Search

L’auteure propose de rendre visibles et de relire certaines expériences de lesbiennes féministes racisées et blanches depuis la fin des années 90, devant le racisme du mouvement lesbien, puis à l’égard du durcissement nationaliste des politiques migratoires françaises, en s’appuyant sur le concept d’homonationalisme de Jasbir K. Puar (2007). Le point de départ se situe dans l’expérience personnelle de l’auteure, engagée comme activiste et en tant qu’universitaire, sur le thème du genre et du lesbianisme dans la migration, et partie prenante de plusieurs initiatives pionnières dans le domaine. Adoptant une perspective épistémologique qui met en valeur l’importance du point de vue situé, l’auteure insiste également sur le rôle central de différentes lesbiennes racisées et prolétarisées.L’auteure distingue la première période, de 1999 à 2004, pendant laquelle prédomine la dénonciation du racisme, au sein du mouvement lesbien lui-même, sous la houlette d’un groupe de lesbiennes racisées qui défend fermement, pour la première fois, l’organisation autonome, c’est-à-dire la non-mixité de race. De 2005 à 2010, un virage s’opère vers des luttes contre l’hétérosexisme des politiques migratoires (de plus en plus restrictives), et la migration des lesbiennes commence à être visibilisée au travers d’initiatives plutôt mixtes et, en partie, universitaires. Enfin, l’auteure revient sur le concept d’« homonationalisme » et mobilise les concepts d’« hétérocirculation » des femmes et de « lesbonationalisme » pour décrire la situation actuelle et les modes d’agir des nouveaux groupes., The author aims to highlight and read over some experiences of both racialized and white lesbian feminists, from the end of the 90s, against racism in the lesbian feminist movement, and then against the nationalist restrictions of French migration politics – using Jasbir K. Puars’ concept of homonationalism (2007). It stems from the author’s personal experience, given that she participated as an activist as well as an academic, into different ‘ women and lesbians in migration ’ initiatives. The author’s epistemological stand values the importance of the standpoint. In this sense, she also underlines the central role played by some racialized and proletarized lesbians.The author distinguishes a first period, from 1999 to 2004, in which the central struggle is the denunciation of racism within the lesbian movement, which is formulated by a group of racialized lesbians who strongly advocate, for the first time, for an autonomous organization – i.e. without white lesbians. From 2005 to 2010, the struggle takes a turn towards fighting heterosexism in migrations politics (increasingly restrictive), and towards highlighting lesbians’ migration – through mixed-race initiatives, that are in part, academic ones. Finally, the author goes back to the concept of « homonationalism », proposing the concepts of « heterocirculation » of women and « lesbonationalism », in order to describe the present situation as well as the action taken by new groups., Este artículo propone visibilizar y releer, casi veinte años después, ciertas experiencias de lesbianas feministas racializadas y blancas desde finales de los 90, frente al racismo del movimiento lésbico, luego frente al endurecimiento nacionalista de las políticas migratorias francesas, basándose en el concepto de homonacionalismo surgido en 2007 de la pluma de Puar. El punto de partida es la experiencia personal de la autora, comprometida como activista y como académica, en la temática de género y lesbianismo en la migración, y parte interesada en varias iniciativas pioneras en la materia, sobre las que ofrece una mirada reflexiva con un enfoque retrospectivo de la situación política nacional. Desde una perspectiva epistemológica que enfatiza la importancia del punto de vista situado, también insiste en el papel central de ciertas lesbianas racializadas y proletarizadas tanto en las luchas como en las reflexiones.El artículo distingue un primer período, entre 1999 y 2004, durante el cual predominó la denuncia del racismo, dentro del propio movimiento lésbico, bajo el liderazgo de un grupo de lesbianas racializadas que defendieron firmemente, por primera vez, la organización autónoma, es decir la no-mixidad de raza. Entre 2005 y 2010 se produjo un giro hacia las luchas contra el heterosexismo de las políticas migratorias, cada vez más restrictivas, y la migración de lesbianas comenzó a visibilizarse a través de iniciativas más bien mixtas y, en parte, académicas. Finalmente, la autora vuelve al concepto de homonacionalismo y moviliza los conceptos de heterocirculación de las mujeres y lesbonacionalismo para describir la situación actual y las formas de actuar de los nuevos grupos.

À travers une perspective phénoménologique mobilisant des entrevues marchées, l’auteure explore différentes significations associées aux positionnalités lesbiennes et queers dans le contexte montréalais. Son approche se base sur le partage expérientiel de participantes lesbiennes, bi et queers aux vécus diversifiés (dont l’âge et le statut migratoire) pour articuler des questionnements identitaires autour des questions spatiales. L’expérience de l’entrevue marchée mène parfois vers des explorations d’espaces communautaires et la mise en avant de politiques identitaires, parfois vers un mouvement associé au flânage et à une conception fluide de la sexualité. Les trajectoires socioculturelles lesbienne et queer examinées par l’auteure présente une lecture de l’orientation sexuelle à la fois comme vécu personnel et comme positionnalité politique, et font écho à la spécificité du territoire montréalais., Through a phenomenological perspective and walking interviews, the author looks at different meanings attached to lesbian and queer positionalities in Montreal. Based on the shared experiences of lesbian, bi and queer participants with various backgrounds (age, migration status), she analyses the relation between identification and space. The walking interview experience sometimes leads to the exploration of community spaces and identity politics, and at other times leans towards wandering and a fluid conception of sexuality. Through these shared sociocultural trajectories situated in the specific Montreal context, the author situates sexual orientation both as personal experience and political positionality., A través de una perspectiva fenomenológica que moviliza entrevistas que se realizan caminando, este artículo explora los diferentes significados asociados con las posicionalidades lesbianas y queer en el contexto de Montreal. Este enfoque se basa en el intercambio de experiencias de participantes lesbianas, bisexuales y queer con diferentes antecedentes (incluidos la edad y el estado migratorio) para articular preguntas de identidad a preguntas espaciales. La experiencia de la entrevista realizada caminando conduce a veces a la exploración de los espacios comunitarios y al avance de las políticas de identidad, y otras veces a un movimiento asociado con el merodeo y una concepción fluida de la sexualidad. Las trayectorias socioculturales lesbianas y queer exploradas en esta investigación presentan una interpretación de la orientación sexual como experiencia personal y como posicionalidad política, y hacen eco de la especificidad del área de Montreal.

Marie-Luise Kohlke’s concept of neo-Victorian ‘sexsation’ characterises the project of contemporary novelist Sarah Waters to explore sensational representations of the Victorians’ sexual lives. In Fingersmith, Waters re-imagines patriarchal Victorian pornography rife with masculine stereotypes of male domination and female subjugation embodied in the pornographic archive of Mr Lilly. Subverting the structures of subjugation, however, she describes Maud and Susan’s own discovery of lesbian sexuality; a sexual awakening accompanied with Maud’s journey towards literary creativity for she eventually emerges as a writer of erotica in her own right, thus recalling New Woman figures of the 1890s. The aim of this essay will be first to explore how such a sexsational narrative enables a radical revision of patriarchal discourses on sexuality. Then we shall examine to what extent Waters’s plot of lesbian creativity is indebted to the artist’s novel of the 1890s and to the late-Victorian New Woman novel. With its emphasis on ‘dissident’ sexualities and woman’s emancipation through writing, can Waters’s Fingersmith be considered as neo-New Woman fiction? Le concept de « sexsation » de Marie-Luise Kohlke caractérise le projet de Sarah Waters d’explorer les représentations sensationnelles des vies sexuelles des Victoriens. Dans Fingersmith, elle réinvente la pornographie patriarcale riche en stéréotypes de domination masculine et subjugation féminine, illustrée dans la collection de Lilly. En défiant ces structures, elle met l’accent sur l’épanouissement sexuel de Maud et Sue ainsi que sur l’évolution de la carrière littéraire de Maud qui finit par devenir une auteure de littérature érotique, rappelant ainsi les figures de la Nouvelle Femme des années 1890. Le but de cet essai sera d’abord d’explorer comment un tel récit sexsationnel permet une révision radicale des discours patriarcaux sur la sexualité. Ensuite, nous examinerons dans quelle mesure l’intrigue de création lesbienne de Waters est redevable au roman de l’artiste des années 1890 et au roman de la Nouvelle Femme de la fin de l’époque victorienne. En mettant l’accent sur les sexualités « dissidentes » et l’émancipation de la femme par l’écriture, peut-on considérer Fingersmith de Waters comme un roman de néo-nouvelle femme ?

Treballs Finals de Grau d'Estudis Literaris, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Annalisa Mirizio, [cat] Allà on Maria-Mercè Marçal parla del seu “amor sense casa”, Teresa de Lauretis parla de la lesbiana com una de les que encarnen “el risc de marxar de casa” en tots els sentits (sociogeogràfic, lingüístic, epistemològic) i habitar un lloc des del qual el parlar i el pensar són incerts, no garantits. Obligada a ocupar una posició discursiva excèntrica i sense codis establerts, la lesbiana té dues opcions: tapar els forats i construir-se a si mateixa una casa o viure en els esvorancs i anar pel món com una nòmada, un invertebrat a la intempèrie. Ens proposem traslladar aquesta contraposició a l’àmbit de la literatura i descobrir-hi dos tipus d’escriptura des de la subjectivitat excèntrica del lesbianisme (la que es reconstrueix una casa i la que fa visibles els forats), com a intent de situar una lectura de La passió segons Renée Vivien, la primera i única novel·la de Marçal., [eng] Maria-Mercè Marçal speaks of a “homeless love” and Teresa de Lauretis speaks of the “lesbian-self” as somebody “who risks leaving her home” in the broadest of meanings (sociogeographic, linguistic, epistemological) and inhabiting a place from which speech and thought are uncertain, unguaranteed. Forced to occupy an eccentric discoursive position that lacks of established codes, the lesbian has two options: plugging holes and building herself a house or living in the gap roaming the world like a nomad, an invertebrate. Our intention is to transpose this opposition to literature and discover two types of writing from the eccentric subjectivity of lesbianism (one that reconstructs a house and one that makes holes visible), as an attempt to approach and read Marçal's first and only novel, The Passion according to Renée Vivien.

Com a autores del primer còmic lèsbic publicat a Espanya i fent-nos ressò de l'expansió actual del gènere i de la conquesta de nous segments de lectors, ens preguntem si les dones creadores estan participant en el fenomen en la mesura que els correspon o si encara són "dibuixants de segona". Fent un repàs de les dones que dibuixen i de les dones dibuixades des dels anys quaranta, volem tirar enrere la mirada per poder tenir així una visió molt més fidedigna de la realitat. Perquè The Lola's World (Històries de Lola), la nostra sèrie de llibres d'humor gràfic, no és un fenomen aïllat sinó un pas més en una lluita col·lectiva, amb companyes de viatge nacionals i estrangeres, i, per què no dir-ho, el desig de contribuir a oferir un punt de vista femení que encara sabem altament necessari.

Màster en Estudis de la Diferència Sexual, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones, curs: 2018-2020. Tutora: Álvarez Gallego, Elena, El presente texto es el trabajo resultante del estudio de posgrado La Diferencia Sexual y está principalmente centrado en el análisis de las letras de los últimos dos álbumes (Folklore y Evermore) de la artista y compositora Taylor Swift en relación con el simbolismo y lenguaje poético de la célebre autora Emily Dickinson. El objetivo principal de este estudio es una comparación entre las obras de ambas con el objetivo de argumentar una nítida similitud entre el trabajo de las dos autoras. Mediante un proceso basado en la metodología de revisión bibliográfica; se llevará a cabo un breve estudio acerca de la vida de ambas autoras, la influencia de Dickinson sobre Swift, la relación entre el imaginario y la simbología de ambas y, por último, un estudio sobre el lenguaje poético que destaca en las canciones de Taylor Swift y que resulta muy familiar al usado en la literatura de Emily Dickinson. Para finalizar, concluiré, en el último apartado de este trabajo, la conexión establecida entre ambas autoras a la hora de hacer arte y crear un imaginario con un fuerte carácter metafórico y complejo.

Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona, curs: 2020-2021, Tutor: Rey Martín, Carina, El present Treball Final de Màster es fixa en un buit d’informació que sol trobar-se a Barcelona i arreu: la documentació relacionada amb el lesbofeminisme. A través de l’estudi i tractament d’un fons personal custodiat pel Centre de Documentació de Ca la Dona, es vol contribuir a la disminució d’aquest buit, i avançar cap a l’accés a la informació dels col·lectius LGTBI+ i dels feminismes. Aquest fons és el de Gretel Ammann Martínez, conegut com a Fons GAM. És molt rellevant per la informació que recull entorn als activismes i pràctiques polítiques que es van esdevenir a Barcelona, Catalunya i Espanya durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, i també perquè les connexions internacionals que s’hi veuen representares i que permeten aprofundir més en la lluita de les dones i de les lesbianes. Gretel Ammann, a més, era una activista de la informació: a mitjans dels anys vuitanta va crear el Centre d’Estudis de la Dona, una organització sense ànim de lucre que tenia la funció, entre d’altres, d’arxiu i biblioteca lesbofeminista. El fons recull aquesta col·lecció que ja era consultable al Centre d’Estudis, afegint-li tota la documentació personal de la productora, des del seu naixement el 1947 fins la seva mort l’any 2000.

[cat] La present tesi consisteix en una anàlisi de la Mostra FemArt que parteix de la sistematització del seu arxiu, considerant tant els seus agents i les seves pràctiques artístiques o curatorials, com la seva trajectòria política. La recerca consisteix en recopilar, reconstruir, situar aquest material d’arxiu en un context teòric, històric i vivencial que explora les interseccions dels espais culturals i dels espais feministes de la ciutat de Barcelona i també en comentar críticament les tensions entre l’ideari feminista i la institució art, la connexió del projecte amb les diverses corrents feministes i les experiències personals de les artistas vinculades a l’activisme feminista. La comparació del marc teòric, compost per estudis culturals, crítica i teoria artístiques, estudis de gènere i teoria feminista, amb el cas d’estudi del projecte FemArt és el principal exercici que articula la investigació. La Mostra FemArt és una mostra d’art fet per a dones, lesbianes i trans, impulsada des de l’associació Ca La Dona l’any 1992, una iniciativa artística encara vigent, que planteja una exposició anual, una xarxa d’artistes i un conjunt d’activitats paral·leles. Aquesta investigació s’estructura a partir del treball de camp que recull el testimoni d’artistes, historiadores d’art, curadores i gestores culturals i a partir de la recopilació del material d’arxiu. Aquest anàlisi de FemArt aglutina les principals problemàtiques que travessen les pràctiques feministes en el sector cultural: la influència institucional en el marc cultural, l’encaix de l’activisme en l’àmbit artístic, l’ús de l’art com a transformador estratègic del sector social, el replantejament de models de treball, la distinció entre treball precari, treball voluntari i militància política, les condicions de treball de les dones en l’àmbit cultural, la desigualtat d’oportunitats de les dones artistes, els estereotips que existeixen al voltant de les mostres integrades per artistes dones i la capacitat inclusiva dels projectes feministes locals., [eng] The present thesis consists of an analysis of the FemArt Exhibition based on the systematization of its archive. It considers, both, its agents and its artistic or curatorial practices, as well as its political trajectory. This archival material has been collected, reconstructed and placed in a theoretical, historical and experiential context, exploring the intersections between cultural spaces and feminist spaces in the city of Barcelona. It critically comments on the potential and existing tensions between the feminist ideology and the Institution of Art, the connection of the project with various feminist currents and the personal experiences of artists linked to feminist activism. The main exercise that articulates the present research is the comparison of the theoretical framework, composed by cultural studies, art criticism, gender studies and feminist theory, with the FemArt project as a case study. FemArt is an art exhibition made by women, lesbians and trans, launched in 1992 by the association Ca La Dona, a still active art initiative that offers a networking space for female artists and raises an anual exhibition and other parallel activities. This thesis is structured based on fieldwork that collects the testimony of artists, art historians, curators and cultural managers, and from the collection of archival material. The analysis of FemArt brings together the main issues that feminist practices face in the cultural sector: the institutional influence on the cultural framework, the role of activism in the field of arts, the use of art as a strategic transformer of the social sector, the rethinking of work models, the distinction between precarious work, voluntary work and political militancy, the working conditions of women in the cultural system, the inequality of opportunities for women artists, the stereotypes that exist around exhibitions comprised of female artists, and the inclusive capacity of local feminist projects., [spa] La presente tesis consiste en un análisis de la Muestra FemArt que parte de la sistematización de su archivo, considerando tanto sus agentes y sus prácticas artísticas o curatoriales, como su trayectoria política. La investigación consiste al recopilar, reconstruir, situar este material de archivo en un contexto teórico, histórico y vivencial que explora las intersecciones de los espacios culturales y de los espacios feministas de la ciudad de Barcelona y también en comentar críticamente las tensiones entre el ideario feminista y la institución arte, la conexión del proyecto con las diversas corrientes feministas y las experiencias personales de las artistas vinculadas al activismo feminista. La comparación del marco teórico, compuesto por estudios culturales, crítica y teoría artística, estudios de género y teoría feminista, con el caso de estudio del proyecto FemArt es el principal ejercicio que articula la investigación. La Muestra FemArt es una muestra de arte hecho por mujeres, lesbianas y trans, impulsada desde la asociación Ca La Dona en 1992, una iniciativa artística todavía vigente, que plantea una exposición anual, una red de artistas y un conjunto de actividades paralelas. Esta investigación se estructura a partir del trabajo de campo que recoge el testigo de artistas, historiadoras de arte, curadoras y gestoras culturales y a partir de la recopilación del material de archivo. Este análisis de FemArt aglutina las principales problemáticas que atraviesan las prácticas feministas en el sector cultural: la influencia institucional en el marco cultural, el encaje del activismo en el ámbito artístico, el uso del arte como transformador estratégico del sector social, el replanteamiento de modelos de trabajo, la distinción entre trabajo precario, trabajo voluntario y militancia política, las condiciones de trabajo de las mujeres en el ámbito cultural, la desigualdad de oportunidades de las mujeres artistas, los estereotipos que existen alrededor de las muestras integradas por artistas mujeres y la capacidad inclusiva de los proyectos feministas locales.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Rodrigo Andrés, [eng] This paper offers a holistic analysis of the relationship between the North American poetess Emily Dickinson and her sister-in-law Susan Huntington as it explores, at the same time, the possibility of it being unclassifiable. Their correspondence and the perception the female poet had of Huntington, expressed in several of her poetic pieces and missives to other correspondents such as her brother, are thoroughly examined. Moreover, an overview of the evolution of interactions among women throughout the 18th and 19th centuries and up as well as a review of the literature that has been published thus far about the poetess’ love-life and her potential lovers are provided. These serve as contextual tools so as to compare and contrast the nature of both women’s bond in relation to those deemed conventional in their timeframe and also concerning Dickinson’s relationships with her other potential lovers., [spa] Aquest treball ofereix una anàlisi holística de la relació que van mantenir la poeta nord- americana Emily Dickinson i la dona del seu germà, Susan Huntington. A la mateixa vegada, explora la possibilitat que aquest vincle sigui inclassificable. Per tal de fer-ho, el treball examina tant la correspondència que ambdues van intercanviar al llarg de la seva relació, com la percepció que tenia la poetessa de Huntington, expressada en la seva poesia així com en les cartes que els enviava a altres corresponsals, com ara el seu germà. El treball també consta d’un resum sobre l’evolució de les interaccions entre dones al llarg dels segles XVIII, XIX fins l’època post-Freudiana i una anàlisi del que s’ha publicat fins ara en relació a la vida amorosa de la poetessa. Ambdues seccions tenen una funció contextual que permet comparar la relació que tenien les dues dones amb els vincles considerats convencionals a la seva època i amb les relacions que la poetessa hauria mantingut amb els seus altres possibles amants.

Mademoiselle Giraud, ma femme, publié en 1870, ouvre la voie au genre du roman lesbien. Scandaleuse pour l’époque, cette œuvre ajoute un chapitre aux études de mœurs conjugales et fait de l’histoire d’amour de deux amies inséparables une actualité sexuelle et une réalité bourgeoise., Mademoiselle Giraud, ma femme, published in 1870, opens the way to the lesbian novel genre. Scandalous for its time, this work adds a chapter to the studies of conjugal mores and makes the love story of two inseparable friends a sexual event and a bourgeois reality.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Olga Jubany Baucells, Históricamente, el imaginario heteronormativo ha subordinado las sexualidades de las mujeres, ignorando los deseos de éstas y presentando la reproducción como único horizonte legítimo. El campo de la salud ginecológica continúa reproduciendo la hegemonía del heterosexismo, dejando de lado sexualidades no normativas, así como prácticas distintas al coito vaginal. Desde una aproximación etnográfica, el presente artículo aborda las percepciones de mujeres lesbianas y bisexuales sobre la atención ginecológica en los servicios de salud públicos de Barcelona. A través de testimonios de mujeres usuarias de los servicios sanitarios y de un análisis histórico-teórico, se cuestiona la efectividad del “derecho universal” al acceso a la atención a la salud. Los resultados sacan a flote elementos obstaculizadores de tal eficacia, permitiendo una revisión crítica del sistema sexo/género que enmarca el entorno social al que nos referimos y las distintas discriminaciones que se desprenden del mismo.

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020 Aquesta investigació aborda la paradoxa entre la (in)visibilitat de l'homosexualitat femenina al cinema comercial contemporani i la presència de personatges que protagonitzen explícites escenes lèsbiques en el cinema mainstream. Les protagonistes d'aquestes imatges són generalment figures femenines de força que exerceixen la violència i l'assassinat. Es detecta així l'arquetip de la lesbiana assassina, que cristal·litza durant l'auge del neo-noir al Hollywood dels anys 90. L'encarnen feminitats excessives, hereves de la dona fatal clàssica i properes a la recurrent figura de la vampira lesbiana, que sorgeixen sota una forta empremta de gènere (noir i terror). S'investiga la llavor de l'arquetip des dels orígens del cinema i s'observa també com ha transcendit el context en què es va definir i ha adquirit noves connotacions a la postmodernitat. Es teoritza sobre el significat d'aquest arquetip que neix marcat per la misogínia i l'homofòbia, però que amaga un inequívoc potencial subversiu. This thesis aims to address a paradox that lies between the (in)visibility of female homosexuality in Hollywood films and the presence of characters who play explicit lesbian scenes in contemporary mainstream cinema. The protagonists of these images are generally powerful feminine figures that exercise violence and murder. The archetype of the lesbian killer crystallizes during the rise of neo-noir in Hollywood in the 1990s under a strong genre imprint (noir and horror). In these films, the lesbian killer often embodies an excessive femininity, heir of the classic femme fatale, referencing the recurring figure of the lesbian vampire. This thesis revolves around the meaning of this archetype which has been marked by misogyny and homophobia since its inception, but which also hides an unequivocal subversive potential.

Aquesta investigació aborda la paradoxa entre la (in)visibilitat de l’homosexualitat femenina al cinema comercial contemporani i la presència de personatges que protagonitzen explícites escenes lèsbiques en el cinema mainstream. Les protagonistes d’aquestes imatges són generalment figures femenines de força que exerceixen la violència i l’assassinat. Es detecta així l’arquetip de la lesbiana assassina, que cristal·litza durant l’auge del neo-noir al Hollywood dels anys 90. L’encarnen feminitats excessives, hereves de la dona fatal clàssica i properes a la recurrent figura de la vampira lesbiana, que sorgeixen sota una forta empremta de gènere (noir i terror). S’investiga la llavor de l’arquetip des dels orígens del cinema i s’observa també com ha transcendit el context en què es va definir i ha adquirit noves connotacions a la postmodernitat. Es teoritza sobre el significat d’aquest arquetip que neix marcat per la misogínia i l’homofòbia, però que amaga un inequívoc potencial subversiu. This thesis aims to address a paradox that lies between the (in)visibility of female homosexuality in Hollywood films and the presence of characters who play explicit lesbian scenes in contemporary mainstream cinema. The protagonists of these images are generally powerful feminine figures that exercise violence and murder. The archetype of the lesbian killer crystallizes during the rise of neo-noir in Hollywood in the 1990s under a strong genre imprint (noir and horror). In these films, the lesbian killer often embodies an excessive femininity, heir of the classic femme fatale, referencing the recurring figure of the lesbian vampire. This thesis revolves around the meaning of this archetype which has been marked by misogyny and homophobia since its inception, but which also hides an unequivocal subversive potential.

Els mitjans de comunicació és caracteritzen per la construcció d'una realitat heteronormativa al servei del mite de l'amor romàntic. Aquesta investigació pretén analitzar els pronunciaments en favor del col·lectiu LGTBIQ+ que es van desencadenar a l'edició 2018 del programa Operación Triunfo. S'analitza, també, el paper que exerceixen la direcció del programa, l'audiència i els concursants en les diverses polèmiques. Los medios de comunicación se caracterizan por la construcción de una realidad heteronormativa al servicio del mito del amor romántico. Esta investigación pretende analizar los pronunciamientos en favor del colectivo LGTBIQ+ que se desencadenaron en la edición 2018 del programa Operación Triunfo. Se analiza, también, el papel que desempeñan la dirección del programa, la audiencia y los concursantes en las distintas polémicas. The media often constructs an heteronormative reality dominated by the myth of romantic love. This research analyzes the pronouncements in favor of the LGBTIQ+ community that were made during the 2018 edition of the TV program Operación Triunfo, including the roles played by the program management, the audience and the contestants in every controversy.

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 3a Edició, curs 2017-2018 ¿Somos en realidad tan libres como parece? ¿La sociedad ha avanzado tanto como para desligarse de los estereotipos sociales? Este trabajo analiza la película de La belle saison para darnos cuenta de cuánto influyen los modelos sociales establecidos en nuestra propia identidad. Es una manera de observar cómo a partir de la interseccionalidad se crean identidades con el objetivo de romper con los moldes de lo convencional, pero sin perder de vista el condicionamiento externo. Enmarcado en los estudios de género y sexualidad, este trabajo está envuelto en una historia de amor lésbico y de lucha por la liberación de la mujer, trasladándonos a un pasado muy actual que seguro que nos hará reflexionar. Som en realitat tan lliures com sembla? La societat ha avançat tant com per deslligar-se dels estereotips socials? Aquest treball analitza la pel·lícula La belle saison per fer-nos adonar de quant influeixen els models socials establerts en la nostra pròpia identitat. És una manera d'observar com a partir de la interseccionalitat es creen identitats amb l'objectiu de trencar amb els motlles del convencional, però sense perdre de vista el condicionament extern. Emmarcat en els estudis de gènere i sexualitat, aquest treball està envoltat per una història d'amor lèsbic i de lluita per l'alliberament de la dona, traslladant-nos a un passat molt actual que segur que ens farà reflexionar.

"Ser ella i sentir per ella" és un curtmetratge de ficció que tracta el lesbianisme com a forma d'emancipació de la dona. A través de dues històries paral·leles es tracten els tòpics que pateixen les dones lesbianes, així com la discriminació a la qual poden estar sotmeses. En aquest projecte s'hi troba tant la ideació i elaboració del guió literari, com el possible finançament i difusió del mateix. "Ser ella y sentir por ella" es un cortometraje de ficción que trata el lesbianismo como forma de emancipación de la mujer. A través de dos historias paralelas se tratan los tópicos que sufren las mujeres lesbianas, así como la discriminación a la que pueden estar sometidas. En este proyecto se encuentra tanto la ideación y elaboración del guion literario, como la posible financiación y difusión del mismo. "Be her and feel for her" is a fiction short film that is about the lesbianism as a way of emancipation of women. Through two parallel stories the topics that suffer the lesbian women are treated, as well as the discrimination to which they may be subjected. In this project is the ideation and the elaboration of the literary script, as well as the possible financing and broadcasting.

The author aims to present the work of Evdokia Nagrodskaia, a Russian author now fallen into oblivion. To do this, he briefly discusses the literary context of the time and her biography, before analyzing in greater depth her book The Wrath of Dionysus, which was a bestseller in Russia in the early 20th century. He tries, through the analysis of this novel, to rediscover a novelist both despised by the Russian intelligentsia for writing popular literature, and strongly criticized by the former censors for treating themes related both to female adultery, homosexuality and lesbianism. By that he’s trying to show that Nagrodskaia is primarily a novelist avant-garde which deals with libertinism far more than pornography and that her freethinking is both sexual and political.

Cet article propose d’examiner les liens entre la toxicomanie et la pratique d’écriture du journal intime à partir de l’exemple de Mireille Havet (1898-1932). Nous mettrons en place quelques repères biographiques et historiques qui nous permettront ensuite de nous concentrer sur le Journal d’Havet. Nous voulons démontrer qu’une dynamique duelle s’y module : l’introspection évolue parallèlement avec une autodestruction que la dépendance à la drogue a rendue irréversible., This paper will discuss connections between drug addiction and the practice of diary writing based on the example of Mireille Havet (1898-1932). We highlight various biographical and historical aspects before peering into Havet’s diary. We aim to show that the Journal produces a duality in which self-reflection coincides with a form of self-perdition that drug addiction has made inextricable., Este artículo se propone examinar los vínculos entre la toxicomanía y la práctica de la escritura de un diario íntimo a partir de los ejemplos de Mireille Havet (1898-1932). Ubicaremos algunas referencias biográficas e históricas que nos permitirán luego concentrarnos sobre el Diario de Havet. El objetivo es demostrar que en él se modula una dinámica dual: la introspección evoluciona paralelamente con la autodestrucción, que la dependencia de la droga hace irreversible.

Découvert par hasard en 1995, le journal intime de l’écrivaine Mireille Havet (1898-1933) s’est révélé une source de premier ordre pour l’histoire du lesbianisme et de la sexualité féminine. Tenu de 1913 à 1929, riche de plusieurs millions de signes, il déploie toute la palette des sentiments et des désirs d’une femme sans tabou, dans un style d’une grande richesse et d’une liberté jusque-là inégalée. Instituant, en résonance avec les bouleversements du premier xxe siècle et le phénomène « garçonne », une nouvelle écriture de la sexualité, il invite à penser le lien entre l’individuel et le singulier, entre document d’exception et porte-voix de nouvelles normes, de nouveaux comportements.

Le mariage au Japon n’a jamais été autant mis en valeur que depuis les années 1980, alors même que la structure maritale et familiale n’a cessé d’évoluer. À travers la question de l’homosexualité, il est possible d’interroger le statut de cette norme fondamentale dans la société japonaise, qui affiche un taux de nuptialité extrêmement élevé, et où cohabitation et concubinage demeurent extrêmement marginaux. Si la place des homosexuels masculins face à l’institution maritale a été souvent anal...

A intenção deste artigo é contribuir para a reposição, no seu devido lugar histórico, das vivências e lutas das lésbicas portuguesas, num meio mediático e académico que ou as avilta, ou lhes vira as costas sobranceiramente. Com particular enfoque nas décadas de 1980/90, ressalta‑se o Orgulho Lésbico que contrariou a lesbofobia flagrante de numerosas instituições e personalidades. Igualmente se aborda não só a falta de progresso, mas o real retrocesso na luta pelos direitos das lésbicas, retrocesso esse emblematicamente representado, já no século vinte e um, pelo uso, tão acrítico e anacronístico quanto patologizador, do falso genérico masculino “homossexual”, para subsumir (fazer sumir) as mulheres‑que‑amam‑mulheres. This article is a contribution towards claiming Portuguese lesbians’ rightful place in history, amid media defamation (and/or condescension), and the thundering silence of Academe. Focusing more closely on the 1980s/1990s, my article gives a necessarily brief account of Lesbian Pride speaking out against the open lesbophobia of countless institutions, and political and other players. It further argues that, rather than a progression, there has been a regression in ‘the lesbian possibility’ in Portugal. L’intention de cet article est celle de contribuer à la restitution, en leurs lieux et contextes historiques, des vécus et combats des lesbiennes portugaises, dans un milieu médiatique ou académique qui soit les avilit, soit leur tourne le dos dédaigneusement. On focalise tout particulièrement les décennies 1980/90, où émerge l’Orgulho Lésbico [l’Orgueil Lesbien] qui fit face à la lesbophobie flagrante de nombreuses institutions et personnalités. Nous abordons également non seulement le manque de progrès, mais le réel recul dans la lutte pour les droits des lesbiennes, recul emblématiquement représenté, déjà au cours du vingt-et-unième siècle, par l’usage si acritique et anachronique que pathologisant du faux générique masculin «homosexuel», pour englober et ignorer les femmes-qui-aiment-le-femmes.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Olga Jubany, El present article gira entorn els processos de construcció d’identitats lèsbiques i la influència que pot arribar a tenir un entorn polític feminista en tal procés. Centrat en persones que es reconeixen com a dones i com a lesbianes a la ciutat de Barcelona, es pretén aportar una mica més de llum a la construcció d’identitats en la homosexualitat femenina, veure quins processos de significació actuen en la construcció d’una identitat lesbiana, i poder determinar així quin és el paper real que té la participació de dones lesbianes en col·lectius polítics específicament feministes. A través dels relats de vida que elles mateixes construeixen, s’analitzarà els canvis en les performances d’identitat de cadascuna, i es buscarà desxifrar com l’activisme polític influeix en la percepció de la seva condició i de la seva identitat a través dels canvis performàtics i de discurs que se’n deriven. Aquesta investigació refereix principalment a l’existència d’una identitat lèsbica dins d’un marc heterosexualitat imposada, i en com els mecanismes de producció d’identitat són interpel·lats per dialogar amb les normes que fan intel·ligible la realitat.

Aquest treball consisteix en la traducció de l'àrab al català de cinc articles apareguts entre el 2007 i el 2015 a Palestina i el Líban que aborden la qüestió queer, el feminisme i el lesbianisme. Es tracta d'articles que descriuen tant posicions i reflexions teòriques com el funcionament, l'organització i les pràctiques d'alguns grups d'aquestes zones. A més, el treball inclou una breu presentació dels textos i les autores, un informe de traducció que recull les principals dificultats terminològiques així com decisions preses durant el procés de traducció i, finalment, un buidatge terminològic amb els termes més rellevants que apareixen als articles, amb una proposta de traducció al català, el castellà i l'anglès Este trabajo consiste en la traducción del árabe al catalán de cinco artículos aparecidos entre el 2007 i el 2015 en Palestina y el Líbano que abordan la cuestión queer, el feminismo y el lesbianismo. Se trata de artículos que describen tanto posiciones y reflexiones teóricas como el funcionamiento, la organización y las prácticas de algunos grupos de estas zonas. Además, el trabajo incluye una breve presentación de los textos y las autores, un informe de traducción que recoge las principales dificultades terminológicas así como decisiones tomadas durante el proceso de traducción y, finalmente, un vaciado terminológico con los términos más relevantes que aparecen en los artículos, con una propuesta de traducción al catalán, al español y al inglés In this paper five articles published between 2007 and 2015 in Palestine and Lebanon are translated from Arabic into Catalan. These articles deal with queerness, feminism and lesbianism, describing theoretical positions and thoughts, and the organization and practices of some groups of this region, as well as how they work. In addition, this paper includes a brief introduction to the texts and their authors; a translation report containing the main terminological difficulties as well as the decisions made during the translation process; and finally, a terminological compilation including the most relevant terms found in the articles, and suggesting a translation into Catalan, Spanish, and English

Com es construeix el lesbianisme a través dels personatges lèsbics és el tema al voltant del qual gira aquest treball. Es focalitza especialment en l’anàlisi del potencial empoderador per al col·lectiu de lesbianes de les imatges que transmeten les televisions espanyoles a través de les sèries. Tenen els mitjans la capacitat d’incidir en el procés d’empoderament i desempoderament d’un col·lectiu oprimit? Com s’utilitza aquesta capacitat? Aquest treball es basa en la idea que sí, que els mitjans, com a espais de generació i transmissió de discursos i d’ideologia, tenen poder i capacitat per a donar o restar poder a determinats grups socials. Amb aquest fonament s’estudia de quina manera fan servir aquesta capacitat les ficcions televisives de producció espanyola pel que fa al col·lectiu de lesbianes. Si bé és cert que el nombre de personatges lèsbics ha crescut molt en els darrers anys, el present treball pretén observar si l’augment en quantitat es tradueix en una millora qualitativa. Per això s’observa quin paper tenen els patrons heteronormatius de construcció de personatges i trames en la construcció dels personatges de lesbianes. Prenent referents des de Monique Wittig fins a Judith Butler, es tracta d’un estudi de continguts que vol observar si les sèries espanyoles contribueixen al canvi social o, en canvi, el frenen. Per a fer-ho, s’ha escollit una mostra de sèries que va des de 1995 fins a l’actualitat, repassant alguns dels personatges lèsbics que han tengut més presència en antena els darrers vint anys. S’han analitzat fragments concrets, buscant aquelles escenes que tracten temàtiques com la sexualitat, la maternitat, les relacions de parella o les relacions familiars, per a tenir un quadre el més complet possible sobre la temàtica. Finalment s’ha observat l’evolució en el tractament del lesbianisme a les ficcions televisives espanyoles a través de la posada en comú dels resultats de l’anàlisi de cada temàtica a cada sèrie. Un bon tractament mediàtic del lesbianisme és imprescindible per a l’empoderament del col·lectiu. La visualització pública és tan important com la igualtat de drets per a fer possible acabar amb ideologies com la lesbofòbia o l’homofòbia. I en aquest cas, els mitjans de comunicació convencionals, com la televisió, hi tenen un gran paper. Cómo se construye el lesbianismo a través de los personajes lésbicos es el tema en torno al cual gira este trabajo. Se focaliza especialmente en el análisis del potencial empoderador para el colectivo de lesbianas de las imágenes que transmiten las televisiones españolas a través de las series. ¿Tienen los medios la capacidad de incidir en el proceso de empoderamiento y desempoderamiento de un colectivo oprimido? ¿Cómo se utiliza esta capacidad? Este trabajo se basa en la idea de que sí, que los medios, como espacios de generación y transmisión de discursos y de ideología, tienen poder y capacidad para dar o restar poder a determinados grupos sociales. Con este fundamento se estudia de qué manera utilizan esta capacidad las ficciones televisivas de producción española con respecto al colectivo de lesbianas. Si bien es cierto que el número de personajes lésbicos ha crecido mucho en los últimos años, el presente trabajo pretende observar si el aumento en cantidad se traduce en una mejora cualitativa. Por ello se observa qué papel tienen los patrones heteronormativos de construcción de personajes y tramas en la construcción de los personajes de lesbianas. Tomando referentes desde Monique Wittig hasta Judith Butler, se trata de un estudio de contenidos que quiere observar si las series españolas contribuyen al cambio social o, en cambio, el frenan. Para ello, se ha escogido una muestra de series que va desde 1995 hasta la actualidad, repasando algunos de los personajes lésbicos que han tenido más presencia en antena durante los últimos veinte años. Se han analizado fragmentos concretos, buscando aquellas escenas que tratan temáticas como la sexualidad, la maternidad, las relaciones de pareja o las relaciones familiares, para tener un cuadro lo más completo posible sobre la temática. Finalmente se ha observado la evolución en el tratamiento del lesbianismo en las ficciones televisivas españolas a través de la puesta en común de los resultados del análisis de cada temática en cada serie. Un buen tratamiento mediático del lesbianismo es imprescindible para el empoderamiento del colectivo. La visualización pública es tan importante como la igualdad de derechos para hacer posible acabar con ideologías como la lesbofobia o la homofobia. Y en este caso, los medios de comunicación convencionales, como la televisión, tienen un gran papel. How lesbianism is constructed through lesbian characters is one of the main topics of this work. It especially focuses on analysing the lesbian images potential for empowering that Spanish television transmits through its series. Have media the ability to influence the process of empowerment and disempowerment of an oppressed group? How is this capacity used? This work is based on the idea that, in fact, they do. Media, as spaces of generation and transmission of discourses and ideology, have the power and capacity to give or remove power to certain social groups. Through this idea is studied how Spanish series use this ability over lesbian. While the number of lesbian characters has grown considerably in recent years, this study aims to observe if the increase in amount results in a qualitative improvement. To do this, this paper studies the role of heteronormative patterns of building characters and plots in the construction of lesbian characters. Taking references from Monique Wittig to Judith Butler, this is a study of content that tries to see if Spanish series are contributing to social change or not. To do this, it has been chosen a sample of series running from 1995 to the present, reviewing some of the lesbian characters who have had more presence on the air for the last twenty years. Specific fragments were analysed, looking for scenes that deal with issues such as sexuality, motherhood, relationships or family relationships, to have an idea as complete as possible of the subject. Finally, it has been studied the evolution of the treatment of lesbianism in Spanish television fiction through the sharing of the results of the analysis of each subject in each series. A good media treatment of lesbianism is essential for the empowerment of the collective. The public display is as important as equal rights to end with ideologies as homophobia or lesbophobia. And, in this case, the conventional media, like television, have a great role.

Cet article s’intéresse au débat sur la question de l’homosexualité dans l’une des revues féministes les plus controversées de la période édouardienne, The Freewoman. Il vise à montrer que le sujet de l’homosexualité féminine, loin d’être absent des pages de The Freewoman, faisait, au contraire, l’objet de propos osés et transgressifs. Si la sexualité en soi n’y est effectivement guère mentionnée, la franchise et le contenu des contributions sont porteuses de quelque chose de peut-être plus subversif encore : ils menacent les idées reçues de l’époque et ouvrent la voie vers une déconstruction des concepts binaires de sexe et de genre. This article revisits the debate on homosexuality in the most controversial Edwardian feminist journal, The Freewoman, between January and April 1912. It shows that the taboo subject of female homosexuality, far from being absent from the debate in the pages of this journal, was a topic addressed in a daring and subversive manner. If the question of same-sex sexuality was indeed barely mentioned, the openness and frankness of the contributions point out to something far more subversive; it addressed issues that threatened the received « truths » of the time and paved the way to a deconstruction of the binary concepts of sex and gender.

Véritable mythe de la création poétique, Sapho exerce une grande fascination sur les écrivains de la seconde moitié du xixe siècle, qui l'associent désormais au lesbianisme. Sous l'impulsion de Baudelaire, de nombreux poètes masculins des années 1850-1880 (Verlaine, Banville, Cantel…) font alors référence à une Sapho homosexuelle et voluptueuse à travers laquelle se reconnaît le poète dans sa soif d'infini ou dans ses propres pratiques sexuelles., The mythical figure of Sappho exerts a powerful hold over male writers of the second half of the nineteenth century (Verlaine, Banville, and Cantel), who associate her with lesbianism.

Le traitement social du devoir d’enfant à l’ère de la médicalisation, ses effets stigmatisants mais aussi ses paradoxes sont au cœur de cette contribution. Chaque société stigmatise à sa façon les femmes qui échappent à l’injonction reproductive. Aujourd’hui, l’institution médicale joue un rôle majeur dans ce processus et l’observation de parcours médicalisés offre un terrain privilégié pour appréhender les mécanismes de cette régulation sociale comme ses contradictions. Parmi les multiples trajectoires de femmes qui ne se déroulent pas dans le droit fil de l’hétérosexualité reproductive (femmes ne voulant pas d'enfant, femmes lesbiennes désirant un enfant, etc.), ce sont les trajectoires de femmes qui s'engagent dans une démarche de procréation assistée qui seront étudiées ici. On montrera d'abord comment l'institution médicale contribue à stigmatiser l’état d’absence d’enfant et à anticiper le recours médical. Néanmoins, si certains itinéraires obéissent à ces injonctions, d’autres s’en écartent. C’est ainsi que des brèches apparaissent dans la norme d’hétérosexualité reproductive et l’on peut se demander quelle appartenance sociale et/ou nationale favorise une posture de soumission ou de rupture. This contribution focuses on the social treatment of the childbearing duty, the stigma it can produce, as well as the paradoxes of this duty. In every society, women escaping the reproductive injunction are stigmatized in a peculiar way. Currently, the medical institution plays a major role in this process. Observing medicalized trajectories is a potent prism through which the mechanisms and the contradictions of this social regulation can be grasped. Many women do not follow the reproductive heterosexuality norm along their life course – women who don’t want children, lesbian women who want to have children -- This article offers to study the trajectories of women resorting to reproductive technologies. First, we show how the medical institution contributes to stigmatize infertility and to anticipate medical resort. Nethertheless, if some trajectories obey these injunctions, others desobey to them. Consequently, gaps are being opened in the reproductive heterosexuality norm. We could then wonder which social or national properties explain the obedience to these norms.

À partir de la formule de Simone de Beauvoir « On ne naît pas femme, on le devient » et de celle de Monique Wittig « On n’est pas femme », cet article se propose de revenir sur la notion de « devenir femme » et ainsi de rendre compte de l'élaboration des catégories de sexe au cœur du système social de l'hétérosexualité normative. Analyser en les comparant les textes de Beauvoir et Wittig permet d'interroger le présupposé de la différence des sexes comme modèle cognitif et son maniement dans les études sur le genre et celles sur l'hétérosexualité et l'homosexualité. Quelle voie dans la conquête du statut d'humain pour des sujets en devenir : la « masculinité » comme forme de mise à distance du conditionnement femme ou la redéfinition du principe de l'altérité par la dénaturalisation des rapports entre sexe et genre ? Revisiting the two famous quotes from Simone de Beauvoir’s “One is not born, but becomes a woman” and Monique Wittig’s “Lesbians are not women”, this article aims to discuss the concept of becoming woman. It analyzes how gender categorization is constructed in a heteronormative social system. Analyzing both Beauvoir’s and Wittig’s works, I recall the general assumption about sex differentiation, and question the way it is used in studies on gender, homosexuality and heterosexuality. How can subjects reach human status? By using masculinity to distance themselves from female conditioning or by denaturalising the sex/gender divide?

À partir d’une enquête de terrain dans cinq établissements pénitentiaires et de la réalisation d’entretiens avec des hommes et des femmes incarcérés, nous questionnons l’idée d’une spécificité féminine des expériences sexuelles en prison, mais aussi d’une spécificité en prison de ces expériences sexuelles féminines. Ce questionnement passe par une description des pratiques sexuelles dans les détentions féminines et des représentations masculines de la sexualité féminine incarcérée, mais aussi par une comparaison des économies de la sexualité dans les détentions masculines et féminines. Trois thèmes sont mobilisés pour cette comparaison : les rapports avec le personnel de surveillance du sexe opposé, les violences à caractère sexuel en détention et les formes de catégorisation – et subséquemment de hiérarchisation – existant parmi les personnes détenues. Drawing on qualitative data collected during a research carried out in five French prisons and on interviews with male and female convicts, this article questions female sexual practices: is there a female specificity of the sexual practices in prison, and in turn, a specificity in prison of these female practices? Sexual practices in female custodies are described as male prisoners’ representations of female convicts’ sexuality. Differences between female and male custodies are also investigated through three items: relations with guards of the opposite sex, sexual violence in jail and finally, categorization and ranking amongst prisoners.

Cet article analyse trois textes majeurs dans la mise en place de la réflexion féministe étasunienne sur le lesbianisme, ceux des radicalesbians, d’Anne Koedt et d’Adrienne Rich. Ces textes visent principalement à nommer et à dégager la signification de cet « objet politique non identifié » qu’est « la » lesbienne. Je me propose donc de procéder à une analyse détaillée de chacun de ces textes afin d’en dégager les considérations théoriques qui les structurent et d’identifier les problèmes qu’ils soulèvent concernant l’élaboration de perspectives critiques lesbiennes. This article analyzes three major contributions to US feminist analysis of lesbianism in the 1970s, those of radicalesbians, Anne Koedt and Adrienne Rich. All three aim to naming and defining this “unidentified political object”, “the” (in the singular) lesbian. I will begin with a detailed analysis of those contributions. On this basis, I will then identify their theoretical foundations and the problems that they raise regarding critical lesbian viewpoints.

Bien au-delà des pratiques sexuelles individuelles, le lesbianisme féministe, comme mouvement social, a produit, dès les années 1970 et 1980, des théories qui méritent d’être mieux connues. On présente ici notamment les travaux de Nicole-Claude Mathieu sur la diversité des modes de conceptualisation des rapports entre sexe, genre et sexualité, ainsi que ceux du Combahee River Collective sur l’imbrication des rapports de pouvoir de sexe, « race », classe, sexualité, et sur les politiques d’alliances des mouvements sociaux. Dans un deuxième temps, les analyses d’Adrienne Rich et de Monique Wittig entre autres, permettent de dépasser les luttes visant à la transformation des corps et/ou des rôles sociaux et sexuels individuels, pour attaquer directement et collectivement l’hétérosexualité en tant qu’institution qui fonde les rapports sociaux de sexe. On conclut sur l’utilité de ces outils théoriques pour envisager et combattre simultanément les rapports de pouvoir fondés sur le sexe, la sexualité, la « race » et la classe. Feminist lesbianism goes much beyond individual sexual practices. It is examined here as a social movement that has produced theoretical insights, from the 1970s and 1980s onward, which deserve to be further publicized. This article will consider various theories, notably Nicole-Claude Mathieu’s research in relation with the various conceptualizations of the relationship between sex, gender and sexuality; as well as the works of the Combahee River Collective on the intersectionality of power relations linked to sex, « race », class and sexuality, and their implication on the politics of alliances among and within social movements. Exploring the analysis put forward by Adrienne Rich and Monique Wittig, among others, will help to move beyond the struggles focusing on bodily alteration and/or the transformation of the individuals’ sexual and social roles. These works provide alternatives to question, and collectively undermine heterosexuality as an institution that legitimizes sex as a social relation of power. To conclude, I explore the usefulness of these theoretical tools to analyze and oppose social power relations based on sex, sexuality, « race » and class.

Cet article entend analyser la construction et les discontinuités d’une identité lesbienne, celle de l’écrivaine Mireille Havet (1898-1932), à la charnière d’un contexte historique triplement significatif : celui de l’émergence du concept d’homosexualité au tournant des années 1880-1900 ; celui de l’élaboration d’une culture saphique autonome dans le Paris de la Belle Époque ; celui, enfin, d’une déstabilisation des identités de genre à la faveur de la Grande Guerre et de ses prolongements socioculturels. Très représentative de la « modernité saphique » qui façonna sa culture et sa sociabilité d’adolescente Mireille Havet fut aussi, dans le Paris des années folles, une incarnation flamboyante mais problématique de la figure de « garçonne », avant de subir les conséquences d’une éducation demeurée à certains égards très traditionnelle. Par là, il s’agit de nuancer la vision des années 1920 comme temps fort d’une épiphanie lesbienne conquérante et d’analyser les éléments de vulnérabilité induits par l’investissement de modèles et de systèmes de représentations historiquement distincts. This paper aims to analyze the elaboration of and the gaps in the identity of the French lesbian writer Mireille Havet (1898-1932), at a time when a saphic scene took shape in fin-de-siecle Paris and the First World War led to the destabilization of gender. Mireille Havet came of age in the saphic and homosexual cultures of the Belle Époque and later embodied the flamboyant and troubling figure of the 1920’s flapper. Nonetheless, she was also marked by a very traditional religious education which eventually led her to denounce her own homosexuality as the source of all her problems. Through the study of her case, this paper nuances the prevailing view of the 1920’s as a time of liberation for all lesbians and points toward tensions between competing models for homosexual and lesbian identities in a key historical moment.

Les récents travaux portant sur les sexualités dans le monde antique gréco-romain (ou du moins sur les pratiques que nous, modernes, regroupons sous cette dénomination) ont mis au jour une construction des catégories très particulière et très différente des constructions actuelles. Dans le monde antique, en effet, l’opposition homme/femme n’est pas l’opposition première et l’identité de sexe du partenaire n’est pas le critère essentiel pris en considération pour évaluer moralement la sexualité d’un individu : les catégories « homosexuels » et « hétérosexuels » y sont anachroniques. Pourtant, alors que les pratiques sexuelles sont évaluées à l’aune de la citoyenneté et de la maîtrise de soi (croisées avec d’autres critères comme l’âge ou les modalités des rapports), il apparaît qu’un groupe est perçu d’une façon très particulière (et jusqu’à présent peu étudiée) : les femmes qui ont des relations sexuelles avec des femmes. Ces pratiques suscitent des réactions fortes chez les Anciens, perceptibles dans le traitement iconographique et littéraire. Du silence complet et déshumanisant (à l’époque grecque classique) au discours de condamnation par la construction de figures repoussoirs de femmes hors normes (à l’époque romaine), les Anciens réintroduisent le critère de l’identité de sexe là où, a priori, il n’était pas pertinent. L’étude des sources antiques pose la question de la norme et du monstrueux, et révèle des systèmes sociaux fortement codifiés où les limites du « champ » et du « hors champ » dessinent les limites de l’humain. Recent studies regarding multiple sexualities in Greek and Roman Antiquity (or at least practices that contemporary scholars would classify as such) showed that categories used to describe sexualities were quite different from ours. In Greece and Rome, the opposition between man and woman was not the main distinction and the sexual identity of partners was not the essential criteria for the moral evaluation of an individual’s sexual identity: “homosexual”, just as “heterosexual”, are anachronistic categories that did not pertain to this world. However, while sexual practices were often judged according to one’s civic position and self-control (along with other criteria such as age or the practice itself), it appears that a group barely studied group was perceived in a peculiar manner: women engaging in sexual relations with other women. These practices elicited strong reactions from the ancient Greeks and Romans, clearly visible in their iconographic and literary depictions. From a total and dehumanizing silence (during the Greek classical period) to the moral condemnation of these practices through the construction of repulsive figures of “unnatural” women (in Rome), the Ancients reintroduced the criteria of sexual identity which did not appear to be relevant at first. The study of sources from Antiquity invites us to reconsider the relationship between the norm and the monstrous, and reveals the existence of highly codified social systems where the boundaries separating what is in and out of the field outlines the limits of what is human.

En este artículo llevo a cabo un análisis de Dame placer (1999), de la escritora Flavia Company, novela confesional en cuyas páginas se de-construye y re-construye una relación amorosa en la que se establece, mediante elementos que van más allá de la transgresión evidente (lesbianismo, sadomasoquismo), una relación en pie de igualdad, cuyo objetivo último es la posesión absoluta del ser amado. Establezco una posible relación entre Dame placer y otras obras de la misma autora por coincidencia argumental (“Diamantes podridos” de Género de punto) o por coincidencia en el mismo personaje (Fuga y contrapuntos, La mitad sombría) o de la misma obsesión (Luz de hielo, Círculos en acíbar). Analizo el personaje secundario de Dame placer (una supuesta psicoanalista) como medio del que se vale la autora para conseguir tres objetivos: mostrar que a la realidad no se accede / no debiera accederse desde un único punto de vista; conectar personaje y lector, y fusionar los géneros novelístico y teatral. También comento la relación entre Dame placer y el género el epistolar (la heroida)., The purpose of this article is to analyse Dame placer (1999), written by Flavia Company. It is a confessional novel where a love relationship is de-constructed and re-constructed. Through elements that go beyond the obvious transgression (lesbiannism, sadomasochism), this love relationship establishes a relationship in equality, whose last aim is the absolute possession of the loved one. I establish a possible relation between Dame placer and other works of this author, which have either the same plot (“Diamantes podridos” in Género de punto) or the same character (Fuga y contrapuntos, La mitad sombría) or the same obsession (Luz de hielo, Círculos en acíbar). I analyse the supporting role in Dame placer (a so-called psychoanalyst) as a means the author uses to achieve three objectives: showing that reality cannot be accessed (or should not be accessed) from only one point of view; connecting the character and the reader, and fusing novelistic and theatre genres. I also comment on the connection between Dame placer and the epistolary genre (the heroides).

Een overzicht van het leven en werk van de Indonesisch Nederlandse schrijfster Joanna Werners.

Comunicació presentada a: V Congreso Iberoamericano de Comunicación “Comunicación, Cultura y Cooperación”, celebrat a Madrid del 4 al 8 de maig de 2016