Search

A la Catalunya del Nord, el català es troba en un estat avançat de substitució lingüística i el sistema educatiu immersiu en aquesta llengua és un model minoritari, la qual cosa té conseqüències en la formació identitària i psicosocial dels seus alumnes. Aquest article té com a objectius: identificar i analitzar les actituds lingüístiques i les representacions socials vers el català i el francés de l’alumnat de les escoles immersives, així com examinar les relacions amb els factors invariables, com ara l’edat i el sexe biològic, i establir patrons amb la llengua inicial. Gràcies a les entrevistes qualitatives a quinze antics alumnes, hem pogut determinar l’existència de cinc prejudicis lingüístics: parlar català considerat com a situació artificial, parlar francés com a acte de rebel·lia, la inseguretat lingüística, l’autoodi i la incertesa identitària. Així doncs, les cinc actituds identificades tenen una major incidència entre els parlants amb L1 francés, però sobretot entre les dones. A partir dels resultats, proposem una sèrie de mesures i polítiques lingüístiques centrades en el capgirament de l’actual situació sociolingüística del jovent de les escoles immersives. In Northern Catalonia, Catalan is in an advanced state of language substitution and the Catalan immersive schools are a minority educative system, which has some consequences on students’ identity and psychosocial construction. This paper aims to identify and analyse the linguistic attitudes and social representations towards Catalan and French of students from these immersive schools, as well as to examine the relations with invariable factors, such as age and biological sex, and to establish patterns with the initial language. I examined fifteen testimonies from former students at the immersive schools and I identify five linguistic attitudes: speaking Catalan considered an artificial situation, speaking French considered an act of rebellion, linguistic insecurity, self-hatred, and identity uncertainty. The results show that linguistic prejudices have a greater incidence among speakers with L1 French, but especially among women. Based on these results, I propose several measures and policies focused on turning around the current sociolinguistic situation of young people in Northern Catalonia immersive schools.

Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi SAP439. Curs: 2021/2022 Al voltant de les llengües minoritzades, i en concret de la llengua catalana, es generen molts prejudicis que en condicionen l’aprenentatge. És per això que aquest treball pretén definir-ne alguns, classificar-los en funció dels estudis sociolingüístics que s’hi han fet i, posteriorment, proposar un seguit de materials didàctics que contribuïsquen a la seua identificació i superació. El procés de diagnosi de prejudicis lingüístics s’ha dut a terme en dos grups de nivells diferents de valencià d’EOI (B1 i C2) i, gràcies a aquesta actuació, hem conegut de primera mà la consideració de la llengua que tenen un bon nombre de persones adultes que estudien valencià. Hi hem observat carències que tractarem de combatre amb activitats i metodologies didàctiques com el joc de rols, l’escape room o el joc d’enigmes. La implantació encara és una assignatura pendent, però la intervenció a l’aula ja ens ha brindat l’oportunitat de promoure la reflexió i vetlar per la normalització lingüística. There are lots of prejudices that revolve around minoritized languages, in particular around Catalan language, and condition its learning process. Thus, this dissertation aims to identify and classify them according to the sociolinguistic studies that have been carried out in this regard, and subsequently, proposes a set of instructional materials in striving for eliminating them. The diagnostic process of linguistic prejudices has taken place in an official language school with two different groups of two different levels (B1 and C2). Thanks to that, we have been able to bear witness first hand to the linguistic esteem that a group of adults studying Catalan embrace. We have noticed a series of deficiencies that we will try to fight by means of activities and teaching methodologies such as role-playing games, escape room dynamics or puzzle games. Implementation is still a pending task, but the classroom intervention has already given us the chance to promote reflection and work for linguistic normalization.

International audience; El present article exposa els resultats d'un estudi sociolingüístic sobre les actituds lingüístiques, realitzat als alumnes d'un col·legi de Catalunya Nord. Gràcies a les enquestes quantitatives, hem pogut identificar una sèrie de prejudicis jeràrquics, estatutaris i diglòssics, vers diferents llengües, fent especial atenció al català, així com casos d'inseguretat lingüística i autoodi.; This paper shows the results of a sociolinguistics study on linguistic attitudes, carried out with students of a high school in Northern Catalonia. A series of hierarchical, diglossic and status prejudices towards different languages, especially Catalan, have been identified through quantitative surveys, as well as some cases of linguistic insecurity and self-hatred.