Search

[eng] This dissertation examines the origins and consequences of intra-elite political competition. Specifically, it focuses on elite tensions and its role in the democratization process under electoral autocratic settings. I argue that, beyond economic factors, mobilization resources are decisive to understand when certain non-incumbent elites emerge as a new political actor and how they influence political and electoral dynamics. Throughout this thesis, I focus on regional elites—as a representative example of non-incumbent elites—and I explore their influence through the analysis of micro-level historical data in Catalonia in the late 19th and early 20th century. In the three papers of this dissertation, I trace the political genesis of regional elite parties and the impact non-incumbent elites had on democratization dynamics. First, I explore the origins of elite divisions and I focus on the causes behind the formation of a regional elite political party. I argue that it is the combination of economic grievances and mobilization resources in hands of the elites what explains elite divisions along regional lines. By capturing the intensity of an exogenous trade shock and combining this with the presence of local mobilization agents, I show the mechanisms behind elite decisions to split. The results indicate that regional non-incumbent elites chose to support an elite split where they suffered largest economic losses and where these elites could benefit from access to political mobilization resources. The second article delves into the consequences of intra-elite political competition on electoral fraud practices. In electoral autocracies, incumbent elites can easily control bureaucratic resources and engage in tally tampering thus, if non-incumbent elites are to win seats, they need to prevent fraud. I contend that it is in areas where these elites, endowed with mobilization— but also economic—resources, stand for office that electoral fraud becomes less likely. Through qualitative evidence, electoral forensic techniques, and causal inference methods, I show that the presence of non-incumbent elites diminished the extent of electoral fraud. Beyond the influence of intra-elite competition on formal institutions, this paper provides evidence that elite struggles can also influence democratization by shaping informal practices and dynamics. Finally, the third paper examines the impact of technological telecommunication changes on intra-elite political competition dynamics. This study contends that new technologies benefit regional non-incumbent elites, especially in those places where these elites had previous mobilization capacities or where new technologies facilitate the coordination between local elites and regional elite party leaders. A difference-in-differences design confirms that municipalities recently connected to a telephone network saw an increase in the support towards non- incumbent elites and electoral losses for incumbent elites, and this was especially the case in municipalities where local elites were more influential. This study provides new evidence on the importance of technological change and mobilization resources to understand intra-elite competition. Overall, this dissertation highlights that mobilization resources are crucial to explain both the origins and the consequences of intra-elite struggles. This is especially the case when certain elites have an insufficient capacity to mold institutions. A political economy explanation relating economic preferences and political mobilization resources is necessary to understand when elites split, but also to fathom how elite struggles influence political competition and democratization dynamics., [cat] Aquesta tesi examina els orígens i les conseqüències de la competició política entre elits. Específicament, es focalitza en el rol de les tensions entre les elits sobre el procés democratitzador en autocràcies electorals. L’argument d’aquesta tesi és que, més enllà dels factors econòmics, els recursos per a la mobilització són decisius per entendre quan certes elits sense poder polític executiu emergeixen com un nou actor polític i com això influeix les dinàmiques polítiques i electorals. Aquesta tesi se centra en l’estudi de les elits regionals —com a exemple representatiu d’elits sense poder executiu— i explora la seva influència a partir de l’anàlisi de dades històriques micro a Catalunya entre finals del segle xix i principis del segle xx. Els tres articles d’aquesta tesi permeten traçar la gènesi política dels partits d’elits regionals i l’impacte que les elits sense càrrecs polítics executis van tenir en les dinàmiques democratitzadores. En primer lloc, aquesta tesi explora els orígens de les divisions entre elits i se centra en les causes que hi ha darrere la formació d’un partit polític promogut per les elits regionals. El principal argument és que la combinació de greuges econòmics i la possibilitat d’emprar recursos per a la mobilització en mans de les elits és el que explica la divisió de les elits al voltant d’una clivella territorial. La combinació d’un xoc comercial exogen i la presència d’agents mobilitzadors a nivell local permet mostrar quins són els mecanismes que expliquen la decisió d’escindir-se per part d’algunes elits. Els resultats indiquen que les elits regionals van optar per recolzar la divisió en- tre elits després de patir pèrdues i greuges econòmics i quan aquestes elits es podien beneficiar de recursos per a la mobilització política. El segon article se centra en les conseqüències de la competició política entre elits sobre el frau electoral. A les autocràcies electorals, les elits que ostenten el poder polític poden fer ús de la burocràcia per tal de falsificar actes electorals; si les elits sense poder polític volen guanyar eleccions, han de prevenir el frau. Aquest segon article argumenta que en aquells territoris on aquestes darreres elits, amb accés a recursos econòmics i de mobilització electoral, es presenten a les eleccions, hauria de ser menys probable observar frau electoral. A partir d’informació qualitativa, de l’ús de tècniques de detecció electoral forense, i de mètodes d’inferència causal, aquest estudi mostra que la presència d’elits regionals va disminuir l’abast de les pràctiques de frau electoral. Més enllà de la influència de la competició política entre elits sobre el disseny de les institucions formals, aquest estudi mostra que les tensions polítiques entre les elits també influeix en la democratització, tot modelant pràctiques i dinàmiques informals de competició política. Finalment, el tercer article examina l’impacte dels canvis tecnològics, especialment en l’àmbit de les telecomunicacions, sobre les dinàmiques de competició política entre elits. Aquest estudi argumenta que les noves tecnologies beneficien les elits regionals especialment en aquells llocs on aquestes elits disposen prèviament de recursos per a la mobilització, però també on aquestes tecnologies faciliten la coordinació entre les elits locals i els líders del partit regionalista. Un disseny de dobles diferències confirma que als municipis que acabaven de connectar-se a la xarxa de telèfons hi va haver majors nivells de suport cap als partits de les elits regionals, i aquesta dinàmica va ser més pronunciada allà on les elits locals tenien major influència. Aquest estudi mostra la rellevància que té el canvi tecnològic combinat amb els recursos per a la mobilització per entendre la competició entre les elits. En suma, aquesta tesi remarca que els recursos per a la mobilització són un element crucial per explicar tant els orígens com les conseqüències dels enfrontaments entre elits. Això és especialment rellevant per a aquelles elits que no tenen prou capacitats per modelar les normes i les institucions d’acord amb les seves necessitats. Una explicació d’economia política relacionant les preferències econòmiques i els recursos per a la mobilització política ajuda a entendre quan les elits se separen, però també a comprendre com les lluites entre elits influeixen la competició política i les dinàmiques democratitzadores.

Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Curs 2013-2014 Tutor: Antoni Rodon i Casarramona The number of regional departments in Spanish Autonomous Communities (ACs) is diverse and changing, both among and within ACs. Why this variation occur and which elements distinguish bigger and smaller cabinets are the main questions behind this paper. We begin by presenting cabinets’ relevance in the context of parliamentary democracies and the consequences cabinet size entails. Then, we write down some hypotheses and the origin and operationalization of our data. Finally, our results demonstrate that factors such as parties’ ideology or population can explain why cabinets change in size. Our guess linking decentral-ization and cabinet size is not fully tested as the number of transferred competences is not always statistically significant. However, there are some hints for believing that (regional) parties preferences regarding State’s political structure influence on cabinet size. El nombre de conselleries a les Comunitats Autònomes (CCAA) de l’Estat espanyol és divers i canviant, tant entre CCAA com individualment. Per què es pro-dueix aquesta variació i quins elements distingeixen els gabinets amb més membres dels que en tenen menys són les preguntes que guien aquest estudi. Comencem l’estudi presentant la rellevància dels gabinets en el context de les democràcies parlamentàries i les conseqüències associades al nombre de conselleries. Tot seguit, presentem algunes hipòtesis de treball i l’origen i operacionalització de les dades. Finalment, els resultats ens permeten demostrar que factors com la ideologia dels partits o el nombre d’habitants expliquen el canvi en el nombre de conselleries. La suposada relació amb el nivell de descentralització no acaba de veure’s confirmada ja que el nombre de competències transferides no és estadísticament significatiu en tots els models. Malgrat tot, tenim alguns indicis que ens permeten sospitar que les preferències en l’organització de l’Estat dels partits (regionals) influeixen en la mida dels gabinets.