Search

El objetivo de este trabajo es examinar y corregir el problema de las mujeres que no declaran el número de hijos que tienen en los censos de población. Todo ello con la finalidad de generar series temporales depuradas que permitan el estudio de la evolución de la fecundidad por nivel educativo en América Latina. Los datos utilizados provienen de las muestras de microdatos harmonizadas por el proyecto Integrated Public Use of Microdata Series. En concreto, se examinan 33 muestras censales entre 1970 y 2000 procedentes de 12 países. El porcentaje de mujeres que no declaran el número de hijos oscila entre el 0,04% en Argentina (1991) al 19,4% en Ecuador (1982). El procedimiento para corregir esta situación, está basado en el método de El-Badry. Este método parte de la hipótesis de que las mujeres que no declaran suelen ser mujeres que no tiene hijos y, por tanto, se espera que el nivel de no declaración sea menor en aquellas edades (o grupos) en las que hay un menor número de mujeres con hijos. En efecto, los datos demuestran que existe una fuerte relación positiva entre la proporción de mujeres que no declaran y la proporción de mujeres sin hijos, especialmente en aquellas muestras donde la no declaración es más evidente. También muestran que la subestimación es más evidente entre las mujeres con menor escolarización. The aim of this study is to examine and correct the problem of women who do not declare the number of children they have in the population census, with the final objective of generating refined time series that would permit study of the evolution of fertility by educational level in Latin America. The data used are from microdata samples harmonised by the Integrated Public Use of Microdata Series project. The study examines 33 census samples from 12 countries, dating from between 1970 and 2000. The percentages of women who do not declare how many children they have ranges from between 0.04% in Argentina (1991) and 19.4% in Ecuador (1982). The procedure for correcting the data is based on the E-Badry method, which starts out from the hypothesis that women who are shown as not responding tend to be childless, and it is therefore expected that the level of non-response would be lower in those ages (or groups) in which there is a smaller number of women with children. In fact, the data show a strong positive correlation between the proportion of women who do not respond and the proportion of childless women, especially in those samples where non-response is more evident. They also show that underestimation is more prevalent among women with lower levels of education. en els censos de població, el nombre de fills que tenen. Es realitza per generar sèries temporals depurades que permetin l'estudi de l'evolució de la fecunditat, per nivell educatiu, a Amèrica Llatina. Les dades utilitzades provenen de les mostres de microdades harmonitzades pel projecte Integrated Public Use of Microdata Series. En concret, s'examinen 33 mostres censals entre 1970 i 2000 procedents de 12 països. El percentatge de dones que no declaren el nombre de fills, va d'un mínim de 0,04% a Argentina (1991) a un màxim del 19,4% a Equador (1982). El procediment per corregir aquesta situació, està basat en el mètode del-Badry. Aquest mètode parteix de la hipòtesi que les dones que no declaren el nombre de fills, solen ser dones que no en tenen i, per tant, s'espera que el nivell de no declaració sigui menor en aquelles edats (o grups) en què hi ha un menor nombre de dones amb fills. Efectivament, les dades demostren que hi ha una relació positiva entre la proporció de dones que no declaren si tenen fills i la proporció de dones sense fills, especialment en aquelles mostres on la "no declaración" és més evident. Les dades també mostren que la subestimació és més evident entre les dones amb menor escolarització.

El treball fou presentat, en format pòster, a la Population Association of America-PAA 2010 Annual Meeting. Dallas (EUA), del 15 al 17 d'abril de 2010. In India, the prevalence of adolescent marriages has been declining modestly over the last decades. Moreover, with regards to education, the country has made considerable progress towards universal literacy and raising schooling participation. Thus, in this article we aim to examine to what extent educational expansion explains the delay in the age at first marriage. Firstly, we will document social, regional, and time trends of Indian marriage prevalence at younger ages between 1983 and 2004. Secondly, a multilevel analysis will be conducted so as to investigate demographic trends at two levels of disaggregation: regional and individual. Thus, the universality of the changes that have been taking place as well as the relationship between the educational expansion and the delay in the age at first marriage will be illustrated. The analysis is based on Labour force survey microdata for India (1983, 1987, 1993, 1999 and 2004) made available by the Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). Consistent with previous studies, there is no sign of a retreat from marriage over time, although a delay in the age at first marriage is noted. Among women, we observe a steady and spatially homogenous decline in the proportion of ever married at younger ages (15-19) over time. Among men, the decline is less pronounced and concentrated at the age group 20-24. In general, educational expansion does seem to explain a great deal of the marriage postponement taking place in India. A l'Índia, la prevalença de matrimonis adolescents ha disminuït lleugerament en les últimes dècades. D'altra banda i, pel que fa a l'educació, el país ha fet progressos considerables en la consecució de l'alfabetització universal i en l'augment de l'assistència de nens i nenes a l'escola. A l'article s'examina en quina mesura l'expansió educativa explica el retard a l'edat de la primera unió. Per això: 1) documentem les pautes socials, regionals, i temporals de la prevalença del matrimoni en aquest país, a edats joves, entre 1983 i 2004; 2) es du a terme un anàlisi multinivell amb la finalitat d'investigar les tendències demogràfiques en dos nivells de desagregació: regional i individual. Il·lustrem així la universalitat dels canvis que han tingut lloc, juntament amb la relació entre l'expansió de l'educació i el retard en l'edat a la primera unió. L'anàlisi es basa en les microdades de l'Enquesta sobre la Força Laboral per a l'Índia (1983, 1987, 1993, 1999 i 2004) posats a disposició pel Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). D'acord amb estudis anteriors, no hi ha senyals que indiquin la disminució del matrimoni com a institució social, encara que el que sí que s'observa és un retard en l'edat a la primera unió. Entre les dones, es nota una disminució constant i homogènia i, especialment en la proporció d'alguna vegada casades a edats més joves (15-19). Entre els homes, la caiguda és menys pronunciada i es concentra en el grup d'edat 20-24. En general, l'expansió educativa sembla explicar gran part de la postergació a l'edat al matrimoni a l'Índia. En India, la prevalencia de matrimonios adolescentes ha disminuido ligeramente en las últimas décadas. Por otra parte, en lo que respecta a la educación, el país ha hecho progresos considerables hacia la alfabetización universal. En este artículo nos proponemos examinar en qué medida la expansión educativa explica el retraso en la edad a la primera unión. Por ello: 1) documentamos las pautas sociales, regionales, y temporales de la prevalencia del matrimonio indio a edades más jóvenes, entre 1983 y 2004; 2) se realiza un análisis multinivel para investigar las tendencias demográficas en dos niveles de desagregación: regional e individual. Ilustramos así la universalidad de los cambios que han tenido lugar y la relación entre la expansión educativa y el retraso en la edad a la primera unión. El análisis se basa en los microdatos de la encuesta sobre la Fuerza Laboral para India (1983, 1987, 1993, 1999 y 2004), puestos a disposición por el Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). De acuerdo con estudios anteriores, no hay señales que indiquen una disminución del matrimonio como institución social, aunque sí se observa un retraso en la edad a la primera unión. Entre las mujeres, se nota una disminución constante y homogénea espacialmente en la proporción de alguna vez casadas a edades más jóvenes (15-19). Entre los hombres, la caída es menos pronunciada y se concentra en el grupo de edad 20-24. En general, la expansión educativa parece explicar gran parte de la postergación en la edad al matrimonio en India.

Treball presentat al XIX Congrés del Grupo de Población de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Pamplona, 29 juny-1 juliol 2006. A comienzos del año 2005, la población de nacionalidad extranjera registrada en el Padrón continuo del Ayuntamiento de Barcelona superaba los doscientos mil residentes, aproximadamente un 14% del conjunto de la población. Estas cifras aparecen como resultado del incremento y aceleración de los flujos migratorios internacionales, en una dinámica que se inició en el último quinquenio de la década de los noventa. En este contexto, Barcelona ha ejercido un notorio papel de punto de atracción de la inmigración internacional. Tras un primer episodio de asentamiento, de mayor o menor duración, la población de nacionalidad extranjera se incorpora a las dinámicas residenciales urbanas. El objetivo de esta comunicación es el de analizar la intensidad de la movilidad residencial entre la población de nacionalidad extranjera residente en Barcelona, el perfil demográfico de los que cambian de municipio y las relaciones territoriales que se establecen entre la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana. Se identificarán las especificidades de los comportamientos y estrategias residenciales de las principales nacionalidades, y se contrastarán con el patrón residencial de la población española. Finalmente, se calibrará la incidencia que la irrupción de la movilidad residencial de la población extranjera puede ejercer sobre la movilidad global de la Región Metropolitana y el modelo que ha presentado en los últimos años. Para este fin se analizarán los datos de la Estadística de Variaciones Residenciales del periodo 2000-2004. A començaments de l'any 2005, la població de nacionalitat estrangera enregistrada al Padró continu de l'Ajuntament de Barcelona superava els dos cents mil residents, aproximadament un 14% del conjunt de la població. Aquestes xifres apareixen com resultat de l'increment i l'acceleració dels fluxos migratoris internacionals, en una dinàmica que es va iniciar en el darrer quinquenni de la dècada dels noranta. En aquest context, Barcelona ha exercit un notori paper com a punt d'atracció de la immigració internacional. Després d'un primer episodi d'assentantament, de major o menor durada, la població de nacionalitat estrangera s'incorpora a les dinàmiques residencials urbanes. L'objectiu d'aquesta comunicació és analitzar la intensitat de la mobilitat residencial de la població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona, el perfil demogràfic dels que canvien de municipi i les relacions territorials que s'estableixen entre la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana. S'identificaran les especificitats dels comportaments i les estratègies residencials de les principals nacionalitats, i es contrastaran amb el patró residencial de la població espanyola. Finalment, es calibrarà la incidència que la irrupció de la mobilitat residencial de la població estrangera pot exercir sobre la mobilitat global de la Regió Metropolitana i el model que ha presentat en els darrers anys. Amb aquest objectiu s'analitzaran les dades de l'Estadística de Variacions Residencials del període 2000- 2004. In 2005 the foreign population in the city of Barcelona reached 200 thousand residents, approximately 14% of whole population, as a result of the increment and acceleration of international migratory flows during the last years. In this context, Barcelona has become an important focal point of attraction for international migration. After a first episode of settlement, the population of foreign nationality joins the urban residential dynamics. The goal of this paper is to analyze the intensity of residential mobility and its evolution between 2000 and 2004 among the foreign population living in Barcelona, with special interest in the spatial relations that are established between the city and its metropolitan area. We will compare the patterns of the foreign population to those of the Spanish population and measure the impact of foreign population mobility on the global mobility of the metropolitan area.

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. La presente comunicación pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales adoptados por la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos del European Communitiy Household Panel, una encuesta realizada a escala europea que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los individuos europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur. Aquesta comunicació pretén mostrar les diferències existents en les estratègies i comportaments residencials adoptats per la població de tretze països membres de la Unió Europea. El treball es construeix a partir de les dades extretes del European Community Household Panel, una enquesta realitzada a escala europea que conté informació sociodemogràfica comuna per a tots els països membres. Les anàlisis de la intensitat amb la que els individus realitzen desplaçaments residencials sobre el territori, així com l'estudi del moment vital en el que els individus canvien de residència són els principals eixos de la investigació. Les conclusions giren al voltant de l'existència d'un mapa europeu heterogeni en el que es subratllen els contrastos entre els comportaments residencials de la població del nord i del sud. This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, analysis of the influence of age and life cycle in people's residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about a heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people.

A partir dels autors que es van apropar a l'estudi de la població de la ciutat de Barcelona durant els dos darrers terços de segle XIX, l'article realitza un recorregut per les seves principals aportacions bibliogràfiques, les primeres en analitzar la població de Barcelona des d'una perspectiva demogràfica. El context general de la ciutat, marcat pels intensos canvis socials, econòmics, polítics i tecnològics que l'encaminaven cap a una nova etapa, va afavorir la reflexió i l'interès pel coneixement del comportament demogràfic de la població. Els nivells de mortalitat, superiors als de la majoria de les ciutats europees amb un desenvolupament urbà i industrial similar, i la seva distribució diferencial en el territori municipal, van ser els temes que van centrar l'atenció demogràfica. En canvi, la davallada de la fecunditat o la contribució de la migració al creixement de la població, component sense el qual la ciutat de Barcelona no hauria pogut sumar cap dels 300.000 habitants que guanyà durant la segona meitat de segle XIX, van restar en un segon terme. A partir de los autores que se aproximaron al estudio de la población de la ciudad de Barcelona durante los dos últimos tercios del siglo XX, el artículo realiza un recorrido por sus principales aportaciones bibliográficas, las primeras en analizar la población de Barcelona desde una perspectiva demográfica. El contexto general de la ciudad, marcado por los intensos cambios sociales, económicos, políticos y tecnológicos que la encaminaban hacia una nueva etapa, favoreció la reflexión y el interés por el conocimiento del comportamiento demográfico de la población. Los niveles de mortalidad, superiores a los de la mayoría de las ciudades europeas con un desarrollo urbano e industrial similar, y su distribución diferencial en el territorio municipal, fueron los temas que centraron la atención demográfica. En cambio, el descenso de la fecundidad, o la contribución de la migración al crecimiento de la población, componente sin el cual la ciudad de Barcelona no hubiese podido sumar ninguno de los 300.000 habitantes que ganó durante la segunda mitad del siglo XIX, restaron en un segundo plano. This paper reviews the main works of the authors who studied the population of Barcelona during the last sixty years of the nineteenth century from a demographic approach. The period of change that the city was experiencing, defined by the intense social, economic, political, and technological transformations enhanced the reflection and the study of the demographic behavior of Barcelona's inhabitants. The level of mortality, that was higher than most of the European cities with similar levels of urban and industrial development, and its unequal distribution across the city, kept the attention of the scientists. Meanwhile, less attention was paid to the fertility decline and the effects of migration on the population growth. Without migration, Barcelona would have not experienced its dramatic population growth.

Una versió d'aquest document es publicarà a la revista Diálogos Latinoamericanos. En los últimos años se ha registrado un considerable aumento del número de países de América Latina que han incorporado a sus cuestionarios censales preguntas que permiten registrar con mayor rigor la complejidad de la participación femenina en la actividad económica. La mejora en la captación de este tipo de información ha permitido en algunos países equiparar los datos censales de actividad a los obtenidos a partir de las encuestas de empleo diseñadas para su estudio específico. Uno de los principales aspectos que tradicionalmente han complicado el registro de la participación de la mujer en la actividad económica está asociado a la propia definición de actividad económica y a la distinción entre la actividad doméstica y la estrictamente remunerada. El artículo repasa la forma cómo los países de América Latina han preguntado sobre este tema en las rondas censales de 1990 y 2000, y ahonda sobre la incorporación de una única pregunta que registre de forma más precisa la actividad económica femenina secundaria y que permita superar las limitaciones tan criticadas de los cuestionarios censales convencionales. En els darrers anys s'ha registrat un considerable augment en el nombre de països d'Amèrica Llatina que han incorporat als qüestionaris censals preguntes que permeten registrar amb més rigor la complexitat de la participació femenina a l'activitat econòmica. La millora en la captació d'aquest tipus d'informació ha permès en alguns països equiparar les dades censals d'activitat als obtinguts a partir de les enquestes de treball dissenyades per un estudi específic. Un dels principals aspectes que tradicionalment han complicat el registre de la participació de la dona en l'activitat econòmica està associat a la pròpia definició d'activitat econòmica i a la distinció entre l'activitat domèstica i l'estrictament remunerada. L'article repassa la forma com els països d'Amèrica Llatina han preguntat sobre aquest tema a les rondes censals de 1990 i 2000, i aprofundeix sobre la incorporació d'una única pregunta que registri de forma més acurada l'activitat econòmica femenina secundària i que permeti superar les limitacions tan criticades als qüestionaris censals convencionals. In recent years a significant increase has been recorded in the number of Latin American countries incorporating questions to their census questionnaires permitting the registration with greater thoroughness of the complexity of the feminine participation in the economic activity. The improvement in the capture of this type of information has permitted in some countries to equate the activity census data to those obtained from the employment polls designed for their research. One of the main aspects that have traditionally complicated the record of women participation in economic activity is associated to the definition itself of economic activities and the distinction between domestic activities and the strictly remunerated. In many cases, the woman, besides being responsible for domestic shores, actively participates in other economic activities, a phenomenon hardly detectable in conventional census questionnaires. This study aims at compiling the different approaches that Latin American countries have developed on their censuses to capture female activity in the 1990 and 2000 rounds, and it probes on the incorporation of a single question that records in a more precise way the secondary feminine economic activity and permits overcoming the much criticized limitations of the conventional census questionnaires.

The territorial imbalances among the autonomous Spanish communities result in emigration of university-educated people in some regions and concentrations of qualified human capital in others. The hinterland of the peninsula and the Cantabrian coast, where the intensity of outflows became more serious with the turn of the century, are affected by the dynamics of educational decapitalisation and emigration of young people of their cities. Depopulation is no longer a phenomenon that is exclusive to rural areas. It has extended to the urban milieus of the traditional sending autonomous communities. Castile and León is the most affected region, with annual migration losses due to long-distance mobility -interregional and abroad- of -13.4‰ among the young people of the capitals of the province, -9.25‰ in other urban municipalities, and -9.63‰ in rural areas. To this migration deficit must be added the high levels of qualifications of the emigrants, since more than 53.8% of young people who leave have university studies and only 36.7% of who arriving from elsewhere in Spain are equally qualified. Madrid is the main receiver of talent, bringing together 38.7% of the interregional migratory movements of young Spanish people whose inflows present high levels of education. In this group, 64.8% are university degree holders. In this issue of Perspectives Demogràfiques we analyse the migratory movements of Spanish-born population between 25and 39 years whocrossed some autonomous region border from 2013 to 2017, focusing on interregional flows, the educational level of these exchanges, and the migratory balance according to the territorial setting (urban and rural). In order to do so, we analyse the data from Statistics on Residential Variations (EVR) and the Active Population Survey (EPA). Los desequilibrios territoriales entre comunidades autónomas españolas se traducen en la emigración de titulados universitarios de algunas regiones y en la concentración del capital humano cualificado en otras. El interior peninsular y la cornisa cantábrica, donde la intensidad de las salidas se agudiza con el cambio de siglo, se ven afectados por dinámicas de descapitalización educativa y por la emigración de jóvenes en las ciudades. La despoblación ya no es un fenómeno exclusivo del medio rural, sino que se extiende a los ámbitos urbanos de las comunidades autónomas secularmente expulsoras. Castilla y León es la región más afectada, con pérdidas migratorias anuales por movilidad de larga distancia -interregional y exteriordel -13,4‰ entre los jóvenes de las capitales de provincia, -9,25‰ en los restantes municipios urbanos y -9,63‰ en el medio rural. Al panorama migratorio deficitario, hay que añadir el elevado nivel de cualificación de los emigrantes: el 53,8% de los jóvenes que se marchan tienen estudios universitarios y solamente el 36,7% de los que llegan desde otras partes de España. Madrid se consolida como el principal receptor de talento, que aglutina el 38,7% de los movimientos migratorios interregionales de los jóvenes nacionales, y cuyos flujos de entrada presentan un alto nivel formativo, con un 64,8% de titulados universitarios. En este Perspectives Demogràfiques analizamos los movimientos migratorios de la población de 25 a 39 años nacida en España que traspasan algún límite autonómico entre 2013 y 2017: los flujos interregionales, el nivel educativo de estos intercambios y el balance migratorio según el ámbito territorial (urbano y rural). Para ello, utilizamos la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) y la Encuesta de Población Activa (EPA). Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l'emigració de titulats universitaris d'algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L'interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s'aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l'emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s'estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l'elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d'altres parts d'Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d'entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d'aquests intercanvis i el balanç migratori segons l'àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Los microdatos censales son una de las fuentes de información fundamentales para el estudio sociodemográfico de la migración internacional. El proyecto IPUMSInternational se ha encargado, desde 1999, de recopilar censos de población de todo el mundo, y de homogeneizar su información (tanto los microdatos como los metadatos), con el objetivo de proporcionar al investigador datos comparables a nivel temporal y espacial. En la actualidad, el sistema de extracción de IPUMSi a través de Internet, incluye 35 países, y América Latina, cuya participación ha liderado el proyecto mundial, constituye casi la tercera parte de ellos. En América Latina, México fue pionero en el proyecto gracias al apoyo constate del INEGI, que aportó cuatro muestras censales de alta precisión además de dos conteos. Todo esto convierte a la base de IPUMS-International en una de las herramientas más valiosas para el análisis del fenómeno migratorio mundial, especialmente en el contexto latinoamericano. El documento describe las posibilidades y limitaciones de esta base de datos, enfatizando en la disponibilidad de las variables más interesantes para el estudio del hecho migratorio. Les microdades censals són una de les fonts d'informació fonamentals per a l'estudi sociodemogràfic de la migració internacional. El projecte IPUMS-International s'ha encarregat, des de 1999, de recopilar censos de població de tot el món, i d'homogeneïtzar la seva informació (tant les microdades com les metadades), amb l'objectiu de proporcionar a l'investigador, dades comparables a nivell temporal i espacial. Actualment, el sistema de recerca d'IPUMSi, a través d'Internet, inclou 35 països a on, els d'Amèrica Llatina -la seva participació ha liderat el projecte mundialconstitueix gairebé la tercera part d'aquests països. Dins d'Amèrica Llatina, Mèxic va ser pioner en el projecte gràcies al suport constant de l'INEGI, que va aportar quatre mostres censals d'alta precisió, a més de dos recomptes. Tot això converteix a la base de IPUMS-International en una de les eines més valuoses per a l'anàlisi del fenomen migratori mundial, especialment en el context llatinoamericà. Aquest treball doncs, descriu les possibilitats i limitacions d'aquesta base de dades, emfatitzant en la disponibilitat de les variables més interessants per a l'estudi del fet migratori. Census microdata constitute one of the fundamental sources for the social and demographic study of International migration. Since 1999, the IPUMS-International initiative has sought to recover microdata world-wide, and integrate anonymized samples as well as metadata, and make them available to researchers in a form suitable for comparative research in space and time. Currently, the IPUMS extraction system includes data for 35 countries via the internet. Latin America, whose participation has been that of a leader in the project, constitutes almost one-third of the total. Within Latin America, Mexico, through the constant support of INEGI, pioneered the project, entrusting four high precision census samples plus two samples of population counts ("conteos"). All this converts the IPUMS-International data base in one of the most valuable tools for the analysis of the global migration phenomenon, especially within the Latin American context. The present paper is a methodological offering which discusses the strengths and weaknesses of the IPUMS database, with an emphasis on the availability of variables of greatest interest for the study of migration.

Una versió d'aquest article fou presentada per Joan García-Román, com a Treball de Recerca de l'European Doctoral School of Demography-EDSD, Curs 2008-2009, a l'Institut National d'Études Démographiques-INED, París (França). En las últimas décadas, han sido muchos los institutos nacionales de estadística que han buscado nuevas metodologías para implantarlas a los censos de población, con la intención de reducir costes, reducir la carga de respuesta sobre la población y conseguir información demográfica con mayor periodicidad. Entre las nuevas metodologías destaca la utilización de información procedente de los registros administrativos y encuestas, una experiencia que se ha aplicado con éxito en las últimas rondas censales en los países nórdicos y que otros países pretenden implantar en un futuro inmediato. En España, la elaboración de un censo exclusivamente a partir de registros no parece viable a corto plazo, aunque la previsión es que cada vez se integren más registros en el proyecto censal. En les últimes dècades, han estat molts els instituts nacionals d'estadística que han cercat noves metodologies per aplicar als censos de població, amb la intenció de reduir despeses, reduir la càrrega de resposta sobre la població i aconseguir informació demogràfica amb major periodicitat. Entre les noves metodologies destaca la utilització d'informació procedent dels registres administratius i d'enquestes, una experiència que s'ha aplicat amb èxit a les últimes rondes censals en els països nòrdics i que, altres països pretenen implantar en un futur immediat. A Espanya, l'elaboració d'un cens exclusivament a partir de registres no sembla viable a curt termini, tot i que la previsió és que cada vegada s'integrin més registres en el projecte censal. In the last decades, many national statistical offices have been looking for new methods to be implemented in population censuses. They are aiming at reducing the cost of the census, at reducing the burden of population answering the questionnaire, and at reducing the periods without demographic information. Among the new methodologies, the implementation of a census based on administrative and statistical registers is one of the most common. This experience has been successfully implemented in the Nordic Countries, and some other countries are about using it in the immediate term. The elaboration of a population census in Spain based only in registers seems not to be feasible in a short term, although it is expected that registers will be progressively integrated in the census project.

Una versió d'aquest article s'ha presentat en forma de comunicació al XXVI IUSSP International Population Conference. Marrakech (Marroc), 27 de setembre - 2 d'octubre de 2009. Since major inner cities in Spain have reached their urban and demographic maturity, migration and residential mobility have been the determining factors of the sociodemographic change in urban cores and metropolitan areas. In many urban areas, it has been proved that individuals moving into, moving out of and moving within the urban core are linked to certain sociodemographic profiles. Based on the analysis of the Census 2001 microdata, the results point out that in most of the Spanish inner cities, singles, professionals and the highly educated are more willing to move into and within the central city. On the contrary, family dimension is linked with most of the leaving the inner city movements. Likewise, manual workers and the medium educated are more likely to leave central areas. Consequently, major metropolitan areas in Spain have experienced an intense process of sociodemographic change during the last decade. Des del moment en què les principals ciutats centrals espanyoles van assolir la seva saturació urbana i demogràfica, la migració i la mobilitat residencial han estat els factors determinants del canvi en la composició sociodemogràfica d'aquests espais centrals de les regions metropolitanes. En moltes àrees urbanes s'ha demostrat que els perfils dels que canvien de residència i decideixen romandre, abandonar o entrar a la ciutat central, estan vinculats a determinades característiques sociodemogràfiques. A partir de l'anàlisi de les dades del cens de 2001, els resultats d'aquest treball apunten a què, en la majoria de les grans ciutats espanyoles, els solters, professionals i els de més nivell d'instrucció, tenen una probabilitat més elevada de romandre en aquests espais una vegada encetat el canvi d'habitatge, així com d'arribar a aquests si el moviment es genera a la resta de la metròpolis. En canvi, la dimensió familiar està associada amb la majoria dels moviments de sortida de la ciutat. De la mateixa manera, els treballadors menys qualificats i els individus amb estudis mitjans presenten més probabilitats d'abandonar les àrees centrals. Conseqüentment i, durant la darrera dècada, les principals regions metropolitanes espanyoles han experimentat un intens procés de transformació sociodemogràfica. Desde el momento en el que las principales ciudades centrales españolas alcanzaron su saturación urbana y demográfica, la migración y la movilidad residencial han sido los factores determinantes del cambio en la composición sociodemográfica de esos espacios centrales de las áreas metropolitanas. En muchas áreas urbanas se ha demostrado que los perfiles de los individuos que cambian de vivienda y deciden permanecer, abandonar o entrar a la ciudad central están vinculados a determinadas características sociodemográficas. A partir del análisis de los datos del censo de 2001, los resultados de este trabajo apuntan a que en la mayoría de las grandes ciudades centrales españolas, los solteros, profesionales y los altamente educados tienen más probabilidad de permanecer en estos espacios una vez emprendido el cambio de vivienda, así como de llegar a ellos si el movimiento se genera en el resto de la metrópolis. En cambio, la dimensión familiar está asociada con la mayoría de los movimientos de salida de la ciudad. De la misma forma, los trabajadores menos cualificados y los individuos con estudios medios, presentan más probabilidades de abandonar las áreas centrales. Consecuentemente y, durante la última década, las principales regiones metropolitanas españolas han experimentado un intenso proceso de transformación sociodemográfica.

El componente migratorio ha desempeñado un papel clave en la dinámica demográfica de Barcelona. Desde su transformación industrial y urbana, la ciudad ha conocido etapas de intenso crecimiento migratorio, vinculadas a su capacidad por generar oportunidades, no sólo laborales, sino también académicas. El objetivo de este artículo es el de combinar el análisis del nivel de instrucción de la población que reside en Barcelona, con los movimientos inmigratorios acontecidos en la ciudad a lo largo de las últimas décadas, y con el funcionamiento en Barcelona de los mecanismos de filtro sociodemográfico que se atribuyen a los espacios urbanos centrales. Los resultados evidencian la distribución heterogénea de los niveles educativos según la comunidad autónoma de nacimiento, en un patrón territorial que se mantiene similar en todos los grupos de edad. Por otro lado, la población residente en la ciudad de Barcelona posee un nivel académico superior al de las dos coronas metropolitanas, sea cual sea la comunidad autónoma de nacimiento, sexo o edad. El component migratori ha acomplert un paper clau en la dinàmica demogràfica de Barcelona. Des de la seva transformació industrial i urbana, la ciutat ha conegut etapes d'intens creixement migratori vinculades a la seva capacitat per a generar oportunitats, no només laborals, sinó també acadèmiques. L'objectiu d'aquest article és combinar l'anàlisi del nivell d'instrucció de la població que resideix a Barcelona, amb els moviments migratoris esdevinguts a la ciutat al llarg de les últimes dècades, i amb el funcionament a Barcelona dels mecanismes de filtre sociodemogràfic que s'atribueixen als espais urbans centrals. Els resultats evidencien la distribució heterogènia dels nivells educatius en funció de la comunitat autònoma de naixement, en un patró territorial que es manté similar en tots els grups d'edat. Per una altra banda, la població resident a la ciutat de Barcelona posseeix un nivell acadèmic superior al al de les dues corones metropolitanes, sigui quina sigui la comunitat de naixement, sexe o edat. Migration has played a key role in the Barcelona's demographic dynamic. From its industrial and urban transformation, the city has known different periods of dramatic migratory growth, tied to its capacity to generate labour and academic opportunities. This paper aims at combining the analysis of the population's educational attainment with the migratory flows known in the city during the lasts decades. The relation between education and migration will define how the Barcelona's demographic filter (related with the central urban areas dynamic) has worked out in this field during the last decades. The results show the heterogeneous distribution of the educative levels of Barcelona's population according to the region of birth, in a territorial pattern that stays similar in the complete range of ages. On the other hand, the population living in the central municipality of Barcelona shows a better educational attainment than the ones living in the rest of the Metropolitan Area, regardless of their sex, age or region of birth.