Search

Includes supplementary materials for the online appendix. Analytic compartmental models are currently used in mathematical epidemiology to forecast the COVID-19 pandemic evolution and explore the impact of mitigation strategies. In general, such models treat the population as a single entity, losing the social, cultural and economical specificities. We present a network model that uses socio-demographic datasets with the highest available granularity to predict the spread of COVID-19 in the province of Barcelona. The model is flexible enough to incorporate the effect of containment policies, such as lockdowns or the use of protective masks, and can be easily adapted to future epidemics. We follow a stochastic approach that combines a compartmental model with detailed individual microdata from the population census, including social determinants and age-dependent strata, and time-dependent mobility information. We show that our model reproduces the dynamical features of the disease across two waves and demonstrates its capability to become a powerful tool for simulating epidemic events. The authors affiliated to CED, IFAE and i2CAT acknowledge the support of the CERCA institution, Centres de Recerca de Catalunya. MB, XJ, LLM, MMar, PM, JP, IR acknowledge support from the grant 2020PANDE0180 of the programme PANDEMIES 2020, “Replegar-se per créixer: l'impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles” of the Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca of the Generalitat de Catalunya. LG thanks the funding from the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement ID 758145. AL acknowledges the support from the Talent Research Program (Universitat Autònoma de Barcelona). PM has received funding from the Spanish Ministry of Science and Innovation (PID2020-112965 GB-I00/AEI/10.13039/501100011033), from the Agency for Management of University and Research Grants of the Government of Catalonia (project SGR 1069), and also received support from Ajuntament de Barcelona. MMan acknowledges support from Marie Sklodowska-Curie grant agreement ID 6655919. VV has been partially supported by the H2020 programme and by the Secretary of Universities and Research of the Government of Catalonia through a Marie Skłodowska-Curie COFUND fellowship – Beatriu de Pinós programme ID 801370. The work of VV has also been carried out in the framework of activities of the Italian National Group of Mathematical Physics (GNFM, INdAM) and of the INFN Research Project QGSKY.

After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country’s 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome.

Aunque el tema de la vivienda se ha discutido ampliamente en Brasil, la mayoría de los estudios cuantitativos se han centrado en el análisis del déficit habitacional, dejando la demanda demográfica de vivienda como un asunto poco tratado. En este sentido, el objetivo del artículo es situarla en primer plano como factor estructurante de las necesidades de vivienda. De la misma forma, se pretende contribuir al debate de las políticas públicas a partir de los resultados obtenidos acerca de la dinámica reciente de formación de hogares en la región metropolitana de São Paulo y de la realización de proyecciones y estimaciones de flujos de creación y disolución de hogares que contemplan tres escenarios de previsión (mínimo, intermedio y máximo). Se puede observar que la satisfacción de la demanda ejercida por el flujo de nuevos hogares jóvenes dependerá cada vez más del stock existente de viviendas, liberado por el flujo de disolución de hogares de mayores. Las políticas de vivienda futuras deben garantizar la sostenibilidad de este proceso.

Projecte troncal del curs 2022/23 del Màster oficial en Estudis Territorials i Planejament, METiP El document s'estructura en quatre capítols més un apèndix. El primer capítol comprèn la Memòria on s'hi pot trobar el Reconeixement Territorial i socioeconòmic i la Diagnosi de les dimensions de la política ciclista. El segon capítol comprèn les Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats de cada dimensió de la política integral de la bicicleta en l'àmbit d'estudi. El tercer capítol es dedica a l'establiment dels Criteris que hauran de guiar les polítiques de bicicleta. En el quart i darrer capítol es presenten les Propostes i Projectes de cada dimensió; en total es presenten 16 Propostes i 32 Projectes per al territori de la Ròtula de Montcada i Reixac. Finalment a l'apèndix hi trobareu el quadernet de treball de camp amb la planificació detallada de l'exercici troncal i els pòsters amb el recull dels principals resultats de l'exercici.

Although housing policy issues have been widely discussed in Brazil, most quantitative studies have analyzed the housing shortage, whereas demographic demand for housing has hardly been discussed. In this sense, the article’s aim is to place the demographic demand for housing in the foreground as a determinant factor for the estimation of housing construction needs. At the same time, this research addresses the policy debate emerging from recent and future trends in housing formation in the urban region of São Paulo by carrying out our own estimates and projections on quantitative household dynamics. Three forecast scenarios (minimum, intermediate and maximum) are considered. The main policy implication is that fulfilling the young households’ demand will increasingly depend on the reuse of already built housing stock, released by the dissolution outflow of older households. Future housing policies must sustain and support this process., Aunque el tema de la vivienda se ha discutido ampliamente en Brasil, la mayoría de los estudios cuantitativos se han centrado en el análisis del déficit habitacional, dejando la demanda demográfica de vivienda como un asunto poco tratado. En este sentido, el objetivo del artículo es situarla en primer plano como factor estructurante de las necesidades de vivienda. De la misma forma, se pretende contribuir al debate de las políticas públicas a partir de los resultados obtenidos acerca de la dinámica reciente de formación de hogares en la región metropolitana de São Paulo y de la realización de proyecciones y estimaciones de flujos de creación y disolución de hogares que contemplan tres escenarios de previsión (mínimo, intermedio y máximo). Se puede observar que la satisfacción de la demanda ejercida por el flujo de nuevos hogares jóvenes dependerá cada vez más del stock existente de viviendas, liberado por el flujo de disolución de hogares de mayores. Las políticas de vivienda futuras deben garantizar la sostenibilidad de este proceso.

While levels of internal mobility have been trending down in many advanced economies, the interregional migration rates of Spanish young adults have increased. This paper analyses the internal movements of the Spanish-born population aged 25–39 between NUTS-2 regions from 1992 to 2018, including sub-periods linked to the Spanish economic context. The analysis incorporates the urban–rural dimension within each region and the educational level of migrants, a variable that has not been included in Spanish internal migration studies. We used flow register data of migration and sociodemographic information from the Labor Force Survey. The results show that migrations between regions have become more unbalanced over time, especially since the 2008 crisis. In addition, a new trend of out-migration from cities in peripheral regions has been detected, which contrasts with the former high level of rural out-migration. A great educational selectivity of out-migrants and a growing internal brain drain have also been found. Moreover, qualified human capital accumulation has been increasing in Madrid. This work was supported by the Government of Catalonia [grant number 2021 FI_B2 00178 and 2017 SGR 1454]; the Talent Program of the Autonomous University of Barcelona; Spanish Ministry of Science and Innovation [grant number RTI2018-096730-B-I00].

Altres ajuts: Alan Turing Institute in the United Kingdom (1162533) Existing empirical work has analysed the impacts of COVID-19 on mortality, fertility and international migration. Less is known about the ways in which the COVID-19 pandemic has influenced the patterns of internal migration. Anecdotal reports of mass migration from large cities to less populated areas have emerged, but lack of data has prevented empirically assessing this hypothesis. Drawing on geographically granular administrative population register data, we aim to analyse the extent of change in the patterns of internal migration across the urban hierarchy in Spain during 2020. Our results show a decline of 2.5% in the number of internal migration moves, particularly during the early stages of the pandemic, returning to pre-pandemic levels in late 2020. Results also reveal unusually large net migration losses in core cities and net migration gains in rural areas. Net migration losses in cities and gains in rural areas particularly accumulated following the elimination of the strict lockdown measures in June. Yet, these net losses and gains trended to pre-pandemic levels in late 2020, and movements between cities, and between cities and suburbs, continued to dominate the internal migration system. Thus, while the COVID-19 pandemic exerted notable changes in the geographic balance of internal migration flows, these changes appear to have been temporary and did not significantly alter the existing structures of the national migration system.

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2021-2022 Aquesta investigació analitza, de manera combinada, dos buits de la literatura espanyola sobre les migracions: els patrons de la mobilitat interregional i interprovincial per nivell d'instrucció i les pautes de les migracions internes entre els adults joves espanyols durant el segle XXI. Per això, s'utilitzen quatre fonts de l'Institut Nacional d'Estadística: els censos de població de 2001 i 2011, el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero al 2011, l'Estadística de Variaciones Residenciales i l'Encuesta de Población Activa entre els anys 1992 i 2018. És sabut que Espanya és un país de baixa mobilitat interna i, per tant, la redistribució de la població per aquest tipus de desplaçaments és limitada. Tanmateix, els resultats d'aquesta tesi doctoral mostren que quan es té en compte el nivell instructiu dels migrants es corrobora que la intensitat de les migracions internes difereix notablement segons l'àmbit geogràfic. Els saldos interregionals i interprovincials de la població sense estudis universitaris són relativament equilibrats, mentre que aquells protagonitzats per titulats universitaris mostren processos importants de descapitalització educativa a les províncies perifèriques de l'interior i del nord-oest d'Espanya, principalment a Castella i Lleó, i dinàmiques d'acumulació del capital humà qualificat a Madrid. A més, les migracions interregionals dels adults joves espanyols s'han incrementat durant el segle XXI, generant una desigualtat més gran en la mobilitat del capital humà. L'augment de la mobilitat ha estat degut a una acceleració de l'emigració entre els joves amb estudis universitaris de les regions emissores cap a les ciutats globals espanyoles, principalment en direcció a Madrid des de la crisi econòmica del 2008. Amb tot això, actualment, ja no són les àrees rurals de les regions emigratòries, els àmbits territorials que més joves perden per migració interregional, sinó les capitals de província. Els processos de descapitalització educativa per migració interna tenen una entitat molt més gran en comparació a l'emigració d'espanyols qualificats cap a l'estranger, que mostra una rellevància escassa en termes quantitatius. La immigració estrangera va contribuir a mitigar el declivi de població, l'envelliment i la manca de naixements als territoris amb una tendència demogràfica recessiva, però no va compensar l'emigració interna de població local amb estudis universitaris. La major part dels estrangers que es van assentar a les regions emissores tenien un nivell d'estudis limitat, mentre que els més qualificats van arribar a les mateixes àrees receptores del talent nacional, destacant Barcelona com a destinació principal entre els estrangers amb educació universitària. Esta investigación trata de cubrir, de forma combinada, dos vacíos en la literatura española sobre migraciones: los patrones de la movilidad interregional e interprovincial por nivel educativo y las pautas de las migraciones internas entre los adultos jóvenes españoles durante el siglo XXI. Para ello, se utilizan cuatro fuentes del Instituto Nacional de Estadística: los censos de población de 2001 y 2011, el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero en 2011, la Estadística de Variaciones Residenciales y la Encuesta de Población Activa entre los años 1992 y 2018. Es sabido que España es un país de baja movilidad interna y, por tanto, la redistribución de la población por este tipo de desplazamientos es limitada. Sin embargo, los resultados de esta tesis doctoral corroborar que hay diferencias territoriales importantes cuando se tiene en cuenta el nivel educativo de los migrantes. Los saldos interregionales e interprovinciales de población sin estudios universitarios son relativamente equilibrados, mientras que aquellos protagonizados por titulados universitarios muestras procesos importantes de descapitalización educativa en las provincias periféricas del interior y del noroeste de España, principalmente en Castilla y León, y dinámicas de acumulación del capital humano cualificado en Madrid. Además, las migraciones interregionales de los adultos jóvenes españoles se han incrementado durante el siglo XXI, generando una mayor desigualdad en la movilidad del capital humano. El aumento de la movilidad se ha debido a una aceleración de la emigración entre los jóvenes con estudios universitarios de las regiones emisoras hacia las ciudades globales españolas, principalmente en dirección a Madrid desde la crisis económica de 2008. En suma, actualmente, ya no son las áreas rurales de las regiones emigratorias los ámbitos territoriales que más jóvenes pierden por migración interregional, sino las capitales de provincia. Los procesos de descapitalización educativa por migración interna tienen una entidad mucho mayor en comparación a la emigración de españoles cualificados hacia el extranjero, que muestra una escasa relevancia en términos cuantitativos. La inmigración extranjera contribuyó a mitigar el declive de población, el envejecimiento y la falta de nacimientos en los territorios con una tendencia demográfica recesiva, pero no compensó la emigración interna de población local con estudios universitarios. La mayor parte de los extranjeros que se asentaron en las regiones emisoras tenían un nivel de estudios limitado, mientras que los más cualificados llegaron a las mismas áreas receptoras del talento nacional, destacando Barcelona como principal destino entre los extranjeros con educación universitaria. This research aims to simultaneously fill two gaps in the Spanish literature on migration: (1) interregional and interprovincial mobility patterns by educational attainment and (2) the internal migration trends of young Spaniards during the XXI century. To do so, we use four sources from the Instituto Nacional de Estadística: the 2001 and 2011 census, the Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero in 2011, the Estadística de Variaciones Residenciales and the Encuesta de Población Activa from 1992 to 2018. It is well-known that Spain shows low levels of internal migration, and therefore, limited redistribution of the population due to this type of mobility. However, the results of this doctoral thesis show that there are significant spatial variations when analysing internal migration by educational attainment. Interregional and interprovincial migration exhibit an equilibrium between people without a university degree moving in and out of every region and province. Nonetheless, internal migration among university graduates shows brain drain in the peripheral provinces of the interior and north-west of Spain, mainly in Castile y León, and brain gain in Madrid. In addition, interregional migration of young Spaniards has increased during the XXI century, leading to growing inequalities in the mobility of human capital. The intensity of interregional migration has risen due to an increase in out-migration of college graduates from sending regions to the global cities, mostly to Madrid, since the Great Recession of 2008. Moreover, the provincial capitals within the sending regions are currently the municipalities with the greatest population loss due to interregional migration, whereas rural areas were the most affected places in previous decades. The loss of college graduates through internal migration is much higher than that caused by the emigration of qualified Spaniards abroad, which is of lesser importance in terms of the number of people involved. Immigration mitigated population decline and ageing, and helped to increase the number of births in sending regions, but it did not compensate for the loss of native university graduates due to internal migration. Most foreigners who arrived in the sending regions had a low or medium level of education, while those with university studies migrated to the same areas where national college graduates moved - being Barcelona the main destination for foreigners with a university degree -.