Search

Este artículo analiza el impacto de cuatro atributos del consejo de administración sobre el desempeño de 101 empresas no financieras de Brasil, Chile y México, vigentes en el periodo 2011-2017. Además, se innova al explorar el efecto rezagado de tales atributos para abordar la causalidad inversa identificada en la literatura. La estimación de modelos de datos de panel estáticos y dinámicos revela un efecto positivo de la independencia del consejo sobre el desempeño contable de firmas brasileñas y chilenas. La evidencia reportada es mixta en cuanto a la dualidad de cargo, mientras que se identifica una relación positiva, cuadrática y cóncava para el tamaño del consejo. Finalmente, no se encuentra evidencia de que la diversidad de género reditúe en un mejor desempeño presente y futuro. This paper analyzes the impact of four attributes of the board of directors on the performance of 101 non-financial companies from Brazil, Chile, and Mexico, during the period 2011-2017. In addition, this research innovates by exploring the lagged effect of the above attributes in order to address the inverse causation that has been highlighted in the literature. The estimation of static and dynamic panel-data models reveals a positive effect of board independence on the accounting performance of the Brazilian and Chilean firms. The evidence reported is mixed in terms of the CEO duality, whereas a positive, quadratic, and concave relationship was found for board size. Finally, no supporting evidence that gender diversity results in a higher current and future performance of Latin American companies was found.

El presente artículo se estructura en tres partes. La primera de ellas puntualiza algunas consideraciones en tomo al trabajo de la mujer en la agricultura. En la segunda se analizan las limitaciones del Censo Agrario como fuente básica de información estadística. Atendiendo a : a) La forma de recolección de la información, b) El tipo de cuestionario y c) La información que se publica. También se comentan los resultados del Censo, a nivel del estado español y de las comunidades autónomas, relativos a la población femenina activa agraria. Finalmente, dada la escasa información que ofrece el Censo Agrario en tomo a las actividades que realizan las mujeres en la agricultura, se presentan los resultados de un trabajo de campo realizado en dos zonas de Catalunya.

La presente investigación refiere a la reconfiguración de las dinámicas familiares con relación a la economía doméstica de las mujeres pospenadas. Realizando el estado del arte, que da cuenta de las principales características de la población reclusa y pospenada a nivel nacional e internacional, se encontró que las mujeres reclusas en los diferentes establecimientos penitenciarios sufren de estigmatización y vulneración en sus derechos humanos; Pico (2014) afirma que las personas reclusas se encuentran inmersas en hacinamientos, violencia, consumo de sustancias psicoactivas (en adelante SPA), falta de políticas públicas que garanticen derechos básicos y, además, de un ineficaz proceso de resocialización y reinserción laboral, que garanticen una mejor calidad de vida en libertad. The present investigation refers to the reconfiguration of family dynamics in relation to the domestic economy of post-punished women. Carrying out the state of the art, which accounts for the main characteristics of the prison and post-prison population at the national and international level, it was found that women inmates in the different prison establishments suffer from stigmatization and violation of their human rights; Pico (2014) affirms that inmates are immersed in overcrowding, violence, consumption of psychoactive substances (hereinafter SPA), lack of public policies that guarantee basic rights and, in addition, an ineffective process of re-socialization and reintegration into the workplace, which guarantee a better quality of life in freedom. Pregrado Trabajador(a) Social

[spa] El objeto central de este estudio es el análisis de la cultura laboral de las operadoras telefónicas de la Compañía de Teléfonos de Chile entre 1970 y 1998. Como procedimiento metodológico general se utilizó una aproximación histórico-antropológica que incorporó las relaciones entre hombres y mujeres como una categoría analítica transversal. Se utilizaron fuentes escritas y orales: documentación oficial de la empresa, documentos del Archivo histórico nacional, periódicos, revistas y documentos sindicales, y entrevistas en profundidad a operadoras telefónicas. La cultura laboral de las operadoras telefónicas se caracterizó por una organización del trabajo basada en el estricto control de los tiempos de trabajo, de los cuerpos y la estandarización del habla. Los constantes cambios tecnológicos intensificaron el trabajo de las telefonistas y generaron su progresiva obsolescencia como sector laboral hasta su desaparición. Las operadoras telefónicas permanentes y reemplazantes tuvieron diferentes condiciones laborales, formas de organización sindical y adscripción de clase que permitieron mayores niveles de explotación de la fuerza de trabajo femenina. La cultura laboral de las telefonistas se constituyó en la diferenciación del trabajo obrero y agrícola, en la valoración de su labor como una “profesión” de mayor estatus, “adecuada para las mujeres”, y en relaciones de ayuda mutua entre mujeres más relevantes que el reconocimiento de compartir una clase común. La apropiación empresarial de habilidades reconocidas socialmente como “femeninas”, la división sexual del trabajo en el ámbito laboral y doméstico, los salarios promedio más bajos de las telefonistas, las formas de control del trabajo y del comportamiento de las mujeres, fueron elementos de la cultura laboral de las operadoras telefónicas que dan cuenta de la interacción mutua entre la subordinación que el sistema patriarcal imponía a las mujeres y la explotación de la fuerza de trabajo femenina, [eng] The aim of this research is the analysis of telephone operators’ work culture at the Chilean Telephone Company) between 1970 and 1998. Methodologically, we have used a historic-anthropological approach that includes men-women relations as transversal analytical category. We have used written an oral sources: Company’s official documents, files from Chile’s National Historical Archive, newspapers, magazines, Union documents, as well as in-depth interviews to telephone operators. Telephone operators’ work culture was characterized by work organization based on the strict control of working times, of the bodies and of a standardization of speech. Constant technological changes intensified the operators’ work and generated their progressive redundancies as a labour sector until their eventual disappearance. Permanent and substitute telephone operators underwent different laboring conditions, union organization and class identification that fostered increasing levels of female labour exploitation. The telephonists’ labour culture arose from the differentiation of rural and industrial work, the valuing of their work as deserving a “professional” higher status, “better suited to women” and mutual help among women relationships that were more relevant than acknowledging to belonging to a common working class. The Company’s appropriation of skills socially recognized as “feminine”, gender-based division of labour in both work and domestic reals, lower salary averages, control forms over work and personal behaviour of the women were elements in the work culture of telephone operators that account for the two-way interaction between subordination imposed by patriarchal system on the women and the exploitation of the female labour force.

[cat] Els més recents estudis sobre els canvis en l’estructura ocupacional en els processos d’industrialització han qüestionat les teories generals sobre la contribució dels diferents sectors al creixement econòmic, donant nova rellevància al sector serveis. Tal com s’ha assenyalat en diversos estudis, si poguéssim superar el tradicional subregistre del treball femení aquesta importància encara seria més elevada. Aquesta línia de recerca ha contribuït a donar un nou impuls a l’interès per l’estudi del sector serveis, que ha tingut una importància i una anàlisi menor per part de la història econòmica i social; com a conseqüència, també s’ha atorgat rellevància a un millor coneixement del servei domèstic. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l’estudi del servei domèstic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s’analitzen els canvis de l’estructura intrasectorial i de la composició de gènere de la mà d’obra emprada en aquest sector; el paper de l’Estat i de les associacions obreres en els canvis en l’estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de protecció sociolaboral. Veurem com la diversitat d’oficis i professions que havien conformat el servei domèstic durant el període preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles XVIII i XIX. Així al segle XX s’estava consolidant la pèrdua d’heterogeneïtat del sector reduint-se a la figura de la “noia a tot estar” capaç de realitzar múltiples tasques domèstiques i de cura, perdent, en aquest procés, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D’aquesta manera, també s’estava completant el procés de feminització que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector econòmic empitjorant la seva posició social dins del mercat de treball barceloní. Així mateix, s’analitza la formació del mercat de treball del servei domèstic, l’origen sociodemogràfic dels seus treballadors i treballadores i el funcionament de l’esmentat mercat a través de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l’oferta i la demanda de servei domèstic. Alhora, s’estudien també les condicions salarials i laborals, així com l’associacionisme de diferent signe i la posició dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domèstics) davant la situació del servei domèstic. Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caràcter heterogeni per tal d’encaixar-les i aproximar-me a la situació d’un grup laboral que disposa de poques fonts de caràcter homogeni. En aquest sentit, en primer lloc, he realitzat un recorregut per les lleis i normatives que afectaven el servei domèstic, la jurisprudència emesa pels tribunals i les anàlisis realitzades per la doctrina jurídica. En segon lloc, s’ha analitzat la variada documentació de diverses institucions públiques i privades (Ajuntament, Diputació de Barcelona, Diòcesi de Barcelona, Escola Popular de la Dona, etc.) així com la informació estadística emesa per alguns d’aquests organismes. Així mateix, els Censos Nacionals de Població, complementats amb altre tipus d’informació estadística (padrons, estadístiques emeses per organismes locals, etc.), m’han permès examinar l’estructura del sector domèstic. En tercer lloc, la premsa, tant la burgesa com l’obrera, ha estat central en aquest treball. Així doncs, s’han buidat exhaustivament els diaris La Vanguardia i Solidaridad Obrera. Finalment, també he buidat els expedients judicials conservats de les demandes presentades pel servei domèstic davant dels tribunals de caràcter laboral (tribunals industrials i magistratures de treball). En definitiva, durant la primera meitat del segle XX, a diferència del que succeïa durant el període preindustrial –on en el sector convivien homes i dones amb diversitat d’edats i orígens socials–, el servei domèstic barceloní concentrava noies joves de classes populars que arribaven a un sector econòmic que s’havia anat precaritzant: desregulat normativament, desatès sindicalment i amb males condicions salarials i laborals, s’havia empitjorat la seva posició en el mercat de treball urbà barceloní. Analitzar aquest sector històricament permet observar com aquesta situació va consolidar unes condicions que contribueixen a explicar l’actual fragilitat d’aquest sector econòmic, tal com mostren les darreres dades de l’OIT., [eng] This thesis aims to contribute to a better knowledge of the domestic sector in the city of Barcelona between 1900 and 1950. It analyses the changes in the structure and composition of the workforce employed in this sector; the role of the state and trade unions in changes in the occupational structure of the sector, working conditions and labour protection. We see how the variety of professions that the domestic service had featured during preindustrial period gradually faded over the 19th and 20th centuries. Therefore, in the 20th century there was no occupational diversity and the figure of "all girl being" [noia a tot estar; chica para todo] was widespread. These domestic servants were able to perform all sorts of chores, but the de-specialisation process involved the decrease in their labour and social status. Thus, the feminization process was completed, which contributed to make the domestic sector more precarious and worsened its social position in the labour market of Barcelona. Likewise, we analyse the socio-demographic origin of domestic workers, the formation of the domestic labour market and how this market worked through institutions and intermediary mechanisms between supply and demand. Similarly labour conditions, wages and the role of associations, trade unions and employers in the domestic service are also studied. Heterogeneous sources have been used. Firstly, the thesis studies the laws and regulations that affected the domestic service. Secondly, it analyses documents from several public and private institutions (Barcelona City Council, Barcelona Provincial Council, Diocese of Barcelona, etc.) as well as statistical information issued by some of these organisations. Besides, the National Census of Population, combined with other statistical sources (registers, statistics issued by local organisations, etc.), has allowed to examine the structure of the domestic sector. Thirdly, the press issued by bourgeois and working-class organisations has been crucial in this thesis. Finally, the requests brought before the labour tribunals (industrial tribunals and labour tribunals) have been analysed.

La tesi doctoral, a nivell de discussió teòrica, permet comprovar com el treball domèstic i familiar, realitzat sense remuneració des de les llars, és un component fonamental del benestar de la vida quotidiana de les persones i del sosteniment de la vida humana, i com la economia de mercat depèn i subsisteix gràcies al treball no remunerat. En aquest sentit, la tesi doctoral parteix d'un marc analític que situa la reproducció social com a centre del sistema socioeconòmic, desplaçant la producció mercantil de la centralitat que la perspectiva econòmica tradicional li havia configurat. Així doncs, el treball familiar i domèstic emergeix com un element rellevant a tenir en compte en la reproducció i el benestar de les persones. El treball no remunerat segueix sent un assumpte de les dones i no un tema social i polític. Són les dones les que tenen una major participació i dedicació a aquest treball, mantenint una divisió tradicional del treball i verificant-se la "doble presència" com el model femení de treball. En aquest sentit el model més tradicional està sent substituït per altres formes d'organització del treball (mercantil i domèstic i familiar) que suposen, majoritàriament, una doble presència femenina i una unipresència masculina en el treball mercantil. Model que comporta importants desigualtats en els treballs entre dones i homes, un manteniment de rols socials segregats per sexe i una situació de subordinació de les dones. Des d'un punt de vista metodològic i de disseny d'investigació, la tesi doctoral mostra com les fonts estadístiques tradicionals emprades en l'estudi del treball, sobretot aquelles que podem considerar com les enquestes d'activitat (d'ocupació), són cegues a aquesta realitat i presenten un biaix important (en aquest cas androcèntric) en no incloure informació sobre el treball domèstic i familiar. En aquesta línia, s'aprofundeix en la necessitat de proposar, elaborar i implantar "enquestes de treball" (que possibilitin una visió global per a l'estudi del treball i no centrats exclusivament en l'ocupació) de noves definicions, nous indicadors i noves categories que ampliïn la definició i operativització del que s'entén per treball. En això, el temps es converteix en una dimensió clau per mesurar aquest treball i aquestes activitats que han estat habitualment invisibles. En aquest camí, la tesi doctoral proposa noves metodologies per a l'anàlisi del temps contribuint al debat sobre la conceptualització, l'operativització i mesura del temps. Entre els principals resultats cal destacar com, a diferència del que es conclou a partir de l'estadística laboral tradicional, i emprant fonts d'informació que permeten disposar d'informació sobre el treball familiar domèstic, les dones treballen, i són les principals responsables, en una activitat fonamental per al manteniment de la vida humana: el treball familiar domèstic. Els resultats mostren com rellevants algunes situacions que ens suggereixen que la cada vegada major integració de les dones al mercat de treball han modificat molt lleugerament els rols socials i que l'assignació del treball familiar domèstic a les dones té una marcada arrel patriarcal, mantenint comportaments tradicionals , que no assumeix el treball familiar domèstic com una activitat necessària per a la subsistència de la llar a realitzar per a tothom. Fet aquest que ens aproximaria a la "gender display perspective". En concret, elles continuen realitzant més treball familiar domèstic i participen més en el treball de mercat encara que els seus companys masculins no estiguin ocupats en el mercat., Since the 1980s, women have become joint breadwinners in many households in Spain. This doctoral thesis analyses whether this change in the labour force participation rate of Spanish women has substantially modified strategies for meeting household needs. Using the 2002–3 Spanish Time Use Survey, this study examines the total (paid and unpaid) work time devoted to satisfying the direct care needs of individuals and the determinants of women’s and men’s participation in housework. The results show that the new social conditions have only slightly modified men’s behaviour, but that the care strategies women adopt have changed substantially. Although still responsible for care, women now externalize part of this commitment either via the market if their wages permit or by seeking help inside the family. In doctoral thesis we show, in the first place, a concept of time that overcomes the narrow vision that manages the economy habitually, recognizing the times that fall outside of the mercantile perspective. Next we discuss the methodological possibilities of a time use study. From a methodological point of view, in the last decades, the time use studies have had more importance. To know as women and men distribute their time, among the different activities along the day, has allowed to have a vision more complete of the social organization of the time and the differences for sex and other significant socio-demographic variables (age, family type, etc.). Time-use diaries have emerged as useful tools for recording information on the amount of time that people devote to various activities. The objective is to carry out specific analysis -not very habitual in this type of studies - in relation to the home typology, the simultaneity of activities, the time of family cares and the time use for intervals of hours. The results show the potentiality of this methodology for the analysis of the activity of women and men, although their limitations are also pointed out. These are related with the lack of information on the subjective aspects in the time that, however, they contribute significantly to the gender inequalities.

Este texto analiza tres categorías de trabajos de sociologías hechos por mujeres a nivel mundial: la primeria sería aquella que trata a las mujeres como variables u objeto de análisis sociológico, según los métodos convencionales y en el marco de las teorías usuales; la segunda categoría representa a la mujer como una categoría crítica más que una variable sociológica, a la cual el discurso sociológico se encuentra enfrentado y opuesto. Esta categoría ha generado problemáticas originales, ha introducido teorías y conceptos nuevos, pero sobre todo ha provocado la redefinición, la reformulación y la adaptación de los instrumentos existentes; la tercera categoría es la investigación feminista como tal, donde las mujeres serían el sujeto, es decir, la base y el apoyo de ese conocimiento. Sobre esta base, la teoría y el método se encontrarian enteramente reorganizado esta problemática presupone que la sexología actual es un universo masculino del discurso y en el cual las mujeres están ausentes.

El estudio de la corresponsabilidad familiar ha adquirido una mayor relevancia en Chile. Investigaciones sugieren que desde los sectores público y privado se requieren distintas iniciativas orientadas hacia la implementación de políticas públicas que favorezcan esta inclusión. El panorama laboral mundial ha cambiado considerablemente en los ámbitos social, económico y familiar, exponiéndose la necesidad de reorganizar la distribución de las responsabilidades laborales entre hombres y mujeres. Como contribución a su discusión, se analiza aquí los principales antecedentes, y se plantea la necesidad de revisar las políticas públicas, aplicar las medidas en el ámbito organizacional e investigar nuevas medidas apropiadas a Chile como medios para mejorar la calidad de vida laboral en el país. The study of family responsibility has become more relevant in Chile. Research suggests that from the public and private sectors various initiatives towards the implementation of public policies that favor this inclusion are required. The global labor scene has changed considerably in the social, economic and family areas, exposing the need to reorganize the distribution of work responsibilities between men and women. As a contribution to the discussion, we analyze here the main background, and the need to review public policies, to implement the measures in the organizational field and to investigate further appropriate measures to Chile as a means to improve the quality of working life in the country.