Search

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (14es : 2018 : Caldes de Malavella). Catorzenes Jornades d'Arqueologia de de les Comarques de Girona : Actes : Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018 Descripció i situació de la cova de Mollet al paratge de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l’Estany)

Sobre el jaciment paleontològic d'Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)

La cova de Mollet és un jaciment clàssic dins la prehistòria paleolítica de Catalunya. Conegut a partir de les intervencions de Josep M. Corominas (Corominas 1948) i pels diferents estudis dels materials procedents d'aquestes -com el primer que va tenir ressò internacional, el de Ripoll i Lumley (1965)-, fins fa poc presentava l'inconvenient que tota la informació procedia d'excavacions antigues, amb la dificultat de contextualització que això representava, més quan la major part del rebliment havia estat excavat i els testimonis existents no representen la totalitat del dipòsit. Les excavacions recents, que han afectat la unitat inferior -l'estrat 5-, l'únic que es conservava en extensió, encara que de caràcter modest, han permès una interpretació aprofundida d'aquest estrat i una nova visió global del jaciment. Així, en aquest article se sintetitza la informació de l'estrat 5 i la seqüència cronocultural del jaciment Les excavacions de la cova de Mollet han estat subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, i s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Serinyà. Aquesta recerca ha estat parcialment finançada pels projectes ministerials HAR2016-76760-C3-3-P, HAR2013-48784-C3-2-P, HAR2010-22013, BOS2003-8938, CGL2006-13532-C03-01, CGL2006-4548/BTE, CGL2009-07896/BTE i SGR2009-324

A large number of sites dated to the Late Middle Paleolithic and the Early Upper Paleolithic have been recorded in the Cantabrian region (northern Iberia), making this area a key location to investigate the lifeways of the last Neanderthals and the first anatomically modern humans. The stratigraphic sequence from El Cuco rock-shelter was originally attributed to the Early Upper Paleolithic based on radiocarbon dates performed on bone apatite. However, new radiocarbon dates on shell carbonates from the lower levels produced inconsistent dates with those previously published. In order to clarify this anomaly, a reassessment of the chronology of levels VI to XIV was undertaken. The review was based on new radiocarbon dates performed on bones and shells, and a re-evaluation of the lithic assemblages. Bone samples did not produce radiocarbon dates due to lack of collagen preservation but radiocarbon dating of shell carbonates provided dates ranging from 42.3 to 46.4 ka BP. These dates are significantly older than that previously obtained for level XIII using biogenic apatite from bones (~30 ka uncal BP), suggesting that the bone apatite used for radiocarbon dating was rejuvenated due to contamination with secondary carbonate. Lithic assemblages, defined in the first place as Evolved Aurignacian, have now been now confidently attributed to the Mousterian techno-complex. These results suggest a Middle Paleolithic chronology for this part of the sequence. The new chronology proposed for El Cuco rock-shelter has significant implications for the interpretation of Neanderthal subsistence strategies and settlement patterns, especially for coastal settlement and use of marine resources, not only in northern Iberia, but also in Atlantic Europe.

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (13es : 2016 : Banyoles). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016 Descripció de les actuacions arqueològiques al conjunt del Cau del Roure (Serinyà), que varen tenir lloc durant els períodes del 8 setembre al 3 d’octubre de 2014 i del 30 d’agost al 25 de setembre de 2015

The results of analyses of wild animals in various funerary structures from Sector II of Can Roqueta (Early-Middle Bronze Age) in Catalonia are presented in this article. In general, animal deposits in a funerary context provide an approach to the study of ritual activity and beliefs, especially in agro-pastoral communities where domestic animals are the basic elements of subsistence and the creation of resources. In this case, taxonomic identification indicates the importance of domestic animals due to their role in the economy, as well as their use in food and symbolic offerings and as a manifestation of the power of the dead. By contrast, a taphonomic study indicates the scarcity of wild animal deposits - six birds and two carnivores - and shows the differential use of these species, which are perhaps more closely related to life symbols or totemic symbols Artikulu honetan, Kataluniako Can Roquetako II. sektoreko (Lehen Brontze Aroa) hileta-egitura ugarietan utzitako animalia basatien azterketako emaitzak azaltzen dira. Oro har, hileta-testuinguru bateko animalien gordailu intentzionalek jarduera erritualaren eta sinesmenen ikerketara gerturatzea eskaintzen dute, eta bereziki etxe-abereak baliabideak sortzeko eta iraupenerako oinarrizko elementuak diren nekazaritzako eta artzaintzako komunitateetan. Kasu honetan, identifikazio taxonomikoak agerian uzten du etxe-abereek zuten garrantzia eta, seguru asko, ekonomian betetzen zuten rola eta elikagaien ofrendetan zuten erabilera direla eta, baina baita hildakoen estatusa agerian uzten zutelako ofrenda sinbolikoetan ere. Aldiz, ikerketa tafonomikoak modu intentzionalean utzitako animalia basati gutxi dagoela adierazten du (sei hegazti eta bi karniboro) eta espezie horien erabilera diferentziala erakusten du etxekoekin alderatuta; izan ere, gizakiaren elikadurarako animalia garrantzitsuak, gehienetan, hildakoentzako janari-eskaintza gisa jartzen zituzten, baina animalia basatiek, itxuraz, lotura estuagoa dute bizitzaren sinboloekin edo totemikoekin En este artículo se presentan los resultados de los análisis de animales salvajes depositados en diversas estructuras funerarias del Sector II de Can Roqueta en Cataluña (Bronce Antiguo-Medio). En general los depósitos intencionales de animales en un contexto funerario proporcionan una aproximación al estudio de la actividad ritual y de las creencias, especialmente en aquellas comunidades agro-pastorales donde los animales domésticos son los elementos básicos para la subsistencia y la creación de recursos. En este caso la identificación taxonómica indica la importancia de los animales domésticos seguramente debido a su papel en la economía, así como su uso en ofrendas alimentarias y también en ofrendas simbólicas que manifiestan el estatus de los muertos. Por el contrario, el estudio tafonómico indica la escasez de animales salvajes depositados intencionalmente –seis aves y dos carnívoros– y muestra el uso diferencial de estas especies respecto a las domésticas, ya que mientras los animales importantes en la alimentación humana fueron normalmente dispuestos como ofrendas de comida para los difuntos, los animales salvajes parecen estar más estrechamente relacionados con símbolos de la vida o totémicos This paper has been supported by the Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona and by ministerial project HAR2010-22013

D’ençà es conformaren, ara fa més de tres centúries, les primeres hipòtesis orientades a demostrar l’existència d’una llengua primigènia en l’àmbit del continent euroasiàtic, la indoeuropea, que els debats i els enfocs historiogràfics entorn aquesta dificultat s’han anat succeint, sovint de manera maniquea, i basculant entre el mite i la realitat. El present treball pretén esclarir i posar en ordre tot aquest corpus d’estudis inicialment lingüístics, però avui també arqueològics i paleogenètics, confegint un estat de la qüestió solvent que abraci des dels discursos més tradicionals coherents amb la busca d’uns orígens, el mite fundacional, fins a les propostes actuals, conduïdes des del mètode científic i des d’una dimensió de la recerca no només idiomàtica, «l’indoeuropeu», sinó també demogràfica i cultural, «els indoeuropeus» Since they began being developed, three centuries ago, the firsts hypotheses pretending to evince the existence of a primal language in the Eurasian continent (the Indo- European language), debates and historiographic approaches around them have increased, balancing between myths and reality. This thesis pretends to provide clarity and order to the aforementioned hypotheses and studies that in its early beginning were only linguistic, but nowadays are archaeological and paleogenetics as well. It gathers both the traditional but coherent approaches looking for the origins and the latest points of view developed by using the scientific method. Finally, it extends the research beyond the idiomatic purposes «Indo-European Language», meeting also demographical and cultural dimensions «The Indo-Europeans».

L’objecte d’estudi d’aquest treball han estat els cenotafis, o estructures funeràries sense cadàver, descoberts a la cultura d’El Argar The object of study of this work have been the cenotaphs, that is to say funerary structures without corpse, discovered in the culture of El Argar

En aquest treball es pretén recopilar i revisar la bibliografia pertanyent a les espècies de l’estepa-tundra registrades a Catalunya, per tal de poder argumentar que el mamut llanut, el rinoceront llanut, el ren i el bou mesquer haurien estat visitants puntuals de Catalunya en moments de més pressió climàtica a l’altra banda dels Pirineus. Així com, per posar de manifest la possible entrada per la Cerdanya per part del rinoceront llanut i potser del mamut llanut

En aquest treball s’analitzarà l’ús dels recursos litorals per part dels neandertals a la Península Ibèrica, estructurant l’estudi en 3 zones geogràfiques: la costa cantàbrica, la costa atlàntica i la costa mediterrània, tractant un per un els jaciments més importants de cada zona, i acabant amb una comparació global d’aquestes. L’objectiu del treball és conèixer l’adaptació dels neandertals al medi litoral i el seu comportament envers l’aprofitament dels recursos litorals, així com analitzar les diferències que puguin existir entre les diverses poblacions de les costes de les diferents aigües que envolten la península

El present treball és un estat de la qüestió sobre la ictiofauna continental de la península Ibèrica. La recollida d'informació produïda permetrà observar de manera global totes les dades ictiològiques presents a la península al paleolític mitjà i superior