Search

Treball final de Grau en Enginyeria Elèctrica. Codi: EE1045. Curs acadèmic: 2019/2020 El objetivo principal del presente documento es la realización del Trabajo Final de Grado en Ingeniería Eléctrica en la Universitat Jaume I de Castellón. Cómo proyecto técnico, se pretende desarrollar de forma completa una instalación de aprovechamiento de la energía solar mediante un sistema fotovoltaico de 100,5 kWp, destinada al autoconsumo con vertido cero, y realizada sobre la cubierta de una nave industrial ya existente, y conectada a la red interior de Baja Tensión de esta nave, propiedad de una empresa privada que contrata 100 kW. Por otro lado, también se estudiará la posibilidad de implantar un sistema de acumulación de energía contemplando de esta forma, la opción de almacenar en baterías los excedentes de la producción durante la bajada de la actividad de la empresa (fines de semana, festivos, etc.), aprovechándose esta energía, entre otros casos, para el pico de consumo en los arranques tras los periodos de baja actividad.

71 pages, photographs, Hi ha moments a la vida que et marquen. No saps ben bé per què ni com, però són breus espais de temps, de vegades potser només uns minuts o uns fins i tot segons, que mai oblidaràs. Una conversa, un somriure, una carícia, un entorn, una mirada... et queden marcats per sempre més a la memòria. En aquell moment no ho saps però molt temps després els recordaràs i sentiràs que han deixat petjada. Tot el teu món haurà canviat i tu ja no seràs la mateixa persona, però aquell moment màgic continuarà present en la teva ànima. [...]

Experimentació, descoberta, conceptuació i demostració o formalització. Aquestes són les quatre etapes que un bon recurs didàctic hauria de tenir. On ho fem? Com ho fem? Què utilitzem? Aquestes preguntes, entre d'altres, són el punt de partida del laboratori Maria Antònia Canals de l'Institut Baix a Mar. El laboratori és un espai on l'alumnat té disponiblematerial per experimentar. El laboratori és un espai on l'alumnat pot treballar conjuntament., Experimentation, discovery, conceptualization, and demonstration or formalization: these are the four stages that a good learning resource should have.Where do we do it? How dowe do it?What dowe use? These questions, among others, formed the starting point forMaria Antònia Canals' laboratory at the Institut Baix amar, a space where students havematerial available to experimentwith. The laboratory is a space where students canwork together.

Introducció La detecció precoç del càncer de mama (CM) s’ha demostrat com la millor estratègia per disminuir la seva mortalitat a llarg plaç i millorar-ne el pronòstic. Diferents estudis sobre l’efectivitat d’aquesta estratègia mostren una menor reducció de la mortalitat produint efectes adversos més freqüentment. Aquesta tesi es centra en l’avaluació dels determinants del CM dins el cribratge i els seus efectes adversos -els falsos positius (FP) i falsos negatius (FN). Objectius L’objectiu general és aprofundir en l’avaluació del cribratge poblacional del CM, concretament 1) quantificar el risc acumulat de detectar un càncer dins el cribratge durant 10 anys de participació i avaluar els seus factors associats; 2) quantificar el risc de tenir un càncer d’interval (CI) i avaluar els seus factors associats; 3) comparar diferents mètodes per estimar l’efecte d’un factor de risc en el risc de presentar un CM en les participants; 4) comparar les característiques biològiques dels CI amb les dels tumors detectats en les proves de cribratge. Mètodes En el primer objectiu, estudiem la taxa de detecció en el cribratge amb la cohort retrospectiva del projecte RAFP. Estimem la relació entre la taxa de detecció i les característiques del protocol de les mamografies i les de la dona amb mètodes de supervivència en temps discret. En el segon objectiu, estudiem la taxa de CI dins la cohort retrospectiva del projecte INCA. Estimem la relació entre la taxa de CI i de detecció amb els factors de risc segons les característiques del protocol i les de la dona amb un model de Cox amb riscos proporcionals i competitius específics per causa. En el tercer objectiu, comparem els models anteriors amb un model multi-estat basat en un procès de Markov. Per a comparar-los, utilitzem la simulació i l’apliquem a la població catalana del projecte INCA. En el quart objectiu, dissenyem un cas-control dels càncers detectats en el cribratge i els CI del projecte INCA. Els CI s’han classificat radiològicament (verdaders intervals, FN, tumors ocults i signes mínims). Utilitzem un model multinomial per estudiar les diferències entre ells i els detectats en el cribratge. Resultats 1) El risc acumulat de detectar en el cribratge durant 10 anys és d’entre 11,11 i 16,71 per cada 1.000 participants segons les variables del protocol. Usar doble lectura i dues projeccions és l’estratègia que detecta més. 2) Tenir un resultat FP previ és el principal factor de risc per als CI, especialment pels FN. Les característiques de les dones associades a CM són factors de risc independentment de la via diagnòstica. 3) Els models multi-estat i de Cox estimen correctament l’efecte del FP amb l’aparició del CM. Els models multi-estat permeten estimar les transicions de no càncer a estadi preclínic i de preclínic a clínic. 4) Les variables de protocol estan associades amb la detecció en el cribratge i no amb els CI. Per fenotips tenim dos grups els veritables intervals i signes mínims; i els FN i tumors ocults -semblants als detectats en el cribratge. Conclusions Un millor coneixement dels efectes adversos del cribratge de CM ha de permetre millorar-lo. Els factors de risc del CI són els mateixos que els dels detectats en el cribratge. Per subtipus, tenim una divisió entre veritables intervals i signes mínims; i FN i tumors ocults. Els models multi-estat permeten modelar la història natural del CM i incloure les participacions en el cribratge dins el model per avaluar millor l’efecte de les variables., Introduction Early detection of breast cancer (BC) has been shown to be the best strategy to reduce long-term mortality and improve its prognosis. The effectiveness of this strategy in reducing mortality has been proven lower and its adverse effects more frequent than initially expected. This thesis focuses on the evaluation of determinants of BC detection in the screening and its adverse effects -false positives (FP) and false negatives (FN). Objectives This thesis aims to improve knowledge on the evaluation of population-based breast cancer screening programmes, specifically by 1) quantifying the accumulated risk of detecting cancer in the screening during 10 years of participation and evaluating its associated factors; 2) quantifying the risk of having interval cancer (IC) and evaluating its associated factors; 3) comparing different methods to estimate the effect of a risk factor on the risk of presenting a BC in the participants; 4) comparing the biological characteristics of IC with those of the tumours detected in the screening tests. Methods In the first objective, we studied the screening detection rate with the retrospective cohort of the RAFP project. We estimated the relationship between the detection rate and the characteristics of the mammography protocol and those of the women, with survival methods in discrete-time. In the second objective, we studied the IC rate with the retrospective cohort of the INCA project. We estimated the relationship between the rate of IC and BC detection with the risk factors according to the characteristics of the protocol and those of the women, using a Cox model with proportional and cause-specific competitive risks. In the third objective, we compared the previous models with a multi-state model based on a Markov process. We used the simulation and applied it to the Catalan population of the INCA project. In the fourth objective, we designed a case-control of the cancers detected in the screening and the IC of the INCA project. IC were classified radiologically (true intervals, FN, occult tumours and minimal signs). We used a multinomial model to study the differences between IC subtypes and BC detected in the screening. Results 1) The accumulated risk of detecting BC in the screening during 10 years was between 11.11 and 16.71 per 1,000 participants according to the variables of the protocol. The use of double reading and two projections was the strategy that detected more cases of BC. 2) Having a prior FP result was the main risk factor for IC, especially for FN. The women’s characteristics associated with BC were risk factors regardless of the detection mode. 3) The multi-state and Cox models correctly estimated the effect of the FP on the appearance of the BC. The multi-state models allowed estimating the transitions from no cancer to preclinical stage and from preclinical to clinical. 4) Protocol variables were associated with detection in screening and not with IC. For phenotypes, we have two groups: the true intervals and minimum signs; and FN and occult tumours - similar to those detected in screening. Conclusions Improved knowledge of the adverse effects of the BC screening could promote its prevention. IC risk factors were the same as those detected in screening. By subtype, we had a division between true intervals and minimal signs; and FN and occult tumours. The multi-state models allowed modelling of the natural history of the BC and including BC screening in the model to better evaluate the effect of the variables.

Since the mid-1980s, physical oceanographers at the Institute of Marine Sciences have been involved in the use of Lagrangian drifters as a complementary technology for their oceanographic research. As Lagrangian observations became more feasible, these researchers continued developing their own drifters in what was to be the seed of current technological activities at the Physical and Technological Oceanography Department. In this paper we overview the work done during the last 30 years with special focus on Lagrangian developments from the initial activities to the latest developments. In addition to basic oceanography research applications, Lagrangian technological developments include prototypes for measuring surface and subsurface ocean properties, for tracking purposes in search and rescue operations and pollution events, and for monitoring ice motion and thickness in the Arctic. The paper emphasizes original and unpublished technical aspects related to the latest developments., Desde mediados de la década de los 80, los oceanógrafos físicos en el Instituto de Ciencias del Mar se involucraron en el uso de boyas Lagrangianas como una tecnología complementaria para su investigación oceanográfica. A medida que las observaciones Lagrangianas se volvieron más factibles, los investigadores continuaron desarrollando sus propios flotadores en lo que se convirtió en la semilla de las actuales actividades tecnológicas llevadas a cabo en el Departamento de Oceanografía Física y Tecnológica. En este artículo se presenta una visión general del trabajo realizado durante los últimos 30 años, con especial énfasis en el uso de flotadores a la deriva y desarrollos propios desde su inicio hasta las aplicaciones más recientes. Además de estudios básicos de investigación oceanográfica, los desarrollos tecnológicos llevados a cabo incluyen prototipos para medir las propiedades superficiales y sub-superficiales, para tareas de seguimiento en operaciones de búsqueda y rescate y eventos de contaminación marina o para monitorizar el grosor de la capa de hielo y su movimiento en el Ártico. En este trabajo se hace hincapié en aspectos técnicos originales e inéditos relacionados con los últimos desarrollos.

IV Encuentro Oceanografía Física Española, celebrado del 20 al 22 de julio de 2016 en Alicante, España.-- 3 pages, 1 figure, Satellite-tracked drifting buoys are useful for sampling sea-surface currents. Standard drifting buoys have drogues centred at a depth of 15 m, a fundamental element that guarantees that the direct wind force on the buoy is much smaller than the drag on the anchor. When a drifter loses its drogue, it no longer becomes a good tracker of the surface currents, hence the relevance of identifying when this happens. Here we propose a spectral-based approach to analyse drifter velocity data so as to detect when a drifter loses its drogue without the need of concurrent wind data. The method, applied to data obtained during the SPURS 2013 cruise, shows a substantial increase in the band-passed velocity energy at the time the drifter loses its drogue, as deduced with an independent method that considers the temporal change of the correlation between wind and positioning data. The results are very promising, pointing at a new method that can detect drogue loss from a relatively simple analysis of positioning data, This research has been supported by the Ministerio de Economía y Competitividad of the Spanish Government through project VA-DE-RETRO (CTM2014-56987-P). Ignasi Vallès has been funded through a FPI contract of the Ministerio de Competitividad y Economía. The drifter data was obtained following deployments during the SPURS cruise, in the frame of the MIDAS-6 (AYA2010-22062-C05-01) project, financed by the Ministerio de Economía y Competitividad of the Spanish Government

The SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) satellite was successfully launched in November 2009. This ESA led mission for Earth Observation is dedicated to provide soil moisture over continental surface (with an accuracy goal of 0.04 m3/m3) vegetation water content over land and ocean salinity. These geophysical features are important as they control the energy balance between the surface and the atmosphere. Their knowledge at a global scale is of interest for climatic and weather researches in particular in improving models forecasts. The SMOS instrument measures the passive microwave emission of the Earth surface at a frequency of 1,4 GHz (L-band). The instrument is an interferometer and provides brightness temperatures with an average resolution of 40 km, at several angles and dual polarizations. Data are acquired at two times in a day at 6 am and 18 pm (local time) and insure a complete coverage of the Earth surface in 3 days with a sampling of 15 km. The main products of the mission are of course Soil Moisture and Sea Surface salinity, but also vegetation opacity (directly related to water content) of vegetation covers including forests, surface dielectric constant for level two but also brightness temperatures at the surface, strong winds, root zone soil moisture and RFI (radio frequency interferences) maps. From Level 2 SMOS data several groups have started making new products several of them being either operational or on the verge of being such. We will show some of them or refer to related presentations. They include freeze defreeze (FMI), thin sea ice (Klimat Center Hamburg), near real time brightness temperatures and soon soil moisture (ECMWF), root zone soil moisture and drought indices (USDA and CESBIO). We are also working on more elaborate products such as water fractions, flood risk indices, improved precipitation with use of assimilated SMOS data, etc. The focus in this presentation will be given to the latter new science products. The purpose of this communication is to present the mission results after almost 6 years in orbit and a major re-processing as well as some outstanding results already obtained. A special attention will be devoted to level 2 products and to the retrieval quality improvements from version 3 (at launch) to the current version 620.

Trabajo presentado en la International Conference on Coastal Engineering, celebrado en Estambul, Turquía, del 17 al 22 de julio de 2016

2016 European Space Agency (ESA) Living Planet Symposium, 9-13 May 2016, Prague, Czech Republic, More than six years have been spent since the launch, on November 2, 2009, of the European Space Agency¿s (ESA) Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite carrying a microwave synthetic aperture radiometer working at 1.4 GHz. The aim of the mission is to provide Sea Surface Salinity and Soil Moisture observations, with a spatial resolution of 30-50 km, and an accuracy suited for climate studies. Starting from L1brightness temperature (TB) observations, experimental Sea Surface Salinity (SSS) and Soil Moisture (SM) maps are being developed and progressively distributed at the Barcelona Expert Center (BEC). Data are distributed in NetCDF format using THREDDS and maps are served through a Web Map Service (ncWMS), both at the BEC distribution data website (http://cp34-bec.cmima.csic.es/). BEC ocean products are experiencing a great evolution thanks to the introduction of new key algorithms at different levels of the processing chain. At level 1, nominal TBs are replaced by the nodal sampled ones. Nodal sampling is a new image reconstruction technique that reduces tsidelobes and ripples that associated to abrupt changes in TB (see [1,2]). At level 2, systematic biases are removed by referring them to SMOS-derived climatologies. As a result, the new maps present a sharp reduction of the land-sea contamination. At level 3, the correlations of the optimal interpolation algorithm have been improved such that the resulting maps show a more coherent spatial structure at all the scales. Finally, at level 4, the spatial and temporal resolutions have been increased by means of multifractal synergy techniques, which allow generating global daily SMOS SSS maps (see [3,4]). Besides, all these improvements allow the production of a new SSS product fitted to polar regions. Surface density products are now also available in our website. For land applications, high resolution maps (1km at Iberian Peninsula) are produced using reliable non-remote sensing auxiliary parameters so that now these products are weather-independent and with full spatial coverage. That allows the generation of a new product focused on the fire forest risk prediction. Finally, new cryospheric sea ice concentration products have been developed following the methodology described in [5]. In summary, the new generation of BEC products, to be distributed soon, represent a real leap forward in quality that will enable a new generation of geophysical studies

XXXII Trobades Científiques de la Mediterrània, Planeta Oceà - Planet Ocean, celebradas del 5 al 7 de octubre de 2016 en Maó, Menorca.-- Homenatge als Drs. Marta Estrada, Jordi Font i Jordi Salat, pioners de l'oceanografia mediterrània moderna. A tribute to Drs. Marta Estrada, Jordi Font and Jordi Salat, pioneers of modern Mediterranean oceanography.-- 1 page, Henry Stommel, físico estadounidense considerado padre de la oceanografía física, predijo, después de toda una vida dedicada a estudiar las causas del movimiento de las aguas de la corteza terrestre, que el océano lo acabarían estudiando robots tele‐dirigidos. Hoy en día hemos llegado a ese punto que predecía Stommel. En el ICM‐CSIC de Barcelona en el marco de distintos proyectos se ha diseñado y construido una boya para medir salinidad y temperatura en la superficie del mar. El conjunto incorpora un instrumento comercial de prestaciones altamente contrastadas (SBE37SI) que se alimenta registrando un dato cada hora. Durante la campaña conjunta con la NASA que se llevó a cabo durante el mes de marzo del año 2013 se largaron, entre otros trabajos de registro de datos oceanográficos como el CTD ondulante, 50 boyas de deriva instrumentadas en superficie. De estas 50 boyas, 40 eran parte de la aportación de los Estados Unidos al estudio del máximo salino del centro sub‐tropical del Atlántico Norte, siendo las diez restantes la aportación española. En este póster se presenta, a modo de historia gráfica, las dispares ubicaciones a las que han llegado tres de estas boyas que han estado trabajando en aguas oceánicas durante tres años, a pesar de haber sido largadas en la misma ubicación

XXXII Trobades Científiques de la Mediterrània, Planeta Oceà - Planet Ocean, celebradas del 5 al 7 de octubre de 2016 en Maó, Menorca.-- Homenatge als Drs. Marta Estrada, Jordi Font i Jordi Salat, pioners de l'oceanografia mediterrània moderna. A tribute to Drs. Marta Estrada, Jordi Font and Jordi Salat, pioneers of modern Mediterranean oceanography.-- 1 page, Vull aprofitar aquesta presentació que se m'ha convidat a fer per compartir amb els assistents el què, el com i el perquè de la meva vida professional. He tingut la sort, i en molts aspectes també la desgràcia, de ser un dels primers científics que s'ha dedicat a la recerca en oceanografia física al nostre país, i en el marc d'una institució prou especial com és el CSIC. Això ha implicat un munt de circumstàncies que han fet que la meva trajectòria no s'assembli gaire a la que estan seguint actualment els joves investigadors que s'inicien o que ja s'han consolidat en aquest àmbit de l'oceanografia a casa nostra. Des de ser autodidacta en molts aspectes a haver treballat, sovint en situacions força estrafolàries, amb persones de perfils diversos i no‐físics que m'han ajudat o directament enfrontat a reptes que m'han fet saltar endavant de formes no sempre previsibles (en aquest sentit vull parlar especialment d'Antoni Ballester). Des d'haver tardat tretze anys entre acabar la carrera i presentar una tesi, feta pràcticament sense director, a haver obtingut una plaça del CSIC sis mesos després de la tesi i sense cap contrincant a l'oposició. Una llicenciatura en l'especialitat de física teòrica, i sense haver estudiat res relacionat amb el mar o ni tant sols amb les ciències de la Terra, que després em va dur a dedicar‐me a l'oceanografia. En els últims quaranta anys he estat treballant principalment en la física de la Mediterrània i cada vegada més en l'observació de l'oceà des de l'espai, havent arribat a trobar‐me de protagonista en la primera missió de satèl∙lit a nivell mundial que ha estat capaç de mesurar la salinitat superficial del mar. Tot això espero que serveixi per ajudar a completar la visió de què han estat aquests anys en que l'oceanografia física ha començat a caminar en el nostre país, i també per recordar errors i circumstàncies esperpèntiques que esperem que ja no es tornin a produir tot i la situació prou trista i inadmissible en que es troba la recerca pública a l'estat i concretament al CSIC. Situació que esperem que pugui capgirar‐se aviat tot dient adéu a unes estructures i model de gestió obsolets i bastint un futur clarament millor

21 pages, 16 figures, In this tecnical note we analyze two different approaches for salinity retrieval in SMOS: the standard Bayesian approach and a new not-Bayesian approach. In both cases systematic, a bias correction based on SMOS-based climatologies is applied. The performance of both approaches are analysed and discussed