Search

El present article analitza els efectes que el procés de difusió i descentralització urbana comú a la majoria de les ciutats europees està tenint en els darrers anys en una ciutat mitjana catalana: Lleida. Malgrat la seva estructura rural, des de fa anys diversos factors (l'estancament de la ciutat central, el fort creixement demogràfic i residencial dels nuclis rurals de l'entorn, l'augment de la mobilitat pendular. . . ) apunten cap a un profund canvi en les pautes d'urbanització del territori occidental de Catalunya. Tot plegat, d'una banda, permet definir l'àrea de Lleida com una ciutat regió amb fluxos territorials cada cop més intensos i complexos. D'altra banda, porta a l'aparició d'una nova ciutat polinuclear, jerarquitzada i extensa, la qual cosa representa un trencament respecte a l'esquema d'urbanització tradicional, que en els propers anys encara podrà fer-se més profund amb el planejament i la construcció de noves infraestructures. El presente artículo analiza los efectos que el proceso de difusión y descentralización urbana común a la mayoría de las ciudades europeas està teniendo en los últimos años en una ciudad media catalana: Lleida. A pesar de su estructura rural, desde hace años hay diversos factores (el estancamiento de la ciudad central, el fuerte crecimiento demográfico y residencial de los núcleos rurales del entorno, el aumento de la movilidad pendular. . . ) apuntan hacia un profundo cambio en las pautas de urbanización del territorio occidental de Cataluña. Todo ello, por un lado, pemite definir el área de Lleida como una ciudad región con unos flujos territoriales cada vez más intensos y complejos. Por otro lado, lleva a la aparición de una nueva ciudad polinuclear, jerarquizada y extensa, que supone una ruptura respecto al esquema de urbanización tradicional, que en los próximos años el planeamiento y la construcción de nuevas infraestructuras harán aún más profunda. Cette article analyse les effets que le processus de diffusion et décentralisation urbaine comun à la plupart des villes européennes, subit ces dernières années une ville catalane moyenne: Lleida. Malgré sa structure rurale, depuis plusieurs années, certains éléments (la stagnation de la cité centrale, la forte croisance propre aux noyaux ruraux des alentorns, le développement de la mobilité pendulaire. . . ) tournent vers un changement profond en ce qui concerne les modèles d'urbanisation du territoire occidental de la Catalogne. Tout compte fait, d'une part, cela permet de définir l'aire de Lleida comme celle d'une ville-région ayant des fluctuations territoriales de plus en plus intenses et complexes. D'autre part, cela rend propice l'apparition d'une nouvelle ville polinucleaire, hiérarchisée et étendue; ceci implique une rupture en ce qui concerne le schéma d'urbanisation traditionnel, qui, les prochaines annés, deviendra encore plus profond grâce à la planification et à la construction de nouvelles infrastructures. This article analyses the effects that the process of urban spreading and decentralisation, which is prevalent in most European cities, has been having in recent years on a mediumsized Catalan town: Lleida. In spite of its rural structure, some factors such a stagnation of the main town, strong demographic and residential growth of the neighbouring rural nuclei and commuting mobility growth have for years been pointing towards a deep change in the urbanizational patterns of Western Catalonia. On the one hand, all these factors enable to define the area of Lleida as a townregion with territorial ebbs and flows, which are growing in intensity and complexity. On the other, the factors bring about the birth of a multinuclear, hierarchical and widespread town which breaks the traditional urbanizational pattern. This new pattern may reaffirm itself in the coming years with the planning and building of new infrastructure.

Aquest primer llibre de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida pretén ser una primera aproximació a les ruralitats de les comarques de Lleida mitjançant una diagnosi a nivell múltiple, emmarcat en un retrat dels discursos i les polítiques a escala internacional (especialment de la Unió Europea [capítol 1]) i estatal [capítol 2]). I ja centrats en Lleida, s’aprofundeix en la situació i l’evolució des de la perspectiva de la demografia i la geografia humana (capítol 3), per continuar amb l’urbanisme (capítol 4), el mercat laboral (capítol 5), els serveis socials (capítol 6), els serveis sanitaris (capítol 7) i els serveis educatius (capítol 8). La redacció d’aquests textos ha partit de fonts existents (secundàries) i en alguns casos, pocs, de treballs de camp necessaris per aprofundir en llacunes existents. I ha de representar el punt de partida de l’anàlisi de les realitats rurals de Lleida i de les diverses situacions i experiències dels que hi resideixen.

En els darrers anys, hem assistit a un augment de la mobilitat de la població espanyola cap a l’estranger. Una mobilitat que ha estat objecte de diverses anàlisis, fins i tot més enllà del camp acadèmic. No obstant això, pocs estudis han entrat a cartografiar les pautes de localització d’aquests emigrats dins dels països de destí. Aquest capítol analitza la localització de la població espanyola en els principals països europeus receptors: França, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit (Anglaterra i Gal·les). Per fer-ho s’empren estadístiques elaborades per aquests països de destí. Els resultats assenyalen un pes important de la població espanyola resident en les principals aglomeracions urbanes, mentre que es constata una escassa presència en les altres regions. En conseqüència, podem considerar que l’emigració espanyola dels darrers anys no s’ha dirigit cap a certs països, com s’ha tendit a difondre, sinó que ha estat bàsicament monopolitzada per una mobilitat cap a un nombre molt reduït d’àrees metropolitanes europees.

Aquesta tesi tracta sobre la gestió de l’espai públic a Barcelona en la era neoliberal actual mitjançant tres perspectives. La primera, a nivell municipal, analitza la localització, la tipologia i la distribució de les inversions municipals en l’espai públic. La segona, la qual cobreix la escala de districte, estudia les transformacions de diferents espais i el seus dissenys actuals en Ciutat Vella i Nou Barris. La tercera, que aprofundeix en l’àmbit de les relacions socials, examina les conseqüències d’allò anterior en les conductes dels individus. Al llarg d’aquestes pàgines, es mostra com el mode de gestió municipal de l’espai públic ha prioritzat la producció econòmica sobre les formes de reproducció social, articulant els impulsos del capitalisme en Ciutat Vella y Barcelona, en general, i com en Nou Barris, es va passar d’una gestió paternalista amb finalitat política a dissenys homogeneïtzats als de la resta de la ciutat. Esta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad. This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.

El treball esta compost per dues parts, una part és la recerca d’informació sobre Leandre Cristòfol i el poble d’Os de Balaguer i l’altra és un projecte que es fa a partir de la informació trobada. Leandre Cristòfol ha sigut un dels primer surrealistes del nostre país. Aquest treball consisteix en buscar informació sobre la vida de Leandre Cristòfol mentre vivia a Os de Balaguer. A partir d’aquí tracta de relacionar part de l’obra de Leandre Cristòfol amb les buscades en llibres, articles de premsa, internet i entrevistes a persones que coneixien a Leandre Cristòfol. Aquesta informació recollida sobre la vida de Leandre Cristòfol i la seva connexió amb el poble serveix, en primer lloc, per a elaborar un discurs per al guiatge de la visita. En segon lloc, es crea un projecte que consisteix en una ruta turística als llocs representatius de l’obra de l’artista. En concret, es proposa: una visita a la seva casa (museu viu de Leandre Cristòfol) i també una excursió amb un cotxe 4X4 a la Masia (Mas de Gorreta). Finalment, a partir d’una anàlisi DAFO i de la relació amb altres activitats turístiques que ja es desenvolupen en el poble, es busca el tipus de client i s’explica els mitjans de promoció i venda que s’utilitzaran per arribar a aquests clients.