Search

[EN] The representation of space in the photographic work of Koldo Chamorro: Proxemics as methodology This thesis investigates the work's methodology by photographer Koldo Chamorro throughout his photographic career related to the use of focal lengths used in the genre of photographic reportage, developed and perfected by him over time. This methodology of representation was implemented by him from the mid-70s until his death in 2009. This particular way of working made him part of the logic of proxemics, that is, the scientific study of the use of the man's personal space and social as cultural phenomenon. It is known as proxemics the part of semiotics that is dedicated to the study of communication through relations of proximity and distance between people and objects during the interaction, gestures adopted and the possible existence or absence of physical contact. The aim of this thesis is to analyze the system of work in terms of focal lengths and formats are concerned, applied to photographic genres used by the artist Koldo Chamorro in his work. By ordering his creative universe this thesis facilitates the future task of selecting his work, according to the author around four million negative. In this sense, this thesis, the hypotheses and conclusions of this research can serve as reference to curators, historians and future researchers in editing and curating his work and his figure in the history of Spanish Photography. Likewise and at the same level, the aim of this thesis is to analyze and verify the validity of this system as a whole or partially, for potential application in a educational level. In this sense, as photography lecturer within the world of photography there is no precedent on the subject discussed in this thesis. It has been found and proposed from research, a coherent, simple and effective method that allows students, future professionals or artists in the field, to have a consistent, synthetic, repeatable and open to a "real world of poss, [ES] La representación del espacio en la obra de Koldo Chamorro: La proxémica como metodología. La presente tesis doctoral ha investigado la metodología de trabajo relacionada con el uso de las distancias focales utilizadas en el género del reportaje fotográfico, que ha sido desarrollada y perfeccionada en el tiempo por el fotógrafo Koldo Chamorro a lo largo de su carrera fotográfica. Dicha metodología de representación la puso en práctica desde mediados de los años 70 hasta su fallecimiento en el año 2009, hecho que lo inscribe en la lógica de la proxémica, entendida como la parte de la semiótica que se dedica al estudio de la comunicación a través de las relaciones de proximidad y de alejamiento entre las personas y objetos durante la interacción, los gestos adoptados y la posible existencia o ausencia de contacto físico. Se trata, por tanto, de un método que tiene muy presente la proxémica, es decir, el estudio científico del uso por parte del hombre del espacio personal y social como fenómeno cultural. El objetivo de esta tesis ha sido analizar el sistema de trabajo en cuanto a distancias focales y formatos se refiere, aplicado a los géneros fotográficos y utilizado por el artista Koldo Chamorro en su obra, ordenando su universo creativo; para, de este modo, facilitar en el futuro la tarea de selección de su obra estimada, según el autor, en cuatro millones de negativos. Se trata por tanto, de que la tesis, hipótesis y conclusiones de esta investigación puedan servir de referencia a comisarios, historiadores y futuros investigadores en la edición y recolocación de su obra y su figura en la historia de la fotografía española. De igual modo y al mismo nivel, el objetivo de esta tesis ha sido analizar y corroborar la validez del sistema total o parcialmente para su potencial aplicación a nivel docente, ya que como profesor en la materia dentro del mundo de la fotografía no existen precedentes sobre el tema tratado en esta tesis a nivel proyectual. Se ha encontrado, [CA] La representació de l'espai en l'obra de Koldo Chamorro: La proxèmica com a metodologia. La present tesi doctoral ha investigat la metodologia de treball relacionada amb l'ús de les distàncies focals utilitzades en el gènere del reportatge fotogràfic, desenvolupada i perfeccionada en el temps pel fotògraf Koldo Chamorro al llarg de la seua carrera fotogràfica. Aquesta metodologia de representació la posà en pràctica a partir de mitjans dels anys 70 fins a la seua mort en l'any 2009, fet que l'inscriu en la lògica de la proxèmica, és a dir, de l'estudi científic de l'ús per part de l'home de l'espai personal i social com a fenomen cultural. La proxèmica és coneguda com la part de la semiòtica que es dedica a l'estudi de la comunicació mitjançant les relacions de proximitat i d'allunyament entre les persones i els objectes durant la interacció, els gestos adoptats i la possible existència o absència de contacte físic. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat analitzar el sistema de treball quant a distàncies focals i formats es refereix, aplicat als gèneres fotogràfics i utilitzat per l'artista Koldo Chamorro en la seua obra, ordenant el seu univers creatiu; per a, d'aquesta manera, facilitar en el futur la tasca de selecció de la seua obra estimada, segons l'autor, en quatre milions de negatius; a fi que la tesi, les hipòtesis i les conclusions d'aquesta investigació puguen servir de referència a comissaris, historiadors i futurs investigadors en l'edició i recol·locació tant de la seua obra com de la seua figura en la història de la fotografia espanyola. D'igual manera i al mateix nivell, l'objectiu d'aquesta tesi ha estat analitzar i corroborar la validesa del sistema totalment o parcialment per a la seua potencial aplicació a nivell docent ja que com a professor en la matèria, a nivell projectual, dintre del món de la fotografia no existeixen precedents al voltant del tema tractat en aquesta tesi. S'ha trobat i proposat a partir de la investigació, un mètode cohere