Search

Publié en 2016, l’ouvrage Penser la langue, l’écriture, le lesbianisme regroupe une série d’entretiens menés avec Michèle Causse entre 1986 et 2009. Ses échanges avec Dominique Bourque, Françoise Armengaud, Francine Pelletier, Gloria Escomel, Catherine Gonnard, Lise Weil, Nadine Ltaif et Françoise Leclère « Framboise » y sont rapportés, ainsi qu’une présentation signée Suzette Robichon et une postface de Katy Barasc. Née en 1935, l’écrivaine Michèle Causse, décrite par Suzette Robichon comme ...

International audience

Màster Oficial en Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutora: Cristina Alsina, [eng] Leslie Feinberg’s Stone Butch Blues (1993) follows the life of Jess, a Jewish, working-class, and butch protagonist. Through first-person narration, the novel explores issues of intersectional community-building, negotiation of difference and sameness, and the possibility of queer alternatives to home and domesticity. Amidst constant and unbearable police brutality, social punishment and verbal threats, the characters of the novel struggle to survive both on a physical level—keeping their bodies alive—and on a psychological one—developing a sense of self and self-worth. This Master’s thesis analyzes both the novel’s depiction of police violence, framed as torture, and the survival strategies that develop around it, which involve community-building and intimacy between traumatized characters. The analysis is structured in two parts: the first part explores what makes community necessary and how it works through close readings of the text alongside theoretical works on community, such as Zigmunt Bauman’s, and on torture, such as Elaine Scarry’s. The second part of the analysis focuses on the limitations of community, the delineation of its boundaries, and the consequences of being without community through works on queer and bisexual theory, such as Jack Halberstam’s and Claire Hemmings’. Lastly, this thesis turns to the utopic drive of the novel, focusing on hope and the celebration of difference as essential to queer, class-conscious politics.

L’auteure propose de rendre visibles et de relire certaines expériences de lesbiennes féministes racisées et blanches depuis la fin des années 90, devant le racisme du mouvement lesbien, puis à l’égard du durcissement nationaliste des politiques migratoires françaises, en s’appuyant sur le concept d’homonationalisme de Jasbir K. Puar (2007). Le point de départ se situe dans l’expérience personnelle de l’auteure, engagée comme activiste et en tant qu’universitaire, sur le thème du genre et du lesbianisme dans la migration, et partie prenante de plusieurs initiatives pionnières dans le domaine. Adoptant une perspective épistémologique qui met en valeur l’importance du point de vue situé, l’auteure insiste également sur le rôle central de différentes lesbiennes racisées et prolétarisées.L’auteure distingue la première période, de 1999 à 2004, pendant laquelle prédomine la dénonciation du racisme, au sein du mouvement lesbien lui-même, sous la houlette d’un groupe de lesbiennes racisées qui défend fermement, pour la première fois, l’organisation autonome, c’est-à-dire la non-mixité de race. De 2005 à 2010, un virage s’opère vers des luttes contre l’hétérosexisme des politiques migratoires (de plus en plus restrictives), et la migration des lesbiennes commence à être visibilisée au travers d’initiatives plutôt mixtes et, en partie, universitaires. Enfin, l’auteure revient sur le concept d’« homonationalisme » et mobilise les concepts d’« hétérocirculation » des femmes et de « lesbonationalisme » pour décrire la situation actuelle et les modes d’agir des nouveaux groupes., The author aims to highlight and read over some experiences of both racialized and white lesbian feminists, from the end of the 90s, against racism in the lesbian feminist movement, and then against the nationalist restrictions of French migration politics – using Jasbir K. Puars’ concept of homonationalism (2007). It stems from the author’s personal experience, given that she participated as an activist as well as an academic, into different ‘ women and lesbians in migration ’ initiatives. The author’s epistemological stand values the importance of the standpoint. In this sense, she also underlines the central role played by some racialized and proletarized lesbians.The author distinguishes a first period, from 1999 to 2004, in which the central struggle is the denunciation of racism within the lesbian movement, which is formulated by a group of racialized lesbians who strongly advocate, for the first time, for an autonomous organization – i.e. without white lesbians. From 2005 to 2010, the struggle takes a turn towards fighting heterosexism in migrations politics (increasingly restrictive), and towards highlighting lesbians’ migration – through mixed-race initiatives, that are in part, academic ones. Finally, the author goes back to the concept of « homonationalism », proposing the concepts of « heterocirculation » of women and « lesbonationalism », in order to describe the present situation as well as the action taken by new groups., Este artículo propone visibilizar y releer, casi veinte años después, ciertas experiencias de lesbianas feministas racializadas y blancas desde finales de los 90, frente al racismo del movimiento lésbico, luego frente al endurecimiento nacionalista de las políticas migratorias francesas, basándose en el concepto de homonacionalismo surgido en 2007 de la pluma de Puar. El punto de partida es la experiencia personal de la autora, comprometida como activista y como académica, en la temática de género y lesbianismo en la migración, y parte interesada en varias iniciativas pioneras en la materia, sobre las que ofrece una mirada reflexiva con un enfoque retrospectivo de la situación política nacional. Desde una perspectiva epistemológica que enfatiza la importancia del punto de vista situado, también insiste en el papel central de ciertas lesbianas racializadas y proletarizadas tanto en las luchas como en las reflexiones.El artículo distingue un primer período, entre 1999 y 2004, durante el cual predominó la denuncia del racismo, dentro del propio movimiento lésbico, bajo el liderazgo de un grupo de lesbianas racializadas que defendieron firmemente, por primera vez, la organización autónoma, es decir la no-mixidad de raza. Entre 2005 y 2010 se produjo un giro hacia las luchas contra el heterosexismo de las políticas migratorias, cada vez más restrictivas, y la migración de lesbianas comenzó a visibilizarse a través de iniciativas más bien mixtas y, en parte, académicas. Finalmente, la autora vuelve al concepto de homonacionalismo y moviliza los conceptos de heterocirculación de las mujeres y lesbonacionalismo para describir la situación actual y las formas de actuar de los nuevos grupos.

À travers une perspective phénoménologique mobilisant des entrevues marchées, l’auteure explore différentes significations associées aux positionnalités lesbiennes et queers dans le contexte montréalais. Son approche se base sur le partage expérientiel de participantes lesbiennes, bi et queers aux vécus diversifiés (dont l’âge et le statut migratoire) pour articuler des questionnements identitaires autour des questions spatiales. L’expérience de l’entrevue marchée mène parfois vers des explorations d’espaces communautaires et la mise en avant de politiques identitaires, parfois vers un mouvement associé au flânage et à une conception fluide de la sexualité. Les trajectoires socioculturelles lesbienne et queer examinées par l’auteure présente une lecture de l’orientation sexuelle à la fois comme vécu personnel et comme positionnalité politique, et font écho à la spécificité du territoire montréalais., Through a phenomenological perspective and walking interviews, the author looks at different meanings attached to lesbian and queer positionalities in Montreal. Based on the shared experiences of lesbian, bi and queer participants with various backgrounds (age, migration status), she analyses the relation between identification and space. The walking interview experience sometimes leads to the exploration of community spaces and identity politics, and at other times leans towards wandering and a fluid conception of sexuality. Through these shared sociocultural trajectories situated in the specific Montreal context, the author situates sexual orientation both as personal experience and political positionality., A través de una perspectiva fenomenológica que moviliza entrevistas que se realizan caminando, este artículo explora los diferentes significados asociados con las posicionalidades lesbianas y queer en el contexto de Montreal. Este enfoque se basa en el intercambio de experiencias de participantes lesbianas, bisexuales y queer con diferentes antecedentes (incluidos la edad y el estado migratorio) para articular preguntas de identidad a preguntas espaciales. La experiencia de la entrevista realizada caminando conduce a veces a la exploración de los espacios comunitarios y al avance de las políticas de identidad, y otras veces a un movimiento asociado con el merodeo y una concepción fluida de la sexualidad. Las trayectorias socioculturales lesbianas y queer exploradas en esta investigación presentan una interpretación de la orientación sexual como experiencia personal y como posicionalidad política, y hacen eco de la especificidad del área de Montreal.

Màster Oficial en Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutors: Cristina Alsina i Rodrigo Andrés., In the Dream House by Carmen Maria Machado (2019) is a formally inventive memoir that addresses domestic abuse in lesbian relationships. It is presented as a collection of vignettes, each framed through the lens of a different literary trope as a means of interrogating Machado’s own experience (a total of 141 are used). The memoir explores how the process of archival silence has erased accounts like hers from historical records, as a form of cultural violence. Drawing from the concept of what Paula E. Geyh calls “unhousing” and considering the claim that Machado makes that “the Dream House was never just the Dream House,” the first part of this work centers on the versatility of the so-called Dream House and how its multiple meanings serve to illustrate to what degree the effects of trauma stemming from an abusive relationship reverberate in the abused subject. The way that the concept of the Dream House works on various levels because of the process of unhousing shows how it is used as a narrative device, in close relation to both the text’s form and content. The second part of this work deals with how the memoir aims at widening the archive of representations of domestic violence by offering a new space to accounts of intimate partner abuse within lesbian relationships. Moreover, this second part also examines how Machado builds missing context around her account by identifying mirror experiences in the archives of classic fairy tales and folktales, represented in the memoir by Stith Thompson’s Motif-Index of Folk-Literature.

Treballs Finals de Grau d'Estudis Literaris, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutora: Annalisa Mirizio, [spa] La representación de la mujer ha sido sometida a los patrones de una mirada voyerística que proyecta en su corporalidad e identidad unos deseos que perpetúan su cosificación y sumisión. En Retrato de una mujer en llamas (2019) Céline Sciamma incorpora las reflexiones feministas que se originaron acerca de la representación de las mujeres en el ámbito cinematográfico durante la segunda ola feminista, proponiendo así una nueva forma de representar el cuerpo femenino y el deseo lésbico. Para poder analizar los recursos que la cineasta emplea en este filme, he partido de las aportaciones de John Berger, Teresa De Lauretis y Laura Mulvey respecto a los modos de ver y representar a las mujeres. Asimismo, para analizar la presencia de la identidad lésbica y su manifestación en la mirada de la película, he recurrido principalmente a Monique Wittig y Karen Hollinger., [eng] The representation of women has been subjected to the patters of a voyeuristic male gaze that projects desires into their bodies and identities, perpetuating the objectification and the domination over the female body. In Portrait of a Lady on Fire (2019), Céline Sciamma incorporates the feminist theories about the representation of women in the cinematographic field, which were originated during the second wave of feminism. In this film, Sciamma proposes a new perspective on the representation of women’s bodies and lesbian desire. In order to analyse the resources that the filmmaker uses in this film, I have done research into John Berger, Teresa De Lauretis and Laura Mulvey’s outlooks regarding the ways of seeing and representing women. Moreover, to analyse the presence of lesbian identity and its manifestation in the gaze of the film, I have mainly resorted to Monique Wittig and Karen Hollinger.

Treballs Finals de Grau d'Estudis Literaris, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Ernest Emili Marcos Hierro, [cat] El següent treball es proposa analitzar la recreació, tant vital com literària, que les autores Natalie Clifford Barney i Renée Vivien van fer de Safo i de l’illa de Lesbos a principis del segle XX a la ciutat de París. Primerament, es traça, d’una banda, la recuperació de Safo al segle XIX i, de l’altra, s’il·lumina la seva figura des de la teoria i la crítica literària feminista per tal de col·locar-la com a baula primera de tota una genealogia literària lèsbica. Seguidament, s’exposa el cas de Barney i del seu saló literari com a epicentre de tot aquest moviment; i es destria la influència de Safo en l’obra de Vivien: concretament en Sapho (1903), Une femme m’apparut (1904) i La Dame à la louve (1904). Finalment, aquest estudi conclou proclamant la multiplicitat i futurabilitat de Safo i de la seva poesia., [eng] The aim of the following research is to analyse the recreation, both vital and literary, that writers Natalie Clifford Barney and Renée Vivien made of Sappho and the island of Lesbos at the early 20th century in Paris. Firstly, on the one hand, Sappho’s recovery during the 19th century is traced and, on the other hand, her figure is put under the light of feminist literary theory and criticism in order to place her as the origin of a lesbian literary genealogy. Right after, Barney’s literary salon is presented as the epicentre of this movement; afterwards, the influence of Sappho in Vivien’s works is revised: specifically, in Sapho (1903), Une femme m’apparut (1904) and La Dame à la louve (1904). Finally, this study concludes proclaiming Sappho’s and her poetry’s multiplicity and futurability.

Marie-Luise Kohlke’s concept of neo-Victorian ‘sexsation’ characterises the project of contemporary novelist Sarah Waters to explore sensational representations of the Victorians’ sexual lives. In Fingersmith, Waters re-imagines patriarchal Victorian pornography rife with masculine stereotypes of male domination and female subjugation embodied in the pornographic archive of Mr Lilly. Subverting the structures of subjugation, however, she describes Maud and Susan’s own discovery of lesbian sexuality; a sexual awakening accompanied with Maud’s journey towards literary creativity for she eventually emerges as a writer of erotica in her own right, thus recalling New Woman figures of the 1890s. The aim of this essay will be first to explore how such a sexsational narrative enables a radical revision of patriarchal discourses on sexuality. Then we shall examine to what extent Waters’s plot of lesbian creativity is indebted to the artist’s novel of the 1890s and to the late-Victorian New Woman novel. With its emphasis on ‘dissident’ sexualities and woman’s emancipation through writing, can Waters’s Fingersmith be considered as neo-New Woman fiction? Le concept de « sexsation » de Marie-Luise Kohlke caractérise le projet de Sarah Waters d’explorer les représentations sensationnelles des vies sexuelles des Victoriens. Dans Fingersmith, elle réinvente la pornographie patriarcale riche en stéréotypes de domination masculine et subjugation féminine, illustrée dans la collection de Lilly. En défiant ces structures, elle met l’accent sur l’épanouissement sexuel de Maud et Sue ainsi que sur l’évolution de la carrière littéraire de Maud qui finit par devenir une auteure de littérature érotique, rappelant ainsi les figures de la Nouvelle Femme des années 1890. Le but de cet essai sera d’abord d’explorer comment un tel récit sexsationnel permet une révision radicale des discours patriarcaux sur la sexualité. Ensuite, nous examinerons dans quelle mesure l’intrigue de création lesbienne de Waters est redevable au roman de l’artiste des années 1890 et au roman de la Nouvelle Femme de la fin de l’époque victorienne. En mettant l’accent sur les sexualités « dissidentes » et l’émancipation de la femme par l’écriture, peut-on considérer Fingersmith de Waters comme un roman de néo-nouvelle femme ?

Cet article présente le travail d’exploration des archives écrites et de constitution d’un fonds d’archives orales à partir du sujet de thèse suivant : L’expérience de libération sexuelle des militantes du Mouvement des femmes en Bretagne et Pays de la Loire (1968-1981). Comment trouver et exploiter les archives pour une étude portant sur la sexualité ? Que faire en cas d’absence de ces archives ? Comment articuler recherche, constitution et valorisation d’archives orales ? Les archives écrites relatives aux luttes féministes dans les années 1970 dans l’ouest de la France métropolitaine sont ici analysées. Les sources orales sont évoquées à travers un travail de collecte mené dans le cadre d’une thèse et de la commission audiovisuelle de l’association Archives du féminisme. This article presents the exploration of written archives and the constitution of an oral archive based on the following thesis topic: The experience of sexual liberation of the activists in the Women's Movement in Brittany and Pays de la Loire (1968-1981). How do we find and use archives for a study on sexuality? What should be done in the absence of these archives? How can we link research with the creation and use of oral archives? The written archives relating to feminist struggles in the 1970s in western France are analyzed here. The oral sources referred to come from a collection constituted within the framework of a thesis and of the audiovisual commission of the association Archives du féminisme.

Treballs Finals de Grau d'Estudis Literaris, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Annalisa Mirizio, [cat] Allà on Maria-Mercè Marçal parla del seu “amor sense casa”, Teresa de Lauretis parla de la lesbiana com una de les que encarnen “el risc de marxar de casa” en tots els sentits (sociogeogràfic, lingüístic, epistemològic) i habitar un lloc des del qual el parlar i el pensar són incerts, no garantits. Obligada a ocupar una posició discursiva excèntrica i sense codis establerts, la lesbiana té dues opcions: tapar els forats i construir-se a si mateixa una casa o viure en els esvorancs i anar pel món com una nòmada, un invertebrat a la intempèrie. Ens proposem traslladar aquesta contraposició a l’àmbit de la literatura i descobrir-hi dos tipus d’escriptura des de la subjectivitat excèntrica del lesbianisme (la que es reconstrueix una casa i la que fa visibles els forats), com a intent de situar una lectura de La passió segons Renée Vivien, la primera i única novel·la de Marçal., [eng] Maria-Mercè Marçal speaks of a “homeless love” and Teresa de Lauretis speaks of the “lesbian-self” as somebody “who risks leaving her home” in the broadest of meanings (sociogeographic, linguistic, epistemological) and inhabiting a place from which speech and thought are uncertain, unguaranteed. Forced to occupy an eccentric discoursive position that lacks of established codes, the lesbian has two options: plugging holes and building herself a house or living in the gap roaming the world like a nomad, an invertebrate. Our intention is to transpose this opposition to literature and discover two types of writing from the eccentric subjectivity of lesbianism (one that reconstructs a house and one that makes holes visible), as an attempt to approach and read Marçal's first and only novel, The Passion according to Renée Vivien.

Màster La Política de les Dones, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones. Curs: 2021-2022. Tutora: Laura Mercader Amigó, Este trabajo explora la relación entre la filósofa Simone de Beauvoir y su mejor amiga y primer amor de la infancia, Elisabeth Lacoin, a través de sus relatos, memorias y correspondencia. Explicamos cómo esta relación se ubicó dentro de lo que Adrienne Rich llamaría el continuo lésbico y cómo podría considerarse una relación de affidamento que marcó profundamente las vidas de ambas.

ISBN: 978-2-8097-1524-8; International audience

In this article we seek to show, as in the series The L Word, an important milestone in audiovisual production for human diversity, there is no lesbian or gender standard, in works of fiction or reality. That sexuality is much broader than just fitting into the male and female genders. That in the scale between being a man and being a woman there are people with accentuated characteristics on each side, with more or less accentuated behaviours on both sides, without a defined pattern, because the human being is able to transit in frontiers with near and distant territories, between the masculine and the feminine, without a stipulated dosage of one or the other, forming various genders from these two., En este artículo pretendemos mostrar, como en la serie The L Word, una importante producción audiovisual para la diversidad humana, que no existe un estándar lésbico o de género, ni en las obras de ficción ni en la realidad. Que la sexualidad es mucho más amplia que encajar en los géneros masculino y femenino. Que en la escala entre ser hombre y ser mujer hay personas con características acentuadas en cada lado, con comportamientos más o menos acentuados en ambos lados, sin un patrón definido, porque el ser humano es capaz de transitar en fronteras con territorios cercanos y lejanos, entre lo masculino y lo femenino, sin una dosificación estipulada de uno y otro, formando varios géneros a partir de estos dos., Dans cet article, nous cherchons à montrer, comme dans la série The L Word, une production audiovisuelle importante pour la diversité humaine, qu'il n'existe pas de norme lesbienne ou de genre, dans les œuvres de fiction ou dans la réalité. Cette sexualité est bien plus large que la simple appartenance aux genres masculin et féminin. Que dans l'échelle entre être un homme et être une femme il y a des personnes avec des caractéristiques accentuées de chaque côté, avec des comportements plus ou moins accentués de chaque côté, sans un modèle défini, parce que l'être humain est capable de transiter dans des frontières avec des territoires proches et lointains, entre le masculin et le féminin, sans un dosage stipulé de l'un et de l'autre, formant différents genres à partir de ces deux-là., Neste artigo procuramos mostrar, como no seriado The L Word, uma importante produção audiovisual para a diversidade humana, não existe um padrão de lésbica, nem de gênero, em obras de ficção ou na realidade. Que a sexualidade é muito mais ampla do que apenas o enquadramento nos gêneros masculino e feminino. Que na escala entre ser homem e ser mulher há pessoas com características acentuadas de cada lado, com mais ou menos comportamentos acentuados de ambos os lados, sem um padrão definido, porque o ser humano consegue transitar em fronteiras com territórios próximos e distantes, entre o masculino e o feminino, sem uma dosagem estipulada de um e de outro, formando vários gêneros a partir destes dois.

International audience

Aquest article es basa en la hipòtesi de que es pot llegir el rol que Audre Lorde concedeix a la poesia als seus assajos, textos en prosa i poemes com un intent de donar resposta a la injustícia hermenèutica, tal com Miranda Fricker la definí. Per això, en primer lloc, trobem una explicació d’aquest concepte encunyat per Fricker, juntament amb algunes observacions sobre els límits del seu ús. En segon lloc, es proposa una lectura d’alguns textos i assajos de Lorde en què el concepte de ‘poesia’ és central, vinculant-lo amb altres termes que hi tenen relació en l’obra de la poeta: necessitat, supervivència, veritat, experiència, espiritualitat, erotisme i política. Es recorre puntualment als textos d’altres autores per a poder comprendre millor alguns dels plantejaments de Lorde. En darrer lloc, es conclou que la poesia, entesa com un intent de nombrar les injustícies sofertes que encara no han trobat expressió, pot permetre pensar un futur polític diferent.

Com a autores del primer còmic lèsbic publicat a Espanya i fent-nos ressò de l'expansió actual del gènere i de la conquesta de nous segments de lectors, ens preguntem si les dones creadores estan participant en el fenomen en la mesura que els correspon o si encara són "dibuixants de segona". Fent un repàs de les dones que dibuixen i de les dones dibuixades des dels anys quaranta, volem tirar enrere la mirada per poder tenir així una visió molt més fidedigna de la realitat. Perquè The Lola's World (Històries de Lola), la nostra sèrie de llibres d'humor gràfic, no és un fenomen aïllat sinó un pas més en una lluita col·lectiva, amb companyes de viatge nacionals i estrangeres, i, per què no dir-ho, el desig de contribuir a oferir un punt de vista femení que encara sabem altament necessari.

Jeanne-Louise Constance d'Aumont (1731-1816), married with Gabriel-Louis-François de Neufville (1731-1794), fifth and last duke of Villeroy, was a great Parisian aristocrat,. The couple practices private theater and private music : their hotel in the rue de Varenne was equipped with a small theater where noblemen and professional actors gave occasional performances. The couple also offered private concerts and had hired the services of the music master Philippe-Adrien Leemans and about fifteen musicians whose names have been identified in the 1770-1780 period, as Grenier, Domnich, Tauch, Marchal or the pianoforte maker Sébastien Erard. The duchess of Villeroy was the dedicatee of numerous works of music or on music music from the 1750s to the 1780s and occasionally collaborated with librettists. As a harpsichordist herself, she probably had Jacques Duphly as her harpsichord master and was interested in the evolution of keyboard instruments in the 1770s and 1780sof keyboard instruments, to the point of trying out Erard's prototypes. The duchess still had a very fine music library, which incorporated the collections of her own family, the Aumont and Brouillys, and that of Louis-André de Brancas, a nobleman from Provence, who in the 1720s collected scores for himself and for the Academy of Music in Avignon, which was then in its debuts. This paper focuses on a musical and theatrical portrait of the duchess of Villeroy, to show how supported the arts and artists., Jeanne-Louise Constance d’Aumont (1731-1816), épouse de Gabriel-Louis-François de Neufville (1731-1794), cinquième et dernier duc de Villeroy, est une grande aristocrate parisienne, qui a entretenu un théâtre et une musique de société. Le couple offrait aussi des concerts privés et s’était adjoint les services du maître de musique Philippe-Adrien Leemans et d’une quinzaine de musiciens dont les noms ont été identifiés pour la période 1770-1780, tels Grenier, Domnich, Tauch, Marchal ou le facteur Sébastien Erard. Elle fut dédicataire de nombreux ouvrages de musique ou sur la musique des années 1750 aux années 1780 et collabora à l’occasion avec des librettistes. Claveciniste elle-même, elle a probablement eu Jacques Duphly comme maître de clavecin et s’intéressait dans les années 1770-1780 à l’évolution de la facturedes instruments à clavier, jusqu’à essayer des prototypes d’Erard. Elle possédait encore une très belle bibliothèque de musique, dont laquelle ont été incorporées les collections de sa propre famille, les Aumont et les Brouilly, et surtout celle de Louis-André de Brancas, un nobleprovençal qui avait rassemblé dès les années 1720 des partitions pour lui-même et pour doter l’Académie de musique d’Avignon, alors naissante. Cette communication s’attache à évoquer un portrait musical et théâtral de la duchesse de Villeroy, pour exposer les multiples ressorts qui permettaient alors à une aristocrate d’apprécier, pratiquer et soutenir les arts et les artistes. On y évoquera le jeu des protections, des dédicaces, des subventions en argent comme en nature.

Aquest estudi es una aproximació i un anàlisi de l'evolució del lesbianisme a Catalunya a partir de la finalització del franquisme amb l'objectiu d'observar si es pot considerar com a moviment social a Catalunya. Un dels majors impediments per al col·lectiu lèsbic és la invisibilitat a la qual estan sotmeses a causa de la doble barrera a la qual s'han d'enfrontar: ser homosexual i ser dona en una societat patriarcal on es condemna i s'exclou a les persones que no segueixen la sexualitat heteronormativa. Podem confirmar que el col·lectiu lèsbic segueix amb el mateix objectiu principal en les últimes dècades: lluitar contra la invisibilitat, les dones segueixen estant en un segon pla i les dones homosexuals continuen estant invisibilitzades dins d'un món d'homes. Tant el moviment LGTBI com el moviment feminista interactuen amb el lesbianisme, però amb una manca d'inclusió i d'objectius comuns. La invisibilitat a la qual ha estat i està sotmès el col·lectiu lèsbic a la societat catalana dificulta la construcció d'una identitat col·lectiva i arrelar-se com un moviment social independent i, encara que no podríem dir que en si no és un moviment social, si hem pogut observar que a Catalunya no ha tingut la suficient força com per consolidar-se. Este estudio consiste en una aproximación y un análisis de la evolución del lesbianismo en Cataluña a partir de la finalización del franquismo con el objetivo de observar si se puede considerar un movimiento social en Cataluña. Uno de los mayores impedimentos para el colectivo lésbico es la invisibilidad a la que están sometidas debido a la doble barrera a la que se tienen que enfrentar: ser homosexual y ser mujer en una sociedad patriarcal dónde se condena y se excluye a las personas que no siguen la sexualidad heteronormativa. Podemos confirmar que el colectivo lésbico sigue con el mismo objetivo principal en las últimas décadas: luchar contra la invisibilidad, las mujeres siguen estando en segundo plano y las mujeres homosexuales siguen estando invisibilizadas dentro de un mundo de hombres. Tanto el movimiento LGTBI como el movimiento feminista interactúan con el lesbianismo, pero con una falta de inclusión y de objetivos comunes. La invisibilidad a la que ha estado y está sometido el colectivo lésbico en la sociedad catalana dificulta la construcción de una identidad colectiva y arraigarse como un movimiento social independiente y, aunque no podríamos decir que en sí no es un movimiento social, sí hemos podido observar que en Catalunya no ha tenido la suficiente fuerza cómo para consolidarse. This study consists of an approach and an analysis of the evolution of lesbianism in Catalonia since the end of Franco's regime with the aim of observing whether it can be considered a social movement in Catalonia. One of the major impediments for the lesbian collective is the invisibility to which they are subjected due to the double barrier they have to face: being homosexual and being a woman in a patriarchal society where people who do not follow heteronormative sexuality are condemned and excluded. We can confirm that the lesbian collective continues with the same main objective in the last decades: to fight against invisibility, women continue to be in the background and homosexual women continue to be invisibilized in a world of men. Both the LGTBI movement and the feminist movement interact with lesbianism, but with a lack of inclusion and common goals. The invisibility to which the lesbian collective has been and is subjected in Catalan society makes it difficult to build a collective identity and take root as an independent social movement and, although we could not say that it is not a social movement in itself, we have observed that in Catalonia it has not had enough strength to consolidate itself.

Màster en Estudis de la Diferència Sexual, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones, curs: 2018-2020. Tutora: Álvarez Gallego, Elena, El presente texto es el trabajo resultante del estudio de posgrado La Diferencia Sexual y está principalmente centrado en el análisis de las letras de los últimos dos álbumes (Folklore y Evermore) de la artista y compositora Taylor Swift en relación con el simbolismo y lenguaje poético de la célebre autora Emily Dickinson. El objetivo principal de este estudio es una comparación entre las obras de ambas con el objetivo de argumentar una nítida similitud entre el trabajo de las dos autoras. Mediante un proceso basado en la metodología de revisión bibliográfica; se llevará a cabo un breve estudio acerca de la vida de ambas autoras, la influencia de Dickinson sobre Swift, la relación entre el imaginario y la simbología de ambas y, por último, un estudio sobre el lenguaje poético que destaca en las canciones de Taylor Swift y que resulta muy familiar al usado en la literatura de Emily Dickinson. Para finalizar, concluiré, en el último apartado de este trabajo, la conexión establecida entre ambas autoras a la hora de hacer arte y crear un imaginario con un fuerte carácter metafórico y complejo.

Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona, curs: 2020-2021, Tutor: Rey Martín, Carina, El present Treball Final de Màster es fixa en un buit d’informació que sol trobar-se a Barcelona i arreu: la documentació relacionada amb el lesbofeminisme. A través de l’estudi i tractament d’un fons personal custodiat pel Centre de Documentació de Ca la Dona, es vol contribuir a la disminució d’aquest buit, i avançar cap a l’accés a la informació dels col·lectius LGTBI+ i dels feminismes. Aquest fons és el de Gretel Ammann Martínez, conegut com a Fons GAM. És molt rellevant per la informació que recull entorn als activismes i pràctiques polítiques que es van esdevenir a Barcelona, Catalunya i Espanya durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, i també perquè les connexions internacionals que s’hi veuen representares i que permeten aprofundir més en la lluita de les dones i de les lesbianes. Gretel Ammann, a més, era una activista de la informació: a mitjans dels anys vuitanta va crear el Centre d’Estudis de la Dona, una organització sense ànim de lucre que tenia la funció, entre d’altres, d’arxiu i biblioteca lesbofeminista. El fons recull aquesta col·lecció que ja era consultable al Centre d’Estudis, afegint-li tota la documentació personal de la productora, des del seu naixement el 1947 fins la seva mort l’any 2000.

[cat] La present tesi consisteix en una anàlisi de la Mostra FemArt que parteix de la sistematització del seu arxiu, considerant tant els seus agents i les seves pràctiques artístiques o curatorials, com la seva trajectòria política. La recerca consisteix en recopilar, reconstruir, situar aquest material d’arxiu en un context teòric, històric i vivencial que explora les interseccions dels espais culturals i dels espais feministes de la ciutat de Barcelona i també en comentar críticament les tensions entre l’ideari feminista i la institució art, la connexió del projecte amb les diverses corrents feministes i les experiències personals de les artistas vinculades a l’activisme feminista. La comparació del marc teòric, compost per estudis culturals, crítica i teoria artístiques, estudis de gènere i teoria feminista, amb el cas d’estudi del projecte FemArt és el principal exercici que articula la investigació. La Mostra FemArt és una mostra d’art fet per a dones, lesbianes i trans, impulsada des de l’associació Ca La Dona l’any 1992, una iniciativa artística encara vigent, que planteja una exposició anual, una xarxa d’artistes i un conjunt d’activitats paral·leles. Aquesta investigació s’estructura a partir del treball de camp que recull el testimoni d’artistes, historiadores d’art, curadores i gestores culturals i a partir de la recopilació del material d’arxiu. Aquest anàlisi de FemArt aglutina les principals problemàtiques que travessen les pràctiques feministes en el sector cultural: la influència institucional en el marc cultural, l’encaix de l’activisme en l’àmbit artístic, l’ús de l’art com a transformador estratègic del sector social, el replantejament de models de treball, la distinció entre treball precari, treball voluntari i militància política, les condicions de treball de les dones en l’àmbit cultural, la desigualtat d’oportunitats de les dones artistes, els estereotips que existeixen al voltant de les mostres integrades per artistes dones i la capacitat inclusiva dels projectes feministes locals., [eng] The present thesis consists of an analysis of the FemArt Exhibition based on the systematization of its archive. It considers, both, its agents and its artistic or curatorial practices, as well as its political trajectory. This archival material has been collected, reconstructed and placed in a theoretical, historical and experiential context, exploring the intersections between cultural spaces and feminist spaces in the city of Barcelona. It critically comments on the potential and existing tensions between the feminist ideology and the Institution of Art, the connection of the project with various feminist currents and the personal experiences of artists linked to feminist activism. The main exercise that articulates the present research is the comparison of the theoretical framework, composed by cultural studies, art criticism, gender studies and feminist theory, with the FemArt project as a case study. FemArt is an art exhibition made by women, lesbians and trans, launched in 1992 by the association Ca La Dona, a still active art initiative that offers a networking space for female artists and raises an anual exhibition and other parallel activities. This thesis is structured based on fieldwork that collects the testimony of artists, art historians, curators and cultural managers, and from the collection of archival material. The analysis of FemArt brings together the main issues that feminist practices face in the cultural sector: the institutional influence on the cultural framework, the role of activism in the field of arts, the use of art as a strategic transformer of the social sector, the rethinking of work models, the distinction between precarious work, voluntary work and political militancy, the working conditions of women in the cultural system, the inequality of opportunities for women artists, the stereotypes that exist around exhibitions comprised of female artists, and the inclusive capacity of local feminist projects., [spa] La presente tesis consiste en un análisis de la Muestra FemArt que parte de la sistematización de su archivo, considerando tanto sus agentes y sus prácticas artísticas o curatoriales, como su trayectoria política. La investigación consiste al recopilar, reconstruir, situar este material de archivo en un contexto teórico, histórico y vivencial que explora las intersecciones de los espacios culturales y de los espacios feministas de la ciudad de Barcelona y también en comentar críticamente las tensiones entre el ideario feminista y la institución arte, la conexión del proyecto con las diversas corrientes feministas y las experiencias personales de las artistas vinculadas al activismo feminista. La comparación del marco teórico, compuesto por estudios culturales, crítica y teoría artística, estudios de género y teoría feminista, con el caso de estudio del proyecto FemArt es el principal ejercicio que articula la investigación. La Muestra FemArt es una muestra de arte hecho por mujeres, lesbianas y trans, impulsada desde la asociación Ca La Dona en 1992, una iniciativa artística todavía vigente, que plantea una exposición anual, una red de artistas y un conjunto de actividades paralelas. Esta investigación se estructura a partir del trabajo de campo que recoge el testigo de artistas, historiadoras de arte, curadoras y gestoras culturales y a partir de la recopilación del material de archivo. Este análisis de FemArt aglutina las principales problemáticas que atraviesan las prácticas feministas en el sector cultural: la influencia institucional en el marco cultural, el encaje del activismo en el ámbito artístico, el uso del arte como transformador estratégico del sector social, el replanteamiento de modelos de trabajo, la distinción entre trabajo precario, trabajo voluntario y militancia política, las condiciones de trabajo de las mujeres en el ámbito cultural, la desigualdad de oportunidades de las mujeres artistas, los estereotipos que existen alrededor de las muestras integradas por artistas mujeres y la capacidad inclusiva de los proyectos feministas locales.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Rodrigo Andrés, [eng] This paper offers a holistic analysis of the relationship between the North American poetess Emily Dickinson and her sister-in-law Susan Huntington as it explores, at the same time, the possibility of it being unclassifiable. Their correspondence and the perception the female poet had of Huntington, expressed in several of her poetic pieces and missives to other correspondents such as her brother, are thoroughly examined. Moreover, an overview of the evolution of interactions among women throughout the 18th and 19th centuries and up as well as a review of the literature that has been published thus far about the poetess’ love-life and her potential lovers are provided. These serve as contextual tools so as to compare and contrast the nature of both women’s bond in relation to those deemed conventional in their timeframe and also concerning Dickinson’s relationships with her other potential lovers., [spa] Aquest treball ofereix una anàlisi holística de la relació que van mantenir la poeta nord- americana Emily Dickinson i la dona del seu germà, Susan Huntington. A la mateixa vegada, explora la possibilitat que aquest vincle sigui inclassificable. Per tal de fer-ho, el treball examina tant la correspondència que ambdues van intercanviar al llarg de la seva relació, com la percepció que tenia la poetessa de Huntington, expressada en la seva poesia així com en les cartes que els enviava a altres corresponsals, com ara el seu germà. El treball també consta d’un resum sobre l’evolució de les interaccions entre dones al llarg dels segles XVIII, XIX fins l’època post-Freudiana i una anàlisi del que s’ha publicat fins ara en relació a la vida amorosa de la poetessa. Ambdues seccions tenen una funció contextual que permet comparar la relació que tenien les dues dones amb els vincles considerats convencionals a la seva època i amb les relacions que la poetessa hauria mantingut amb els seus altres possibles amants.

Mademoiselle Giraud, ma femme, publié en 1870, ouvre la voie au genre du roman lesbien. Scandaleuse pour l’époque, cette œuvre ajoute un chapitre aux études de mœurs conjugales et fait de l’histoire d’amour de deux amies inséparables une actualité sexuelle et une réalité bourgeoise., Mademoiselle Giraud, ma femme, published in 1870, opens the way to the lesbian novel genre. Scandalous for its time, this work adds a chapter to the studies of conjugal mores and makes the love story of two inseparable friends a sexual event and a bourgeois reality.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Olga Jubany Baucells, Históricamente, el imaginario heteronormativo ha subordinado las sexualidades de las mujeres, ignorando los deseos de éstas y presentando la reproducción como único horizonte legítimo. El campo de la salud ginecológica continúa reproduciendo la hegemonía del heterosexismo, dejando de lado sexualidades no normativas, así como prácticas distintas al coito vaginal. Desde una aproximación etnográfica, el presente artículo aborda las percepciones de mujeres lesbianas y bisexuales sobre la atención ginecológica en los servicios de salud públicos de Barcelona. A través de testimonios de mujeres usuarias de los servicios sanitarios y de un análisis histórico-teórico, se cuestiona la efectividad del “derecho universal” al acceso a la atención a la salud. Los resultados sacan a flote elementos obstaculizadores de tal eficacia, permitiendo una revisión crítica del sistema sexo/género que enmarca el entorno social al que nos referimos y las distintas discriminaciones que se desprenden del mismo.

Reading Janet Flanner’s novel, The Cubical City (1926), as a lesbian modernist novel provides insight, not only into the author’s personal turmoil around coming out, but into broader work on the lesbian identity that was evolving during the modernist period in transatlantic literature. Flanner’s novel includes minor lesbian characters and sub-plots, yet on the surface it seems to be a heteronormative romance in which a promiscuous female character pursues marriage with an eligible bachelor. Furthermore, the novel subtly explores coming out issues between mothers and daughters, a fraught topic that has not been written about frequently, especially during the early twentieth century. While Flanner’s protagonist is trapped into marriage, Flanner herself escaped a similar fate by fleeing to Paris as an expatriate. Recent critical attention has shed light on lesbian roman à clef works by English and American expatriates published in 1928, including Djuna Barnes’ Ladies Almanack, Radclyffe Hall’s The Well of Loneliness, and Virginia Woolf’s Orlando. This reading of The Cubicle City locates it as foundational to lesbian modernist novels and as an artifact which demonstrates the freedom that transnationality conferred upon Flanner, yet was denied her protagonist. Lire le roman de Janet Flanner, The Cubical City (1926), comme un roman à clef jette un éclairage non seulement sur la vie de l’auteur et les difficultés relatives à son coming out, mais aussi, et plus largement, sur l’évolution de l’identité lesbienne au cours de la phase moderniste de l’histoire de la littérature américaine. Le livre de Flanner comporte plusieurs personnages et développements secondaires liés au lesbianisme. Toutefois, il se présente comme une romance répondant en tous points aux conventions hétéronormées. De plus, le roman explore de façon subtile la question du coming out du point de vue des relations mère-fille, sujet rarement abordé par les écrivains, a fortiori pendant la première moitié du XXe siècle. Si l’héroïne du roman se trouve prise au piège du mariage, Flanner était quant à elle parvenue à échapper à ce sort en choisissant de s’expatrier à Paris. Des travaux critiques récents se sont intéressés à la question du lesbianisme dans plusieurs romans à clés publiés en 1928, notamment Ladies Almanack (Djuna Barnes), The Well of Loneliness (Radclyffe Hall) et Orlando (Virginia Woolf).

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020 Aquesta investigació aborda la paradoxa entre la (in)visibilitat de l'homosexualitat femenina al cinema comercial contemporani i la presència de personatges que protagonitzen explícites escenes lèsbiques en el cinema mainstream. Les protagonistes d'aquestes imatges són generalment figures femenines de força que exerceixen la violència i l'assassinat. Es detecta així l'arquetip de la lesbiana assassina, que cristal·litza durant l'auge del neo-noir al Hollywood dels anys 90. L'encarnen feminitats excessives, hereves de la dona fatal clàssica i properes a la recurrent figura de la vampira lesbiana, que sorgeixen sota una forta empremta de gènere (noir i terror). S'investiga la llavor de l'arquetip des dels orígens del cinema i s'observa també com ha transcendit el context en què es va definir i ha adquirit noves connotacions a la postmodernitat. Es teoritza sobre el significat d'aquest arquetip que neix marcat per la misogínia i l'homofòbia, però que amaga un inequívoc potencial subversiu. This thesis aims to address a paradox that lies between the (in)visibility of female homosexuality in Hollywood films and the presence of characters who play explicit lesbian scenes in contemporary mainstream cinema. The protagonists of these images are generally powerful feminine figures that exercise violence and murder. The archetype of the lesbian killer crystallizes during the rise of neo-noir in Hollywood in the 1990s under a strong genre imprint (noir and horror). In these films, the lesbian killer often embodies an excessive femininity, heir of the classic femme fatale, referencing the recurring figure of the lesbian vampire. This thesis revolves around the meaning of this archetype which has been marked by misogyny and homophobia since its inception, but which also hides an unequivocal subversive potential.

À l'aide des données de l'Enquête sur la santé dans les collectivités canadiennes de 2015 sur la population âgée de 15 ans et plus, cette étude présente les estimations de la prévalence pour les populations des minorités sexuelles ainsi que les disparités en matière de santé mentale complète entre les gais, les lesbiennes et les personnes bisexuelles et leurs homologues hétérosexuels. La santé mentale complète est définie comme une personne ayant une santé mentale florissante et n'ayant aucun diagnostic de troubles de l'humeur ou d'anxiété ni aucune idéation suicidaire au cours des 12 mois précédents., Rapports sur la santé, Volume 30, Issue 11 novembre 2019 Pages 3 à 11

International audience; Dans le contexte de tension extrême que connaît le Pérou dans les années 1990 avec le terrorisme, les attentats, les enlèvements, le couvre-feu, la police politique, deux femmes mariées amies, Marisa et Chabela, sont contraintes de passer la nuit ensemble. Ainsi naît de façon fortuite une relation amoureuse entre elles qui s’officialise lors d’un week-end à Miami. Dès lors, elles conviennent de tenir leur amour « dans le plus grand secret pour ne pas abîmer leur couple ; bien mieux, cela servirait à le pimenter et à le maintenir toujours vigoureux » (40). Elles mènent donc une double vie en se retrouvant pour faire l’amour jusqu’à ce que Marisa impose son mari Enrique dans cette relation duelle qui, lors d’un nouveau week-end à Miami, se transforme en un trio amoureux qui va durer trois ans. Sans la crise que traverse le Pérou, l’érotisme exacerbé mis en scène dans ce roman ne peut pas trouver de justification. Il revient donc au lecteur, plongé en voyeur dans l’intimité de ces jeux érotiques sans tabous, décrits avec précision grâce à la puissance de l’écriture, de dénoncer le double-jeu et la déloyauté des partenaires du trio envers Luciano, le mari de Chabela, trahi à la fois par sa femme et ses meilleurs amis.

Els mitjans de comunicació és caracteritzen per la construcció d'una realitat heteronormativa al servei del mite de l'amor romàntic. Aquesta investigació pretén analitzar els pronunciaments en favor del col·lectiu LGTBIQ+ que es van desencadenar a l'edició 2018 del programa Operación Triunfo. S'analitza, també, el paper que exerceixen la direcció del programa, l'audiència i els concursants en les diverses polèmiques. Los medios de comunicación se caracterizan por la construcción de una realidad heteronormativa al servicio del mito del amor romántico. Esta investigación pretende analizar los pronunciamientos en favor del colectivo LGTBIQ+ que se desencadenaron en la edición 2018 del programa Operación Triunfo. Se analiza, también, el papel que desempeñan la dirección del programa, la audiencia y los concursantes en las distintas polémicas. The media often constructs an heteronormative reality dominated by the myth of romantic love. This research analyzes the pronouncements in favor of the LGBTIQ+ community that were made during the 2018 edition of the TV program Operación Triunfo, including the roles played by the program management, the audience and the contestants in every controversy.

Il s’agit ici de s’intéresser aux liens entre féminisme et lesbianisme en menant une comparaison entre contextes national et local (Toulouse). Si les militantes féministes (homosexuelles et hétérosexuelles) se réunissent dans le Mouvement de libération des femmes (MLF), un séparatisme lesbien commence à émerger à Paris dès 1971 et dans de nombreuses autres villes au cours de la décennie, jusqu’à la rupture définitive en 1979. Mais à Toulouse aucun groupe lesbien autonome n’a émergé durant la période. Si les militantes de la Maison des femmes (haut lieu du mouvement féministe toulousain) sont en majorité homosexuelles et se disent parfois lesbiennes, elles se considèrent avant tout comme des « femmes aimant les femmes » privilégiant de ce fait les luttes pour les droits des femmes et les réflexions sur « l’identité femme ». Un mouvement lesbien finit par se développer à Toulouse durant les années 1990 avec la création de Bagdam cafée devenue officiellement Badgam espace lesbien en 2001. It’s a matter of taking an interest in the links between feminism and lesbianism by conducting a comparison between the national and local contexts (Toulouse). If the feminist activists (homosexuals and heterosexuals) meet in the Mouvement de libération des femmes (MLF), a lesbian separatism begins to emerge in Paris from 1971 and in many more cities during the decade, until the definitive break in 1979. But to Toulouse no autonomous lesbian group emerged during the period. If the activists of la Maison des femmes (important place of the toulousain women’s movement) are homosexual in the majority and say themselves sometimes lesbian, they consider as "women loving women" favoring of this fact the fights for the women’s rights and reflections on "woman’s identity". A lesbian movement develops in Toulouse during 1990s with the creation of Bagdam cafée become officially Badgam espace lesbien in 2001. Se trata de examinar los vínculos entre feminismo y lesbianismo comparando los contextos nacionales y locales (Toulouse). Mientras que las activistas feministas (homosexuales y heterosexuales) se unieron en el Movimiento de Liberación de la Mujer (FML), el separatismo lesbiano comenzó a surgir en París en 1971 y en muchas otras ciudades durante la década, hasta la desintegración final en 1979. Pero en Toulouse no surgieron grupos de lesbianas autónomos durante el período. Mientras que las activistas de la Casa de la Mujer (uno de los principales centros del movimiento feminista de Toulouse) fueron en su mayoría homosexuales y a veces se autodenominaron lesbianas, se consideraban sobre todo "mujeres que aman a las mujeres", dando prioridad a las luchas por los derechos de las mujeres y a las reflexiones sobre la "identidad de las mujeres". Un movimiento de lesbianas se desarrolló finalmente en Toulouse durante los años 90 con la creación de Bagdam Café, que se convirtió oficialmente en "Badgam espace lesbien" en 2001.

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 3a Edició, curs 2017-2018 ¿Somos en realidad tan libres como parece? ¿La sociedad ha avanzado tanto como para desligarse de los estereotipos sociales? Este trabajo analiza la película de La belle saison para darnos cuenta de cuánto influyen los modelos sociales establecidos en nuestra propia identidad. Es una manera de observar cómo a partir de la interseccionalidad se crean identidades con el objetivo de romper con los moldes de lo convencional, pero sin perder de vista el condicionamiento externo. Enmarcado en los estudios de género y sexualidad, este trabajo está envuelto en una historia de amor lésbico y de lucha por la liberación de la mujer, trasladándonos a un pasado muy actual que seguro que nos hará reflexionar. Som en realitat tan lliures com sembla? La societat ha avançat tant com per deslligar-se dels estereotips socials? Aquest treball analitza la pel·lícula La belle saison per fer-nos adonar de quant influeixen els models socials establerts en la nostra pròpia identitat. És una manera d'observar com a partir de la interseccionalitat es creen identitats amb l'objectiu de trencar amb els motlles del convencional, però sense perdre de vista el condicionament extern. Emmarcat en els estudis de gènere i sexualitat, aquest treball està envoltat per una història d'amor lèsbic i de lluita per l'alliberament de la dona, traslladant-nos a un passat molt actual que segur que ens farà reflexionar.