Search

[ES] Esta guía nace con el objetivo de servir de herramienta para todos aquellos profesionales y estudiantes que estén interesados en el análisis de los instrumentos líticos y realicen por primera vez una aproximación al modo de proceder para llevar a cabo su estudio. Con esta finalidad, hemos desarrollado un guion que permite abordar los aspectos generales para llevar a cabo su caracterización, las analíticas aplicables y las posibilidades interpretativas.

Durant les tasques d’excavació a la cista del Camp de la Bruna es van recuperar únicament 21 fragments ceràmics: 2 a la UE 104 (interior de la cista) i 19 a la UE 103 (rebliment exterior). D’aquests, només 4 tenen criteris morfològics, concretament es tracta de sengles vores de la UE 103, que pertanyen a 3 vasos diferents. La resta de materials recuperats són completament informes. Per una banda, hi ha quinze fragments assignats a la UE 103. Aquests, a través de criteris macroscòpics, podrien correspondre’s amb un total de dotze vasos diferents i que no sembla que tinguin relació amb cap de les vores documentades al mateix estrat. De totes maneres, les reduïdes dimensions dels fragments i la variabilitat de les produccions a mà impedeixen afirmar-ho amb seguretat. En general, formarien part de vasos de volums mitjans, relativament grollers -dominen els acabats allisats-, i en nombroses ocasions, les partícules minerals (calcària sobretot) són de mida gran i afloren a les superfícies interiors i exteriors. També cal esmentar l’existència de dos fragments a l’interior de la cambra funerària, a l’estrat UE 104 (en contacte amb les inhumacions). Es tracta novament de dos fragments informes, amb cuita irregular i reduïda, acabats polits i amb presència de calcària i mica a l’argila. Malauradament, ens ha estat impossible determinar cap relació amb la resta dels fragments del jaciment, incloses les vores esmentades., El treball de X. Mangado, C. B. González i F. X. Oms s’ha fet en el marc del projecte «Plistocè superior i holocè a la conca mitja i alta del Segre» (ref. CLT009/18/00030), que s’integra dins els projectes HAR2017-86509 i SGR2017-00011 del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona. El treball de Juan F. Gibaja s’ha realitzat gràcies al finançament aportat pel projecte «La difusión del Neolítico en el Mediterráneo centro-occidental: agricultura, innovaciones tecnológicas y carbono 14 (HAR2016-75201-P)».

Results obtained after the archaeopetrological analyses of lithic tools from the open-air site of Montlleó (Prats i Sansor, Lleida) are presented below. Macroscopic, microscopic and geochemical observation permitted recognitionof the textural, petrographic, micropaleontological, as well as mineralogical composition of the exploited cherts. Results confirm that Montlleó was placed at a crossroad area used repeatedly at the end of the Upper Palaeolithic. These results show that geographical barriers did not impede human mobility between both Pyrenean slopes. En este artículo se presentan los resultados obtenidos tras la caracterización arqueopetrológica de los materiales líticos del yacimiento al aire libre de Montlleó (Prats i Sansor, Lleida). El estudio desarrolla una observación macroscópica, microscópica y geoquímica para conocer las características texturales, petrográficas y micropaleontológicas, así como la composición mineralógica de los tipos de sílex explotados. Los resultados de este trabajo confirman que el yacimiento de Montlleó fue una encrucijada de caminos transitados reiteradamente al fin del Paleolítico superior, evidenciando la inexistencia de barreras geográficas que imposibilitaran la movilidad entre ambas vertientes del área pirenaica centro-oriental.

En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire domètic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu.

El jaciment a l'aire lliure de Montlleó es troba a l'indret conegut com a coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya, Lleida). L'assentament, situat a 1.134 m sobre el nivell del mar, les coordenades UTM del qual són: 31T0402920/4691129. Es localitza al voltant d'un petit aflorament rocós de conglomerats d'edat postmiocènica, corresponent a les restes d'un paleocanal d'un ventall al·luvial; aquest recobria unes argiles grises d'origen lacustre, amb abundants restes vegetals fòssils en el mateix coll de Saig, i amb intercalacions de lignits del Miocè. Els conglomerats, al damunt de les argiles molt toves, formen una petita taula amb un escarpament més pronunciat cap a l'est, al peu del qual hi reconeixem l'emplaçament arqueològic.

[spa] La caracterización de las materias primas silíceas y de sus modalidades de aprovisionamiento durante el Paleolítico Superior Final y el Epipaleolítico permite extraer conocimientos paleoeconómicos de las actividades humanas. El recurso a técnicas de análisis procedentes de la Geología permite una caracterización científica de los materiales utilizados por los grupos de cazadores y recolectores en el paso del Pleistoceno al holoceno en el noreste de la Península Ibérica.

[cat] L'aprovisionament do primeres mater/es lítiques constitueix un camp d'estudi fonamental per abordar qüestions sobre I'organització socioeconòmica de les comunitats caçadores-recol lectores, com el territori d'explotació econòmica o la mobilitat dels grups, així corn els possibles contactes intergrupals que es manifesten mitjançant l'intercanvi de primeres matèries., [eng] Raw material supply is an excellent way to try to understand the socio-economical behaviour of hunter-gatherer societies, taking into account the use of economical territories, the mobility patterns and the interchange of raw materials.

El presente trabajo nos ha permitido la caracterización de los materiales silíceos del nivel II del yacimiento de la Cova del Parco (Al os de Balaguer, La Noguera, Lleida), a partir del estudio macroscópico y de la comparación petrográfica entre ciertas muestras de los materiales arqueológicos, y muestras recuperadas mediante la prospección del territorio a la búsqueda de sílex. El presente artículo se extrae de los resultados de nuestra tesis de licenciatura.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Xavier Mangado Llach, [esp] En este trabajo se pretende abordar una aproximación a las estrategias de subsistencia alimentaria, empleadas por las comunidades humanas que habitaron el yacimiento de Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya). A través de un primer análisis sobre una parte los restos de fauna indeterminada recuperados hasta el momento, los cuales, representan el mayor porcentaje de material faunístico encontrado, debido a las condiciones que presenta la localización del yacimiento y su exposición a los agentes naturales. La metodología empleada en este estudio, incluye el análisis zooarqueológico y tafonómico de los restos óseos, así como también la realización de un estudio experimental, para poder obtener patrones de fracturación ósea causada por acción antrópica. La contrastación de los resultados arqueológicos y experimentales, indican la presencia de estrategias orientadas a la maximización cárnica y de los recursos óseos. Después de la desocupación humana, el material quedó expuesto a la acción de agentes postdeposicionales, dado, como resultado un alto grado de alteración y degradación de los restos óseos. occupation., [eng] The following paper pretends to be an approach of the food consumption subsistence strategies used by the human communities that inhabited the archaeological site of Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya), trough the analysis effected on a part of the undetermined fragments of fauna recovered to date, which represents the highest percentage of faunal bones remains found in the archaeological deposit, due to the location conditions and its exposure to the action of natural agents. The methodology used in this work includes a zooarchaeological and taphonomical analysis of the bone remains, as well as the elaboration of an experimental research to obtain breakage patterns on bones caused by anthropic actions. The comparison of archaeological and experimental results, indicates the presence of strategies that aimed at optimising the use of the meat and bone resources in animals. The bone remains, were found highly degraded and altered in its surface, due to the action of natural agents after the human

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Mangado, Los diferentes procesos sociales vinculados con la aparición y difusión del Neolítico en Europa, han sido ampliamente discutidos desde mediados del s.XX. El debate ha girado en torno a dos posturas fiametralmente opuestas: los partidarios de una expansión demográfica y los que defienden procesos de mutación de las poblaciones locales. Gracias a los nuevos métodos de análisis de ADN antiguo (ADNa) e isótopos estables realizados sobre muestras arqueológicas, se están obteniendo unos resultados que podrían proporcionar las primeras evidencias tangibles de movilidad intergrupal e interacciones socioculturales entre grupos mesolíticos y neolíticos. Esto genera un nuevo escenario en el que ambas posturas interpretativas podrían verse obligadas a aproximar sus planteamientos., Different social processes linked with the emergence and spread of the Neolithic in Europe, have been widely discussed since the mid of XXth Century. The debate has revolved around two absolutely opposing views: supporters of a demographic expansion and those that defend mutation processes of local populations. Thanks to new methods of analyzing ancient DNA (aDNA) and stable isotopes, from archaeological samples, we are getting some early results that could provide the first tangible evidence of intergroup mobility and cultural interactions between Mesolithic and Neolithic groups. This generates a new scenario in which both interpretive positions could be forced to approximate their approaches.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Mangado i Ethel Allué, Los factores involucrados en la selección de un territorio son claves para entender las distintas estrategias de subsistencia de los grupos humanos paleolíticos. Este trabajo presenta un análisis macroespacial, que ofrece una comparación objetiva entre los yacimientos arqueológicos magdalenienses ubicados en la vertiente surpirenaica más oriental, al noreste de la Península Ibérica. Dicho análisis, desarrollado mediante herramientas SIG y a partir de la relación humano-medio, ha permitido observar diferencias en las dinámicas de asentamiento entre las distintas fases crono-culturales del Magdaleniense., The factors involved in the settlement selection are the key to understanding the survival strategies of hunter-gatherer groups. This work presents a macrospatial analysis, which provides an objective comparison between the Magdalenian archaeological sites located in the easternmost South Pyrenean slope, from northeast of Iberian Peninsula. The macrospatial analysis, developed by SIG tools and from human-natural environment relationships, has allowed to observe differences on the dynamics of settlement during Magdalenian.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Xavier Mangado Llach, El present treball ofereix un estat de la qüestió envers l'estudi de l'Art Macroesquemàtic, inicialment anomenat d'estil Petracos, Lineal-figuratiu o Contestan, entre d'altres (Hernández 2003: 41), mitjançant l'estudi dels diferents jaciments localitzats a la zona Nord d'Alacant que presenten aquesta manifestació artística específica. També es posarà en relació aquestes manifestacions amb els paral·lels identificats en suport ceràmic, concretament amb l'anomenada ceràmica cardial, centrant-nos en les peces recuperades en els jaciments més significatius de la zona, com la Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant), la Cova de la Sarsa (Bocairent, València) i l'Abric de la Falguera (Alcoi, Alacant), en les que s'observen motius decoratius identificats també dintre d'aquest tipus d'art. A més, aquest estudi té com a segon objectiu vincular-ho tot amb el canvi conceptual i ideològic que s'experimenta durant el Neolític, que afecta a l'estratègia d'obtenció d'aliments, produint un canvi econòmic, innovacions tecnològiques i un mode de viure sedentari, prenent com a base la publicació de Jacques Cauvin le révolution des symboles au Néolithique, així com els estudis concrets centrats en les possibles interpretacions simbòliques dels motius macroesquemàtics.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Xavier Mangado, Amb aquest treball es volen desenvolupar les hipòtesis mediambientals, socioeconòmiques i de conducta cultural que expliquin la transformació dels ornaments en malacofauna en un sentit diacrònic. Això es farà a partir de l’estudi descriptiu i de l’anàlisi sistemàtica d’aquestes transformacions (processos tecnològics d’elaboració, processos funcionals d’utilització, així com processos post-deposicionals). Per aquest estudi s’ha escollit una zona geogràfica concreta: la Vall del Segre, on es troben els tres jaciments dels quals s’estudiarà la col·lecció malacològica. Aquests jaciments abasten la cronologia compresa entre les darreres societats de caçadors-recol·lectors del Paleolític superior-Magdalenià fins a les primeres societats productores del Neolític antic. Els jaciments objecte d’estudi seran: Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya, Lleida) -nivells de Magdalenià antic-, Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida) -nivells de Magdalenià superior i Epipaleolític- i Abric del Xicotó (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida) -nivells de Neolític antic cardial-.