La necessitat de superar les tipologies tradicionals s'ha posat de manifest en els últims anys arran del plantejament de noves problemàtiques arqueològiques que requereixen analitzar la ceràmica com una eina. L'estudi funcional dels conjunts ceràmics, no obstant això, ha de resoldre el problema de la relació entre formes ceràmiques concretes, mides, mòduls i funcions precises, i avaluar la possibilitat de determinar aquestes a través de l'arqueologia. Fins ara, la falta d'una metodologia sistemàtica i de pautes per a la seva aplicació a conjunts reals han estat els principals esculls. L'objectiu d'aquest treball és respondre a aquest desafiament proposant una seqüència metodològica que implica un enfocament global de la funcionalitat de la ceràmica protohistòrica, capaç d'oferir una alta potencialitat interpretativa. Lluny de constituir un exercici teòric, aquesta proposta inclou un esquema d'aplicació a diferents conjunts procedents del Castro de Capote (Higuera la Real, Badajoz), aixi com una perspectiva sobre les implicacions d'aquest tipus d’anàlisis en l’ investigació arqueològica., The need to overcome traditional typologies has become evident in the last few years due to the rising of new archaeological issues that require analyzing pottery as a tool. The study of function in pottery assemblages, however, must solve the problem regarding the relationship between specific forms, sizes, modules and precise functions; and evaluate the possibility of determining such functions through archaeological studies. Until now, the lack of a systematic method and guidelines to apply it have been the main obstacles. The aim of this paper is to respond to this challenge by proposing a methodological sequence that implies a global approach to the function of protohistorical pottery, offering a high interpretative potential. Far from being a theoretical exercise, this proposal includes a scheme of application on different pottery assemblages from Castro de Capote (Higuera la Real, Badajoz), as well as a perspective of the implication of this kind of analysis in archaeological research., La necesidad de superar las tipologías tradicionales se ha puesto de manifiesto en los últimos años a raíz del planteamiento de nuevas problemáticas arqueológicas que requieren analizar la cerámica como una herramienta. El estudio funcional de los conjuntos cerámicos, no obstante, debe resolver el problema de la relación entre formas cerámicas concretas, tamaños, módulos y funciones precisas, y evaluar la posibilidad de determinar éstas a través de la arqueología. Hasta ahora, la falta de una metodología sistemática y de pautas para su aplicación a conjuntos reales han sido los principales escollos. El objetivo de este trabajo es responder a este desafío proponiendo una secuencia metodológica que implica un enfoque global de la funcionalidad de la cerámica protohistórica, capaz de ofrecer una alta potencialidad interpretativa. Lejos de constituir un ejercicio teórico, esta propuesta incluye un esquema de aplicación a diferentes conjuntos procedentes del Castro de Capote (Higuera la Real, Badajoz), así como una perspectiva sobre las implicaciones de este tipo de análisis en la investigación arqueológica.