Search

Geneviève Dollfus, Lyons-la-Forêt, septembre 2009 cliché I. Fermon, permission famille Dollfus Geneviève Dollfus s’est éteinte le 29 août 2020 dans sa chère maison de Normandie, dans sa quatre-vingt-deuxième année. De 1967, date de ses premières fouilles syriennes, et jusqu’en 2007 en Jordanie, Geneviève exerça sur le terrain avec passion son métier d’archéologue en plusieurs régions du Proche et du Moyen-Orient. Partout, tant auprès de ses collègues français que locaux, elle a laissé le souv...

Purpose: The rationale for undertaking the research was the lack of multifaceted, comparative analyzes of the population in European countries in terms of dynamics and multifaceted analyzes of births and deaths in individual European societies during the COVID-19 period literature. Design/Methodology/Approach: The study attempts to analyze the population in thirty-two European countries. For this purpose, multifaceted comparative analyzes were selected. The raw data were grouped and ungrouped. Bar and line charts, as well as indexes of dynamics on a fixed basis, were used. The study is completed with a summary and conclusions. Findings: The multifaceted comparative analysis of the European population used in this study shows the dynamics in terms of security. In 2011-2019, there was observed a growing trend in population growth in all thirty-two European countries. In eleven of the considered thirty-two European countries, there was a negative difference between birth and death. In the remaining 21 countries, the result was positive. The conducted analyzes show that the number of people is a factor influencing states' state of security. Practical Implications: The performed research was supplemented with an analysis of the impact of the above-mentioned factors on the state of regional security. Originality: The research subject is thirty-two European countries, and the core matter of it is the number of people in Europe and the number of deaths and births in dynamic terms., peer-reviewed

Roda el món i torna al Born. La de Germà Colón, nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928 i traspassat a Barcelona el 22 de març de 2020, se'm figura una trajectòria vital d'anada i tornada (d'aquí el refrany inicial, que reprendré al final). A Castelló neix, i Castelló l'acabarà fent el seu fill predilecte. A Barcelona rep la formació universitària, i Barcelona l'acull les darreres dècades de vida fins al seu traspàs. Entremig, el gruix de la carrera docent i acadèmica en el camp de la filologia catalana, hispànica i romànica, el desenvolupa a la Universitat de Basilea, un dels centres més prestigiosos de la romanística europea, on acabarà creant escola.

El 6 de juliol del 2019, ara fa un any, va morir, a conseqüència d'un accident, Neus Galí Oromí.1 S'havia llicenciat en Filologia Clàssica (especialitat Llatí) a la Universitat de Barcelona el 1981, i doctorat en Filologia Clàssica, en aquesta mateixa Universitat, el 1998. Entre el 1992 i el 2014 va ésser professora a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Nascuda en el si d'una família molt vinculada al món de l'art, la cultura i la pedagogia (era neta del pintor Francesc d'Assís Galí Fabra i parenta de Pompeu Fabra i del pedagog Alexandre Galí), la Neus tenia una personalitat polifacètica i un temperament entusiasta i creatiu. Potser el tret més característic de la seva personalitat intel·lectual era la pluralitat d'interessos i la capacitat per a combinar-los sense aparent dificultat. Va dedicar la tesina i la tesi doctoral a estudiar la gènesi i el desenvolupament del topos clàssic «Ut pictura poiesis». En la tria d'aquest argument s'hi combinaven l'interès per les qüestions artístiques vivíssim en ella al llarg d'aquells anys, fins i tot per motius personals i una visió de la cultura d'arrel profundament humanística, en el sentit més ple d'aquest noble terme, sempre tan fàcil de banalitzar. Va centrar la tesina, d'orientació més estrictament filològica, en el poeta Simònides de Ceos (ca. 556 aC - ca. 468), el creador, segons la tradició, de la famosa comparació entre poesia i pintura. Pel que fa a la tesi, va adoptar un to més assagístic i més filosòfic alhora; els dos qualificatius no resulten, en aquest cas, gens incompatibles, ben al contrari. L'espai més important hi era dedicat a l'estètica platònica; però també hi havia un apartat, especialment atractiu, sobre el sofista Gòrgias de Lentini (ca. 485 aC - ca. 380).

not available

La matinada del 4 al 5 de juliol de 2019, ens va deixar Juan Valero Garrido...

not available

Cet article propose de contribuer à l’analyse d'un genre, 'le discours sur les morts', qui a été relativement peu étudié sous l'angle de l’argumentation rhétorique et de l’analyse du discours. Je me focaliserai en particulier sur les nécrologies parues dans les journaux de tranchées français de la Première Guerre mondiale, dont j’essaierai de mettre en relief les caractéristiques principales en rapport avec les processus de construction de la mémoire biographique. Après la présentation du corpus utilisé, j'aborderai la question du lien scripteur / lecteur et je classerai les nécrologies en trois types distincts dont j'examinerai ensuite les spécificités et les modalités constituant le récit de la vie et de la mort du soldat.

L'ingrès de Josep Vives i Solé (Montferri 1928 - Sant Cugat del Vallès 2015), amb només 17 anys, al noviciat que la Companyia de Jesús tenia a l'antic monestir cistercenc de Veruela (província de Saragossa), marca la trajectòria vital i professional del jove tarragoní. Després d'estudiar a Veruela (1945-1949) i a Sant Cugat, el jove Vives es traslladà a Anglaterra on romangué sis anys. De primer, estudià en dos centres que la Companyia tenia en aquell país - Heythrop Park a Chipping Norton (Oxfordshire) i Manresa College a Roehampton (Londres) - abans d'incorporarse a Campion Hall - el college dels Jesuïtes - i d'inscriure's a la Universitat d'Oxford per emprendre els estudis de clàssiques (1952-1956).

Antoni Maria Badia i Margarit (1920-1914): ciencia, pasión por la filología y compromiso cívico De: Xavier Laborda (Universidad de Barcelona) La figura del Dr. Badia i Margarit ha quedado vinculada con todos los honores a la ciencia, a la pasión por la filología y al compromiso de estudio y promoción de la lengua. Antoni Maria Madia i Margarit, nacido en 1920, falleció el 16 de noviembre de 2014. Había dedicado el talento de toda una vida al campo de la lingüística catalana y de la romanística internacional. Su brillante formación en historia de la lengua, junto con un profundo sentido del deber cívico, le dio fuerzas para guardar el fuego científico del catalán en la época lingüicida del franquismo. En la transición democrática, su personalidad ponderada, autoexigente y cordial, le aupó a la responsabilidad de renovar la Universidad de Barcelona como rector, en una candidatura unitaria que entusiasmó a la comunidad universitaria.

El profesor Michael Anthony Eardley Dummett, uno de los más destacados filósofos británicos contemporáneos, murió el pasado 27 de Diciembre en Oxford a la edad de 86 años. Michael Dummett había nacido en Londres en 1925, curiosamente el mismo año en el que moría Gottlob Frege. Curio- samente porque Dummett habría de convertirse en el más dedicado y brillan- te intérprete de la obra fregeana, así como en un provocativo defensor del estilo de hacer filosofía inaugurado por Frege: la filosofía analítica. Sir Michael Dummett el profesor fue nombrado caballero en 1999 por sus servicios no sólo a la filosofía, sino a la lucha contra el racismo- consagró buena parte de su labor académica no sólo a la interpretación y discusión de las ideas de Frege, con quien compartía un profundo interés en temas de filosofía del lenguaje, lógica y filosofía de las matemáticas, sino también a la caracterización y defensa de una propuesta sobre significado y la verdad marcadamente opuestas a la teoría fregeana.

Gie kkonfermat li Lorenzo Gafa’ tghammed fil-Knisja Parrokkjali tal-Birgu fl-4 ta’ Awwissu, 1639. Fl-istess ricerka, inkixfet relazzjoni tal-kappillan tal-Birgu Dun Karlu Colonia, dwar l-ahhar sighat u l-mewt ta’ dan l-arkitett Vittoriosan, nhar id-19 ta’ Frar 1703 fl-istess belt., N/A

Batista i Roca neix a Barcelona l'any 1895 i estudia, durant els anys 1911-1916, les llicenciatures de Filosofia i Lletres i de Dret. Essent estudiant, participà en el Segon Congrés Universitari Català, en qualitat de Secretari General. Des de la seva constitució, fou Secretari de 1'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, que va néixer sota els auspicis de la Càtedra d'Ètica de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la que era titular Tomàis Carreras i Artau. Posteriorment es desplaçà a Madrid, on assistí a un curs amb el prof. Westerrnan, i va marxar tot seguit a Londres i a Oxford per especialitzar-se en Etnologia, sota la direcció dels prof. Thomson i Marett.

Antoni M. Badia i Margarit nació en el seno de una familia catalana y su infancia transcurrió en un ambiente culto y catalanista, imbuido de fe cristiana. Cursó primaria y bachillerato...