Search

SEO techniques are well-known in the academic field, but their evolution in online media for news production is still growing, especially in relation to AI and news monitoring. This study presents the results of an exploratory systematic review using the PRISMA-SCR framework, aiming to identify the evolution of SEO in journalism over the past five years, the ethical and information quality challenges associated with search engine optimization, and the interaction between SEO, AI, and news monitoring. The results indicate growing concern with how web visibility pursuit may override ethical journalism principles, reduce content diversity, and propagate misinformation, leading to “filter bubbles,” revealing a gap in this area. Given the scarcity of in-depth research, this study emphasizes the relevance of debating the close interrelation between SEO, AI, and news monitoring.

Se estudian las 36 producciones seriales de género policiaco de las cadenas generalistas españolas (1990-2010) mediante un análisis narrativo, a partir de la hipótesis de que los cambios observados están relacionados con las influencias extranjeras y van a resultar determinantes para la narrativa serial de calidad contemporánea. Los objetivos de la investigación son determinar si se produce la evolución del procedimental a la cop-opera melancólica, y cómo se produce y qué interrelación se observa con la modernización del relato televisivo. Entre los resultados, destaca que la estructura del procedimental deja de ser un impedimento para la serialización, que las analepsis como modo de resolución de los casos permiten que el procedimental y el serial se articulen, que el policiaco se mantenga como género en auge en la ficción televisiva contemporánea y proporcione numerosos títulos a las nuevas y viejas plataformas. Se ratifica la hipótesis planteada. La serialización del policiaco, la sofisticación en el uso de recursos narrativos y visuales, así como una clara influencia de las producciones extranjeras determinan la evolución del periodo analizado que se constata en la hibridación genérica y de formato, el subgénero forense y los recursos narrativos. La serialización coincide con el establecimiento del género en España en la segunda década analizada (2000-2010). La fragmentación visual de la trama acentúa una narrativa posmoderna. Se observa una narrativa en el policiaco cada vez más homogénea entre la ficción española y estadounidense, como La casa de papel (Netflix, 2017-). Las alteraciones temporales y la fragmentación del relato producen ficciones parecidas a un mosaico, y las transformaciones narrativas se usan para aumentar la vinculación de un espectador más activo. This paper studies the 36 TV crime shows of the Spanish generalist channels (1990–2010) through a narrative analysis based on the hypothesis that the observed changes are related to foreign influences and will be decisive for contemporary serial narrative. It intends to determine if and how the procedural format has evolved into melancholic cop-opera and the interrelation with the modernization of TV stories. The results show that the structure of procedural drama no longer hinders serialization, that analepsis as a way of solving cases brings together procedural drama and series, and that cop-opera remains a genre on the rise in contemporary TV fiction, providing numerous titles to new and old platforms. These findings confirm the hypothesis suggested. The serialization of police drama, the sophistication in the use of narrative and visual resources, and the apparent influence of foreign productions determine the evolution of the analyzed period, as corroborated by generic and format hybridization, the forensic subgenre, and narrative resources. Serialization coincides with the establishment of the genre in Spain during the second decade analyzed (2000–2010). The visual fragmentation of the plot accentuates a postmodern narrative. Police drama reflects an increasingly homogeneous narrative between Spanish and American fiction, such as La casa de papel (Netflix, 2017–). Temporary alterations and story fragmentation produce mosaic-like fictions, and narrative transformations increase the engagement of a more active viewer. Este artículo ha sido elaborado en el marco del proyecto “Historia de la programación y programas de ficción televisiva en España (cadenas de ámbito estatal): de la desregulación al apagón analógico, 1990-2010” (CSO2015-66260-C4-4-P), financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad.

There are currently a large number of television series which focus on politics in the Western world. Most of these shows present a fictionalized account of politics in the local region or country. Using the Hallin and Mancini model (2004, 2012) as a starting point, this paper discusses the validity of a thematic geographic map for political shows, and correlates the map with the way female characters are represented. A thematic analysis of six series allows the researchers to observe whether or not internationally-produced series on political themes try to give greater importance to female characters in an attempt to overcome gender stereotyping. The results of this observation point to the continued existence of female characters appearing more in the private sphere than the public one. There are, however, differences between the television series that can be connected to the geographic location where they were produced.

L’article fa una anàlisi del gènere hospitalari nord-americà televisiu centrat en la sèrie House (House, M.D., Fox, 2004-). S’hi sintetitzen les característiques més rellevants de la sèrie pel que fa a la narrativa audiovisual i a les claus del seu èxit, i s’incideix especialment en la relació de la sèrie amb la resta de diacronia d’aquest subgènere dramàtic, així com en la multigenericitat estructural de la sèrie i la rellevància de determinats temes que n’asseguren l’esmentat èxit, com ara la figura paterna, un tema que articula els cinquanta anys d’existència del gènere hospitalari nord-americà., This paper analyzes the hospital TV genre in the USA, especially the series House, M.D. (Fox, 2004). The programme’s most important features concerning the audiovisual narrative and its keys to success are presented as well as the relationship of this series to its own genre, a dramatic subgenre. The multiple genre-structure of House and the relevance of some themes —which are related to its success— are also studied. One example is the father figure, one of the themes that articulates fifty years of life of the hospital genre in the USA.

Este artículo analiza las características paleotelevisivas, neotelevisivas y metatelevisivas de las series de ficción estadounidenses contemporáneas pertenecientes al género dramático y a los subgéneros de aventuras («Perdidos»), policíaco («CSI: Las Vegas») y político («El ala oeste de la Casa Blanca»). El objeto de la investigación consiste en estudiar dichas series televisivas estadounidenses dramáticas en relación a las tres eras que dividen la breve historia de la televisión hasta la actualidad, con la finalidad de detectar las características definitorias del medio en la serialidad de ficción y su relación con su propia diacronía. La metodología parte de los conceptos teóricos trabajados por varios estudiosos. Se destacan la autorreferencialidad y la intertextualidad como algunas de las características metatelevisivas predominantes, y se analiza la transmisión ideológica en dichas series._________________________________This paper analyses the paleoTV, neoTV and metaTV features in three US drama series belonging to drama series genres and adventure subgenres: adventures («Lost»), crime («CSI: Crime Scene Investigation») and politics («The West Wing»). The aim of the research is to study these TV series in relation to the three eras which divide the short history of TV up to today, to determine the features that define this media in serial fiction and its relation to its own diachronic moment. The methodology of this work is based on the concepts of several scholars and makes references to other US fiction series. It emphasizes the autoreferenciality and intertextuality as some of metaTV’s most important features.

El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica és una investigació sobre cinc sèries estatunidenques: El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-), House (House, Fox: 2004-) i CSI: Las Vegas (CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-). De cadascuna de les sèries del corpus se n'analitza la primera temporada, que en total sumen 114 episodis. Aquestes cinc sèries s'analitzen amb referència als seus contextos (productius, dades d'audiència, repercussió social, estratègies d'interactivitat) i d'acord amb les característiques genèriques, les invariants temàtiques i la presència de la recurrència temàtica i mítica, ja que cadascuna de les sèries és un exponent d'un subgènere concret (polític, aventures, soap-opera, hospitalari i policíac) de la producció televisiva de l'era del drama (Longworth, 2000-2002). Els punts de partida teòrics són la definició del text serial audiovisual i de la recurrència temàtica, així com una fonamentació conceptual del marc teòric en què s'inscriu la recerca (television studies, formalisme, estructuralisme, deconstruccionisme, postestructuralisme i mediologia). A partir de referències bibliogràfiques bàsiques (Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ryan, 1979; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006) s'opta per una metodologia d'anàlisi de les sèries del corpus sincrètica, amb la finalitat de manifestar l'adscripció de les sèries a un gènere concret (perspectiva diacrònica), així com la presència i actualització del mite mitjançant la recurrència temàtica, des d'una perspectiva sincrònica. La pervivència de la recurrència temàtica en les sèries del corpus es la hipòtesi de partida de la recerca. Les diferències entre la recurrència genèrica i la recurrència temàtica s'estableixen d'acord amb l'estudi del gènere de Ryan (1979), i també s'estudia la crisi genèrica que condueix a la hibridació de gènere que caracteritza les sèries del corpus. Prenent com a punt de partida la intertextualitat de la producció cultural occidental, també s'analitza la lògica del mercat audiovisual estatunidenc, així com els contextos en què sorgeixen les sèries del corpus: d'una banda l'estatunidenc, de producció, i de l'altra l'espanyol, referit a la recepció. A més, es tenen en compte els processos d'interactivitat que es produeixen a l'era del drama, així com la influència de les diferents èpoques televisives en la conformació de la serialitat estudiada: paleotelevisió, neotelevisió, metatelevisió, postmodernisme i postcolonialisme. S'hi planteja la revisió del concepte sèries de culte i es proposen els termes must-see TV o sèries de qualitat per als productes analitzats, i s'analitza la influència de programes com Gran Hermano per a la configuració de la programació metatelevisiva de realitat i ficció. La recerca constata, d'una banda, que les sèries analitzades pertanyen a l'era metatelevisiva, que es caracteritza per la hibridació genèrica, la fragmentarietat i l'autoreferencialitat, i, de l'altra, que els trets esmentats fan referència a la maduresa del mitjà televisiu, amb la consegüent obligatorietat de proposar una teoria de la televisió i d'editar els textos audiovisuals. La investigació també permet fer referència a un canvi en l'imaginari col·lectiu, ja que a les recurrències temàtiques tradicionals s'hi ha d'afegir la referencialitat metatelevisiva, que es pot organitzar tal com es duu a terme en aquesta recerca en forma de graella televisiva que fagocita la resta de programes, i d'acord amb la qual s'ha estructurat l'annex que acompanya la tesi doctoral., This doctoral thesis (The Audiovisual Text: Analysis from a Mediological perspective) starts from the empirical analysis of five drama series: The West Wing, NBC: 1999-2006; Lost, ABC: 2004-; Desperate Housewives, ABC: 2004-; House, M.D., Fox: 2004- and CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-. The first season of each series (114 episodes, in total) were analysed with respect to the production context (the programme's audiences, social repercussion, awards, strategies of interactivity) as well as to generic features, invariant motives and the use of thematic and mythical recurrences. Each of the series analysed pertains to an important genre of drama (politics, adventures, soap-opera, medical and police), within the television production of the era of drama, as defined by Longworth (2000-2002). The theoretical framework consists, on the one hand, of defining both the audiovisual serial text and thematic recurrence and, on the other, of a comprehensive assessment of the various theories related to the research (Television Studies, formalism, structuralism, deconstruccionism, poststructuralism and mediology). The methodology chosen to analyse these series derives from a syncretic selection of bibliographic references such as Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006. The essential purpose is to inscribe each of the series within its own genre (diachronic perspective), as well as the presence and usage of myth through thematic recurrence (synchronic perspective). The main hypothesis is that thematic recurrence is present in quality television series, in addition to the characteristics inherent in industrial television production. In accordance with Ryan's studies of genre (1979), the differences between generic recurrence and thematic recurrence are established, as is the generic crisis, as precedent to the generic hybridization that characterizes these series. Taking intertextuality in western cultural production as a staring point, the thesis also analyses US serial audiovisual production, as well as the televisual context of such series (US, production and reception; Spanish, issues related to reception) and the processes of interactivity that are produced in the era of drama, as well as the influence of the various televisual eras within the series analyzed: paleoTV, neoTV, metaTV, postmodernism. A revision of the term 'cult TV' is proposed, as applied to this corpus, using as preferable concepts 'quality TV' or 'must-see TV'. The influence of reality-shows such as Big Brother on metatelevision programmes has also been analyzed.The research concludes that the analyzed series belong to metatelevisual era, characterized by generic hybridisation, fragmentariness and autoreferenciality; these features are related to the maturity of televisual text, with the consequent need to propose a theory of TV and to edit televisual texts. This research also allows reference to be made to a change that has been produced in the collective imaginary, since the intertextuality of these series comes from traditional thematic recurrences (literary, thematic, mythic) to which metatelevisual and autoreferencial reference must be added. As this research is developed (see annex), these references can be structured as a TV schedule, thus embracing the other TV programmes.

La cultura no és sempre una matèria important pels mitjans de comunicació. D'aquesta manera, molts joves interessats en poesia contemporània troben moltes dificultats per consultar informació especialitzada treballada per professionals de la comunicació. Actualment, les xarxes socials s'han convertit en una oportunitat per difondre els seus missatges i consultar-ne d'altres. Aquestes persones busquen, doncs, nous formats visuals i interactius que trenquin amb els patrons estàtics, ja que estan acostumats a un entorn digital. El que pretén aquest projecte és respondre a aquestes necessitats informatives, però també que el mitjà es converteixi en el punt de trobada i de creació per a qualsevol artista que construeixi la seva obra a partir de la poesia. La cultura no es siempre una materia importante para los medios de comunicación. De este modo, muchos jóvenes interesados en poesía contemporánea encuentran muchas dificultades para consultar información especializada trabajada por profesionales de la comunicación. Actualmente, las redes sociales se han convertido en una oportunidad para difundir sus mensajes y consultar otros. Estas personas buscan, pues, nuevos formatos visuales e interactivos que rompan con los patrones estáticos, ya que están acostumbrados a un entorno digital. Lo que pretende este proyecto es responder a estas necesidades informativas, pero también que el medio se convierta en el punto de encuentro y de creación para cualquier artista que construya su obra a partir de la poesía. Culture is not always an important issue for the media. Therefore, for many young people interested in contemporary poetry is difficult to find specialized information worked by communication professionals. Nowadays, social networks have become an opportunity to spread their messages and searching for others. This people is looking for new visual interactive formats, which break with static patterns, as the result of living in a digital society. Which this project pretends is to respond to this information needs, but to become the meeting and creating point for any artist who build his art with poetry too.

La ficció política s'ha convertit, d'ençà el seu 'boom' a finals dels 90 amb l'èxit d''El Ala Oeste'. en una de les formes més fidels de representació del funcionament institucional, les relacions de les institucions amb la societat civil i els mitjans i de com la política ha de comunicar. Sobre aquestes bases, en el següent treball s'intentarà aplicar algunes teories d'anàlisi polític i comunicació política a les ficcions polítiques televisives, per a així trobar com realitat i ficció es relacionan en política, i com les teories sobre la política real son aplicables també a la política fictícia. La ficción política se ha convertido, desde su 'boom' a finales de los años 90 con el éxito de 'El Ala Oeste', en una de las formas más fieles de representación del funcionamiento institucional, las relaciones de las instituciones con la sociedad civil y de cómo la política debe comunicar. Sobre estas bases, en este trabajo se intentarán aplicar algunas teorías del análisis político y la comunicación política a las ficciones políticas televisivas, para así encontrar como realidad y ficción se relacionan en política y cómo las teorías que analizan la política real son aplicables también a la política ficticia. Political fiction has become, ever since it's popular arise in the late 90's with the successful 'The West Wing', one of the most reliable ways to represent how politics work, how institutions relate to society and media and how politics must communicate. On this basis, the following paper is an attempt to apply some theories of political analysis and political communication to political TV fictions, so to find out how reality and fiction are related in politics, and how real political theories can apply also to political fiction.