Search

Llucià, en l'obra en què descriu -no pas benèvolament- la mort de Peregrí, afirma que, durant un cert temps, aquest personatge mantingué una estreta relació amb els cristians, queel tenien en gran estima i l'anomenaven "nou Sòcrates".

Este trabajo ofrece la edición crítica (basada en la autopsia del soporte) y el comentario filológico de dos inscripciones de la Galia lugdunense, con especial atención al mensaje afectivo y elogioso que toma como modelo un hexámetro conocido, con reflexiones sobre los límites entre lo formular y lo métrico en composiciones de estas características. This paper offers the critical edition and the philological commentary on two inscriptions from Gallia Lugdunensis, based on the autopsy of the pieces. It devotes special attention to the affective and laudatory message based on a well known hexameter. It further offers reflections on the limits between metric or for-mulaic compositions in this kind of inscriptions. Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICINN). España PGC2018-095981-B-I00

El trabajo parte de un nuevo proyecto de edición y comentario de los CLE de las Galias y reflexiona sobre la naturaleza métrica de determinados epígrafes a la hora de decidir su inclusión o exclusión del corpus. Para ello se estudian dos ejemplos concretos, que no llegan a ser composiciones métricas, sino inscripciones con mensajes afectivos personalizados. The study departs from a new editional and commentary project of the CLE from the Galias. It reflects on the metric nature of certain epigraphs when deciding to include or exclude them from the corpus. The study is supported by two specific examples which cannot be strictly considered as metric compositions, but as inscriptions with personalised affective messages.

This paper focuses in a new proposal of edition of a funerary and fragmentary inscription from Lyon. The study and proposal allows us to recognize two corrects hexameters in a composition traditionally classifi ed as commatica.

[cat] Aquesta tesi doctoral, emmarcada dins del projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (UB–CSIC), té com a objecte d’estudi el lèxic referent a l’alimentació que es troba en la documentació llatina del territori lingüístic català dels segles IX-XII. Aquesta documentació conforma un corpus molt ampli (ms de 22.000 documents) i de tipologia molt diversa: donacions, vendes, contractes agraris, testaments, inventaris, judicis, convenis, juraments de fidelitat i judicials, actes de consagració d’esglèsies, etc.El buidatge d’aquestes fonts ha permès registrar 194 mots que denominen aliments o estris per a cuinar, servir, menjar o emmagatzemar aliments. Aquests mots es presenten, en el treball, dividits en dos grans blocs: “Aliments” i “Estris”. Pel que fa al primer apartat, s’han registrat termes que denominen genèricament el concepte d’aliment i beguda i, més específicament, termes referents a productes vegetals, que són cereals (i productes elaborats a partir de cereals, com farina, pans i dolços), hortalisses, llegums, fruits i fruites, així com mots que denominen animals i productes d’origen animal, espècies i condiments, guisats i begudes. Pel que fa al segon bloc, s’han recollit termes que designen, en sentit genèric, un conjunt determinat d’estris, així com termes especfics referents a estris de la bateria de cuina, estris de la llar de foc, plats i bols, copes i gerres, estris de la coberteria, estris varis d’elaboració i recipients d’emmagatzematge i transport. Les veus aplegades es presenten sistemàticament en entrades o fitxes que presenten una mateixa estructura i on es fa un estudi exhaustiu del mot, parant especial atenció en l’aspecte etimològic, semàntic, morfològic i evolutiu (dins del territori romànic). Essencialment, el lèxic recollit està format per mots pròpiament llatins, heretats d’etapes anteriors de la llengua, per s’hi registren també innovacions lèxiques (mots de nova creació o prèstecs d’altres llengües) i innovacions semàntiques (mots ja existents que incorporen un nou significat). D’entre els primers, cal destacar la freqüent aparició de catalanismes, més o menys llatinitzats. Així, la barreja constant del llatí i la llengua romànica incipient d’aquest territori forneix una font primordial per al coneixement del català en el seu període preliterari, oferint, en múltiples ocasions, la primera datació de mots que conformen el cabal lèxic d’aquesta llengua., [eng] The present doctoral thesis has been developed in the framework of the project Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (UB–CSIC). It studies the lexicon related to food in the Latin documents coming from the Catalan linguistic territory between the 9th and the 12th centuries. This documentation consists of more than 22,000 documents of many kinds. From the thorough revision of these text files we have collected a total of 194 words designating different types of food, cutlery, kitchenware and other objects to serve and store food. These words are divided into two main parts: “Food” and “Tools”. In the first part we have registered terms referred to vegetal products, such as cereals (and its by-products like flour, bread and pastries), vegetables, legumes and fruits; terms related to animals and its by-products; species and condiments; cooked dishes and drinks. As for the second part, we have registered words that describe kitchenware, fireplace tools, dishes and bowls, cups and jars, cutlery and vessels for storing and transporting food. The collected terms are presented in a systematic way in structured entries where the word is studied in detail, in particular its etymology, semantics, morphology and evolution (in the Romance languages).Essentially, the lexicon we have studied contains mainly Latin words, inherited from previous stages of the language. However, there are also some lexical innovations (newly created words or loan words) and semantic innovations (preexisting words that take a new meaning). Among the former, it is important to remark the frequent Catalanisms, with different levels of latinization. Therefore, the constant mixture of Latin with the early Romance language in this territory represents a fundamental source of knowledge of the pre-literary Catalan. This has led us to provide the earliest datation of several words in this language.

Esmenes al text i anotacions crítiques del llibre: LORENZO VERONÉS, La Guerra de Mallorca en ocho libros. Cronología, introducción, edición crítica, traducción e índice de Jaume Juan Castelló. Barcelona, Bosch 1996, 423 p.

[cat] Aquesta tesi té per objectiu analitzar i comprendre la capacitat de Ferrer Saiol com a traductor de l’Opus agriculturae de Pal•ladi. D’aquesta traducció, redactada pels volts del 1385, en conservem dos exemplars posteriors, un en català (València, Biblioteca Municipal Serrano Morales, 6437) i un en castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, 10211), que ens ajuden a entendre fins a quin punt Saiol comprèn l’obra llatina i de quines fonts disposava per al seu treball. Dividim aquest estudi en tres seccions. La primera versa sobre la difusió de l’Opus agriculturae durant l’Edat Mitjana i el Primer Renaixement. Incloem la pervivència de l’obra pal•ladiana a la Corona d’Aragó i la traducció del protonotari Ferrer Saiol. En la segona secció analitzem els dos testimonis conservats i la seva filiació; examinem les fonts llatines emprades per Ferrer; i realitzem una anàlisi del tresor lexicogràfic, morfològic i sintàctic, nucli del nostre estudi. La tercera és una edició del llibre primer de l’Opus agriculturae en què incloem el text llatí canònic i les dues versions iberorromàniques., [eng] The aim of this thesis is to analyse and to understand Ferrer Saiol's skills as a translator of Palladius' Opus agriculturae. Only two manuscripts of this translation written around 1385 have reached us: one of them, in Catalan, (from Biblioteca Municipal Serrano Morales in Valencia, 6437) and the other one, in Spanish, (from Biblioteca Nacional de España in Madrid, 10211). Both texts help us to discern which Ferrer Saiol’s comprehension of the Latin work was and which sources were followed to make his translation. Our thesis is divided into three parts. The first one deals with Opus agriculturae’s dissemination during the Middle Ages and the First Renaissance. It also includes the presence to the Palladian work in the Kingdom of Aragon as well as Saiol’s translation. The second section analyses both preserved testimonies and their filiation by examining the Latin sources used by Ferrer and it studies their lexicographical, morphological and syntactic treasure, which is the core of our thesis. The third part consists of an edition of the Opus agriculturae first book, that includes the canonical Latin text and both Ibero-Romance versions.

[cat] La meva tesi doctoral presenta un recull dels termes de la crítica textual llatina dels ss. IV-VI d.C. Concretament, ofereix un estudi tècnic del vocabulari que els comentaristes i escoliastes utilitzaren per referir-se a com ens transmeteren els textos amb l‘objectiu d‘oferir un panorama general de les aportacions a la crítica textual llatina de l‘època. El corpus a lexicalitzar queda constituït per una quinzena d‘escolis i comentaris a Horaci, Terenci, Virgili, Ciceró, Juvenal, Lucà, Estaci, Persi i les Subscriptiones. El problema més important que presenta el material és la seva heterogeneïtat tant pel que fa a la cronologia com pel que fa a l‘autoria: la majoria d‘aquests textos es basen en un fons escoliogràcfic comú dels ss. IV-VI, que es va transformant fins a adquirir la seva forma definitiva cap als ss. IX-X., [eng] My PhD dissertation offers a collection of Latin terms concerning textual criticism which belongs to the period between the fourth and sixth century AD. It is a technical study of the terminology used by commentators and scholiasts in order to explain how they transmitted Latin literary texts and it serves the purpose of offering an overall view of the Latin Textual Criticism of this period. The corpus which will be lexicalised includes about fifteen scholia and comentaries on Horace, Terence, Vergil, Cicero, Juvenal, Lucan, Statius, Persius and the Subscriptiones. The main challenge is to deal with the heterogeneity of chronology and authorship. Most of the texts derive from scholiastic material from the fourth, fifth or sixth century BC, which constantly changed until it reached its definitive form around the ninth or tenth century

Estudio crítico, filológico e histórico de las voces "infra", "Gundissaluus sanctionis", "Portella de Arenis", "uallem Prauiarensem" y "Vallis Cesar" en la última edición filológica del Chronicon Mundi de Lucas de Tuy a través de la historiografía y documentación medieval latina y española. A critical, philological and historical study of the words "infra", "Gundissaluus sanctionis", "Portella de Arenis", "uallem Prauiarensem" and "Vallis Cesar", in the last philological edition of Lucas de Tuy’s Chronicon Mundi, trough the historiography and the medieval Latin and Spanish documentation.

The Passio Typasii survives in only one manuscript and was published for the first time in 1890. It purports to describe the trial and death of a Mauretanian martyr, a military veteran by the name of Typasius, during the Diocletianic persecution. However as recently demonstrated its literary borrowings, from the Breviarium of Eutropius and the Vita Martini of Sulpicius Severus, suggest that it is a mere fiction and that it should be dated after c. A.d. 396. It is the purpose of this note to draw attention to its preservation of an otherwise unattested title, that of the praepositus saltus, and to expand upon the significance of this title for the interpretation of the work. This title only occurs fully in one passage, being elsewhere abbreviated to praepositus, and this passage is of some interest therefore.