Search

En aquest projecte es realitzarà un estudi i anàlisis del recurrent fracàs de la B40 entre Abrera i Terrassa. El projecte s’ha realitzat amb la col·laboració de La Cambra de Comerç de Terrassa, una entitat de serveis compromesa amb el desenvolupament econòmic de la demarcació que té com a finalitat oferir informació, assessorament i formació per millorar la gestió de les empreses a nivell local, nacional i internacional. L’objecte d’aquest treball és fer un estudi i anàlisi del recurrent fracàs d’un projecte. La B40 entre Abrera i Terrassa. Serà necessari fer un anàlisi tècnic, social, ambiental i econòmic del projecte. Es realitzarà una cerca d’informació exhaustiva de tot el projecte des del moment que va ser planificada fins l’actualitat, abastant altres trams per entendre la història i la finalitat de tota l’obra. No obstant, l’estudi i anàlisis detallat es farà del tram entre Abrera i Terrassa. L’objectiu general és aconseguir conèixer la planificació inicial del projecte, què ha succeït per no haver-lo dut a terme en el temps establert i el motiu pel quan no s’ha acabat encara, tot extraient-ne les conclusions oportunes. En definitiva, el treball es basa en buscar resposta a moltes qüestions que a dia d’avui es desconeixen i conèixer els veritables motius de la no finalització de les obres. Per aconseguir-ho, es farà una cerca d’informació sobre el projecte de la B40, un posterior anàlisis i una proposta de solucions. Es realitzaran entrevistes a alcaldes de les localitats afectades i a una associació naturalista per saber de primera mà què està passant i veure si afecta o no la finalització de la obra i en quins àmbits. D’aquesta manera, es podran mesurar els motius organitzatius, tècnics, i fer una proposta de millores. En este proyecto se realizará un estudio y análisis del recurrente fracaso de la B40 entre Abrera y Terrassa. El proyecto se ha realizado con la colaboración de La Cambra de Comerç de Terrassa, una entidad de servicios comprometida con el desarrollo económico de la demarcación que tiene como finalidad ofrecer información, asesoramiento y formación para mejorar la gestión de las empresas en nivel local, nacional e internacional. El objeto de este trabajo es realizar un estudio y análisis del recurrente fracaso de un proyecto. La B40 entre Abrera y Terrassa. Será necesario realizar un análisis técnico, social, ambiental y económico del proyecto. Se realizará una búsqueda de información exhaustiva de todo el proyecto desde el momento en que fue planificada hasta la actualidad, abarcando otros tramos para entender la historia y la finalidad de toda la obra. Sin embargo, el estudio y análisis detallado se hará del tramo entre Abrera y Terrassa. El objetivo general es conseguir conocer la planificación inicial del proyecto, que ha sucedido por no haberlo llevado a cabo en el tiempo establecido y el motivo por el que no ha terminado todavía, extrayendo las conclusiones oportunas. En definitiva, el trabajo se basa en buscar respuesta a muchas cuestiones que hoy en día se desconocen y conocer los verdaderos motivos de la no terminación de las obras. Para conseguirlo, se realizará una búsqueda de información sobre el proyecto de la B40, un posterior análisis y una propuesta de soluciones. Se realizarán entrevistas a alcaldes de las localidades afectadas y a una asociación naturalista para saber de primera mano qué está pasando y ver si afecta o no a la finalización de la obra y en qué ámbitos. De este modo, se podrán medir los motivos organizativos, técnicos, y realizar una propuesta de mejoras. In this project, will be carried out a study and analysis of the recurring failure of the B40 between Abrera and Terrassa. The project has been carried out with the collaboration of La Cambra de Comerç de Terrassa, a service entity committed to the economic development of the demarcation whose purpose is to offer information, advice, and training to improve the management of companies at a local, national, and international level. The purpose of this work is to carry out a study and analysis of the recurrent failure of a project. The B40 between Abrera and Terrassa. It will be necessary to carry out a technical, social, environmental, and economic analysis of the project. An exhaustive information search will be carried out on the entire project from the time it was planned to today, covering other sections to understand the history and purpose of the entire work. However, the detailed study and analysis will be made of the section between Abrera and Terrassa. The general objective is to get to know the initial planning of the project, which has happened, why it has not been carried out in the established time and the reason why it has not finished yet, drawing the appropriate conclusions. In short, the project is based on finding answers to many questions that are unknown today and finding out the true reasons for the non-finishing of the B40. To achieve this, will be carried out an information search on the B40 project, a subsequent analysis, and a proposal for solutions. Interviews will be held with mayors of the affected towns and a naturalist association to find out first-hand what is happening and to see whether it affects the completion of the work and in which areas. In this way, the organizational and technical reasons can be measured and a proposal for improvements can be made.

Essa entrevista foi realizada de forma remota no final de março de 2021, momento de dramático recrudescimento da covid-19 no Brasil. A incerteza e o medo eram sentimentos permanentes durante o isolamento social imposto pela pandemia, mantida em descontrole pelo atual governo negacionista. A calamidade política e sanitária aprofundava-se com a postura ecocida do presidente que desde o início do seu mandato segue autorizando e incentivando o desmatamento, os incêndios criminosos, o garimpo, a invasão de terras indígenas, conforme demonstram dados de monitoramento. Contudo, em meio ao luto, a potência da vida onírica descortinava outros horizontes de luta e resistência.

Aquesta investigació parteix de la idea de que per implementar una millora educativa, abans s'ha de conèixer el context educatiu del centre i que per conèixer aquest context, són molt valuoses les perspectives dels estudiants. En aquest treball s'analitzen 24 entrevistes d'estudiants de dos cicles formatius, que ens donen pistes per entendre el context dels cicles formatius en el que estudien, i també claus per detectar diverses problemàtiques que hi pot haver en el món de l'ensenyament avui en dia. estudiants, context, educació, entrevistes.

La col·lecció consta d'enregistraments sonors fonamentalment d'entrevistes que Xavier Vinader va realizar, sol o amb els seus col·laboradors, entre els anys 80 i 90. Les cassets van ser gravades com a part de la seva tasca de periodista i les temàtiques que s’hi tracten són molt variades: corrupció política, drogoadicció, ETA, GAL, espionatge, antiterrorisme, etc. Els intervius es van fer principalment a polítics, policies, militars, espies i personatges de la vida política i social de l’estat espanyol.

Jordi Calvo Rufanges combina el compromís civicopolític amb el treball científic, en la línia del que representa el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, entitat de la qual és coordinador. Actualment també és vicepresident de la Junta del International Peace Bureau (IPB). La seua ànima científica l’investeix d’una capa de prudència que fa que, durant la conversa, pense una estona el que vol expressar i construisca després el seu discurs amb la solidesa suficient per al nivell d’exigència que sembla donar-se a sí mateix. Doctor en pau, conflictes i desenvolupament, economista i investigador sobre cultura de pau, desarmament i economia de la defensa, té una trajectòria extensíssima tant en el terreny de la investigació com en el de la cooperació, ja que ha treballat com a coordinador de nombrosos projectes humanitaris, sobretot a l’Àfrica subsahariana. També contribueix a la formació universitària en els camps de les relacions internacionals, conflictes armats, economia de defensa i cooperació als posgraus de pau de la UJI de Castelló i de la Universitat de Granada i a la Universitat Ramón Llull de Barcelona, així que les seues explicacions incorporen també el valor de la didàctica. El que presentem a continuació és el resultat d’un matí d’interessant i amena conversa amb ell.

A continuación os presentamos las entrevistas realizadas a cinco profesionales del sector de las relaciones públicas. Con el objetivo de acercaros a los diferentes perfiles profesionales, conoceréis a personas que trabajan en consultoras de relaciones públicas, otras que desarrollan su tarea en departamentos de comunicación integrados dentro de organizaciones y otras que ejercen como asesores en comunicación. El objetivo es presentaros algunos ejemplos del amplio abanico de oportunidades profesionales que hay en el ámbito de la comunicación corporativa e institucional. Aprovechamos la oportunidad para agradecer a todos los entrevistados su colaboración. A continuació us presentem les entrevistes fetes a cinc professionals del sector de les relacions públiques. Amb l’objectiu d’apropar-vos als diferents perfils professionals, coneixereu persones que treballen en consultores de relacions públiques, d’altres que desenvolupen la seva tasca en departaments de comunicació integrats dins d’organitzacions i d’altres que exerceixen com a assessors en comunicació. L’objectiu és presentar-vos alguns exemples de l’ampli ventall d’oportunitats professionals que hi ha en l’àmbit de la comunicació corporativa i institucional. Aprofitem l’oportunitat per a agrair a tots els entrevistats la seva col·laboració.

La Cuestión Turística es un libro de entrevistas a referentes internacionales de las ciencias sociales y el turismo donde se analizan muchos de los elementos problemáticos que hoy atraviesan al desarrollo turístico global. Elaborado durante tres años, este trabajo se sitúa en el marco del debate social que recorre multitud de ciudades del sur de Europa acerca de los efectos de la turistificación. Reúne diferentes voces con enfoques teóricos y políticos también diversos, pero con una misma vocación crítica y cuestionadora del orden social, económico y político del turismo. "La Cuestion Turística" és un llibre d'entrevistes a referents internacionals de les ciències socials i el turisme on s'analitzen molts dels elements problemàtics que avui travessen a el desenvolupament turístic global. Elaborat durant tres anys, aquest treball se situa en el marc de l'debat social que recorre multitud de ciutats de sud d'Europa sobre els efectes de la turistificació. Reuneix diferents veus amb enfocaments teòrics i polítics també diversos, però amb una mateixa vocació crítica i qüestionadora de l'ordre social, econòmic i polític de l'turisme. "La Cuestion Turística" is a book of interviews with international leaders in the social sciences and tourism, where many of the problematic elements that are currently affecting global tourism development are analyzed. Prepared over three years, this work is situated within the framework of the social debate that runs through many cities in southern Europe about the effects of touristification. It brings together different voices with different theoretical and political approaches, but with the same critical and questioning vocation of the social, economic and political order of tourism.

La rúbrica que es presenta és l’instrument per avaluar el seminari de Entrevista Psicosocial que es realitza com activitat d’avaluació continuada en l’assignatura de Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el primer curs del Grau d’Infermeria.

Esta tesis doctoral explora la efectividad y la ética comunicativa de las producciones visuales activistas antiespecistas, especialmente las imágenes de violencia y la estrategia comunicativa del shock moral. El objetivo principal de esta tesis es conocer qué contenidos visuales y estrategias de comunicación visual son más efectivas para promover cambios en las actitudes especistas de las personas. Para ello, se han realizado 60 entrevistas semiestructuradas a personas veganas y activistas antiespecistas en Suecia, Dinamarca y el Estado español para conocer la influencia de las imágenes de violencia y el shock moral en sus cambios de actitud con relación a los animales no humanos. Este cambio se mide a partir de la adopción del veganismo y el involucramiento en el activismo antiespecista. Además, se ha elaborado y validado una herramienta de clasificación de la violencia visual. Dicha validación se ha testado cualitativamente y se ha incluido como parte de la entrevista una encuesta cuantitativa para valorar el nivel de violencia explícita de diez fotografías que representan la explotación de animales considerados de granja en una escala 1-10. Previamente a la encuesta, se realizó un análisis visual (interpretación composicional) de las diez fotografías testadas. Los resultados obtenidos permiten concluir que las imágenes de violencia explícita y menos explícita y el shock moral son estrategias de comunicación efectivas muy relevantes para promover cambios en las actitudes y comportamientos especistas de las personas. Los resultados de la investigación se han puesto en discusión interdisciplinar desde los ámbitos de los estudios críticos animales, los estudios de los movimientos sociales y la comunicación medioambiental, visual y estratégica. La investigación se compone de tres publicaciones: 1) “The Emotional Politics of Images: Moral Shock, Explicit Violence and Strategic Visual Communication in the Animal Liberation Movement”; 2) “Using Images of Farmed Animals in Environmental Advocacy: An Antispeciesist, Strategic Visual Communication Proposal” y 3) “Images That Liberate: Moral Shock and Strategic Visual Communication in Animal Liberation Activism”. La presente memoria organiza, contextualiza y amplía las principales aportaciones de estos artículos. Aquesta tesi doctoral explora l'efectivitat i l'ètica comunicativa de les produccions visuals activistes antiespecistes, especialment les imatges de violència i l'estratègia comunicativa del shock moral. L'objectiu principal d'aquesta tesi és conèixer quins continguts visuals i estratègies de comunicació visual són més efectives per promoure canvis en les actituds especistes de les persones. Per a això, s'han realitzat 60 entrevistes semiestructurades a persones veganes i activistes antiespecistes a Suècia, Dinamarca i l'Estat espanyol per conèixer la influència de les imatges de violència i el shock moral en els seus canvis d'actitud amb relació als animals no humans. Aquest canvi es mesura a partir de l'adopció del veganisme i l'involucrament en l'activisme antiespecista. A més, s'ha elaborat i validat una eina de classificació de la violència visual. Aquesta validació s'ha testat qualitativament i s'ha inclòs com a part de l'entrevista una enquesta quantitativa per valorar el nivell de violència explícita de deu fotografies que representen l'explotació d'animals considerats de granja en una escala 1-10. Prèviament a l'enquesta, es va realitzar una anàlisi visual (interpretació composicional) de les deu fotografies testades. Els resultats obtinguts permeten concloure que les imatges de violència explícita i menys explícita i el shock moral són estratègies de comunicació efectives molt rellevants per promoure canvis en les actituds i comportaments especistes de les persones. Els resultats de la investigació s'han posat en discussió interdisciplinària des dels àmbits dels estudis crítics animals, els estudis dels moviments socials i la comunicació mediambiental, visual i estratègica. La investigació es compon de tres publicacions: 1) “The Emotional Politics of Images: Moral Shock, Explicit Violence and Strategic Visual Communication in the Animal Liberation Movement”; 2) “Using Images of Farmed Animals in Environmental Advocacy: An Antispeciesist, Strategic Visual Communication Proposal” i 3) “Images That Liberate: Moral Shock and Strategic Visual Communication in Animal Liberation Activism”. La present memòria organitza, contextualitza i amplia les principals aportacions d'aquests articles. This doctoral thesis explores the effectiveness and communicative ethics of antispeciesist activist visual productions, especially images of violence and the communicative strategy of moral shock. Its main objective is to identify the visual content and visual communication strategies that are most effective in promoting changes in people’s speciesist attitudes. To this end, 60 semi-structured interviews were carried out with vegans and antispeciesist activists in Sweden, Denmark, and Spain to learn about the influence of violent images and moral shock on their attitude changes in relation to nonhuman animals. These changes are measured from the adoption of veganism and involvement in antispeciesist activism. In addition, a visual violence classification tool was developed and validated. This validation was qualitatively tested, and a quantitative survey was included as part of the interview to assess the level of explicit violence of ten photographs that represent the exploitation of farmed animals on a scale of one to ten. Prior to the survey, a visual analysis (compositional interpretation) of the ten tested photographs was conducted. The results obtained allow us to conclude that the explicit and less explicit violent images and moral shock are communication strategies that are relevant to and effective in promoting changes in people’s speciesist attitudes. The results of the research have been discussed from the interdisciplinary fields of critical animal studies, social movements studies and environmental, visual and strategic communication. The research consists of three publications: 1) “The Emotional Politics of Images: Moral Shock, Explicit Violence and Strategic Visual Communication in the Animal Liberation Movement”; 2) “Using Images of Farmed Animals in Environmental Advocacy: An Antispeciesist, Strategic Visual Communication Proposal”; and 3) “Images That Liberate: Moral Shock and Strategic Visual Communication in Animal Liberation Activism”. This report organizes, contextualizes, and expands on the main contributions of these articles.

Des de l'inici de la pandèmia hem escoltat com la salut mental de la població està en un punt crític, fins aquest moment es parlava molt poques vegades sobre la salut mental de les persones, ja que s'associa la salut mental a trastorns mentals greus i a comportaments "estranys" per part dels malalts, creant una separació de grups entre ells i nosaltres, formant un estigma cap a ells, les persones amb trastorns mentals. Aquest estigma és present en tota la societat, en diferents graus, però cal posar el focus en els professionals de salut mental, ja que són els que passen una gran part del temps amb els pacients i, per tant, aquest estigma pot perjudicar la millora del pacient. És per això, que en aquest treball es realitzen sis entrevistes a diferents professionals de salut mental per analitzar el grau d'estigma que tenen. D'aquesta manera s'aconsegueix corroborar una sèrie d'hipòtesis: a) les variables sociodemogràfiques influeixen de manera positiva en la disminució de l'estigma cap a les persones amb malalties mentals; b) dins del món sanitari es presenten diferències entre les persones amb malalties mentals lleus i greus; c) el contacte prolongat amb els pacients afavoreix la reducció de l'estigma, encara que no en tots els casos és així; i finalment, d) els professionals de salut mental no pateixen estigma per part de la societat per la seva feina. Desde el inicio de la pandemia hemos escuchado cómo la salud mental de la población está en un punto crítico, hasta este momento se hablaba muy pocas veces sobre la salud mental de las personas, ya que se asocia la salud mental a trastornos mentales graves y a comportamientos "extraños" por parte de los enfermos, creando una separación de grupos entre ellos y nosotros, formando un estigma hacia ellos, las personas con trastornos mentales. Este estigma es presente en toda la sociedad, en diferentes grados, pero hay que poner el foco en los profesionales de salud mental, ya que son los que pasan una gran parte del tiempo con los pacientes y, por tanto, este estigma puede perjudicar a la mejora del paciente. Es por esto, que en este trabajo se realizan seis entrevistas a diferentes profesionales de salud mental para analizar el grado de estigma que tienen. De esta manera se consigue corroborar una serie de hipótesis: a) las variables sociodemográficas influyen de manera positiva en la disminución del estigma hacia las personas con enfermedades mentales; b) dentro del mundo sanitario se presentan diferencias entre las personas con enfermedades mentales leves y graves; c) el contacto prolongado con los pacientes favorece a la reducción del estigma, aunque no en todos los casos es así; y finalmente, d) los profesionales de salud mental no sufren estigma por parte de la sociedad por su trabajo. Since the beginning of the pandemic, we have heard how the mental health of the population is at a critical point, until this moment people's mental health was rarely talked about. Mental health is associated with severe mental disorders and "strange" behaviour on the part of sufferers, creating a separation of groups between them and us, forming a stigma towards them, people with mental disorders. This stigma is present throughout society, to varying degrees, but the focus must be placed on mental health professionals, as they are the ones who spend a large part of their time with patients and, therefore, this stigma can be detrimental to the patient's improvement. This is why, in this study, six interviews were conducted with different mental health professionals to analyze the degree of a stigma they have. In this way, a series of hypotheses are corroborated: a) socio-demographic variables have a positive influence on the reduction of stigma towards people with mental illnesses; b) within the healthcare world there are differences between people with mild and severe mental illnesses; c) prolonged contact with patients favours the reduction of stigma, although this is not the case in all cases; and finally, d) mental health professionals do not suffer stigma from society because of their work.

La creativitat és una part fonamental de la producció de ficció, però, a la televisió, els processos productius i el target dels programes també tenen un paper determinant en el disseny de personatges i de trames. Aquest article resumeix les opinions expressades per 18 professionals de la ficció televisiva, entrevistats en el marc d'una recerca sobre la construcció social de la identitat juvenil a la ficció televisiva catalana i espanyola. Les fonts d'inspiració, la construcció d'estereotips i les tipologies de personatges joves més recurrents, la construcció de versemblança, l'ús del llenguatge o la moda són alguns dels aspectes explorats. Malgrat les nombroses coincidències, les respostes presenten algunes diferències significatives en funció del tipus de cadena televisiva o de l'edat dels guionistes. Creativity is a fundamental part of producing fiction but, on television, production processes and the target of programmes also play a decisive role in designing characters and plots. This article summarises the opinions expressed by 18 professionals of TV fiction, interviewed as part of research into the social construction of the identity of youth in Catalan and Spanish TV fiction. The sources of inspiration, the construction of stereotypes and the most common types of young characters, the construction of credibility the use of language and fashion are some of the aspects explored. In spite of numerous coincidences, the answers present some significant differences depending on the type of TV channel or the age of the scriptwriters.

El present treball de recerca és una primera aproximació teòrico-metodològica a l'estudi de "l'entrevista filmada" per a la recerca social. En ell s'analitza la tensió conceptual entre els dos termes: "l'entrevista" i el "filmar". Així mateix, es posen a prova els conceptes plantejats en diferents contextos i pràctiques de recerca, atenent específicament als models de col·laboració i els rols aquí sorgits, amb l'objectiu de formular un marc interpretatiu de les qüestions a les quals s'enfronta l'investigador a l'hora de planejar, filmar i usar l'entrevista en una recerca social El presente trabajo de investigación es una primera aproximación teórico-metodológica al estudio de la "entrevista filmada" para la investigación social. En él se analiza la tensión conceptual entre los dos términos: "la entrevista" y el "filmar". Asimismo, se ponen a prueba los conceptos de ahí derivados en distintos contextos y prácticas de investigación, atendiendo específicamente a los modelos de colaboración y los roles ahí planteados, con el objetivo de formular un marco interpretativo de las cuestiones a las que se enfrenta el investigador a la hora de planear, filmar y usar la entrevista en una investigación social

Aquest treball final de grau està enfocat en els efectes que han tingut les intervencions de la via pública en el veïnat, concretament en el veïnat del Passeig de Sant Joan. Partint d'un context on la naturalització i pacificació de l'espai urbà està a l'ordre del dia, i ha de conviure juntament amb tot el teixit econòmic d'una ciutat especialitzada en el turisme. El presente trabajo de final de grado está enfocado en los efectos que han tenido las intervenciones de la vía pública en el vecindario, concretamente el vecindario del Passeig de Sant Joan. Partiendo de un contexto donde la naturalización i la pacificación del espacio urbano están en el orden del dia, i tiene que convivir juntamente con todo el tejido económico de una ciudad especializada en el turismo. The present thesis is focused on the effects that have had the interventions of the public road in the neighborhood, specifically the neighborhood of Passeig de Sant Joan. Starting from a context where the naturalization and pacification of the urban space are the order of the day, and has to coexist with all the economic fabric of a city specialized in tourism.

[CA] Segons la FAO (Fundació de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), l’agricultura tradicional engloba les pràctiques agropecuàries indígenes, que resulten de la coevolució dels sistemes socials (patrimoni vegetal i coneixements de la terra que s’han adquirit amb el pas del les generacions) i mediambientals locals (condicions climàtiques, edafològiques i orogràfiques de la zona) generant una elevada agrobiodiversitat al món. A l'ombria del Benicadell es troba el terme municipal d'Otos, habitat per 504 persones. Actualment destaca l’agricultura convencional, pel que moltes infraestructures com sèquies, estanyols o molins d’aigua, s’han anat perdent amb el pas del temps. Els darrers 10 anys s’han re introduït en alguns punts tècniques de l’agricultura tradicional local. L’objectiu d’aquest treball es recopilar informació relacionada amb els cultivars tradicionals d’Otos i la seua manera de cultivar-los, així com recollir llavor per que puga ser conservada. Mitjançant la realització d’enquestes a 13 veïns s’han catalogat 25 cultivars tradicionals. Aquests cultivars s’han caracteritzat morfològicament emprant els Descriptors publicats per l’IPGRI (International Plant Genetic Resouces Institute) per a cada espècie cultivada, i s’han arreplegat 17 lots de llavors per a la seva conservació ex situ., [EN] According to FAO (Food and Agriculture Organization), the traditional agriculture encloses the autochthonous farm activities that result from the co-evolution of social systems (plant heritage and knowledge of the agro-ecosystems that were acquired along generations) and local environments (climatic conditions, soil characteristics and orography. It promotes a high biodiversity in the world. In the mountain Benicadell, the municipal term of Otos is inhabited by 504 persons. Nowadays, the conventional agriculture predominates, so many infrastructures such as wells, gutters, ponds and water mills have disappeared. For last 10 years some techniques of traditional local agriculture have been re-introduced. The aim of this work is to collect information related to the traditional cultivars of Otos and the way of cultivating them, as well as collecting seeds that can be preserved. By conducting surveys to 13 people, 25 traditional cultivars have been catalogued. In addition, 25 traditional varieties have been morphologically characterized, using the Descriptors published by the IPGRI (International Plant Genetic Resources Institute) for each cultivated species, and 14 batches of seeds have been collected for their ex-situ conservation.

As a master’s and Ph.D. student at Anglia Ruskin University in 2011, I recall the central message in lectures given by my eventual Ph.D. supervisor Professor Guido Rings was that we cannot underestimate the enduring strength of the legacy of colonialism in Europe and its influence on shaping contemporary attitudes towards immigration. Indeed, as I was completing my studies, I became increasingly aware of the negative rhetoric towards migrants in politics and right-wing press. In an attempt to placate the far-right of his party and address a growing threat from the UK Independence Party (UKIP), a discourse of ‘othernising’ migrants on the basis of their supposed rejection of ‘Britishness’ from former UK Prime Minister David Cameron in particular caught my attention. The result of this was tightening of immigration regulations, which culminated of course in the now-infamous Brexit vote of 2016. Almost a decade after my graduation, Professor Rings is currently Vice Chair for the Research Executive Agency of the European Commission and continues to work at Anglia Ruskin University at the level of Ph.D. supervisor. He still publishes widely in the field of Migration Studies and his recent high-profile book The Other in Contemporary Migrant Cinema (Routledge, 2016) and editorships in the fields of culture and identity (iMex Interdisciplinario Mexico) argue for increased intercultural solidarity in Europe as well as a strengthening of supranational organizations like the EU and the UN to offset growing nationalism. I got in touch with Professor Rings to find out where he feels Europe stands today with regard to migration and get his comments on the continued rise of nationalism on the continent.

[CA] Aquest treball de recerca planteja la creació d¿un projecte documental que explique el que és la pedagogia Freinetista i com l¿han treballat els mestres i les mestres del País Valencià que avui estàn jubilats. El documental recull una sèrie de testimonis i diferents tipologies del llenguatge audiovisual (imatges d¿arxiu, vídeos, documents ...) per explicar, amb aquests testimonis com a protagonistes, la seua tasca educativa. L¿objectiu del projecte és per una part la recuperació de la memòria històrica educativa de Célestin i Élise Freinet, i per una altra la difusió de la feina dels i de les mestres Freinetistes realitzada en el País Valencià durant el segle XX. El present treball té una doble finalitat, la difusió de la pedagogia Freinetista i el desenvolupament d¿un projecte audiovisual d¿experimentació personal dins del context del confinament a causa de la COVID-19., [EN] This work of research proposes the creation of a documentary project which explains what is the Freinet¿s pedagogy, and how the teachers of the País Valencià, who are currently retired, have worked with it. The documentary project collect a series of depositions and differents typologies of the audiovisual filling (images, videos, documents ...) for explaining a general history. The objective of the project is in one hand the Recovery of the historical memory of Célestin i Élise Freinet, and in the other hand dispread the work taht the Freinet¿s teachers made in the Valencià Country during the 20th century. The present project works as broadcast medium of the Freinet¿s pedagogy.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2019/2020 En aquest treball anem a explicar i analitzar com van ser les visites d’inspecció a les escoles, durant l’etapa de la dècada dels anys 40 fins al final de la dictadura a Espanya. Ens centrarem en la població de Càlig, un poble que està al nord de la província de Castelló. Al llarg de la investigació explicarem què són les visites d’inspecció i com eren durant la Dictadura per així veure el seu desenvolupament. També parlarem sobre quina finalitat tenien aquestes visites al llarg d’aquell període i la repercussió que tenien en les escoles; en els mestres, a l’hora d’exercir; i en els alumnes en al llarg de la seua etapa d’estudiants. Tota aquesta situació la contextualitzarem amb el moment que es vivia en aquells temps a Espanya i a Càlig, dedicant bona part d’aquest apartat a la situació educativa i la situació laboral dels mestres en l’època, tenint en compte les obligacions que tenien, el seu currículum, l’horari a seguir, etc. La informació en la qual ens centrarem al poble, serà extreta d’una sèrie d’entrevistes amb mestres de l’època que van exercir en aquells moments, a més de la recerca de llibres de visites d’inspecció al col·legi de Càlig

Sometimes the best projects emerge out of serendipitous encounters. It was, indeed, serendipity which allows us to bring you the following conversation. Recorded involuntarily and transcribed thoroughly, the following text is a testimony of an encounter between poets Afshan D'souza-Lodhi and Jay Bernard and a community of scholars and students, during a time when gatherings in rooms were not marked by the laws of social distancing. During our conversation, Jay and Afshan speak to us about languages and mother tongues, queer identities, love and desire, activisms and the archive, affect, politics and the role of literature. Through their answers, as well as the poems that accompany them, we become witnesses to the power of words to create alternative realities, ones that are more livable, gentle and embracing of nonnormativity...

Joan Veny és un enamorat de la paraula, un filòleg en el sentit més etimològic. Com a dialectòleg de referència de la nostra llengua, s'estima la diversitat especialment vinculada a la terra. I la terra i la llengua, i els noms propis, són l'objecte de la seva faceta -menys coneguda- d'estudiós de l'onomàstica. Aquesta entrevista ofereix una mostra de la dedicació a l'onomàstica del mestre de Campos.

En aquest treball s'investiguen diversos aspectes de la subtitulació per a documentals en general i per a entrevistes en concret. A la primera part es defineixen conceptes teòrics: què són un documental, una entrevista, la subtitulació i les veus superposades. Després es presenta una metodologia basada en l'experiència d'autores com Orero (2004) i Matamala (2009, 2017 i 2019), per saber com traduir aquests programes tant tècnicament com lingüística i com solucionar les dificultats que comporta la traducció de documentals. A continuació, s'estudia la relació d'aquest camp amb la transcripció automàtica i la postedició, dos components que en el futur seran clau per a una millor productivitat en la traducció de documentals. Finalment, es dona pas a l'anàlisi d'un corpus que s'ha fet a partir de la traducció per a subtítols d'unes entrevistes de divulgació científica, amb la qual cosa es podran comprovar els diversos fonaments teòrics d'aquest treball. En este trabajo se investigan diversos aspectos del subtitulado para documentales en general y para entrevistas en concreto. En la primera parte se definen conceptos teóricos: qué son un documental, una entrevista, el subtitulado y las voces superpuestas. Luego se presenta una metodología apoyada en la experiencia de autoras como Orero (2004) y Matamala (2009, 2017 y 2019), para saber cómo traducir estos programas tanto técnica como lingüísticamente y cómo solventar las dificultades que acarrea la traducción de documentales. Tras esto se estudia la relación de este campo con la transcripción automática y la postedición, dos componentes que en el futuro serán clave para una mayor productividad en la traducción de documentales. Por último se da paso al análisis de un corpus que se ha realizado a partir de la traducción para subtítulos de unas entrevistas de divulgación científica, y con ello se podrán comprobar los diversos fundamentos teóricos de este trabajo. In this work some aspects of the subtitling of documentaries and interviews are researched. In the first part, theoretical concepts will be defined: what is a documentary, an interview, subtitling and voice-over. A methodology based on the experience of authors like Orero (2004) and Matamala (2009, 2017 y 2019) is then presented, showing how to proceed with the translation of these programs, both technically and linguistically, as well as the difficulties involved in translating documentaries. Furthermore, the relationship between this field and automatic transcription and post-editing, two components that will be of great help to greater productivity in the translation of documentaries, is studied. Finally, there is an analysis of a corpus that has been made based on the translation for subtitles of some interviews of scientific popularization, and with it, it will be possible to verify the diverse theoretical foundations of this work.

En aquest treball s'investiguen diversos aspectes de la subtitulació per a documentals en general i per a entrevistes en concret. A la primera part es defineixen conceptes teòrics: què són un documental, una entrevista, la subtitulació i les veus superposades. Després es presenta una metodologia basada en l'experiència d'autores com Orero (2004) i Matamala (2009, 2017 i 2019), per saber com traduir aquests programes tant tècnicament com lingüística i com solucionar les dificultats que comporta la traducció de documentals. A continuació, s'estudia la relació d'aquest camp amb la transcripció automàtica i la postedició, dos components que en el futur seran clau per a una millor productivitat en la traducció de documentals. Finalment, es dona pas a l'anàlisi d'un corpus que s'ha fet a partir de la traducció per a subtítols d'unes entrevistes de divulgació científica, amb la qual cosa es podran comprovar els diversos fonaments teòrics d'aquest treball. En este trabajo se investigan diversos aspectos del subtitulado para documentales en general y para entrevistas en concreto. En la primera parte se definen conceptos teóricos: qué son un documental, una entrevista, el subtitulado y las voces superpuestas. Luego se presenta una metodología apoyada en la experiencia de autoras como Orero (2004) y Matamala (2009, 2017 y 2019), para saber cómo traducir estos programas tanto técnica como lingüísticamente y cómo solventar las dificultades que acarrea la traducción de documentales. Tras esto se estudia la relación de este campo con la transcripción automática y la postedición, dos componentes que en el futuro serán clave para una mayor productividad en la traducción de documentales. Por último se da paso al análisis de un corpus que se ha realizado a partir de la traducción para subtítulos de unas entrevistas de divulgación científica, y con ello se podrán comprobar los diversos fundamentos teóricos de este trabajo. In this work some aspects of the subtitling of documentaries and interviews are researched. In the first part, theoretical concepts will be defined: what is a documentary, an interview, subtitling and voice-over. A methodology based on the experience of authors like Orero (2004) and Matamala (2009, 2017 y 2019) is then presented, showing how to proceed with the translation of these programs, both technically and linguistically, as well as the difficulties involved in translating documentaries. Furthermore, the relationship between this field and automatic transcription and post-editing, two components that will be of great help to greater productivity in the translation of documentaries, is studied. Finally, there is an analysis of a corpus that has been made based on the translation for subtitles of some interviews of scientific popularization, and with it, it will be possible to verify the diverse theoretical foundations of this work.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2018/2019 La llei reguladora de l'ensenyança de 1856 obligà a l'Ajuntament de Vilafranca del Cid (Castelló) a impulsar un sistema educatiu al poble, pel que, a poc a poc, foren creant-se escoles per a xiquets i xiquetes, que eren dirigides per persones que mostraven gran interès per l'educació dels seus ciutadans i ciutadanes. Ja al segle XX, durant la Segona República, al poble estaven en actiu diverses escoles amb diferents ideologies, les quals funcionaven coetàniament. També hi ha una gran disparitat en les matèries que durant gran part del segle XX s'oferiren per a l'estudi, de manera diferenciada, als vilafranquins i vilafranquines. Des de la Llei Moyano (1857),1 per una banda, les xiquetes aprenien a cosir, música (fins i tot van arribar a estudiar solfeig i a tocar el piano), doctrina (incloïa Història Sagrada i Catecisme) i també eren educades per a fer les tasques de la llar al marit, pare o germans; per altra banda, els xiquets aprenien a llegir, escriure, matemàtiques i moltes de les assignatures que hui en dia encara s'estudien a qualsevol escola (Física, Història, Geografia,... però també Agricultura i Comerç).2 El procés d’investigació ha consistit en entrevistes personals en profunditat a una mostra de 40 persones que van estar escolaritzades a Vilafranca durant el segle XX. Els resultats han enriquit les escasses dades bibliogràfiques existents sobre el tema. Hem observat també la diferència entre l'educació religiosa i laica, fet que potser va marcar l'evolució del pensament dels habitants del poble. Per una banda, a la primera modalitat podien estudiar solament persones adinerades, mentre que la segona era gratuïta. Per altra banda, l'escola religiosa pretenia ancorar el pensament catòlic en la forma de viure de la joventut, per la qual cosa les assignatures que es donaven estaven majoritàriament orientades a potenciar aquestes creences; per contra, l'escola laica aprofundia en matèries neutrals que servien per a un futur més professional i modern. Vilafranca, poble de l'interior de la Província de Castelló, tingué una gran evolució en relació amb els diferents sistemes educatius i centres escolars durant el segle XX. L'evolució de l'educació i el pas per les diferents escoles ha marcat la forma de ser dels vilafranquins i vilafranquines