Search

Objective.High-resolution peripheral quantitative computed tomography (HR-pQCT) has the potential to improve radiographic progression determination in clinical trials and longitudinal observational studies. The goal of this work was to describe the current state of research presented at Outcome Measures in Rheumatology (OMERACT) 2016 and ensuing future directions outlined during discussion among attendees.Methods.At OMERACT 2016, SPECTRA (Study grouP for xtrEme-Computed Tomography in Rheumatoid Arthritis) introduced efforts to (1) validate the HR-pQCT according to OMERACT guidelines, focusing on rheumatoid arthritis (RA), and (2) find alternatives for automated joint space width (JSW) analysis. The Special Interest Group (SIG) was presented to patient research partners, physicians/researchers, and SIG leaders followed by a 40-min discussion on future directions.Results.A consensus definition for RA erosion using HR-pQCT was demonstrated through a systematic literature review and a Delphi exercise. Histopathology and perfusion studies were presented that analyzed the true characteristics of cortical breaks in HR-pQCT images, and to provide criterion validity. Results indicate that readers were able to discriminate between erosion and small vascular channels. Moderate reliability (ICC 0.206–0.871) of direct erosion size measures was shown, which improved (> 0.9) only when experienced readers were considered. Quantification of erosion size was presented for scoring, direct measurement, and volumetric approaches, as well as a reliability exercise for direct measurement. Three methods for JSW measurement were compared, all indicating excellent reproducibility with differences at the extremes (i.e., near-zero and joint edge thickness).Conclusion.Initial reports on HR-pQCT are promising; however, to consider its use in clinical trials and longitudinal observational studies, it is imperative to assess the responsiveness of erosion measurement quantification.

Currently, there is much interest in stimulating or 'speeding up' socio-technical transitions to sustainable systems, most notably in the sectors of energy, transport and agriculture. This essay attempts to assess whether and how 'transition' type problems and issues are being addressed in the various sub-disciplines and methodological approaches of economics. This allows us to identify concepts, ideas, theories and empirical methods in economics that are suitable for inclusion and elaboration in 'transition research'. Surprisingly, we find that many sub-disciplines of economics have in one way or another addressed problems similar to transitions. Our main conclusion therefore is that economics offers a rich palette of ideas that may be useful for transition research. Studies on development stages, long waves, technological path-dependency, conflict resolution, public investments, emergence of institutions and, transitions from communist to market-democracy systems seem especially relevant to the study of transition. Although mainstream economics conflicts in certain ways with the approach called for by many involved in transition research, we show that economics certainly has something to offer to the study of transitions.

La publicitat verda promou productes amb menys pressió ambiental mitjançant l’ús de tècniques persuasives per influir en les percepcions dels consumidors. Aquestes tècniques tendeixen a dependre de canals emocionals que poden conduir a biaixos i heurístiques que afecten les eleccions dels consumidors respecte a la compra. El principal objectiu d'aquesta tesi és examinar, utilitzant mètodes experimentals, si les heurístiques de consum provocades per la publicitat verda representen barreres i/o oportunitats en termes de reducció d'emissions. Per fer-ho, primer vaig revisar la literatura sobre les característiques de la publicitat verda i els seus efectes en els consumidors. A continuació, mitjançant un experiment, vaig comparar l’eficàcia d’aquest tipus de publicitat per influir en l’elecció amb les normes socials proambientals. En aquest estudi vaig recopilar dades originals sobre els canals de decisió a través dels quals la publicitat i les normes socials influeixen en el comportament del consumidor. Finalment, per comprendre millor els efectes de la publicitat verda en les eleccions dels consumidors, vaig recopilar evidència experimental dels efectes secundaris de les compres de productes “verds” o ecològics en altres comportaments proambientals rellevants. Les contribucions principals d’aquesta tesi són tres. En primer lloc, desentranya les heurístiques que utilitzen les persones per processar els missatges publicitaris de productes “amables amb el medi ambient”. En segon lloc, demostra empíricament l’eficàcia de la publicitat per influir a l’elecció del consumidor. Aquesta evidència es proporciona observant el comportament real (és a dir, l’elecció dels participants) i identificant-ne els canals de decisió afectats i comparant-los amb aquells influenciats per una norma social. En tercer lloc, la tesi proporciona evidència que els efectes indirectes de les compres de productes “verds” en els comportaments proambientals subsegüents depenen del comportament en si, així com del preu d’aquests productes. En general, els resultats confirmen que, lluny de ser només un canal d’informació, la publicitat verda utilitza mecanismes de persuasió per influir a les preferències dels consumidors que desencadenen un processament no racional de la informació. Si bé aquests efectes poden millorar el consum de productes associats amb menys emissions de carboni, el processament emocional de la publicitat verda també pot desencadenar biaixos als consumidors, com la manca d’atenció dels consumidors a la informació sobre les normes socials o la inacció els comportaments rellevants per a la reducció d’emissions, com ho és el suport a les polítiques climàtiques. La publicidad verde promueve productos con menor presión ambiental, mediante el uso de técnicas persuasivas para influir en las percepciones de los consumidores. Tales técnicas tienden a depender de canales emocionales que pueden conducir a sesgos y heurísticas que afectan las elecciones de los consumidores con respecto a la compra. El principal objetivo de esta tesis es examinar, utilizando métodos experimentales, si las heurísticas de consumo provocadas por la publicidad verde representan barreras y/u oportunidades en términos de reducción de emisiones. Para hacerlo, primero revisé la literatura sobre las características de la publicidad verde y sus efectos en los consumidores. A continuación, mediante un experimento, comparé la eficacia de este tipo de publicidad para influir en la elección con la de las normas sociales pro-ambientales. En este estudio recopilé datos originales sobre los canales de decisión a través de los cuales la publicidad y las normas sociales influyen en el comportamiento del consumidor. Finalmente, para comprender mejor los efectos de la publicidad verde en las elecciones de los consumidores, recopilé evidencia experimental de los efectos secundarios de las compras de productos “verdes” o ecológicos en otros comportamientos pro-ambientales relevantes. Las principales contribuciones de esta tesis son tres. En primer lugar, desentraña las heurísticas que utilizan las personas para procesar los mensajes publicitarios de productos “amables con el medio ambiente”. En segundo lugar, demuestra empíricamente la eficacia de la publicidad para influir en la elección del consumidor. Dicha evidencia se proporciona observando el comportamiento real (es decir, la elección de los participantes) e identificando los canales de decisión afectados y comparándolos con aquellos influenciados por una norma social. En tercer lugar, la tesis proporciona evidencia de que los efectos indirectos de las compras de productos “verdes” en los comportamientos pro-ambientales subsiguientes dependen del comportamiento en sí, así como del precio de estos productos. En general, los resultados confirman que, lejos de ser solo un canal de información, la publicidad verde utiliza mecanismos de persuasión para influir en las preferencias de los consumidores que desencadenan un procesamiento no racional de la información. Si bien estos efectos pueden mejorar el consumo de productos asociados con menos emisiones de carbono, el procesamiento emocional de la publicidad verde también puede desencadenar sesgos en los consumidores, como la falta de atención de los consumidores a la información sobre las normas sociales o la inacción en los comportamientos relevantes para la reducción de emisiones, como lo es el apoyo a las políticas climáticas. Green advertising promotes products with lower environmental pressure, through using persuasive techniques to influence consumers’ perceptions. Such techniques tend to rely on emotional channels that can lead to biases and heuristics affecting consumer choices regarding purchase. The main goal of this thesis is to examine, using experimental methods, whether consumer heuristics triggered by green advertising represent barriers and/or opportunities in terms of emissions reduction. To do so, I first reviewed the literature on green advertising features and their effects on consumers. Next, using an experiment, I compared green advertising effectiveness in influencing choice with that of pro-environmental social norms. In this study I collected original data on the decision channels through which advertising and social norms influence consumer behaviour. Finally, to understand further the effects of green advertising on consumers’ choice, I collected experimental evidence of spillovers from green purchases to other relevant pro-environmental behaviours. The main contributions of this thesis are threefold. First, it unravels the heuristics that people use process green advertising messages. Second, it empirically demonstrates the effectiveness of advertising in influencing consumer choice. Such evidence is provided through observing actual behaviour (i.e., participants choice) and by identifying the decision channels affected and comparing these with those influenced by a social norm. Third, the thesis provides evidence that spillovers from green purchases to subsequent pro-environmental behaviours depend upon the behaviour itself, as well as on the price of green products. Overall, the results confirm that far from being only an information channel, green advertising uses persuasion mechanisms to influence consumer preferences that trigger non-rational processing of information. While these effects may enhance green consumption, the emotional processing of green advertising can also trigger consumer biases, such as consumers’ inattention to information about social norms, or inaction in behaviours relevant to emission reduction like support for climate policies. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals

Mitigar el canvi climàtic és un dels majors reptes del nostre temps. Les nostres economies haurien d’assolir emissions netes a mitjans de segle per evitar danys catastròfics. Després de l’Acord de París del 2015, la Unió Europea i molts governs nacionals s’han compromès a assolir la neutralitat del carboni el 2050. No obstant això, els compromisos actuals no arriben a l’objectiu de mitigació, cosa que sustenta la urgència d’aplicar polítiques efectives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La política climàtica no passa en un buit social i polític. Una de les mancances dels models convencionals en economia climàtica és que ignoren l’entorn social en què interactuen els agents. Argumento en aquesta tesi que una bona comprensió del context social que envolta les polítiques climàtiques és essencial per dissenyar instruments eficients i acceptables. Faig servir models basats en agents (ABM) per integrar aspectes específics de les interaccions socials en un marc climàtic-econòmic. Els ABM són models flexibles que permeten apartar-se dels supòsits tradicionals sobre agents representatius i socialment aïllats, concretament descrivint una població d’agents heterogenis amb un ampli ventall de comportaments i interaccions possibles. El segon capítol, titulat “Reforç social amb interaccions ponderades”, estudia la difusió de comportaments baixos en carboni a les xarxes socials. Introdueix diverses funcions noves, com el biaix de confirmació, que és la tendència a donar més pes a les opinions que confirmen les pròpies creences i una topologia de xarxa generalitzada a les xarxes socials en línia. Els resultats mostren que, sota supòsits realistes sobre les interaccions dels agents, la distribució del grau de xarxa és el factor clau per a una adopció ràpida i generalitzada del comportament baix en carboni. El tercer capítol, titulat “El multiplicador social de la política ambiental: aplicació a la imposició del carboni”, analitza l’eficàcia de la imposició del carboni quan els consumidors estan sotmesos a influència social. Introdueix preferències integrades socialment formades sota la influència dels companys i obté un anomenat multiplicador social de la política mediambiental. L’enfocament proporciona una base per analitzar rigorosament una transició a estils de vida baixos en carboni i identificar informació complementària i polítiques de xarxa per complementar i reforçar l’eficàcia de la imposició del carboni. El quart capítol, titulat “Trajectòria òptima de la imposició del carboni sota preferències endògenes”, és la continuació lògica de l’anterior. Deriva una dinàmica òptima d’un impost sobre el carboni quan les preferències són endògenes, és a dir, quan l’impost modifica la formació de preferències dels agents. En particular, l’estudi se centra en les condicions en què disminueix l’impost òptim. El cinquè capítol, titulat “Dinàmiques de rigor de les polítiques climàtiques i suport públic”, estudia el disseny de polítiques climàtiques intertemporals que siguin efectives per assolir els objectius climàtics i que rebin el suport de la majoria dels votants. Per a això, combina un model d’equilibri general per a l’avaluació d’impacte de la política climàtica amb un model basat en agents que implica una xarxa social per avaluar les dinàmiques de l’opinió pública i estudia la viabilitat política de diverses polítiques climàtiques. Els resultats mostren que un impost caracteritzat per una taxa inicialment baixa que augmenta amb el temps, combinat amb una redistribució progressiva dels ingressos, genera un suport públic crític. Mitigar el cambio climático es uno de los mayores desafíos de nuestro tiempo. Nuestras economías deberían alcanzar emisiones netas cero a mediados de siglo para evitar daños catastróficos. Tras el Acuerdo de París de 2015, la Unión Europea y muchos gobiernos nacionales se han comprometido a alcanzar la neutralidad de carbono para el año 2050. Sin embargo, los compromisos actuales no alcanzan el objetivo de mitigación. Esto apuntala la urgencia de implementar políticas efectivas para disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero. La política climática no ocurre en un vacío social y político. Una de las deficiencias de los modelos convencionales en economía climática es que ignoran el entorno social en el que interactúan los agentes. Sostengo en esta tesis que una buena comprensión del contexto social que rodea a las políticas climáticas es esencial para diseñar instrumentos eficientes y aceptables. Hago uso de modelos basados en agentes (ABM) para integrar aspectos específicos de las interacciones sociales en un marco económico-climático. Los ABM son modelos flexibles que permiten apartarse de los supuestos tradicionales sobre agentes representativos y socialmente aislados, es decir, al describir una población de agentes heterogéneos con una amplia gama de posibles comportamientos e interacciones. El segundo capítulo, titulado “Refuerzo social con interacciones ponderadas”, estudia la difusión de conductas bajas en carbono en las redes sociales. Introduce varias características nuevas, como el sesgo de confirmación, que es la tendencia a dar más peso a las opiniones que confirman las creencias previas de uno, y una topología de red omnipresente en las redes sociales en línea. Los resultados muestran que bajo supuestos realistas con respecto a las interacciones de los agentes, la distribución del grado de la red es el factor clave para la adopción rápida y generalizada de un comportamiento bajo en carbono. El tercer capítulo, titulado “El multiplicador social de la política ambiental: aplicación a los impuestos al carbono”, analiza la efectividad de los impuestos al carbono cuando los consumidores están sujetos a la influencia social. Introduce preferencias socialmente arraigadas formadas bajo la influencia de pares y deriva un llamado multiplicador social de la política ambiental. El enfoque proporciona una base para analizar rigurosamente una transición hacia estilos de vida con bajas emisiones de carbono e identificar información complementaria y políticas de redes para complementar y reforzar la eficacia de los impuestos al carbono. El cuarto capítulo, titulado “Trayectoria óptima de la fiscalidad del carbono bajo preferencias endógenas”, es la continuación lógica del anterior. Deriva la dinámica óptima de un impuesto al carbono cuando las preferencias son endógenas, es decir, cuando el impuesto modifica la formación de preferencias de los agentes. En particular, el estudio se centra en las condiciones en las que el impuesto óptimo está disminuyendo. El quinto capítulo, titulado “Co-dinámica de la rigurosidad de la política climática y el apoyo público”, estudia el diseño de la política climática intertemporal que es eficaz para cumplir los objetivos climáticos y recibe el apoyo de la mayoría de los votantes. Para ello, combina un modelo de equilibrio general para la evaluación del impacto de la política climática con un modelo basado en agentes que involucra una red social para evaluar la dinámica de la opinión pública y estudiar la viabilidad política de varias políticas climáticas. Los resultados muestran que un impuesto caracterizado por una tasa inicialmente baja que aumenta con el tiempo, combinada con una redistribución progresiva de los ingresos, genera un apoyo público crítico. Mitigating climate change is one of the greatest challenges of our time. Our economies should attain net zero emissions by the middle of the century to avoid catastrophic damages. Following the Paris Agreement in 2015, the European Union and many national governments have pledged to reach carbon neutrality by 2050. However, current commitments fall short of the mitigation objective.This underpins the urgency of implementing effective policies to decrease greenhouse gas emissions. Climate policy does not happen in a societal and political vacuum. One of the shortcomings of conventional models in climate economics is that they ignore the social environment in which agents interact. I argue in this thesis that a good understanding of the social context surrounding climate policies is essential for designing efficient and acceptable instruments. I make use of agent-based models (ABMs) to integrate specific aspects of social interactions into a climate-economic framework. ABMs are flexible models that allow to depart from traditional assumptions about representative and socially isolated agents, namely by describing a population of heterogeneous agents with a wide range of possible behaviours and interactions. The second chapter, entitled “Social reinforcement with weighted interactions”, studies the diffusion of low-carbon behaviors in social networks. It introduces several new features, such as confirmation bias, which is the tendency to put more weight on opinions that confirm one’s prior beliefs, and a network topology pervasive in online social networks. The results show that under realistic assumptions regarding agents’ interactions, network degree distribution is the key factor for fast and widespread low-carbon behavior adoption. The third chapter, entitled “The Social Multiplier of Environmental Policy: Application to Carbon Taxation”, analyzes the effectiveness of carbon taxation when consumers are subject to social influence. It introduces socially-embedded preferences formed under the influence of peers and derives a so-called social multiplier of environmental policy. The approach provides a basis for rigorously analyzing a transition to low-carbon lifestyles and identifying complementary information and network policies to complement and reinforce the effectiveness of carbon taxation. The fourth chapter, entitled “Optimal trajectory of carbon taxation under endogenous preferences”, is the logical continuation of the previous one. It derives optimal dynamics of a carbon tax when preferences are endogenous, i.e. when the tax modifies the formation of preferences of agents. In particular, the study focuses on the conditions under which the optimal tax is decreasing. The fifth chapter, entitled “Co-dynamics of climate policy stringency and public support”, studies the design of intertemporal climate policy that is effective in meeting climate targets as well as receives support from a majority of voters. To this end, it combines a general equilibrium model for impact assessment of climate policy with an agent-based model involving a social network for assessing public opinion dynamics, and study the political feasibility of several climate policies. The results show that a tax characterized by an initially low rate which increases over time, combined with progressive revenue redistribution, generates critical public support. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals

// Heleen H. Van Acker 1 , Ottavio Beretta 2 , Sebastien Anguille 1, 3 , Lien De Caluwe 1, 4 , Angela Papagna 2 , Johan M. Van den Bergh 1 , Yannick Willemen 1 , Herman Goossens 1 , Zwi N. Berneman 1, 3 , Viggo F. Van Tendeloo 1 , Evelien L. Smits 1, 3, 5 , Maria Foti 2, * , Eva Lion 1, 3, * 1 Laboratory of Experimental Hematology, Tumor Immunology Group (TIGR), Vaccine and Infectious Disease Institute (VAXINFECTIO), University of Antwerp, Faculty of Medicine and Health Sciences, Antwerp, Belgium 2 School of Medicine and Surgery, University of Milano-Bicocca, Monza, Italy 3 Center for Cell Therapy and Regenerative Medicine, Antwerp University Hospital, Edegem, Belgium 4 Virology Unit, Department of Biomedical Sciences, Institute of Tropical Medicine, Antwerp, Belgium 5 Center for Oncological Research (CORE), University of Antwerp, Faculty of Medicine and Health Sciences, Antwerp, Belgium * Share senior authorship Correspondence to: Heleen H. Van Acker, email: heleen.vanacker@uantwerp.be Keywords: CCL4-CCR5 signaling, dendritic cell vaccination, γδ T cells, immune cell recruitment, NK cells Received: April 25, 2016 Accepted: January 03, 2017 Published: January 13, 2017 ABSTRACT Success of dendritic cell (DC) therapy in treating malignancies is depending on the DC capacity to attract immune effector cells, considering their reciprocal crosstalk is partially regulated by cell-contact-dependent mechanisms. Although critical for therapeutic efficacy, immune cell recruitment is a largely overlooked aspect regarding optimization of DC vaccination. In this paper we have made a head-to-head comparison of interleukin (IL)-15-cultured DCs and conventional IL-4-cultured DCs with regard to their proficiency in the recruitment of (innate) immune effector cells. Here, we demonstrate that IL-4 DCs are suboptimal in attracting effector lymphocytes, while IL15 DCs provide a favorable chemokine milieu for recruiting CD8 + T cells, natural killer (NK) cells and gamma delta (γδ) T cells. Gene expression analysis revealed that IL-15 DCs exhibit a high expression of chemokines involved in antitumor immune effector cell attraction, while IL-4 DCs display a more immunoregulatory profile characterized by the expression of Th2 and regulatory T cell-attracting chemokines. This is confirmed by functional data indicating an enhanced recruitment of granzyme B + effector lymphocytes by IL-15 DCs, as compared to IL-4 DCs, and subsequent superior killing of tumor cells by the migrated lymphocytes. Elevated CCL4 gene expression in IL-15 DCs and lowered CCR5 expression on both migrated γδ T cells and NK cells, led to validation of increased CCL4 secretion by IL15 DCs. Moreover, neutralization of CCR5 prior to migration resulted in an important inhibition of γδ T cell and NK cell recruitment by IL-15 DCs. These findings further underscore the strong immunotherapeutic potential of IL-15 DCs.