Search

El següent treball presenta una investigació i anàlisi del model SIR aplicat a pandèmies, amb l'objectiu de proporcionar una comprensió clara del model. Es proposa un programa que utilitza el model SIR per a fer simulacions de com es pot desenvolupar una pandèmia en un cert temps. El mètode emprat és una anàlisi del model SIR i diferents paràmetres relacionats que ens ajudaran amb la labor de comprensió. Els resultats mostren la importància del model SIR en la comprensió de la propagació d'epidèmies i la seva aplicació en la presa de decisions. Es destaca la incipient implementació d'eines d'intel·ligència artificial per a millorar l'eficàcia predictiva dels models que pretenen estudiar les dinàmiques de propagació d'una malaltia infecciosa. Les conclusions destaquen la necessitat de fer servir models com el SIR amb la possibilitat d'adaptar-lo segones els requisits i factors d'una pandèmia., This paper presents an investigation and analysis of the SIR model as applied to pandemics, with the aim of providing a clear understanding of the model. A software program is proposed that uses the SIR model to simulate how a pandemic may evolve over time. The method used is an analysis of the SIR model and various related parameters that will help us to understand it. The results show the importance of the SIR model in understanding the spread of epidemics and its application in decision making. The incipient implementation of artificial intelligence tools to improve the predictive efficiency of models aimed at studying the dynamics of the spread of an infectious disease is highlighted. The conclusions highlight the need to use models such as the SIR, with the possibility of adapting them to the needs and factors of a pandemic.

Background : Public health policies with varying degrees of restriction have been imposed around the world to prevent the spread of coronavirus disease 2019 (COVID-19). In this study, we aimed to evaluate the effects of the implementation of government policies and the Nowruz holidays on the containment of the COVID-19 pandemic in Iran, using an intervention time series analysis. Methods : Daily data on COVID-19 cases registered between February 19 and May 2, 2020 were collected from the World Health Organization (WHO)’s website. Using an intervention time series modeling, the effect of two government policies on the number of confirmed cases were evaluated, namely the closing of schools and universities, and the implementation of social distancing measures. Furthermore, the effect of the Nowruz holidays as a non-intervention factor for the spread of COVID-19 was also analyzed. Results : The results showed that, after the implementation of the first intervention, i.e., the closing of universities and schools, no statistically significant change was found in the number of new confirmed cases. The Nowruz holidays was followed by a significant increase in new cases (1,872.20; 95% CI, 1,257.60 to 2,476.79; p<0.001)), while the implementation of social distancing measures was followed by a significant decrease in such cases (2,182.80; 95% CI, 1,556.56 to 2,809.04; p<0.001). Conclusion : The Nowruz holidays and the implementation of social distancing measures in Iran were related to a significant increase and decrease in COVID-19 cases, respectively. These results highlight the necessity of measuring the effect of health and social interventions for their future implementations.

A través de l’anàlisi comparatiu de dos països membres de la Unió Europea, posseïdors de similars característiques sociodemogràfiques i econòmiques, són identificats els factors d’incidència directament influenciadors en l’evolució de la pandèmia. Degut a motius econòmics i socials, un confinament il·limitat fins aconseguir una completa immunització de la societat és insostenible. Per tant, diferents intervencions per part dels Governs han de ser portades a terme. A través d’una anàlisi epidemiològica representativa, una exhaustiva anàlisi dels models sanitaris i una comparació de les mesures adoptades es descobreixen diferències significatives entre els països, les quals es tradueixen en una millor o pitjor gestió de nous brots epidemiològics. Els resultats mostren, com la introducció de mesures protectores i preventives que especialment assegurin a grups de risc i treballadors de col·lectius estratègics vulnerables al virus, tenen un immens impacte als números de la corba epidemiològica, i directament ajuden a esquivar el col·lapse hospitalari. A més a més, la reacció d’hora, el desenvolupament d’un sistema de vigilància i rastreig per la detecció de casos asimptomàtics, i la provisió de recursos sanitaris, són certament indicadors de minimització de efectes col·laterals a llarg termini., A través del análisis comparativo de dos países miembros de la Unión Europea, poseedores de similares rasgos sociodemográficos y económicos, son identificados los factores de incidencia directamente influyentes en la evolución de una pandemia. Debido a motivos económicos y sociales, un confinamiento ilimitado hasta conseguir la completa inmunización de la sociedad es insostenible. Por ello, distintas intervenciones por parte del Gobierno deben ser llevadas a cabo. Elaborando un representativo análisis epidemiológico, un profundo estudio de los sistemas sanitarios, y la comparación de las medidas adoptadas en cada país, significantes disparidades aparecen, las cuáles son traducidas en una mejor o peor gestión de los brotes epidémicos. Los resultados muestran como la introducción de medidas protectoras y preventivas que blinden especialmente a grupos de riesgo y trabajadores de colectivos estratégicos vulnerables al patógeno en cuestión, tienen un inmenso impacto sobre los números, y directamente en el esquive del colapso hospitalario. Así como, la reacción precoz, el desarrollo de un sistema de vigilancia y rastreo eficiente para el diagnóstico de asintomáticos, y la provisión de recursos sanitarios, son ciertamente indicadores de minimización de efectos colaterales a largo plazo, como nuevos brotes., Through the comparative analysis of two nations members of European Union and holders of similar sociodemographic and economic approaches, incidence factors affecting the evolution of a pandemic are identified. Epidemiological crisis require geared solutions for each field that compounds a state: sanitary, economic, politic and social. Due to economic reasons, there is an unbearable possibility of complete lockdown until the achievement of global immunity. Therefore, distinct interventions have to be undertaken. Along a representative epidemiologic analysis, a close look to health systems compounds, and the comparison of governments interventions, valuable disparities have shown to deliver different outcomes in terms of pandemic indicators. Results show that, preventive and protective measures for risk groups, as well as, an increase of covering measures for strategic sanitary groups have an immense impact in the minimisation of number of deaths and collapse of hospitals. An early actuation set up of technique professional teams, surveillance systems to detect asymptomatic cases, are certainly indicators that minimise collateral effects in the long-term answer.

Peer Reviewed, Postprint (published version)

Les crises sanitaires, en particulier lorsqu’elles se produisent dans des pays fragiles, peuvent devenir des menaces pour la stabilité de la communauté internationale. L’expérience montre que les pays confrontés à de telles crises tiennent rarement compte des recommandations qui leur sont faites par les organisations internationales. Ils préfèrent imposer leurs propres mesures de précautions internes qui ne sont pas toujours conformes à leurs obligations internationales. La communauté internationale est confrontée à d’énormes obstacles juridiques, commerciaux et financiers dans sa lutte contre les crises sanitaires. Le seul organe doté du pouvoir de contraindre unilatéralement les membres de la communauté internationale est le Conseil de sécurité des Nations Unies. Pour la première fois en 2014, dans la foulée de la Pandémie Ebola qui a éclaté en Afrique de l’Ouest, le Conseil de sécurité a considéré qu’une telle pandémie constituait une menace contre la paix. L’auteur propose de voir comment et dans quelles mesures les pouvoirs détenus par le Conseil de sécurité sont, ou peuvent être, invoqués et exercés pour lutter efficacement contre ces fléaux., Health crises, especially when they occur in vulnerable countries, can become threats to the stability of the international community. Experience shows that countries facing such crises rarely take into account recommendations made to them by international organizations. They prefer to impose their own internal precautionary measures, which do not always comply with their international obligations. The international community faces enormous legal, commercial and financial obstacles in its attempt to deal with health crises. The United Nations Security Council is the only body empowered to unilaterally enforce compliance of members of the international community. In 2014, in the aftermath of the Ebola pandemic that erupted in West Africa, the Security Council affirmed for the first time that such a pandemic constituted a threat to world peace. This article examines how and to what extent the powers held by the Security Council are, or can be, invoked and exercised in order to effectively deal with these crises.