primer moment sense la influència del tractament, i en un segon moment un cop el tractament ha conduït a una estabilitat clínica, Els resultats de les imatges funcionals donen suport a un hipofuncionament de les estructures límbiques, incloent el complex amígdala-hipocamp, durant el reconeixement d'expressions facials en el grup de pacients durant el debut de la malaltia. Alhora, el nostre treball és el primer estudi que evidencia una milloria d'aquest funcionament després del tractament. Aquesta troballa, i els patrons d'activació davant de cada estímul emocional, suggereixen un model de relació activitat amigdalar / estímul emocional en el grup de pacients, diferent al patró del grup control. Aquest model explicaria les aparents contradiccions en la bibliografia prèvia. Els resultats d, Los pacientes afectos de esquizofrenia presentan un déficit en diversas áreas de la cognición social. Entre otros, diversos estudios han mostrado un déficit en 1) el reconocimiento de expresiones faciales, relacionado con un funcionamiento aberrante en la amígdala cerebral y 2) un déficit en la inferencia e interpretación de los estados mentales de los demás, que se ha asociado de forma teórica con la ausencia de conciencia de enfermedad y con un funcionamiento anómalo en estructuras cerebrales prefrontales. En el momento actual existen aún pocos estudios con muestras de pacientes en primer episodio psicótico, que son necesarios para profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de la esquizofrenia evitando así las variables de confusión del tratamiento y del curso deteriorante de la enfermedad. Con el objetivo de profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de estos dos dominios de la cognición social en la esquizofrenia, estudiamos mediante resonancia magnética estructural y funcional a pacientes en primer episodio psicótico. Nuestro estudio es el primero en evaluar estas dos esferas mediante resonancia magnética funcional en un primer tiempo sin la influencia del tratamiento, y en un segundo tiempo una vez el tratamiento ha conducido a la estabilidad clínica. Los resultados de las imágenes funcionales muestran una hipoactividad de las estructuras límbicas, incluyendo el complejo amígdala-hipocampo, durante el reconocimiento de expresiones faciales en el grupo de pacientes antes de iniciar el tratamiento. Además, los resultados muestran un aumento en la actividad de la amígdala después del tratamiento. Este hallazgo, junto con los distintos patrones de activación durante cada uno de los estímulos emocionales presentados, permiten sugerir un modelo de relación entre actividad amigdalar y estímulo emocional, diferente en el grupo de pacientes que en grupo control. Este modelo explicaría las aparentes contradiccion, Patients with schizophrenia show a deficit in several areas of social cognition. Amongst them, previous studies have shown 1) an impairment in facial emotion recognition which has been related to abnormal amygdala activation and 2) a deficit on inference and interpretation of the emotions of others, which has been theoretically associated with a lack of insight and with a malfunction in prefrontal areas. At present there are still few studies with samples of first psychotic episode patients, which are necessary to deepen the understanding of structural and functional basis of schizophrenia avoiding the confounding effects of treatment and the course of illness. In order to study in depth the structural basis and functional domains of these two deficits in social cognition in schizophrenia we used structural and functional MRI in patients with first psychotic episode. Our study is the first to longitudinally evaluate these two areas using functional MRI in first episode subjects first, without the influence of treatment, and second, once the treatment has led to clinical stability. The functional neuroimaging results show an underactivation of limbic structures, including the amygdala, during the recognition of facial emotions in patients before starting antipsychotic drugs. At the same time, we found a trend to increase amygdala activation after antipsychotic drugs when clinical melioration was reached. These findings, together with the different patterns of activation during each emotional stimuli allow us to suggest a model of relation between amygdala activity and stimulus valence which is different for patients and controls. This model would explain the apparent contradictions in previous literature. Structural results show a relation between lack of insight and prefrontal brain structures, including medial prefrontal cortex, supporting a structural connection with regions involved in theory of mind. To sum up, our study is the first to show structural and funct

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, El trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) es un trastorno del neurodesarrollo caracterizado por síntomas de inatención, hiperactividad e impulsividad. Los modelos clásicos acerca de la neuroanatomía del trastorno apuntan a alteraciones en los circuitos fronto-estriado-cerebelares. Los estudios de neuroimagen estructural apoyan parcialmente estos modelos. Sin embargo, casi todos estos estudios se basan en el análisis de regiones seleccionadas a priori (procedimiento que se conoce como ROI, acrónimo inglés de regiones de interés: "region of interest"). Estudios más recientes basados en aproximaciones globales apuntan a que las alteraciones estructurales no se limitan a los circuitos fronto-estriado-cerebelares, sino que también afectan las regiones temporales, parietales y cinguladas. El objetivo de la presente tesis es el de redefinir y aplicar dos métodos de análisis estructural complementarios para identificar los circuitos cerebrales alterados en el TDAH así como para relacionar dichos circuitos con los diferentes subtipos clínicos. Para tal fin, presentaremos y discutiremos dos estudios de resonancia magnética estructural (Carmona et al. 2005; Tremols et al. 2008). Estos dos estudios representan una novedad y mejora de estudios de TDAH previos, por dos razones principales: a) la aplicación por primera vez un estudios basado en la morfometría de vóxeles para comparar el cerebro de niños con TDAH con el cerebro de niños controles no relacionados familiarmente; b) el diseño e implementación de un nuevo método, fácil de aplicar, de segmentación manual del núcleo caudado. Los resultados confirman los datos obtenidos en estudios previos acerca de menor volumen cerebral en niños con TDAH, y localizan esta reducción en determinadas regiones de sustancia gris. A parte de confirmar las alteraciones fronto-estriado-cerebelares hayamos reducciones en áreas parietales, cingulares y temporales. En concreto observamos decrementos volumétricos de sustancia gri, Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is a neurodevelopmental disease characterized by symptoms of inattention, hyperactivity and impulsivity. Data from different studies point to ADHD abnormalities in fronto-striatal circuits. Structural neuroimaging studies partially support fronto-striatal abnormalities and suggest an important role of the cerebellum. However, nearly all these studies are based on the analysis of apriori selected regions of interest (known as ROI approaches). Recent studies, using more global approaches, found that ADHD structural abnormalities were not limited to fronto-striatal-cerebellar circuits, but also affect temporal, parietal and cingulate regions. The aim of the present dissertation is to refine and apply two complementary methods of structural neuroimaging, in order to identify the brain circuits altered in ADHD and relate them to different clinical ADHD subtypes and to known ADHD neuropsychological deficits. For that purpose, two structural MRI studies will be presented and discussed (Carmona et al. 2005; Tremols et al. 2008). The differential contributions of these studies, which represent a novelty and an improvement of previous ADHD studies, are: a) the application for the first time of voxel-based morphometry analysis to compare ADHD children with non family related control children; b) the design and application of a new, easy to apply, manual method of caudate nucleus segmentation. The results confirm previous findings about smaller brain volume in ADHD children, and refine this reduction by attributing it to grey matter (GM) volume. We also confirm abnormalities in fronto-striatal-cerebellar circuits as well as in parietal, cingulate and temporal regions. Specifically, we observed reductions in inferior frontal cortex, dorsal striatum, inferior parietal cortex and posterior cingulate cortex; thus explaining inhibition problems, spatial working memory deficits and visuospatial attentional alterations. We also observed

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, El trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) es un trastorno del neurodesarrollo caracterizado por síntomas de inatención, hiperactividad e impulsividad. Los modelos clásicos acerca de la neuroanatomía del trastorno apuntan a alteraciones en los circuitos fronto-estriado-cerebelares. Los estudios de neuroimagen estructural apoyan parcialmente estos modelos. Sin embargo, casi todos estos estudios se basan en el análisis de regiones seleccionadas a priori (procedimiento que se conoce como ROI, acrónimo inglés de regiones de interés: "region of interest"). Estudios más recientes basados en aproximaciones globales apuntan a que las alteraciones estructurales no se limitan a los circuitos fronto-estriado-cerebelares, sino que también afectan las regiones temporales, parietales y cinguladas. El objetivo de la presente tesis es el de redefinir y aplicar dos métodos de análisis estructural complementarios para identificar los circuitos cerebrales alterados en el TDAH así como para relacionar dichos circuitos con los diferentes subtipos clínicos. Para tal fin, presentaremos y discutiremos dos estudios de resonancia magnética estructural (Carmona et al. 2005; Tremols et al. 2008). Estos dos estudios representan una novedad y mejora de estudios de TDAH previos, por dos razones principales: a) la aplicación por primera vez un estudios basado en la morfometría de vóxeles para comparar el cerebro de niños con TDAH con el cerebro de niños controles no relacionados familiarmente; b) el diseño e implementación de un nuevo método, fácil de aplicar, de segmentación manual del núcleo caudado. Los resultados confirman los datos obtenidos en estudios previos acerca de menor volumen cerebral en niños con TDAH, y localizan esta reducción en determinadas regiones de sustancia gris. A parte de confirmar las alteraciones fronto-estriado-cerebelares hayamos reducciones en áreas parietales, cingulares y temporales. En concreto observamos decrementos volumétricos de sustancia gri, Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is a neurodevelopmental disease characterized by symptoms of inattention, hyperactivity and impulsivity. Data from different studies point to ADHD abnormalities in fronto-striatal circuits. Structural neuroimaging studies partially support fronto-striatal abnormalities and suggest an important role of the cerebellum. However, nearly all these studies are based on the analysis of apriori selected regions of interest (known as ROI approaches). Recent studies, using more global approaches, found that ADHD structural abnormalities were not limited to fronto-striatal-cerebellar circuits, but also affect temporal, parietal and cingulate regions. The aim of the present dissertation is to refine and apply two complementary methods of structural neuroimaging, in order to identify the brain circuits altered in ADHD and relate them to different clinical ADHD subtypes and to known ADHD neuropsychological deficits. For that purpose, two structural MRI studies will be presented and discussed (Carmona et al. 2005; Tremols et al. 2008). The differential contributions of these studies, which represent a novelty and an improvement of previous ADHD studies, are: a) the application for the first time of voxel-based morphometry analysis to compare ADHD children with non family related control children; b) the design and application of a new, easy to apply, manual method of caudate nucleus segmentation. The results confirm previous findings about smaller brain volume in ADHD children, and refine this reduction by attributing it to grey matter (GM) volume. We also confirm abnormalities in fronto-striatal-cerebellar circuits as well as in parietal, cingulate and temporal regions. Specifically, we observed reductions in inferior frontal cortex, dorsal striatum, inferior parietal cortex and posterior cingulate cortex; thus explaining inhibition problems, spatial working memory deficits and visuospatial attentional alterations. We also observed