Search

Index de les obres ressenyades: Peter E. HOPKINS, Young people, place and identity

Index de les obres ressenyades: Peter E. HOPKINS, Young people, place and identity

Obra ressenyada: Gill VALENTINE, Public space and the culture of childhood. Hants: Ashgate, 2004.

Obra ressenyada: Nina LAURIE; Claire DWYER; Sarah L. HOLLOWAY; Fiona M. SMITH, Geographies of new feminities. Essex: Longman, 1999.

Obra ressenyada: Sarah ATKINSON ; Sara FULLER ; Joe PAINTER, (ed.). Wellbeing and place Surrey : Ashgate, 2012.

Obra ressenyada: Pamela SHURMER-SMITH (ed.), Doing Cultural Geography. Londres: Sage Publications, 2002.

Index de les obres ressenyades: Catalina A. DENMAN ; Janice MONK ; Norma OJEDA DE LA PEÑA(eds.), Compartiendo historias de fronteras : cuerpos, géneros, generaciones y salud

Obra ressenyada: Ann M. OBERHAUSSER; Jennifer L. FLURI; Risa WHITSON i Sharlene MOLLET, Feminist Spaces: Gender and Geography in a Global Context. Oxon: Routledge, 2018.

Obra ressenyada: Mattias DE BACKER; Lucas MELGAÇO; Georgiana VARNA; Francesca MENICHELLI (eds.), Order and conflict in public space Oxon: Routledge, 2016.

Obra ressenyada: Ghazi-Walid FALAH; Caroline NAGEL (eds.), Geographies of Muslim Women: Gender, Religion and Space. Nova York: The Guilford Press, 2005.

Obra ressenyada: Robert B. POTTER; Tony BINNS; Jennifer A. ELLIOTT; David SMITH, Geographies of development. Londres: Longman, 1999.

Index de les obres ressenyades: Alison BLUNT ; Robyn DOWLING, Home. Oxon: Routledge, 2006.

Obra ressenyada: Robert B. POTTER; Tony BINNS; Jennifer A. ELLIOTT; David SMITH, Geographies of development. Londres: Longman, 1999.

Índex de l'obra ressenyada: Linda PEAKE i Martina RIEKER, (eds.), Rethinking feminist interventions into the urban. Oxon: Routledge, 2013.

Obra ressenyada: Isabelle ANGUELOVSKY, Neighborhood as refuge: Community reconstruction, place remaking, and environmental justice in the city. Cambridge: The MIT Press, 2014.

Index de les obres ressenyades: Catalina A. DENMAN ; Janice MONK ; Norma OJEDA DE LA PEÑA(eds.), Compartiendo historias de fronteras : cuerpos, géneros, generaciones y salud

Obra ressenyada: WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP, Feminist Geographies. Explorations in diversity and difference. Essex: Longman, 1997.

Index de les obres ressenyades: Jessica JACOBS, Sex, tourism and postcolonial encounter: Landscapes of Longing in Egypt

Index de les obres ressenyades: Jessica JACOBS, Sex, tourism and postcolonial encounter: Landscapes of Longing in Egypt

Obra ressenyada: Gill VALENTINE, Public space and the culture of childhood. Hants: Ashgate, 2004.

Altres ajuts: FEM2012/34794 La crisi econòmica i financera afecta intensament la vida quotidiana de les famílies i la infància a Catalunya. Utilitzant una metodologia de tipus qualitatiu, s'estudia el tractament d'aquest tema en els principals informes especialitzats i la premsa. Aquesta aproximació documental es complementa amb entrevistes a persones expertes de l'àmbit educatiu sobre la seva percepció del fenomen. S'observa que cada cop més famílies viuen situació de pobresa i vulnerabilitat. Les escoles i altres espais educatius viuen canvis significatius i s'hi adapten. Les famílies incrementen l'acompanyament dels infants a les escoles i redistribueixen tasques de la llar i de cura de la família entre el seus membres. Les entitats d'atenció social veuen disminuir els recursos mentre les demandes augmenten i es diversifiquen. Aquests efectes de la crisi no són iguals per a tota la població, ni a tot arreu. Es pretén analitzar aquestes diferències socials i espacials incorporant-hi una perspectiva de gènere The financial and economic crisis in countries of Southern Europe affects the daily lives of children and young people in Catalonia. Using a qualitative methodology, this paper focus on how this issue is treated by specialized reports and the press. This first approach is complemented with interviews to experts, from the field of education, on their perception of the phenomenon. More and more families live situations of poverty and vulnerability. Schools and after school activities experiment significant changes and try to adapt to them. Moreover, parents are taking children to school more often and housework and family care are readjusted among family members. Accordingly, in a context of fewer resources for social care organizations, the demand increases and become more diversified. The impact of the crisis on children's daily lives varies in different locations. This article aims to analyse the social and spatial differences taking into account the gender perspective La crisis económica y financiera afecta intensamente la vida cotidiana de las familias y la infancia de Cataluña. Utilizando una metodología de tipo cualitativo, se estudia cómo se trata este tema en los principales informes especializados y la prensa. Esta aproximación documental se complementa con entrevistas a personas expertas del ámbito educativo sobre su percepción del fenómeno. Se observan cada vez más familias que viven situaciones de pobreza y vulnerabilidad. Las escuelas y otros espacios educativos viven cambios significativos y se adaptan a ellos. Las familias incrementan su tarea de acompañamiento en las escuelas y redistribuyen las tareas del hogar y del cuidado de la familia. Las entidades de atención social ven disminuir los recursos mientras las demandas aumentan y se diversifican. Estos efectos de la crisis no son iguales para toda la población, ni en todos los lugares. Se pretende analizar estas diferencias sociales y espaciales incorporando una perspectiva de género

Index de les obres ressenyades: Alison BLUNT ; Robyn DOWLING, Home. Oxon: Routledge, 2006.

Este artículo presenta las principales aportaciones sobre loscuerpos en geografía. Se presenta una amplia variedad de artículos publicadosen revistas de geografía anglosajonas ya que, sin lugar a dudasy de manera más notable, ha contribuido a la reflexión sobre este campodel saber. La mayoría de estos artículos están publicados en revistas cuyalínea editorial se manifiesta particularmente sensible a las perspectivas socialesy culturales en geografía. En menor medida se presentan aportacionesprocedentes de la geografía española y latinoamericana ya que supresencia ha sido y continúa siendo, especialmente en el caso español,casi inexistente This article shows the main contributions made in geography on the body. It presents a wide variety of articles published in Anglo-American journals of geography that most notably have contributed to the debate on this field of knowledge. Most of these articles are published in journals whose editorial appears particularly sensitive to social and cultural perspectives in geography. To a lesser extent it presents contributions from Spanish and Latin American geography as their presence has been and continues to be, especially in the Spanish context, almost nonexistent

Obra ressenyada: Isabelle ANGUELOVSKY, Neighborhood as refuge: Community reconstruction, place remaking, and environmental justice in the city. Cambridge: The MIT Press, 2014.

Obra ressenyada: Mattias DE BACKER; Lucas MELGAÇO; Georgiana VARNA; Francesca MENICHELLI (eds.), Order and conflict in public space Oxon: Routledge, 2016.

Obra ressenyada: Sarah ATKINSON ; Sara FULLER ; Joe PAINTER, (ed.). Wellbeing and place Surrey : Ashgate, 2012.

Index de les obres ressenyades: Ali MADANIPOUR, Whose public space? : international case studies in urban design and development

Obra ressenyada: Ghazi-Walid FALAH; Caroline NAGEL (eds.), Geographies of Muslim Women: Gender, Religion and Space. Nova York: The Guilford Press, 2005.

Del 23 al 27 de juliol de 2001 va tenir lloc a Palos de la Frontera (Huelva) el curs d'estiu «Dones i homes en l'urbanisme del segle XXI», organitzat per la Universidad Internacional de Andalucía. L'objectiu principal del curs va ser l'anàlisi de l'urbanisme i l'arquitectura actual des d'una perspectiva de gènere. Del 23 al 27 de julio de 2001 tuvo lugar en Palos de la Frontera (Huelva) el curso de verano «Mujeres y hombres en el urbanismo del siglo XXI», organizado por la Universidad Internacional de Andalucía. El objetivo principal del curso fue el análisis del urbanismo y de la arquitectura actual desde una perspectiva de género. Du 23 au 27 Juillet 2001 a eu lieu à Palos de la Frontera (Huelva) le curs d'été «Femmes et hommes dans l'urbanisme du siècle XXI», organisé par la Universidad Internacional de Andalucía. L'objectif principal du curs était l'analise de l'urbanisme et de l'architecture actuelle à partir de la perspective de genre. The summer course «Women and men in the urbanism of the 21st century», organised by the Universidad Internacional de Andalucía, took place in Palos de la Frontera (Huelva) from 23rd to 27th July 2001. The main subject of the course was to analyse urbanism and architecture from a gender perspective.

Obra ressenyada: Sylvia Chant, Cathy McIlwaine, Cities, slums and gender in the Global South. Towards a feminised urban future. Oxon: Routledge, 2016.

Index de les obres ressenyades: Ali MADANIPOUR, Whose public space? : international case studies in urban design and development

Obra ressenyada: Sylvia Chant, Cathy McIlwaine, Cities, slums and gender in the Global South. Towards a feminised urban future. Oxon: Routledge, 2016.

Obra ressenyada: WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP, Feminist Geographies. Explorations in diversity and difference. Essex: Longman, 1997.

Índex de l'obra ressenyada: Linda PEAKE i Martina RIEKER, (eds.), Rethinking feminist interventions into the urban. Oxon: Routledge, 2013.

Obra ressenyada: Nina LAURIE; Claire DWYER; Sarah L. HOLLOWAY; Fiona M. SMITH, Geographies of new feminities. Essex: Longman, 1999.

Aquest article analitza l'espai viscut i el sentit de lloc d'un grup d'immigrants qualificats procedents del sud d'Europa a Mèxic. Es parteix de la hipòtesi que la dimensió espacial d'"esdevenir local" és rellevant per al procés d'assentament i permanència dels migrants en el lloc de destinació. A partir d'entrevistes semiestructurades, inclosa l'elaboració de mapes mentals, a 129 persones de nacionalitat espanyola i italiana residents a quatre ciutats (Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey i Puebla) s'identifiquen diferents aspectes a partir de quatre patrons escalars: la llar, el barri (la colonia), la ciutat i la coespacialitat amb el lloc d'origen. Este artículo analiza el espacio vivido y el sentido de lugar de un grupo de immigrantes cualificados procedentes del sur de Europa a México. Se parte de la hipótesis que la dimensión espacial de "convertirse en local" es relevante para el proceso de asentamiento y permanencia de los migrantes en el lugar de destinación. A partir de entrevistas semiestructuradas, incluida la elaboración de mapas mentales, a 129 personas de nacionalidad española e italiana residentes en cuatro ciudades (Ciudad de México, Guadalajara, Monterrey y Puebla) se identifican diferentes aspectos a partir de cuatro patrones escalares: el hogar, el barrio (la colonia), la ciudad y la coespacialidad con el lugar de origen. This article analyses the lived space and the sense of place of a group of skilled immigrants from southern Europe in Mexico. The hypothesis is that the spatial dimension of "becoming local" is relevant in the migrants' process of settlement and remaining at the country of destination. 129 semi-structured interviews were conducted to Spaniards and Italians living in four Mexican cities (Mexico City, Guadalajara, Monterrey and Puebla); they were also asked to draw a mental map. Several aspects were identified from four multiscalar patterns: home, neighborhood (the colonia), city and co-spatiality with the place of origin.

Catalunya ha experimentat un augment significatiu en les unions mixtes entre immigrants i nadius, les quals han donat lloc a un nombre creixent de persones amb orígens mixtos. Poc se sap sobre com les llars mixtes negocien les diferències culturals i el paper del «capital cultural mixt». Sobre la base de trenta entrevistes amb joves de pares amb diversos orígens culturals que resideixen a Catalunya, i cinquanta-vuit entrevistes a pares i mares immigrants que formen parella amb una persona autòctona, aquest article se centra en el paper de l'idioma. Utilitzen les famílies mixtes diversos idiomes en la seva vida quotidiana? Quins idiomes són preferits, i per què? Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya, examinem específicament el seu coneixement i ús. D'una banda, trobem que les famílies mixtes són generalment multilingües, i el coneixement de diferents llengües es considera que contribueix a la seva integració i mobilitat social. De l'altra, però, els individus que pertanyen a orígens ètnics minoritzats poden oposar-se a l'aprenentatge o l'ús de diferents idiomes perquè experimenten una dissonància identitària. Tot i ser nascuts a Catalunya, i autoidentificar-se com a catalans i en molts casos amb llengua pròpia catalana, pels seus trets fenotípics diferenciats, se'ls percep socialment com a estrangers o immigrants, i es veuen sovint interpel·lats en castellà. Aquests estigmes i prejudicis poden estar dissuadint la pràctica del multilingüisme a Catalunya, i privant dels beneficis que representa per als individus, les famílies i la societat en conjunt Catalonia has seen a significant increase in mixed unions between immigrants and natives, which has given rise to an increasing number of individuals with mixed origins. Little is known about how mixed households negotiate cultural differences and view the issue of "mixed cultural capital". Drawing on 30 in-depth interviews with mixed youth of diverse cultural and religious backgrounds residing in Catalonia, and 58 in-depth interviews with immigrant parents in an intermarriage relationship, this paper focuses on the role of language. Do mixed families and individuals use a number of languages in their everyday lives? Which languages are transmitted, preferred and used, and why? Since Catalan is Catalonia's official public language in practical and symbolic terms, we specifically examine its knowledge and use. On the one hand, we find that mixed families are generally multilingual, as the knowledge of different languages is thought to contribute to social integration and social mobility. But on the other hand, we have found that mixed individuals who belong to minority ethnic or racial groups may resist learning or using different languages (whether their immigrant parent's native language or Catalan) because they experience an "identity mismatch" by which, despite being born in Catalonia, they are socially perceived as "foreigners" because of their different "visible" traits and are often spoken to in Spanish rather than Catalan. There- fore, rather than having mixed individuals and their society benefiting from the cultural capi- tal that multilingualism represents, prevalent stigmatization and prejudice in Catalonia may actually be deterring the practice of multilingualism

En el marc de l'exposició «La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana, 1908-1958», celebrada del 18 de maig al 30 de setembre de 2001, el Museu d'Història de la Ciutat va organitzar el col·loqui La reforma interior de Barcelona, segles XIX i XX, dirigit per l'arquitecte Manel Guàrdia i l'historiador Antoni Nicolau, durant els dies 28 i 29 de setembre de 2001. En el marco de la exposición «La construcción de la gran Barcelona: la apertura de la Via Laietana, 1908-1958», celebrada del 18 de mayo al 30 de septiembre de 2001, el Museo de Historia de la Ciudad organizó el coloquio La reforma interior de Barcelona, siglos XIX y XX, dirigido por el arquitecto Manel Guàrdia y el historiador Antoni Nicolau, durante los días 28 y 29 de septiembre de 2001. Dans le cadre de l'exposition «La construction de la grande Barcelone: l'ouverture de la Via Laietana, 1908-1958», faite entre le 18 Mai et le 30 Septembre de 2001, le Musée d'Histoire de la Cité a organisé le colloque La réforme urbaine de Barcelone, siècles XIX et XX, dirigé par l'architecte Manel Guàrdia et l'historien Antoni Nicolau, pendant le 28 et 29 septembre 2001. As part of the exhibition «Building the Great Barcelona: opening the Via Laietana, 1908- 1958», that took place from 18th May to 30th September 2001, the Museum on the History of the City organized the seminar Urban Reform in Barcelona, 19th-20th centuries. Manel Guàrdia, architect, and Antoni Nicolau, historian, organized it in September 28-29, 2001.

Els espais són el medi físic on tenen lloc les relacions socials. El seu disseny condiciona les nostres formes de vida, les nostres oportunitats i experiències vitals. La configuració dels espais no és neutra, depèn de qui i com decideix, de les experiències i els cossos que es prenen de referència i de les necessitats que es prioritza satisfer. Des de l’arquitectura i l’urbanisme feminista s’ha criticat el disseny androcèntric i capitalista de les ciutats, un model que genera espais jeràrquics i excloents que reforcen les desigualtats socials. Entre tots els espais urbans, el pati de l’escola és un lloc on quotidianament es territorialitzen les desigualtats de gènere des de la infància. La seva normalització i justificació constitueixen aprenentatges invisibles que són interioritzats per els nens i les nenes. D’aquesta manera es reforça una educació sexista en la que les dones (i les persones que no compleixen amb els mandats de gènere) ocupen posicions subordinades i perifèriques en l’estructura social i, en consonància, es restringeix el seu accés als espais de centralitat i visibilitat quedant relegades als llocs menys valorats. Considerant l’espai com un agent educador (coeducador o deseducador), es planteja com imprescindible tenir en compte la dimensió espacial per aconseguir que l’educació sigui, tal i com defenen les pedagogies crítiques i feministes, un camí per assolir l’emancipació i una major justícia social. Aquestes pedagogies aposten per un aprenentatge basat en processos col·lectius de reflexió i d’acció localitzats i contextualitzats. Per aquest motiu s’ha considerat la metodologia d’Investigació Acció Participativa com la més indicada per desenvolupar el cas d’estudi d’aquesta tesi, un procés comunitari en el que l’anàlisi i la transformació d’un espai quotidià de les criatures, el pati de l’escola, serveix com a pretext per visibilitzar les desigualtats de gènere, identificar-les específicament en la seva dimensió espacial y buscar solucions a partir dels recursos de la comunitat i de l’entorn. Amb aquest treball s’ha volgut promoure la presa de consciència, la visibilització de les desigualtats de gènere i l’acció col·lectiva de les comunitats educatives al voltant del pati de l’escola, utilitzant metodologies i tècniques d’anàlisi socioespacial com eines educatives i aportant solucions tècniques capaces de materialitzar les idees col·lectives. A més, s’han generat materials i recursos que permeten replicar i escalar aquest procés en altres contextos. Aquesta tesi vol posar en valor el potencial de l’educació espacial feminista per assolir unes societats sense desigualtats per motius de gènere i lliures de violències masclistes. Los espacios son el medio físico donde tienen lugar las relaciones sociales. Su diseño condiciona nuestros modos de vida, nuestras oportunidades y experiencias vitales. La configuración de los espacios no es neutra, depende de quién y cómo decide, de las experiencias y los cuerpos que se toman como referencia y de las necesidades que se prioriza satisfacer. Desde la arquitectura y el urbanismo feminista se ha criticado el diseño androcéntrico y capitalista de las ciudades, un modelo que genera espacios jerárquicos y excluyentes que refueran las desigualdades sociales. Entre todos los espacios urbanos, el patio de la escuela es un lugar donde cotidianamente se territorializan las desigualdades de género desde la infancia. Su normalización y justificación constituyen aprendizajes invisibles que son interiorizados por los niños y las niñas. De esta manera se refuerza una educación sexista en la que las mujeres (y las personas que no cumplen con los mandatos de género) ocupan posiciones subordinadas y periféricas en la estructura social y, en consonancia, se restringe su acceso a los espacios de centralidad y visibilidad quedando relegadas a los lugares menos valorados. Considerando el espacio como un agente educador (coeducador o deseducador), se plantea como imprescindible tener en cuenta la dimensión espacial para lograr que la educación sea, tal y como defienden las pedagogías críticas y feministas, un camino para alcanzar la emancipación y una mayor justicia social. Éstas pedagogías apuestan por un aprendizaje basado en procesos colectivos de reflexión y de acción localizados y contextualizados. Por este motivo se ha considerado la metodología de Investigación Acción Participativa como la más indicada para desarrollar el caso de estudio de esta tesis, un proceso comunitario en el que el análisis y la transformación de un espacio cotidiano de las criaturas, el patio de la escuela, sirve como pretexto para visibilizar las desigualdades de género, reconocerlas específicamente en su dimensión espacial y buscar soluciones a partir de los recursos de la comunidad y del entorno. Con este trabajo se ha querido promover la toma de concencia, la visibilización de las desigualdades de género y la acción colectiva de las comunidades educativas en torno al patio de la escuela, utilizando metodologías y técnicas de análisis socioespacial como herramientas educativas y aportando soluciones técnicas capaces de materializar las ideas colectivas. Además, se han generado materiales y recursos que permiten replicar y escalar este proceso en otros contextos. Esta tesis quiere poner en valor el potencial de la educación espacial feminista para alcanzar unas sociedades sin desigualdades por motivos de género y libres de violencias machistas. Spaces are the physical environment where social interactions take place. Its design determines our lifestyles, our opportunities and life experiences. The configuration of the spaces is not neutral, it depends on who takes decisions and how, on the experiences and bodies that are taken as reference and on the needs that are prioritized to satisfy. From feminist architecture and urban planning, the androcentric and capitalist design of cities has been criticized, a model that generates hierarchical and exclusive spaces that reinforce social inequalities. Among all urban spaces, the schoolyard is a place where gender inequalities are daily territorialized since childhood. Its normalization and justification constitute an invisible learning that gets internalized by boys and girls. This reinforces a sexist education in which women (and people who do not comply with gender mandates) occupy subordinate and peripheral positions in the social structure and, consequently, their access to central and visible spaces is restricted while they are relegated to the least valued places. Considering space as an educational (co-educational or dis-educational) agent, it is essential to take into account the spatial dimension for, as critical and feminist pedagogies defend, making education a way to achieve emancipation and greater social justice. These pedagogical models are committed to social change, promoting learning through localized and contextualized collective processes of reflection and action. For this reason, the Participatory Action Research methodology has been considered as the most indicated to develop the case study of this thesis, a community process in which the analysis and transformation of a daily space of children, the schoolyard, serves as a pretext to visibilize gender inequalities, to recognize them specifically in their spatial dimension and to seek solutions based on resources from the community and their surroundings. This work aims to promote awareness and visibilization of gender inequalities and collective action of educational communities around the schoolyard, using methodologies and techniques for socio-spatial analysis as educational tools and providing technical solutions capable of materializing collective ideas. In addition, tools and resources have been generated that allow replicating and scaling this process in other contexts. This thesis seeks to highlight the potential of feminist spatial education to achieve societies free from gender inequalities and violence. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Estudis de Gènere: Cultura, Societats i Polítiques

L’objectiu d’aquesta recerca és identificar els entramats de llocs i corporalitats (subjectivitats) emergents, presents en els processos de desplaçament i posterior habitabilitat en campamentos de dones migrants sud-americanes que viuen actualment a la ciutat d’Antofagasta, al nord de Xile. El nucli analític es concentra en la relació entre corporalitat, configuracions de gènere, colonialitat i espai/temps. Així, aquest treball analitza els discursos de colonialitat i racialització que circulen entorn dels processos de presa de terra i ocupació d’espais i reconstrueix els llocs de memòria sobre la història i aixecament del campamento per a narrar d’una altra manera, les resistències i subversions presents en les seves corpolugaridades. Les co-laboradores d’aquesta recerca són dones sud-americanes nascudes a Xile, Colòmbia, Perú i Bolívia. Algunes d’elles amb pertinença indígena i afrodescendent. Les seves edats van fluctuar entre els 14 i 60 anys. Aquest treball fa un abordatge qualitatiu i l’espai semiòtic-material de recerca es desenvolupa a partir d’una proposta denominada geografies corporals. Aquesta proposta considera diferents fases i tècniques de producció i creació d’informació, articulades principalment amb la creació de relats corpo-espacials. L’anàlisi d’informació contempla l’anàlisi del discurs de la colonialitat en diàleg amb un enfocament narratiu que visibilitza micro-resistències entorn de l’habitar en campamentos. Les principals troballes adverteixen de despulles històriques i opressions múltiples mediades per una matriu de racialitzación i colonialitat del gènere. Així mateix, en aquest context, emergeixen complexes formes d’organització i habitabilitat. Aquestes se sustenten en xarxes de solidaritat i cures dins del campamento que desafien els processos de segregació socio-espacial i processos d’alterització i segurititzación impulsats pels estats nacionals. El objetivo de esta investigación es identificar los entramados de lugares y corporalidades (subjetividades) emergentes, presentes en los procesos de desplazamiento y posterior habitabilidad en campamentos de mujeres migrantes sudamericanas que viven actualmente en la ciudad de Antofagasta, norte de Chile. El núcleo analítico se concentró en la relación entre corporalidad, configuraciones de género, colonialidad y espacio/tiempo. Así, este trabajo analiza los discursos de colonialidad y racialización que circulan en torno a los procesos de tomas de tierra y ocupación de espacios y reconstruye lugares de memoria sobre la historia y levantamiento del campamento para narrar de otro modo, las resistencias y subversiones presentes en sus corpolugaridades. Las co-laboradoras de esta investigación son mujeres sudamericanas nacidas en Chile, Colombia, Perú y Bolivia. Algunas de ellas con pertenencia indígena y afrodescendiente. Sus edades fluctuaron entre los 14 y 60 años. Este trabajo considera un abordaje cualitativo y el espacio semiótico-material de investigación se desarrolla a partir de una propuesta denominada geografías corporales. Esta propuesta considera distintas fases y técnicas de producción y creación de información, articuladas principalmente con la creación de relatos corpo-espaciales. El análisis de información contempla el análisis de discurso de la colonialidad en diálogo con un enfoque narrativo que visibiliza micro-resistencias en torno al habitar en campamentos. Los principales hallazgos advierten de despojos históricos y opresiones múltiples mediadas por una matriz de racialización y colonialidad del género. Asimismo, en este contexto, emergen complejas formas de organización y habitabilidad. Estas se sustentan en redes de solidaridad y cuidados dentro del campamento las que desafían los procesos de segregación socio-espacial y procesos de otrerización y securitización impulsados por los estados nacionales. The objective of this research is identify the networks of places and corporalities (subjectivities) in the process of displacement and subsequent habitability in campamentos for South American migrant women living in the city of Antofagasta, northern Chile. The analytical core focuses on the relationship between corporality, gender configurations, coloniality and space/time. Thus, this work analyses the discourses of coloniality and racialization that circulate around the processes of land grabs and occupation of spaces and set out to reconstruct places of memory about the history and uprising of the camp to narrate otherwise, the resistance and subversions present in their corpolugaridades. The co-laboradoras of this research were South American women born in Chile, Colombia, Peru and Bolivia. Some of them have indigenous and afro-descendant backgrounds. Their ages are between 14 and 60 years. This work considers a qualitative approach and the semiotic-material space of research is developed from a proposal called body geographies. This proposal takes different phases and techniques of production and creation of information, mainly articulated with the creation of corpo-spatial stories. The analysis of information contemplates discourse analysis of coloniality in dialogue with a narrative approach that make visible micro-resistances around living in campamentos. The main findings warn of historical dispossession and multiple oppressions mediated by a matrix of racialization and coloniality of gender. Also, in this context, complex forms of organization and habitability emerge. These are based on networks of solidarity and care within the campamentos that challenge the processes of socio-spatial segregation and processes of otherness and securitization driven by the national states. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Estudis de Gènere: Cultura, Societats i Polítiques

En la presente investigación se explicarán algunas de las desigualdades de género que se dan en el espacio de la ciudad, sus causas, consecuencias y su relación con la práctica del planeamiento. Así, en el presente Trabajo de Fin de Máster, primero se explicará la segregación por género que existía en los espacios públicos de Grecia y Roma antiguas. A saber, que los espacios públicos eran exclusivos para aquellos que realizaban las tareas con mayor prestigio en la sociedad. Tras ello, se mostrará que algunas de estas características se mantienen en las sociedades occidentales contemporáneas no solo en los espacios públicos, sino en la constitución de la ciudad. Esto debido a que el planeamiento tradicional aún mantiene roles de género muy arraigados en su quehacer. La vía de solución propuesta ante esta dificultad será la inclusión de una perspectiva feminista en el urbanismo. Finalmente, se mostrarán algunos intentos de llevar a la práctica actuaciones urbanas con perspectiva de género en Barcelona. En aquesta recerca s’explicaran algunes de les desigualtats de gènere que es produeixen a l’espai de la ciutat, les seves causes, conseqüències i la seva relació amb la pràctica del planejament. Així, en el present Treball Final de Màster, primer s’explicarà la segregació per gènere que existia als espais públics de la Grècia i Roma antigues, uns espais púbics eren exclusius per aquells que realitzaven les tasques amb major prestigi a la societat. Tot seguit es mostrarà que algunes d’aquestes característiques es mantenen a les societats occidents contemporànies no només als espais públics, sinó a la constitució de la ciutat. Això es deu a que el planejament tradicional encara manté rols de gènere molt arrelats en els seus afers. La via de solució proposada davant aquesta dificultat serà la inclusió d’una perspectiva feminista en l’urbanisme. Finalment, es mostraran alguns dels intents de portar a terme actuacions urbanes amb perspectiva de gènere a Barcelona. This paper tries to explain the gender inequalities of gender that occur in the city space, their causes, consequences and which is their relation with urban planning. Thus, in the present Master Final Work, first, I show the gender segregation which exists in the public spaces in ancient Greek and Rome. Namely, that public spaces were exclusive for those people who realize the most prestigious tasks in society. Then, it will be shown that this relationship still exists in contemporary occidental societies, not only in public spaces but in the constitution of the city. This is because traditional urban planning still maintains gender roles that are deeply rooted in their practicing. The introduction of a feminist perspective in urban planning is our proposal to fixed this problem. Finally, some attempts to carry out urban actions with a gender perspective in Barcelona will be shown.

Aquesta Tesi Doctoral centra la seva atenció en un col·lectiu poc estudiat fins el moment en temes de mobilitat com són els infants. Les principals enquestes de mobilitat generals d’Espanya i Catalunya no permeten una anàlisi exhaustiva sobre aquest col·lectiu, i des del món acadèmic, aquesta temàtica és relativament recent. El marc conceptual i estat de la qüestió fa un recull d’articles indexats, segons la temàtica i metodologies aplicades i ofereix una revisió d’enquestes de mobilitat generals d’arreu del món. Aquesta investigació analitza la mobilitat quotidiana dels infants a la ciutat de Granollers, a partir de tres aspectes: autonomia, percepció i mobilitat activa. Per assolir aquests objectius la realització d’una enquesta específica, entrevistes i una activitat fotogràfica han estat necessàries. Amb la informació obtinguda s’han elaborat dos indicadors sintètics, un d’autonomia i un de permissibilitat i mapes de percepció. A més als resultats estadístics s’ha aplicat un model d’arbre de decisió (CHAID) per tal d’obtenir perfils de mobilitat. L’aplicació d’aquestes tècniques permeten presentar unes primeres dades enfocades directament sobre els desplaçaments quotidians dels nens i nenes de 10 a 12 anys, dins i fora de l’àmbit escolar, escolaritzats a escoles públiques de Granollers. Els resultats obtinguts apunten cap a una mobilitat activa, la majoria dels desplaçaments es realitzen en transports no motoritzats. Els infants van majoritàriament acompanyats per adults en els seus trajectes habituals, per tant, presenten una baixa autonomia. Per últim, la percepció dels adults se centra en els perills del trànsit i pors que els seus infants pateixin algun tipus d’agressió. Els infants perceben els carrers amb molt trànsit com a perillosos, però destaquen més els aspectes positius dels seus desplaçaments i espais de joc. Un altre punt a destacar és la pròpia morfologia i polítiques adoptades pel municipi de Granollers com un element que afavoreix la mobilitat activa. Aquesta tesi és innovadora, dins de l’àmbit estatal i des d’una perspectiva acadèmica, en l’anàlisi de la mobilitat dels infants. La combinació de metodologies quantitatives i qualitatives i els resultats originals obtinguts són un primer pas dins d’aquesta temàtica., This doctoral thesis focus on a group poorly studied hitherto in terms of mobility, such as children. The main general mobility surveys of Catalonia and Spain do not allow a thorough analysis of this group and this issue is relatively recent from academic world. The conceptual framework and the state-of-the-art gather a collection of articles indexed according to themes and methodologies applied. At the same time, it also offers a general review of surveys of mobility worldwide. This research analyzes the children’s daily mobility in the town of Granollers from three areas: autonomy, perception and active mobility. The creation of a specific survey, interviews and photographic activity have been necessary in order to achieve these objectives. Synthetic indicators have been developed, both autonomy and permissibility, and maps of perception with the information obtained. Otherwise, a decision tree (CHAID) model has been applied to the statistical results with the aim of obtaining profiles of mobility. The application of these techniques allows introducing some initial data focused directly on the daily journeys of children from 10 to 12 years, inside and outside the school, who are enrolled in public schools in Granollers. The results point to an active mobility given that a vast majority of journeys are made in non-motorized transport. Adults in their usual routes mostly accompany children; therefore, they have a low rate of autonomy. Finally, the perception of adults is focused on the dangers of traffic and their fears that their children suffer some form of aggression. Children perceive the streets with heavy traffic as dangerous, although the positive aspects of their journeys and play areas are remarkable. Another highlight point is the own morphology and policies adopted by the council of Granollers as an element that promotes active mobility. This thesis can be considered a pioneer within the national and academic perspective, in the analysis of children’s mobility. The combination of quantitative and qualitative methodologies and the original results obtained are a first step in this area.

El objetivo de la investigación consiste en analizar el proceso de gentrificación y sus implicaciones socio-espaciales en el Casc Antic de Barcelona. La metodología que se utilizó consistió en métodos y técnicas de investigación cualitativas y cuantitativas. La tesis se divide en 8 partes. El capítulo primero aborda, en el contexto del urbanismo neoliberal, el estado de la cuestión de la gentrificación y sus efectos como el desplazamiento. El segundo apartado presenta la metodología empleada. El tercer capítulo sitúa al Casc Antic y revisa los principales planes urbanísticos que lo implicaron con la intención de comprender su estado actual. El capítulo cuarto examina las principales transformaciones socio-demográficas del Casc Antic entre 1991 a 2011. El quinto apartado explora las mutaciones comerciales que ha experimentado el barrio a partir de las reformas urbanísticas. La sexta sección aborda la producción y gestión del espacio público en Ciutat Vella, teniendo efectos excluyentes para los menos favorecidos. El séptimo capítulo estudia la utilización de la cultura como instrumento de cambio urbano y social en el sector estudiado. Para concluir, se presentan las reflexiones finales, planteamientos y posibles líneas de investigación., The objective of the present research is to analyze the process of gentrification and its territorial implications in the district of Casc Antic of Barcelona. The adopted methodology consisted in a combination of qualitative and quantitative research techniques. The thesis is divided into 8 chapters. The first one analyzes the concept of gentrification and its relationship to neoliberal urbanism. The second discusses the methodology applied in the research. The third goes through the history of the urban planning of the Casc Antic. The fourth examines the demographic changes in the target area. The fifth analyzes the commercial transformations in the neighborhood and their relationship to gentrification. The sixth addresses the management, regulation and privatization of public space in Ciutat Vella. The seventh explores culture as a tool for urban regeneration. Finally, we offer a series of final reflections, and some suggestions for future research.