Search

[spa] La presente tesis aborda la formación de la noción jurídica de servicio público en el Derecho administrativo de Chile, España y Francia, en una perspectiva histórica y comparada. La explicación más difundida plantea que el centro de producción intelectual habría sido Francia y que, posteriormente, las doctrinas y teorías del servicio público son recepcionadas en España y Chile. Este enfoque se denomina “difusionista” y es cuestionado radicalmente, i. e. en su alcance, supuestos y consecuencias. Esta investigación sostiene que la respuesta difusionista es falsa pues oculta aspectos importantes, como el espacio jurídico transnacional en el cual se formó la noción, como las particularidades de cada caso. En efecto, ni Francia fue completamente original, ni España o Chile meros receptores. Existieron circulaciones en diversas direcciones entre los tres Derechos estudiados. Para desarrollar la explicación esta tesis se divide en tres capítulos que corresponden a los tres principales pasos en el análisis del problema. En un primer momento, se elaboran herramientas metodológicas para afrontar el estudio de este fenómeno (capítulo primero); luego, se desarrolla el contexto socio-jurídico de la configuración de la noción de servicio público en el Derecho administrativo (capítulo segundo); y, finalmente, se explica el proceso de delimitación doctrinal de la noción jurídica (capítulo tercero). En las conclusiones se entrega una síntesis de los resultados de esta investigación y se destacan aristas que podrían justificar nuevos trabajos., [cat] La present tesis aborda la formació de la noció jurídica de servei públic en el dret administratiu de Xilè, Espanya i França, des d’una perspectiva històrica comparada. L’explicació més difundida, planteja que en el centre de la producció intel·lectual hauria estat França, i que, posteriorment, les doctrines i teories del servei públic són recepcionades a Espanya i Xilè. Aquest enfoc es denomina “difusionista” i es qüestionat, i.e. en el seu abast, supostos i conseqüències. Aquesta investigació sosté que la resposta difusionista es falsa, doncs oculta aspectes importants, com l’espai jurídic transnacional en el qual es va formar la noció, així com les particularitats de cada cas. En efecte, ni França va ser totalment original, ni Espanya o Xilè simples receptors. Existiren circulacions en diverses direccions entre els tres drets estudiats. Per desenvolupar l’explicació, aquesta tesis es divideix en tres capítols que corresponen a les tres principals passes en l’anàlisi del problema. En un primer moment s’elaboren eines metodològiques per afrontar l’estudi d’aquest fenomen (capítol primer); després, es desenvolupa el context socio-jurídic de la configuració de la noció de servei públic en el Dret administratiu (capítol segon); i, finalment, s’explica el procés de delimitació doctrinal de la noció jurídica (capítol tercer). En les conclusions s’entrega una síntesi dels resultats d’aquesta investigació i es destaquen aristes que podrien justificar nous treballs., [eng] This thesis addresses how the legal notion of public service was shaped in the administrative law of Chile, Spain and France. It does so from a comparative legal history perspective. The widespread explanation suggests that the centre of intellectual production would have been France; therefore, Spain and Chile subsequently received the French doctrines and theories of public service. This approach is called "diffusionist" and is radically questioned, i.e. in its scope, assumptions and consequences. This research argues that the diffusionist response is false as it hides crucial aspects, such as the transnational legal space in which the notion was configured, besides the particularities of each case. Indeed, neither France was entirely original nor Spain or Chile mere addressees. In the three legal systems examined, there was a continuous circulation of ideas, texts and jurists. For developing the explanation, this thesis is divided into three chapters corresponding to the steps in analysing the problem. Firstly, methodological tools are elaborated to undertake the study (chapter one); then, the socio-legal context for the configuration of the notion of public service in administrative law is developed (chapter two); finally, the process of doctrinal delimitation of the legal notion is explained (chapter three). Conclusions provide a synthesis of the results of this research and highlight elements that could justify further research.

Treball de Fi de Grau en Dret. Curs 2021-2022 Tutor: Josep Ramon Barberà i Gomis L’objectiu del treball és fer ressò de la necessitat d’establir una normativa que freni l’explotació urbanística dels sòls del litoral gironí, on s’ha edificat sense cohesió ni sostenibilitat. L’aprovació del Pla director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí l’any 2021 va significar un canvi de política urbanística per part de la Generalitat i un gran avenç en l’aturada del creixement urbà, ja que desclassifica sòls, estableix directrius i recomanacions per disset dels vint-i-dos municipis del litoral gironí afectats. Així doncs, el treball centrarà l’interès en la figura del PDU, els PDU concrets que afecten els espais costaners, els PDUSC-I i PDUSC-II, i com han evolucionat per tal d’arribar a la normativa del PTPCG fins al més recent, el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí. La part més remarcable del treball és l’estudi del PDU més específic que afecta el litoral gironí, el seu marc legal, competències i s’elabora un quadre per tal d’analitzar l’eficàcia de les determinacions, directrius i recomanacions que fixa en els diferents sectors dels disset municipis de l’Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva que afecta la normativa i que no tenen el planejament general adaptat al PTPCG.

[spa] En esta sentencia el Tribunal Supremo analiza un caso en el que es de vital importancia, a efectos de observar si una dilación es imputable al actor o no, el derecho de los contribuyentes a no presentar documentos a la administración actuante que ya se hubieren presentado, indicando el día y el procedimiento en el que se presentaron. Esta última parte es el germen del conflicto que el Tribunal Supremo, de ahora en adelante TS, trata de resolver en esta sentencia. En el apartado de hechos encontramos un resumen de toda la vía procesal por la que ha pasado el caso para llegar al punto de examen del TS, así como la exposición al detalle de las partes y sus intereses; el apartado de doctrina judicial versa sobre como está afectando esta sentencia a la jurisprudencia del TS así como se están adaptando los tribunales a la interpretación que hace el TS del artículo 34 apartado 1 letra H, así como dos ejemplos de como habían interpretado, anteriormente, este artículo otras salas; Finalmente, en el apartado de análisis crítico hay una reflexión sobre como esto afecta a la esfera de derechos de los contribuyentes., [eng] In this judgment the Supreme Court analyzes a case in which it is of vital importance, for the purpose of observing whether a delay is attributable to the plaintiff or not, the right of taxpayers not to submit documents to the acting administration that have already been submitted, indicating the day and the procedure in which they were submitted. This last part is the germ of the conflict that the Supreme Court, hereinafter SC, tries to resolve in this judgment. In the section on facts we find a summary of the entire procedural path that the case has gone through to reach the point of examination by the SC, as well as a detailed explanation of the parties and their interests; the section on judicial doctrine deals with how this ruling is affecting the jurisprudence of the SC and how the courts are adapting to the interpretation made by the SC of article 34 paragraph 1 letter H, as well as two examples of how other courts had previously interpreted this article; finally, in the section on critical analysis there is a reflection on how this affects the sphere of taxpayers' rights., [cat] En aquesta sentència el Tribunal Suprem analitza un cas en què és de vital importància, a l'efecte d'observar si una dilació és imputable a l'actor o no, el dret dels contribuents a no presentar documents a l'administració actuant que ja s'hagin presentat, indicant el dia i el procediment en què es van presentar. Aquesta última part és el germen del conflicte que el Tribunal Suprem, d'ara endavant TS, tracta de resoldre en aquesta sentència. A l'apartat de fets trobem un resum de tota la via processal per on ha passat el cas per arribar al punt d'examen del TS, així com l'exposició al detall de les parts i els seus interessos; l'apartat de doctrina judicial versa sobre com afecta aquesta sentència la jurisprudència del TS així com s'estan adaptant els tribunals a la interpretació que fa el TS de l'article 34 apartat 1 lletra H, així com dos exemples de com havien interpretat, anteriorment, aquest article altres sales; Finalment, a l'apartat d'anàlisi crítica hi ha una reflexió sobre com afecta l'esfera de drets dels contribuents.

La tesi que es desenvolupa a aquest treball és que l’urbanisme, i més específicament la zonificació dels sòls, ha estat tradicionalment emprat per a controlar qüestions no només urbanístiques, sinó també socials i econòmiques, ja que permet solucions adaptades i cas per cas per als distints conflictes socials i urbans i perquè és l’instrument clau de què gaudixen els ens locals per a incidir de manera efectiva en les qüestions del seu interés. Per això, ara que les forces de la globalització amenacen tant la identitat, autenticitat i idiosincràsia de les ciutats com les concretes tècniques urbanístiques a través del reforçament de les llibertats econòmiques, es fa també necessari aprofundir en el potencial de les regulacions i previsions urbanístiques. I això és el que fa aquest treball: analitzar aquest instrument amb la finalitat de clarificar el seu règim legal i explorar les opcions obertes pel context normatiu existent. Concebuda així com un mitjà per protegir els interessos legítims de la ciutadania i atés l’ampli marge normatiu que al respecte s’identifica, es considera que la normativa de zonificació té molt de potencial per a adreçar els conflictes tant actuals com futurs i donar resposta des del món local al model liberal, segregador i mediambientalment poc responsable que impera. Pel que fa al concret conflicte jurídic analitzat, aquest treball és rellevant per diversos motius. En primer lloc, perquè aquestes llibertats han estat la porta d’entrada a la planificació urbanística del Dret europeu. En segon lloc, perquè el concepte mateix de llibertat d’establiment, tant en relació amb el marc jurídic espanyol com europeu, és controvertit i necessitava d’un estudi individualitzat i detallat que analitzés de manera conjunta matèries que tradicionalment havien sigut tractades separadament. I, en definitiva, perquè tot i que s’han succeït els estudis sobre l’impacte de la Directiva de serveis al nostre ordenament jurídic, el conflicte entre l’ordenament jurídic urbanístic i el relatiu a les llibertats econòmiques no havia estat analitzat en profunditat, a causa de la manera indirecta i subtil en què els canvis s’han donat i la tradicional concepció de l’urbanisme com a límit del dret a la propietat privada, però no a la llibertat d’empresa. Per això, l’interés d’aquest treball és analitzar com s’ha originat aquest conflicte, clarificar el marc normatiu actual en les decisions en què es manifesta i proposar una sèrie de criteris que poden ajudar en la seua aplicació pràctica jurídica, a partir del marc normatiu vigent. El debat que es planteja servix, alhora, per a analitzar altres qüestions que es consideren rellevants. Així, s’estudia el conflicte latent al si de la Unió Europea relatiu a la lluita entre els conceptes d’unitat i de diversitat en el mercat únic, relacionat amb el reconeixement de més competències a les Institucions europees o de més capacitat reguladora als Estats membres. Addicionalment, s’analitza el desplaçament i descontextualització de la coneguda com a regulació econòmica de la Constitució espanyola, que ha estat substituïda per la regulació europea en matèria de llibertats econòmiques del mercat interior. I, finalment, s’estudien també el tipus de control judicial desitjable de les normes que fixen els usos del sòl i la importància creixent de les ciutats en el context europeu i espanyol. The thesis that is developed in this work is that urban planning, and more specifically zoning, has always been used to control not only urban planning issues, but also social and economic ones, since it allows for tailored, and case by case solutions to various social and urban conflicts and because it is the key instrument available to local authorities to effectively influence issues of concern to them. For this reason, now that the renewed forces of globalisation threaten both the identity, authenticity and idiosyncrasy of cities as well as urban planning techniques more than ever through the reinforcement of economic freedoms, it is even more necessary to delve into the potential of urban planning regulations and prospects. And this is what this work does: it analyses this instrument in order to clarify its legal regime and explore the options open to the existing regulatory context. Conceived as a means to protect the legitimate interests of citizens and given the wide regulatory margin identified in this respect, zoning regulations have great potential to address the conflicts identified and to provide a local response to the prevailing liberal, segregating and environmentally irresponsible model. Regarding the specific legal conflict analysed, this work is relevant for several reasons. Firstly, because the European economic freedoms have been the gateway to urban planning under European law. Secondly, because the very concept of freedom of establishment, both in relation to the Spanish and European legal framework, is controversial and needed an individualised and detailed study that analysed together matters that had traditionally been dealt with separately. And, in short, because although there has been a succession of studies on the impact of the Services Directive on our legal system, the conflict between urban planning rules and economic freedoms has not been analysed in the depth it requires, because of the indirect and subtle way in which the changes have taken place and the traditional conception of urban planning as a limit to the right to private property, but not to freedom of enterprise. For this reason, this dissertation focuses on analysing how this conflict has originated, to clarify the current regulatory framework in the decisions in which it appears and to propose a series of criteria that can help in its resolution, based on the current regulatory framework. The debate will also serve to analyse other issues that are considered relevant. In this vein, the latent conflict within the European Union concerning the struggle between the concepts of unity and diversity in the single market will be studied. Additionally, this work analyses the displacement and decontextualisation of the so-called economic regulation of the Spanish Constitution by the European regulation on the economic freedoms of the internal market. And, finally, it delves into the use of zoning as a mechanism for controlling the establishment of economic activities in the territory and the growing importance of the city within the European and Spanish context.

El artículo analiza el grado de desarrollo de las competencias de La Generalitat en materia agropecuaria, desde que en 1982 se aprobara el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana. La producción legislativa desarrollada a lo largo de estos cuarenta años permite identificar un hilo conductor que podemos expresar a través de un conjunto de ideas fuerza en las que subyace el interés por la definición de políticas públicas encaminadas al sostenimiento de estos sectores, dada la importancia económica, social y cultural que tienen para nuestro territorio.

[spa] El Tribunal Supremo (TS) declara que la resolución de un órgano-administrativo que anula los actos tributarios (en el caso, una liquidación y una sanción) para ordenar la retroacción de las actuaciones con la finalidad de que la Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT) proceda a la correcta calificación de unas determinadas rentas, cuando dicha retroacción no fue solicitada ni directa ni indirectamente por el reclamante, sí es susceptible de recurso contencioso-administrativo, por tratarse de una resolución parcialmente estimatoria, ordenando una retroacción no solicitada, motivo suficiente para que el caso pueda ser conocido por una instancia superior. Además, habida cuenta de que se trata de un acto definitivo que pone fin a la vía administrativa, resulta recurrible en vía judicial dando así cumplimiento al principio que vela por el control ex-post de las actuaciones de las Administraciones Públicas a través de la vía judicial establecido en el artículo 106.1 y al derecho a la tutela judicial efectiva consagrado en el artículo 24.1 de la Constitución Española (CE). Asimismo, el TS dispone que no existiendo vicio formal de procedimiento, el órgano económico administrativo no está facultado para ordenar, tras la nulidad de los actos tributarios cuestionados (liquidación y sanción), la retroacción de las actuaciones, pues la insuficiencia probatoria para calificar unas determinadas rentas con la que el órgano económico administrativo argumenta dicha retroacción, no es un defecto formal acaecido durante la tramitación del procedimiento, sino un vicio meramente sustantivo que debió ser resuelto en la instancia que conoció del caso dando cumplimiento al principio del non liquet1., [eng] The Supreme Court declares that the resolution of an administrative body that annuls tax acts (in this case, a liquidation and a penalty) to order the retroaction of the proceedings with the purpose that the State Agency of Tax Administration (AEAT) proceeds to the correct classification of certain income, when said retrospective action was neither directly nor indirectly requested by the claimant, it is susceptible to contentiousadministrative appeal, since it is a partially favorable resolution, ordering a retrospective action that was not requested, which is sufficient reason for the case to be heard by a higher instance. Furthermore, given that it is a definitive act that puts an end to the administrative process, it can be appealed through the courts, thus complying with the principle of ex-post control of the actions of the Public Administrations through the judicial process established in Article 106.1 and the right to effective judicial protection enshrined in Article 24.1 of the Spanish Constitution (EC). Likewise, the SC states that in the absence of a formal procedural defect, the economic administrative body is not empowered to order, after the nullity of the tax acts in question (liquidation and penalty), the retroaction of the proceedings, since the insufficient evidence to qualify certain income with which the economic administrative body argues such retroaction, is not a formal defect that occurred during the processing of the procedure, but a merely substantive defect that should have been resolved in the instance that heard the case in compliance with the principle of non liquet., [cat] El Tribunal Suprem (TS) declara que la resolució d'un òrgan administratiu que anul·la els actes tributaris (en el cas, una liquidació i una sanció) per ordenar la retroacció de les actuacions amb la finalitat que l'Agència Estatal d'Administració Tributària ( AEAT) procedeixi a la correcta qualificació d'unes determinades rendes, quan aquesta reclamació no va ser sol·licitada ni directament ni indirectament pel reclamant, sí que és susceptible de recurs contenciós administratiu, per tractar-se d'una resolució parcialment estimatòria, ordenant una retroacció no sol·licitada, motiu suficient perquè el cas pugui ser conegut per una instància superior. A més, tenint en compte que es tracta d'un acte definitiu que posa fi a la via administrativa, resulta recurrible en via judicial donant així compliment al principi que vetlla pel control expost de les actuacions de les administracions públiques a través de la via judicial establert a l'article 106.1 i al dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l'article 24.1 de la Constitució Espanyola (CE). Així mateix, el TS disposa que no existint vici formal de procediment, l'òrgan econòmic administratiu no està facultat per ordenar, després de la nul·litat dels actes tributaris qüestionats (liquidació i sanció), la retroacció de les actuacions, ja que la insuficiència probatòria per qualificar-ne unes determinades rendes amb què l'òrgan econòmic administratiu argumenta aquesta retroacció, no és un defecte formal esdevingut durant la tramitació del procediment, sinó un vici merament substantiu que va haver de ser resolt en la instància que va conèixer del cas donant compliment al principi del non liquet.

[spa] En el ordenamiento jurídico español, la actuación administrativa previa a la actuación judicial de la misma se establece como presupuesto procesal del ejercicio de diversos tipos de acciones. Ahora bien, la sentencia dictada por el Tribunal Supremo el 21 de mayo de 2018, establece una excepción, donde no resultará necesario este agotamiento previo. La sentencia suprime la necesidad de la revisión administrativa previa la judicial cuando la impugnación está basada únicamente en la ilegalidad de un reglamento o la inconstitucionalidad de una disposición legal aplicadas al dictar el acto objeto de impugnación. A raíz de esta sentencia, se llega a plantear la necesidad de agotar la vía administrativa cuando el objeto de discusión guarde relación directa con el Derecho de la Unión Europea, más cuando a la reciente sentencia del TJUE (Banco Santander) niega a los tribunales económico-administrativos españoles la condición de órganos jurisdiccionales. Para la resolución del conflicto resultará relevante el análisis de varias cuestiones, entre ellas la obligatoriedad de los órganos económico-administrativos de garantizar el Derecho de la Unión Europea y los principios de equivalencia y eficacia, imperantes en el Derecho Comunitario., [eng] According to Spanish legal system, in order to file legal actions before courts it is necessary to appeal to administrative courts previously. However, the judgment issued by the Supreme Court on May 21, 2018, establishes an exception, where this prior exhaustion will not be necessary. The judgment eliminates the need for administrative prior review to the judicial actions when the action is uniquely based on the illegality of the regulation, or the unconstitutionality of a legal provision applied to the case. As a result of that judgment, it is questioned the necessity of prior administrative action when the matter of discussion is directly related to European Union law, more so when the recent judgment of the CJUE (Banco Santander) denies to Spanish economic-administrative courts judicial jurisdiction. For the resolution of the conflict, the analysis of several issues will be relevant, among them the obligation of the economic-administrative bodies to guarantee the European Union Law and the principles of equivalence and effectiveness, prevailing in European Law., [eng] A l'ordenament jurídic espanyol, l'actuació administrativa prèvia a la seva actuació judicial s'estableix com a pressupost processal de l'exercici de diversos tipus d'accions. Ara bé, la sentència dictada pel Tribunal Suprem el 21 de maig del 2018, estableix una excepció, on no resultarà necessari aquest esgotament previ. La sentència suprimeix la necessitat de la revisió administrativa prèvia la judicial quan la impugnació està basada únicament en la il·legalitat d‟un reglament o la inconstitucionalitat d‟una disposició legal aplicades en dictar l‟acte objecte d‟impugnació. Arran d'aquesta sentència, s'arriba a plantejar la necessitat d'esgotar la via administrativa quan l'objecte de discussió tingui relació directa amb el dret de la Unió Europea, més quan a la sentència recent del TJUE (Banc Santander) nega als tribunals econòmics -administratius espanyols la condició dòrgans jurisdiccionals. Per a la resolució del conflicte resultarà rellevant l'anàlisi de diverses qüestions, entre elles l'obligatorietat dels òrgans economicoadministratius de garantir el dret de la Unió Europea i els principis d'equivalència i eficàcia, imperants en el dret comunitari.

El estudio identifica ámbitos concretos que explicitan el ejercicio de distintas potestades públicas en materia de vivienda, al objeto de valorar en qué grado la Administración puede someterse a la mediación y cuáles son los beneficios que de ello se deriva. En primer lugar, se analizan las posibilidades de la mediación dirigida a evitar la declaración administrativa de vivienda vacía o sus consecuencias jurídicas. Después se aborda el alcance de la mediación social encaminada al mantenimiento del parque público de vivienda, para lo cual la Administración titular de dichos bienes ejerce potestades inherentes al dominio público residencial, o bien al mejor desarrollo urbanístico y residencial de las ciudades. Por último, mostramos las posibilidades de la mediación intrajudicial, identificando dos supuestos concretos y muy significativos en que la mediación ha puesto fin al conflicto en materia de vivienda, y se apuntan algunas propuestas de Derecho comparado francés.

En el estudio se analizan los estudios superiores de música como parte de las Enseñanzas artísticas superiores que conforman la educación superior no universitaria. En el contexto de nuestro sistema educativo, con una tradicional división binaria entre enseñanza universitaria y no universitaria, la definición de un régimen jurídico híbrido para estos estudios genera disfunciones que requieren de mejoras regulatorias en su definición, el profesorado y los centros docentes en que se imparten. Identificados estos fallos regulatorios, el objeto del trabajo es señalar en qué medida los servicios de inspección educativa desarrollan las funciones de control de legalidad y garantía de la calidad educativa que le son propias, dejando claro desde el principio que el grado de autonomía reconocido a los Conservatorios Superiores de música no elude su sometimiento a la tutela de la Administración educativa. La metodología del estudio es la propia de las ciencias jurídicas, que combina las fuentes normativas con las posiciones doctrinales y jurisprudenciales de aplicación. La autora sostiene una dilatada línea de investigación sobre el régimen jurídico de las enseñanzas musicales desde un enfoque de Derecho administrativo.