Search

El present treball és una investigació sobre la mobilitat urbana en la ciutat mitjana com a model híbrid entre la concentració i la dispersió urbana. S’estudia el marc teòric d’aquests fenòmens urbans, diverses estratègies d’èxit en mobilitat i el marc normatiu a nivell europeu, estatal i català, on la figura del Pla de Mobilitat Urbana apareix com a instrument per a repensar i reorganitzar les jerarquies viàries establertes en la mobilitat urbana des de l’administració local. Posant el focus en la mobilitat sostenible, s’analitzen les principals característiques morfològiques i del transport no motoritzat i col·lectiu, per a una posterior anàlisi comparativa multicriteri d’aquests modes com a alternativa al vehicle privat en els desplaçaments de mobilitat quotidiana que avalua l’accessibilitat de la ciutat d’Olot. El contrast entre la densitat i la concentració de pols d’atracció del nucli antic, en contraposició a les extensions urbanes de ciutat-jardí perifèriques, poc denses i amb pocs equipaments, condicionen la tria modal i les tendències de transport, que cal invertir davant la crisi climàtica i de recursos actual. Degut a les baixes freqüències i la poca coordinació entre línies, els desplaçaments en transport públic resulten poc confortables en relació al vehicle privat. La bicicleta es presenta com a un bon substitut a l’automòbil en els desplaçaments quotidians per a certs grups d’edat, tot i la manca de seguretat. Així, cal buscar noves idees per a fer eficient la mobilitat col·lectiva en aquests entorns i invertir en infraestructura i promoció de la bicicleta com a mode viable de transport quotidià.

Las Ciudades Medias en proceso de consolidación como áreas Metropolitanas en Jalisco, generan expectativas positivas como una alternativa de “Desarrollo Sustentable”, y descentralización del área Metropolitana de Guadalajara, Jalisco, México. Este estudio se centrará en dos zonas y/o áreas metropolitanas siendo la zonas metropolitana de Ocotlán, en la Región Ciénega del Estado de Jalisco, México y área metropolitana del Sur de Jalisco, en la Región Sur del Estado, además de la implementación de instrumentos como la elaboración y/o actualización del programa metropolitano a través del Ordenamiento Territorial en aras de buscar la equidad para el Desarrollo Urbano Sustentable que busque impactar de una manera más equilibrada en sus regiones. Esta investigación tiene un enfoque sistémico, a partir del reconocimiento de las posibilidades que ofrece el territorio en donde se ubican las zonas y/o áreas metropolitanas de los municipios centrales en proceso de consolidación en el Estado de Jalisco, México, y de los municipios exteriores que se agrupan en torno a estos municipios centrales conformando las zonas metropolitanas. Las ciudades medias elegidas para este caso de estudio son en la Región Ciénega del estado, donde se ubica la ciudad de Ocotlán (municipios centrales), Jalisco, México, esto por su peculiaridad en cuanto a su vocación turística-industrial y la otra en la Región Sur, donde se ubica; Ciudad Guzmán (municipios centrales), Jalisco, México, por el proceso de impacto negativo que se está teniendo en su territorio a través la agro-industrialización, que en origen esta ciudad se encuentra en una cuenca endorreica, con vocación forestal, de servicios y educación. Por todo lo anteriormente expuesto se hace necesario tomar como punto de partida el asentamiento humano de mayor concentración “Municipio Central declaradas Zonas y/o Áreas Metropolitanas”, como polo de desarrollo regional, (en estos dos caso de estudio, dentro de un corredor de traslado de mercancías nacional), a través del impacto que genera en el territorio (regional), partiendo del análisis de los aspectos ecológicos, ambientales, sociales económicos, políticos y culturales que se pretenden observar. Tomando en cuenta principalmente las vulnerabilidades naturales y antropogénicas que aquejan a estas zonas y/o áreas metropolitanas en su territorio, así como las repercusiones que están teniendo en el cambio climático y calentamiento global sobre la sustentabilidad.Según la ONU-HÁBITAT (2016), las ciudades se dividen en cuatro categorías; las ciudades pequeñas que van de 100,000 a 500,000 habitantes, las ciudades intermedias que se consideran de 500,000 a 1,000,000 habitantes y otras dos categorías que no nos sirven para este estudio porque son de mayor población siendo solo la zona metropolitana de Guadalajara la que estaría en ese rango en el Estado de Jalisco. Las ciudades pequeñas e intermedias son consideradas según datos de los organismos como el (Banco de Desarrollo de América Latina (CAF), 2018) como los escenarios del desarrollo sustentable, es decir, son las ciudades intermedias las que podrían hacer un cambio de paradigmático del desarrollo urbanos que busca la descentralización, en el ordenamiento territorial de la región.En el caso de nuestro país México las ciudades intermedias (rango de ONU-HÁBITAT (2016), juegan un papel fundamental, solo que, para el caso de estudio de las Ciudades Medias en el Estado de Jalisco, México, declaradas como zonas metropolitanas en nuestra legislación mexicana (SEDATU 2013), están en el rango de ciudades pequeñas según ONU-HÁBITAT (2016), puesto que ninguna rebasa el rango de los 500,000 habitantes.De las dos ciudades medias incluidas en la Delimitación de las zonas metropolitanas de México 2015, (delimitación Federal oficial de CONAPO, INEGI y SEDATU); La zona metropolitana de Ocotlán, conformada por los municipios de Jamay, Ocotlán y Poncitlán, cuentan con una población de 176,158 habitantes, (censo de INEGI 2015), falta el decreto por el Congreso del Estado de Jalisco. En el caso del área metropolitana del sur, conformada por los municipios de Gómez Farías, Zapotiltic y Zapotlán el Grande del estado de Jalisco, cuenta con una población de 148,893 habitantes, (censo de INEGI 2015), esta área metropolitana solo fue decretada en el congreso del Estado de Jalisco, México y no está incluida en la delimitación de las zonas metropolitanas de México, (delimitación Federal oficial de CONAPO, INEGI y SEDATU). Les Ciutats Mitjanes en procés de consolidació com a àrees metropolitanes a Jalisco, generen expectatives positives com una alternativa de "Desenvolupament Sostenible", i descentralització de l'Àrea Metropolitana de Guadalajara, Jalisco, Mèxic. Aquest estudi se centrarà en dues zones i / o àrees metropolitanes sent la zones metropolitana de Ocotlán, a la Regió Ciénega de l'Estat de Jalisco, Mèxic i àrea metropolitana de Sud de Jalisco, a la Regió Sud de l'Estat, a més de la implementació d'instruments com l'elaboració i / o actualització de el programa metropolità a través del Ordenament Territorial en nom de cercar l'equitat per al Desenvolupament Urbà Sostenible que busqui impactar d'una manera més equilibrada en les seves regions.Aquesta investigació té un enfocament sistèmic, a partir del reconeixement de les possibilitats que ofereix el territori on s'ubiquen les zones i / o àrees metropolitanes dels municipis centrals en procés de consolidació en l'Estat de Jalisco, Mèxic, i dels municipis exteriors que s'agrupen al voltant d'aquests municipis centrals conformant les zones metropolitanes. Les ciutats mitjanes triades per a aquest cas d'estudi són a la Regió Ciénega de l'estat, on se situa la ciutat d'Ocotlán (municipis centrals), Jalisco, Mèxic, això per la seva peculiaritat quant a la seva vocació turística-industrial i l'altra a la regió Sud, on s'ubica; Ciutat Guzmán (municipis centrals), Jalisco, Mèxic, pel procés d'impacte negatiu que està tenint en el seu territori a través l'agro-industrialització, que en origen aquesta ciutat es troba en una conca endorreica, amb vocació forestal, de serveis i educació.Per tot l'anteriorment exposat es fa necessari prendre com a punt de partida l'assentament humà de més concentració "Municipi Central declarades zones i / o àrees metropolitanes", com a pol de desenvolupament regional, (en aquests dos cas d'estudi, dins d'un corredor de trasllat de mercaderies nacional), a través del impacte que genera en el territori (regional), partint de l'anàlisi dels aspectes ecològics, ambientals, socials econòmics, polítics i culturals que es pretenen observar. Tenint en compte principalment les vulnerabilitats naturals i antropogèniques que afligeixen a aquestes zones i / o àrees metropolitanes en el seu territori, així com les repercussions que estan tenint en el canvi climàtic i escalfament global sobre la sostenibilitat.Segons l'ONU-HÀBITAT (2016), les ciutats es divideixen en quatre categories; les ciutats petites que van d'100,000-500,000 habitants, les ciutats intermèdies que es consideren de 500,000-1.000.000 habitants i dues categories que no ens serveixen per a aquest estudi perquè són de major població sent només la zona metropolitana de Guadalajara la que estaria en aquest rang en l'Estat de Jalisco. Les ciutats petites i intermèdies són considerades segons dades dels organismes com el (Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina (CAF), 2018) com els escenaris de el desenvolupament sostenible, és a dir, són les ciutats intermèdies les que podrien fer un canvi de paradigmàtic de l' desenvolupament urbans que cerca la descentralització, en l'ordenament territorial de la regió.En el cas del nostre país Mèxic les ciutats intermèdies (rang d'ONU-HÀBITAT (2016), juguen un paper fonamental, només que, per al cas d'estudi de les Ciutats Mitjanes en l'Estat de Jalisco, Mèxic, declarades com a zones metropolitanes en la nostra legislació mexicana (SEDATU 2013), estan en el rang de ciutats petites segons ONU-HÀBITAT (2016), ja que cap sobrepassa el rang dels 500,000 habitants.De les dues ciutats mitjanes incloses en la delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic 2015, (delimitació Federal oficial de CONAPO, INEGI i SEDATU); La zona metropolitana de Ocotlán, conformada pels municipis de Jamay, Ocotlán i Poncitlán, compten amb una població de 176,158 habitants, (cens d'INEGI 2015), manca el decret pel Congrés l'Estat de Jalisco. En el cas de l'àrea metropolitana de sud, conformada pels municipis de Gómez Farías, Zapotiltic i Zapotlán el Gran de l'estat de Jalisco, compta amb una població de 148,893 habitants, (cens d'INEGI 2015), aquesta àrea metropolitana només va ser decretada al congrés de l'Estat de Jalisco, Mèxic i no està inclosa en la delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic, (delimitació Federal oficial de CONAPO, INEGI i SEDATU). The Middle Cities in the process of consolidation as Metropolitan areas in Jalisco, generate positive expectations as an alternative of "Sustainable Development", and the decentralization of the Metropolitan area of Guadalajara, Jalisco, Mexico. This study will focus on two zones and/or metropolitan areas being the metropolitan areas of Ocotlán, in the Ciénega Region of the State of Jalisco, Mexico and the metropolitan area of the South of Jalisco, in the South Region of the State, in addition to the implementation of instruments such as the development and/or updating of the metropolitan program through the Territorial Planning in order to seek equity for Sustainable Urban Development that seeks impact in a more balanced way in its regions.This research has a systemic approach, based om the recognition of the possibilities offered by the territory where the zones and/or metropolitan areas of the central municipalities are located in the consolidation process in the State of Jalisco, Mexico, and the outer municipalities which are grouped around these central municipalities forming the metropolitan areas. The average cities chosen for this case study are in the Ciénega region of the state, where the city of Ocotlán is located (central municipalities), Jalisco, Mexico, this due to its peculiarity in terms of its tourist-industrial vocation and the other in the South Region, where it is located; Ciudad Guzmán (central municipalities), Jalisco, Mexico, due to the negative impact process that is taking place in its territory through agro-industrialization, which in the beginning this city is located in an endorheic basin, with vocation for forestry, services and education. For all the above, it is necessary to take as a starting point the highest concentration human settlement “Central Municipality declared Zones and/or Metropolitan Areas”, as a regional development hub, (in these two case studies, within a corridor of national merchandise transfer), through the impact it generates in the (regional) territory, based on the analysis of the ecological, environmental, social, economic, political and cultural aspects that are intended to be observed. Taking into account mainly the natural and anthropogenic vulnerabilities that afflict these areas and / or metropolitan areas in their territory, as well as the impact they are having on climate change and global warming on sustainability.According to ONU-HABITAT (2016), cities are divided into four categories; the small cities that range from 100,000 to 500,000 inhabitants, the intermediate cities that are considered from 500,000 to 1,000,000 inhabitants and two other categories that are not useful for this study because they are of greater population being only the metropolitan area of Guadalajara which would be in that rank in the State of Jalisco. Small and intermediate cities are considered according to data from organizations such as the (Development Bank of Latin America (CAF), 2018) as the scenarios of sustainable development, that is, it is the intermediate cities that could make a paradigm shift of the urban development that seeks decentralization, in the territorial planning of the region.In the case of our country Mexico, the intermediate cities (ONU-HABITAT range (2016), play a fundamental role, only in the case of the study of the Medium Cities in the State of Jalisco, Mexico, declared as metropolitan areas in our Mexican legislation (SEDATU 2013), they are in the range of small cities according to UN-HABITAT (2016), since none exceeds the range of 500,000 inhabitants.Of the two middle cities included in the Delimitation of the metropolitan areas of Mexico 2015, (official Federal delimitation of CONAPO, INEGI and SEDATU); The metropolitan area of Ocotlán, consisting of the municipalities of Jamay, Ocotlán and Poncitlán, has a population of 176,158 inhabitants, (census of INEGI 2015), the decree by the Jalisco State Congress is missing. In the case of the southern metropolitan area, formed by the municipalities of Gómez Farías, Zapotiltic and Zapotlán el Grande of the state of Jalisco, it has a population of 148,893 inhabitants, (census of INEGI 2015), this metropolitan area was only decreed in the congress of the State of Jalisco, Mexico and is not included in the delimitation of the metropolitan areas of Mexico, (official Federal delimitation of CONAPO, INEGI and SEDATU).

The big city has been presented in the media and some academic research as the ideal space for LGBT people. Indeed, the big city is conceived as the only livable and experimental place for sexual and gender diversity, thus monopolizing the meanings of gender-generic diversity. Grounded in a study of two mid-sized cities (Girona and Sabadell) that focused on the experiences, discourses, representations and practices of LGTB people living outside the big city (Barcelona), and using qualitative data gathered in-depth interviews, discussion groups and participant observation, this paper analyzes and discusses two fundamental issues. Firstly, the links, relationships and influences between mid-sized cities and the big city in terms of sexual and gender diversity; and secondly, the construction of alterities through the relationship between the centers and urban peripheries of these two cities Les grandes villes sont présentées dans les médias, et dans certaines études universitaires également, comme l’espace de référence des personnes LGBT. Elles apparaissent comme le seul lieu vivable et d’expérimentation pour ce groupe de population, s’appropriant de ce fait les représentations de la diversité sexuelle et de genre. Dans cet article, à travers l’étude de deux villes de taille moyenne (Girone et Sabadell), nous analysons les expériences, discours, représentations et pratiques des personnes LGBT vivant en dehors de la métropole (Barcelone) afin d’aborder deux sujets clés : (1) les liens, relations et influences entre les villes de taille moyenne et les grandes villes en termes de diversité sexuelle et de genre, et (2) la construction d’altérations socioculturelles dans la perception de la tolérance envers les expressions LGBT, à travers la relation entre le centre et les périphéries urbaines. Dans cet objectif, une recherche qualitative basée sur des entretiens approfondis, des groupes de discussion et des observations de participants a été réalisée La gran ciutat s’ha presentat mediàticament, i també en les línies predominants del debat acadèmic, com l’espai propi per a les persones LGTB. Es concep com l’únic lloc habitable i d’experimentació per a aquest grup poblacional, amb la qual cosa acapara els significats de la diversitat sexogenèrica. En aquest article s’hi analitzen les experiències, els discursos, les representacions i les pràctiques de persones LGTB que viuen fora de la gran ciutat (Barcelona), a través de l’estudi de dues poblacions mitjanes (Girona i Sabadell), a fi d’abordar dos assumptes clau: (1) els vincles, les relacions i les influències entre ciutats mitjanes i la gran ciutat en matèria de diversitat sexual i de gènere, i (2) la construcció d’alteritats socioculturals en les percepcions sobre la tolerància vers les expressions LGTB a través de la relació entre el centre i les perifèries urbanes. Aquesta anàlisi es fonamenta en els resultats empírics de recerca de caire qualitatiu basada en entrevistes en profunditat, grups de discussió i observació participant La gran ciudad se ha presentado mediáticamente, y también en las líneas predominantes del debate académico, como el espacio propio para las personas LGTB. Se concibe como el único lugar vivible y de experimentación para este grupo poblacional, absorbiendo así los significados de la diversidad sexogenérica. En este artículo se analizan las experiencias, los discursos, las representaciones y las prácticas de personas LGTB que viven fuera de la gran ciudad (Barcelona), a través del estudio de dos poblaciones medianas (Girona y Sabadell), con el fin de abordar dos asuntos clave: (1) los vínculos, las relaciones y las influencias entre ciudades medianas y la gran ciudad en materia de diversidad sexual y de género, y (2) la construcción de alteridades socioculturales en las percepciones sobre la tolerancia hacia las expresiones LGTB a través de la relación entre el centro y las periferias urbanas. Dicho análisis se fundamenta en los resultados empíricos de una investigación de corte cualitativo basada en entrevistas en profundidad, grupos de discusión y observación participante

[ES] Situados en una crisis económica y acompañados de importantes cambios y nuevas exigencias de la sociedad, se hacen necesarias nuevas metodologías para diagnosticar y resolver problemas en los entornos urbanos. Mediante la metodología propuesta se busca aportar una mirada diferente sobre los problemas que se evidencian en la ciudad de Catarroja, extrapolables a la mayor parte de las ciudades en áreas metropolitanas o en posición de centralidad. A un análisis y diagnóstico de estilo académico se le añaden los imputs de encuestas y consultas ciudadanas, ejemplos de nuevas iniciativas en tejidos urbanos y documentos como el Plan de Mobilidad Urbana Sostenible (PMUS) y el Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta (PATPH). El objetivo es proponer una serie de actuaciones puntuales que cambien radicalmente la manera de vivir el espacio público en las calles de Catarroja, para convertirla en una ciudad más cómoda, sostenible y amable para sus vecinos y vecinas., [CA] Situats en una crisi econòmica i acompanyats d'importants canvis i noves exigències de la societat, es fan necessàries noves metodologies a l'hora de diagnosticar i de resoldre problemes en els entorns urbans. A través de la metodologia proposada es busca aportar una mirada diferent sobre els problemes que es presenten a la ciutat de Catarroja, extrapolables a la majoria de les ciutats en àrees metropolitanes o en posició de centralitat. A banda d'un anàlisi i diagnòstic d'estil més acadèmic se li afegiran els imputs d'enquestes i consultes ciutadanes, exemples de noves iniciatives en teixits urbans i documents com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta (PATPH). L'objectiu serà proposar una sèrie d'actuacions puntuals que canvien radicalment la manera de viure l'espai públic als carrers de Catarroja, convertint-la en una ciutat més còmoda, sostenible i amable per als seus veïns i veïnes., [EN] In the context of an economic crisis accompanied with some transcendental changes and the current demands of the society, new techniques are used in order to make a diagnostic and to resolve problems have become crucial in the urban environment. Through this new suggested methodology it's expected to find a different point of view about the urban problems that affect the city of Catarroja, possibly transposed to the vast majority of metropolitan cities with similar conditions or centrality matters. Besides an academic analysis and diagnosis, there will be inputs of polls and enquiries made to the citizens, new examples of intervention in the urban scene and documents like sustainable urban mobility plan (PMUS) and the Territorial plan for the protection of the Horta of Valencia (PATHP). The purpose is to offer a series of specific actions that will improve radically the way of living in public spaces of the city. Improving the city of Catarroja into a friendly, sustaniable and comfortable place for its residents.

In this thesis carried through the Doctorate Programm about Tourism from the University of Girona, we decided to investigate whether the tourism system could be considered as a factor in local development in medium-sized cities, through all that attractive there may exist, especially in the city of Fafe, in Portugal. So we study the local development, knowing that it is the result of an effort that aims to identify, recognize and develop local resources, to explore and develop potential, vocations, opportunities, benefits comparative and competitive in each territory. Given that tourism is a very important sector for the Portuguese economy, there was a need to create a plan in 2006 designated “National Tourism Strategic Plan (PENT)” and later, in 2013, a final reformulation of the “PENT” which had as main objective to combat seasonality in Portugal, then hear spoke of the “PORTUGAL 2020” which was created in accordance with the program “EUROPE 2020” and, regarding the northern region of Portugal, which frames our case study, the “Coordination and Development Commission Regional North (CCDR-N)” created the “NORTE 2020” program. These programs have assisted to promote the development of tourism for the Portuguese national economy and, consequently, to the northern region of Portugal, where the city of Fafe is considered a medium-sized city. We managed, through the realization of this thesis, verify that the tourism system can certainly be considered a factor in local development in medium-sized cities across attractive that exist there. However, regarding the city of Fafe, we know, through our investigation, that the tourism system can be considered as a factor for local development only if the Mayor of the city meets with all local tourist agents, of the private sector and public sector to create a tourism policy to design the development of tourism in the city and it can ensure that local actors feel more useful, being more participatory in the promotion of existing attractive in this city and in the initiatives that they can have for the development of this sector to contribute to an active form for local development and the local economy. Thus, it is important to see that we were able to achieve these results through search methods as is the case of the interview, survey and requests for information made to the tourism officials of public sector and local agents of the private sector, which also allowed us to make a SWOT analysis about the city of Fafe and that was very important for the qualitative realization of the results of our investigation, En aquesta tesi realitzada mitjançant el programa de doctorat en Turisme per la Universitat de Girona, vam decidir investigar si el sistema de turisme podria ser considerat com un factor en el desenvolupament local en ciutats mitjanes, a través de tot el que atractiu poden existir, especialment a la ciutat de Fafe, en Portugal. Per això, va investigar el desenvolupament local és el resultat d'un esforç per identificar, reconèixer i desenvolupar els recursos locals, explorar i desenvolupar potencials, les vocacions, les oportunitats, avantatges comparatius i competitius de cada territori. Tenint en compte que el turisme és un sector molt important per a l'economia portuguesa, hi havia una necessitat de crear un pla el 2006 designat del “Pla Estratègic Nacional de Turisme (PENT)” i més tard, el 2013, una nova formulació definitiva “PENT” que tenia com a objectiu principal combatre l'estacionalitat en Portugal, per després escoltarà parlat del “PORTUGAL 2020”, que va ser creat de conformitat amb el programa “EUROPA 2020” i, pel que fa a la regió nord de Portugal, que emmarca el nostre estudi de cas, la “Comissió de Coordinació i Desenvolupament regional del Nord (CCDR-N)” ha creat el programa “NORTE 2020”. Aquests programes han ajudat a promoure el desenvolupament del turisme per a l'economia nacional de Portugal i, en conseqüència, a la regió del nord de Portugal, on la ciutat de Fafe és considerada una ciutat mitjana. Hem aconseguit, a través de la realització d'aquesta tesi, verificar que el sistema turístic pot considerar certament un factor en el desenvolupament local en ciutats mitjanas a través d'atractius que hi ha. No obstant això, pel que fa a la ciutat de Fafe, en sabem, mitjançant la nostra investigació, que el sistema turístic es pot considerar com un factor de desenvolupament local només si l'Alcalde de la ciutat es reuneix amb tots els agents turístics locals, del sector privat i del sector públic per crear una política de turisme per dissenyar el desenvolupament del turisme a la ciutat i es pot assegurar que els actors locals se senten més útils, sent més participativos en la promoció dels atractius existents en aquesta ciutat i en les iniciatives que puguin tenir per al desenvolupament d'aquest sector per contribuir a una forma activa per al desenvolupament local i per l'economia local. Per tant, és important veure que hem estat capaços d'aconseguir aquests resultats a través dels mètodes de recerca, com és el cas del qüestionari, de l'entrevista i peticions d'informació realitzades als funcionaris de turisme de sector públic i agents locals del sector privat, que també ens va permetre fer una anàlisi SWOT sobre la ciutat de Fafe i que era molt important per a la realització qualitativa dels resultats de la nostra investigació

[cat] El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps., [eng] "The metamorphosis of the inner-city in the medium-sized cities: between tradition and postmodernity" SUMMARY: This PhD focuses in medium-sized cities and the theoretical and methodological problems that arise when they are studied. The goal is to clarify several concepts based on a multiscale analysis of urban processes of uneven geometry. The theoretical framework focuses on the space as a scientific-technical and informational medium which includes culturalist perspectives and the morphology the urban space. This PhD is based on the Catalan megalopoli whose main center is Barcelona (NE Spain), but it also includes examples from of São Paulo, Alexandria and Sarajevo. The methods included semi-structured interviews in five different middle-sized Catalan cities and bibliographic as well as cartographic analyses at different scales. Specifically, I studied commercial geography by means of commercial mapping through photointerpretation. I propose the concept of “time delay” affecting urban processes in Catalan midle-size cities This concept is the lapse of time occurring between the moment a a process takes place in a reference city until the same process is found in another place. The period of time is considered the time-gap and it affects all city landmarks This approach implies that urban phenomenons can spread through a megalopoli. I suggest a new cronogeography approach which takes into account all possible future scenarios and how likely are they. My research suggests that the medium-sized cities concept may not be valid as important processes occur at different times and rythms in the urban landscape.

El treball d'investigació parteix d'un marc teòric sobre la situació de les ciutats i del seu desenvolupament i busca la relació que pugui haver-hi entre els actes de govern d'una ciutat i la seva situació d'equilibri i de benestar intern. En la tesi es fa una recerca dels actes de govern en el camp de l'urbanisme i es relacionen amb el desenvolupament equilibrat de la ciutat.Analitza la importància de l'acció de govern sobre els canvis en el territori i centra la investigació en un dels elements que dóna suport a aquests canvis: el sòl i l'actuació urbanística que en ell es desenvolupa.Relaciona les tramitacions urbanístiques amb l'evolució de variables físiques, de població i econòmiques, amb indicadors d'equipament social i amb paràmetres tecnològics i mediambientals; d'aquestes variables s'extreuen uns índex que permeten una comparació més homogènia entre ciutats. Les variables permeten saber l'estat de les ciutats i la tesi busca una mesura per saber-ne l'equilibri estructural i la qualitat de vida. Vol saber si una ciutat es pot incloure entre les ciutats mitjanes o si és una ciutat intermèdia, a partir de les definicions que fa de cada un dels tipus de ciutat.La tesi fa un seguiment de les ciutats mitjanes, n'estudia les seves característiques i les condicions d'equilibri i de competència entre elles.Constata també que el sòl industrial és el que ha sofert mes transformacions en les ciutats dels nostres entorns; la tesi fa un seguiment dels mecanismes legals i econòmics d'aquestes transformacions i estudia les transformacions dels antics sols industrials utilitzats en una primera etapa per reequipar les ciutats i en una segona etapa per crear nuclis potents de serveis dins el nucli urbà. Per confirmar les hipòtesi en la tesi s'han seleccionat cinc-centes noranta sis variables de vint-i-cinc ciutats de Catalunya, la majoria d'elles a l'àrea metropolitana de Barcelona, el que permet també fer unes aproximacions sobre l'equilibri de les diferents ciutats a l'àrea metropolitana i la seva relació amb la gran ciutat. Aquestes aproximacions entre ciutats es visualitzen tant amb les dades dels annexos de cada una de les variables com en la representació gràfica que se'n fa a les figures i als gràfics corresponents.En aquesta tesi es constata que hi ha una certa correlació entre l'acció de govern, moltes vegades visualitzada mitjançant l'acció urbanística i l'estat de diferents variables que poden ajudar a descobrir una situació d'equilibri o de desequilibri de la ciutat amb l'entorn immediat. La tesi presenta una estructura en sis capítols i uns annexos.· En primer i segon capítol recullen la bibliografia de referència i construeixen un marc teòric que sustenta les exposicions posteriors· En el tercer capítol formula les hipòtesi de treball· El quart capítol incideix en els models i instruments per recuperar el sòl industrial per a d'altres activitats urbanes i n'estudia la seva incidència en diferents ciutats.· El capítol cinquè estudia les repercussions de l'activitat urbanística i els usos del sòl en vint-i-cinc ciutats de Catalunya· El capítol sisè formula unes conclusions i apunta unes possibles línies de recerca posterior.Els annexos recullen les normatives que ha sustentat els diferents criteris per fer les transformacions urbanístiques del sòl industrial en algunes de les ciutats metropolitanes estudiades.

La forma com la població ha anat ocupant el territori de la regió metropolitana de Barcelona ha seguit diverses pautes al llarg dels darrers 140 anys: el creixement suau i tendent a mantenir el pes dels grans centres urbans observat durant la segona meitat del segle XIX, l'eclosió de la Gran Barcelona de finals d'aquell segle i principis del XX, el creixement moderat i de curt abast que donarà pas, durant els anys d'enlairament econòmic espanyol, a un model explosiu quant al volum i el temps en què es produeix, extensiu pel que fa al territori que abasta, i estructurat a partir d'eixos metropolitans. Les darreres dècades venen caracteritzades per l'ocupació exhaustiva del territori metropolità, tot omplint els espais que aquests eixos havien deixat buits. El tret comú a totes les etapes és l'ocupació progressiva del territori metropolità, si bé aquest darrer període es diferencia dels precedents en tant que la ocupació es produeix a un ritme molt superior, no es correspon amb un creixement demogràfic i, a més, té lloc en un moment en què es disposa d'eines prou efectives per tal de planificar aquesta ocupació. La forma en que la población ha ido ocupando el territorio de la región metropolitana de Barcelona ha seguido diversas pautas a lo largo de los últimos 140 años: el crecimiento suave y tendente a mantener el peso de los grandes centros urbanos observado durante la segunda mitad del siglo XIX, la eclosión de la Gran Barcelona de finales de ese siglo y principios del XX, el crecimiento moderado y de corto alcance que dará paso, durante los años de despegue económico español, a un modelo explosivo en cuanto al volumen y el tiempo en el que se produce, extensivo en cuanto al territorio que abarca, y estructurado a partir de ejes metropolitanos. Las últimas décadas vienen caracterizadas por la ocupación exhaustiva del territorio metropolitano, llenando los espacios que estos ejes habían dejado vacíos. El rasgo común a todas las etapas es la ocupación progresiva del territorio metropolitano, si bien este último período se diferencia de los precedentes en tanto que la ocupación se produce a un ritmo muy superior, no se corresponde con un crecimiento demográfico y, además, tiene lugar en un momento en que se dispone de herramientas lo suficientemente efectivas para planificar esta ocupación. The way in which population have occupied the territory of the metropolitan region of Barcelona has followed several patterns during the last a hundred and forty years: the smooth growth, oriented to maintain the weight of urban centres, observed during the second half of the 20th century, the eclosion of the Greater Barcelona during the latest years of the 19th century and the first of the 20th, the moderate and short-range growth that will give way, during the years of Spanish economic take-off, to an explosive model as to its volume and the time within it takes place, extensive as to the territory it comprises, and structured from metropolitan axes. The last decades were characterized by the exhaustive occupation of the metropolitan territory, covering spaces these axes have left unoccupied. The feature common to all stages is the progressive occupation of the metropolitan territory, although during this last period this occupation develops in a much higher pace, does not correspond to a demographic growth and, besides, takes place in a moment in which we have tools that are enough effective to plan this occupation. La façon comme la population a occupé le territoire de la région métropolitaine de Barcelona a subi diverses tendances au cours des derniers cent quarante ans: l'accroissement léger, et tendant a maintenir le poids des grands centres urbains, observé durant la seconde moitié du XIXè siècle, l'éclosion de la Grande Barcelona de la fin du XIXème et début du XXème siècle, l'accroissement modéré et la courte portée qui donnera lieu, durant les années de la hausse économique espagnole, à un model explosif quant au volum et au temps durant lequel il se produit et a un modèle extensif quant au territoire qu'il dessert et structuré à partir des axes métropolitains. Les dernières décennies se caractérisent par l'occupation exhaustive du territoire métropolitain tout en remplissant les espaces que ces axes avaient laissés vides. Le trait commun a toutes les étapes est l'occupation progressive du territoire métropolitain, bien que cette dernière époque se différencie des antérieurs par le fait que cette occupation s'est produit à un rythme supérieur, qui ne correspond pas à un accroissement démographique et qui de plus, a lieu à un moment où l'on dispose d'instruments suffisament effectifs pour planifier cette occupation.

Las ciudades de nuestro entorno se enfrentan a una competencia creciente derivada de la globalización, así como al impacto de una crisis sistémica que cuestiona determinados modelos de crecimiento anteriores. Al objetivo de incrementar el esfuerzo de innovación económica y social se suma ahora el de utilizar tales estrategias para recuperar ciudades enfrentadas a procesos de declive. Aunque la mayoría de estudios sobre innovación, conocimiento o creatividad se centran en las grandes metrópolis, las ciudades medias despiertan un creciente interés, tanto desde la perspectiva de la cohesión territorial como por ofrecer ejemplos recientes de ciudades que superaron procesos de declive a partir de estrategias innovadoras. El artículo aporta una reflexión teórica sobre los conceptos de ciudad innovadora y resiliencia urbana, identifica sus principales características, ofrece una interpretación de las claves que explican la desigual trayectoria de las ciudades medias y propone algunas políticas para favorecer la innovación. Les ciutats del nostre entorn s'enfronten a una competència creixent derivada de la globalització, com també a l'impacte d'una crisi sistèmica que qüestiona determinats models de creixement anteriors. A l'objectiu d'incrementar l'esforç d'innovació econòmica i social, s'hi afegeix el d'utilitzar aquestes estratègies per recuperar ciutats enfrontades a processos de declivi. Encara que la majoria d'estudis sobre innovació, coneixement o creativitat se centren en grans metròpolis, les ciutats mitjanes desperten un interès creixent, tant des de la perspectiva de la cohesió territorial com perquè ofereixen exemples de ciutats que van superar processos de declivi a partir d'estratègies innovadores. L'article aporta una reflexió teòrica sobre els conceptes de ciutat innovadora i resiliència urbana, n'identifica les característiques principals, fa una interpretació de les claus que expliquen la trajectòria desigual de les ciutats mitjanes i proposa polítiques per afavorir la innovació. Les villes de notre région sont confrontées à une concurrence croissante liée à la mondialisation, même qu'à l'impact d'une crise systémique qui remet en question certains modèles de croissance précédents. À l'objectif de renforcer l'effort d'innovation économique et social s'ajoute l'usage de ces stratégies pour récupérer des villes en déclin. Bien que la plupart d'études sur l'innovation, le savoir ou la créativité ont été menées dans des grandes villes et régions métropolitaines, les villes moyennes suscitent un intérêt croissant, tant du point de vue de la cohésion territorial que par fournir des exemples de villes qui ont dépassé le déclin à partir de stratégies innovantes. L'article propose une réflexion théorique sus les concepts de la ville innovante et la résilience urbaine, identifie ses caractéristiques, joue les clés de l'inégale évolution des villes moyennes et propose des politiques pour la promotion de l'innovation. Cities of our area are faced with a raising competition from globalization, as well as with the impact of a systemic crisis that questions some previous growth models. Along with the aim of increasing the effort of economic and social innovation, is important now to use these strategies to overcome the shrinkage of some cities. Although most studies on innovation, knowledge or creativity have been focused on large cities and metropolitan areas, the medium-sized cities shows a growing interest, both from the perspective on territorial cohesion as to provide recent examples of cities that have surpassed decline processes through innovative strategies. This paper provides a theoretical reflection on the concepts of innovative city and urban resilience, identifies its main features, presents the keys factors to explain the uneven paths of medium-sized cities and propose policies to promote urban innovation.