Search

L'any 2008 va néixer l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) amb la intenció d'aglutinar al màxim nombre de medievalistes de la Universitat de Barcelona de disciplines diferents: història, filologia, filosofia, dret, història de l'art Sota aquest paraigua, el 2011 es van organitzar unes jornades culturals consagrades al món hospitalari medieval, i només un any després, el 2012, es donava el tret de sortida als Abrils de l'Hospital. L'objectiu era múltiple. D'una banda, igual que la INHH, el propòsit era crear un fòrum de debat que permetés interconnectar especialistes de la història de l'assistència i dels hospitals de l'època premoderna, tant del país com de la resta del continent. En segona instància, fer-ho visible mitjançant la celebració d'una activitat científica anual que permetés donar a conèixer recerques inèdites, incentivar noves investigacions a càrrec d'estudiants novells de màster i doctorat i, en definitiva, garantir-ne la projecció internaciona

A la sala del tresor de la catedral de Tarragona es conserva un sostre pintat gòtic que originalment havia format part d'una tribuna. Aquest article tracta del seu procés constructiu, de les seves característiques arquitectòniques i de l'espai que ocupa, així com de la seva decoració i dels canvis que ha sofert.

El 17 d'abril de 1401 el bisbe de Barcelona, els canonges capitulars, els consellers municipals i la família reial encapçalada per Martí l'Humà van participar, de manera activa, en l'acte fundacional de l'hospital de la Santa Creu. Tots van prendre part en una solemne processó que, carregada de simbolisme, va dur des de la catedral fins a un solar del Raval les quatre primeres pedres del nou edifici que s'hi havia de bastir. Amb la concurrència dels representats de les principals institucions urbanes i territorials del país s'escenificava llur compromís amb l'impuls de la nova i flamant institució, concebuda per garantir l'atenció dels pobres, malalts i de bona part dels marginats que omplien els carrers i camins de la Ciutat Comtal i de la resta de la confederació catalanoaragonesa. Així consta, si més no, en les primeres ordinacions aprovades el 1417, en què textualment es feia constar que hi eren «acullits, reebuts, sostenguts e alimentats en gran nombre, hómens e dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havents altres diverses misèries humanes». Alhora, en aquest mateix text normatiu, l'hospital era encimbellat a la talaia més noble dels espais públics barcelonins, al ser qualificat de «lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud» de la ciutat.

Arts és una revista sociocultural que es fa des del Cercle de Belles Arts de Lleida amb la vocació de ser una eina de difusió i de reflexió al servei d'Allò Artístic. Així de clar i, alhora, així d'indeterminat. Perquè la precisió és límit i Arts està renyida amb els límits. No ens limitem ideològicament perquè el fet artístic és massa complex per anar delimitant els marges i massa lliure per anar col•locant barreres mentals que acaben esdevenint modes. Tampoc ens limitem geogràficament, perquè menyspreem tant el provincianisme atemorit i carrincló de botigueta com l'universalisme uniformitzador i amorf amb que es vesteixen els cosmopolites de cafè. No renunciem a entendre el món de l'art des del ponent català, el nostre localisme ens globalitza. Us oferim, doncs, un projecte obert però, al mateix temps, planificat, en el qual contingut, imatge i difusió han de funcionar com un sol ens, únic i indivisible, i fer d'aquesta revista un veritable instrument de comunicació (sense matisacions de cap mena).

[spa] El artículo tiene por objetivo presentar las acciones y los resul­ tados de las mismas en el proceso de restauración de las construc­ ciones situadas alrededor de la puerta de Fillols de la Seu Vella de Lleida. Estas acciones, además de la restauración propiamente dicha de las estructuras, de la escultura y de la dotación de una capilla con vidrieras, han incluido también un amplio estudio histórico de la evolución de las estructuras existentes y de los restos precedentes desde la arqueología y la historia del arte., [eng] This article presents the activities undertaken during the restoration of the Fillols' Door and Porch of the Seu Vella de Lleida and the buildings located around them, togethei- with the results of different historical studies. Apart from the actual restoration of the structures, sculptures and the emplacement of stained glass windows in one chapel, related activities have also included a broad archaeological and art historical study of the evolution of existing structures and archaeological remains.

Donada l'extensió de la present tesi doctoral, i per tal de conferir-li una estructura lògica i raonada més entenedora, està dividida en quatre parts:Definició i arquitectura de l'hospital medieval. La manca d'una bibliografia especialitzada sobre la institució hospitalària en el panorama català, feia indispensable precedir la investigació amb una anàlisi del concepte medieval d'hospital. A la dècada de 1970 i 1980, els principals estudis sobre el tema van estar supeditats, en part, a treballs de major envergadura sobre la pobresa a l'edat mitjana. En aquest sentit, cal destacar les jornades celebrades a Lisboa el 1972, i les publicacions aparegudes posteriorment a l'entorn de figures com Michel Mollat i del doctor Manuel Riu. Aquestes iniciatives editorials van permetre acotar de manera molt aproximada, la realitat de la pobresa, la indigència i la marginació al llarg de l'època medieval, però en canvi, les referències als hospitals de l'època es limitaren a referències puntuals d'uns pocs exemples i breus síntesis documentals. Per contra, la literatura anglosaxona més recent, ha incidit de manera més efectiva en aquestes qüestions, allunyant-se, en part, de l'excessiva insistència en qualificar-los de mers llocs d'acollida i hospitalitat. L'arquitectura dels hospitals catalans. Dissortadament, el nombre d'hospitals d'origen medieval conservats a Catalunya és força reduït. Dels establiments petits quasi no en sabem res, ja que en la seva majoria han desaparegut sense deixar cap rastre. Dels de major entitat, per la seva banda, hem de destacar fonamentalment els de l'Hospitalet de l'Infant, Barcelona, Lleida i Montblanc, als quals s'han dedicat sengles monografies individualitzades.El de l'Hospitalet de l'Infant, és la mostra més evident d'un edifici d'aquestes característiques emplaçat en un zona despoblada i exposada a l'atac de sarraïns i bandolers. Per aquest motiu, la seva estructura arquitectònica segueix l'esquema d'una fortalesa, per tal de complir una triple funció: acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts; lloc estratègic militar de defensa de la regió; punt de partença per a la repoblació de la zona. El de la Santa Creu de Barcelona, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de l'Europa occidental, projectat d'acord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles. Quant al de Santa Maria de Lleida, respon a una tipologia ben diferent i original. Em refereixo a un esquema més propi dels palaus urbans que no pas dels hospitals, mitjançant el qual es pretenia crear espais més recollits i de menors dimensions, que no pas les grans naus longitudinals resoltes a base de sucessions d'arcs diafragma.En última instància, el de Santa Magdalena de Montblanc, esdevé una mena de simbiosi dels dos anteriors. Es tracta d'un interessant edifici, concebut de forma semblant a un palau urbà, però erigit als afores de la vila, assolint així un protagonisme especial en l'ordenació urbanística de la zona. Està estructurat al voltant d'un pati de petites dimensions, on conflueixen un discurs propi període medieval, amb altres elements definidors d'un llenguatge més modern.Catàleg-inventari dels hospitals catalans. La tercera part de la tesi consisteix en una sèrie de fitxes catalogràfiques, que pretenen constituir un primer catàleg-inventari dels hospitals catalans medievals, amb independència de si s'han conservat restes o no. Bibliografia i apèndixs. El quart i últim bloc està constituït pels apèndixs documental i gràfic, i pel llistat de referències bibliogràfiques.

Arts és una revista sociocultural que es fa des del Cercle de Belles Arts de Lleida amb la vocació de ser una eina de difusió i de reflexió al servei d'Allò Artístic. Així de clar i, alhora, així d'indeterminat. Perquè la precisió és límit i Arts està renyida amb els límits. No ens limitem ideològicament perquè el fet artístic és massa complex per anar delimitant els marges i massa lliure per anar col•locant barreres mentals que acaben esdevenint modes. Tampoc ens limitem geogràficament, perquè menyspreem tant el provincianisme atemorit i carrincló de botigueta com l'universalisme uniformitzador i amorf amb que es vesteixen els cosmopolites de cafè. No renunciem a entendre el món de l'art des del ponent català, el nostre localisme ens globalitza. Us oferim, doncs, un projecte obert però, al mateix temps, planificat, en el qual contingut, imatge i difusió han de funcionar com un sol ens, únic i indivisible, i fer d'aquesta revista un veritable instrument de comunicació (sense matisacions de cap mena).

Arts és una revista sociocultural que es fa des del Cercle de Belles Arts de Lleida amb la vocació de ser una eina de difusió i de reflexió al servei d'Allò Artístic. Així de clar i, alhora, així d'indeterminat. Perquè la precisió és límit i Arts està renyida amb els límits. No ens limitem ideològicament perquè el fet artístic és massa complex per anar delimitant els marges i massa lliure per anar col•locant barreres mentals que acaben esdevenint modes. Tampoc ens limitem geogràficament, perquè menyspreem tant el provincianisme atemorit i carrincló de botigueta com l'universalisme uniformitzador i amorf amb que es vesteixen els cosmopolites de cafè. No renunciem a entendre el món de l'art des del ponent català, el nostre localisme ens globalitza. Us oferim, doncs, un projecte obert però, al mateix temps, planificat, en el qual contingut, imatge i difusió han de funcionar com un sol ens, únic i indivisible, i fer d'aquesta revista un veritable instrument de comunicació (sense matisacions de cap mena).

Arts és una revista sociocultural que es fa des del Cercle de Belles Arts de Lleida amb la vocació de ser una eina de difusió i de reflexió al servei d'Allò Artístic. Així de clar i, alhora, així d'indeterminat. Perquè la precisió és límit i Arts està renyida amb els límits. No ens limitem ideològicament perquè el fet artístic és massa complex per anar delimitant els marges i massa lliure per anar col•locant barreres mentals que acaben esdevenint modes. Tampoc ens limitem geogràficament, perquè menyspreem tant el provincianisme atemorit i carrincló de botigueta com l'universalisme uniformitzador i amorf amb que es vesteixen els cosmopolites de cafè. No renunciem a entendre el món de l'art des del ponent català, el nostre localisme ens globalitza. Us oferim, doncs, un projecte obert però, al mateix temps, planificat, en el qual contingut, imatge i difusió han de funcionar com un sol ens, únic i indivisible, i fer d'aquesta revista un veritable instrument de comunicació (sense matisacions de cap mena).

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Antoni Conejo da Pena, El patrimoni arquitectònic a la vila de Piera: Una mirada panoràmica sobre la conservació dels béns immobles pierencs catalogats, parteix de la simbiosi de diferents àrees temàtiques que susciten el meu interès: la conservació del patrimoni, l’anàlisi arquitectònica i la història i la cultura de Piera; el meu poble. El germen d’aquest treball fou la restauració dels esgrafiats de la façana de Casa Sastre, que tingué lloc entre la tardor i l’hivern de l’any 2019, i que posteriorment esdevingué la temàtica per un treball titulat La Casa Sastre de Piera, per a l’assignatura de tercer de grau: Conservació de béns culturals. Després de fer-lo, vaig tenir molt clar que volia anar més enllà entorn d’aquesta temàtica. Sobre la taula tenia dues opcions: o bé estudiar de forma monogràfica aquesta casa senyorial de Piera i aprofundir, o bé donar vàries passes enrere i aportar una mirada panoràmica i dibuixar quin és l’estat de conservació dels béns immobles catalogats. Finalment vaig creure més útil aportar una mirada general que pogués servir per diagnosticar els esculls en la conservació patrimonial pierenca i els seus dèficits, amb la voluntat idealista d’extrapolar part del que es planteja en aquest text a la realitat.

[cat] L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el desplegament d’una genuïna política hospitalària empresa pel govern municipal de Barcelona durant la baixa edat mitjana. Amb una perspectiva de llarga durada i un marc comparatiu ampli, pretenem identificar els moments i raons de la gènesi d’aquesta mateixa política assistencial, així com l’adaptació a un context polític i institucional canviant, marcat pel desenvolupament de l’autoritat i autonomia del municipi i, especialment, la reforma del 1401 que va donar lloc a l’Hospital de la Santa Creu. Entenem que l’eclosió i consolidació del cristianisme va iniciar el procés de vinculació entre la fundació, promoció i gestió d’institucions assistencials i les nocions de deures dels governants, tan laics com seculars, així com l’elaboració de discursos originals sobre aquests mateixos deures. Amb la desintegració del poder públic imperial a Occident, l’alta Església i, sobretot, l’alta Església secular van romandre com a principals custodis d’aquestes pràctiques i institucions assistencials. Aquesta situació, que caracteritzem com d’hegemonia eclesiàstica, es fracturà entre els segles XII i XIV, en un context marcat pel romanisme, les noves formes d’espiritualitat laiques i l’enfortiment dels poders seculars, sobretot a nivell municipal. A Barcelona, assistim a una autèntica explosió en el nombre de centres assistencials i hospitalaris en aquesta mateixa cronologia. Es forma així un paisatge assistencial divers, marcat per les dinàmiques de col·laboració i competència entre els actors tradicionals, això és, l’alta Església secular, i els nous, com el laïcat o el govern municipal. Durant el segle XV, aquesta diversitat tendirà a la concentració institucional, coincidint amb la consolidació del Consell de Cent com a govern d’un municipi autònom i una senyoria col·legiada. La tesi s’estructura en tres grans blocs: en el primer aprofundim en els orígens de les pràctiques i institucions assistencials cristianes i medievals, posant l’èmfasi en les continuïtats en els espais, marcs legals i elements culturals. En el segon bloc analitzem el paisatge assistencial barceloní previ a la reforma del 1401, per tal d’entendre les arrels de les responsabilitats assistencials i hospitalàries del Consell de Cent i, alhora, avaluar l’impacte del naixement de l’Hospital de la Santa Creu. En el tercer i darrer bloc identifiquem els eixos principals de la política hospitalària del govern municipal durant el segle XV, en relació, sobretot, amb el flamant hospital general de la ciutat., [eng] The aim of this thesis is to study the deployment of a genuine welfare policy undertaken by the municipal government of Barcelona during the late Middle Ages. With a long-term perspective and a broad comparative framework, we aim to identify the moments and reasons behind the genesis of this same welfare policy, as well as its adaptation to a changing political and institutional context, marked by the development the municipality’s authority and autonomy and especially the reform of 1401 that gave rise to the Hospital de la Santa Creu. This thesis is structured in three main blocks: the first one consists on an in-depth study of the origins of Christian and medieval care practices and institutions, with an emphasis on continuities in spaces, legal frameworks and cultural elements. In the second block we analyse the welfare landscape of Barcelona prior to the reform of 1401, in order to understand the roots of the welfare responsibilities of the Consell de Cent and, at the same time, evaluate the impact of the rise of the Hospital de la Santa Creu. In the third and last block we identify the main axes of the welfare policy of the municipal government during the fifteenth century in relation, above all, to the brand-new general hospital of the city.