Search

After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country’s 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome.

Altres ajuts: "la Caixa" Social Research (SR21-00312) i Alan Turing Institute (1162533) Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d'àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d'una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l'any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l'anàlisi, s'utilitzen les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d'elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural. After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country's 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome. Tras la irrupción de la pandemia de COVID-19, diversas voces, sobre todo desde ámbitos no académicos, especularon acerca de un potencial éxodo urbano hacia las áreas rurales. Sin embargo, esta hipótesis no ha podido ser corroborada hasta ahora debido a la falta de datos con el detalle territorial adecuado. En este Perspectives Demogràfiques se muestran los principales resultados de una investigación liderada por el Centre d'Estudis Demogràfics y la Universidad Autónoma de Barcelona, analizando las migraciones internas entre las ciudades, los espacios periurbanos y las áreas rurales durante el año 2020, comparando con los cuatro años que preceden a la pandemia. Para el análisis, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del Instituto Nacional de Estadística (INE), que contienen todos los cambios de residencia entre los 8.131 municipios españoles. Los resultados muestran alteraciones reseñables en 2020, que se plasmaron principalmente en un descenso de los movimientos hacia las ciudades y en un aumento en las salidas desde ellas, especialmente hacia municipios rurales. Estos flujos de personas tuvieron un notable impacto demográfico en las áreas rurales. No obstante, a pesar de los cambios observados, la mayor parte de las migraciones internas fueron mayoritariamente entre ciudades, al igual que antes de la pandemia, y todo apunta a que se trató de un hecho coyuntural.

El objetivo de este trabajo es examinar y corregir el problema de las mujeres que no declaran el número de hijos que tienen en los censos de población. Todo ello con la finalidad de generar series temporales depuradas que permitan el estudio de la evolución de la fecundidad por nivel educativo en América Latina. Los datos utilizados provienen de las muestras de microdatos harmonizadas por el proyecto Integrated Public Use of Microdata Series. En concreto, se examinan 33 muestras censales entre 1970 y 2000 procedentes de 12 países. El porcentaje de mujeres que no declaran el número de hijos oscila entre el 0,04% en Argentina (1991) al 19,4% en Ecuador (1982). El procedimiento para corregir esta situación, está basado en el método de El-Badry. Este método parte de la hipótesis de que las mujeres que no declaran suelen ser mujeres que no tiene hijos y, por tanto, se espera que el nivel de no declaración sea menor en aquellas edades (o grupos) en las que hay un menor número de mujeres con hijos. En efecto, los datos demuestran que existe una fuerte relación positiva entre la proporción de mujeres que no declaran y la proporción de mujeres sin hijos, especialmente en aquellas muestras donde la no declaración es más evidente. También muestran que la subestimación es más evidente entre las mujeres con menor escolarización. The aim of this study is to examine and correct the problem of women who do not declare the number of children they have in the population census, with the final objective of generating refined time series that would permit study of the evolution of fertility by educational level in Latin America. The data used are from microdata samples harmonised by the Integrated Public Use of Microdata Series project. The study examines 33 census samples from 12 countries, dating from between 1970 and 2000. The percentages of women who do not declare how many children they have ranges from between 0.04% in Argentina (1991) and 19.4% in Ecuador (1982). The procedure for correcting the data is based on the E-Badry method, which starts out from the hypothesis that women who are shown as not responding tend to be childless, and it is therefore expected that the level of non-response would be lower in those ages (or groups) in which there is a smaller number of women with children. In fact, the data show a strong positive correlation between the proportion of women who do not respond and the proportion of childless women, especially in those samples where non-response is more evident. They also show that underestimation is more prevalent among women with lower levels of education. en els censos de població, el nombre de fills que tenen. Es realitza per generar sèries temporals depurades que permetin l'estudi de l'evolució de la fecunditat, per nivell educatiu, a Amèrica Llatina. Les dades utilitzades provenen de les mostres de microdades harmonitzades pel projecte Integrated Public Use of Microdata Series. En concret, s'examinen 33 mostres censals entre 1970 i 2000 procedents de 12 països. El percentatge de dones que no declaren el nombre de fills, va d'un mínim de 0,04% a Argentina (1991) a un màxim del 19,4% a Equador (1982). El procediment per corregir aquesta situació, està basat en el mètode del-Badry. Aquest mètode parteix de la hipòtesi que les dones que no declaren el nombre de fills, solen ser dones que no en tenen i, per tant, s'espera que el nivell de no declaració sigui menor en aquelles edats (o grups) en què hi ha un menor nombre de dones amb fills. Efectivament, les dades demostren que hi ha una relació positiva entre la proporció de dones que no declaren si tenen fills i la proporció de dones sense fills, especialment en aquelles mostres on la "no declaración" és més evident. Les dades també mostren que la subestimació és més evident entre les dones amb menor escolarització.

The causes and effects of gentrification have received extensive coverage in recent years by researchers, public administrations, social entities and the media, among others. However, we still have little quantitative evidence available to dissect the diversity of sociodemographic factors that have been involved in the gentrification processes of Spanish cities. In this paper, we aim at contributing to expand this type of approach by two main axes of analysis. First, we calculate a gentrification index to measure the intensity of sociodemographic transformation processes in the neighborhoods of Barcelona and Madrid from 2011 to 2019 based on consistent stock data (population register) and flow data (records of residential and migration changes). Second, we compare the spatial patterns of the index and explore the similarities and singularities that gentrification processes have occurred through the following axes of analysis, which are closely associated with social vulnerability of the neighborhoods: (i) profile of new inhabitants, (ii) population displacement, and (iii) speed of population change. Our results reveal the expansion of gentrification into areas that had previously remained unaffected by these dynamics, and the distinctive features of the processes in each city., Las causas y los efectos de la gentrificación han recibido en los últimos años una amplia cobertura por parte de investigadores, administraciones públicas, entidades sociales y medios de comunicación, entre otros. Pese a todo, aún disponemos de poca evidencia cuantitativa que permita diseccionar la diversidad de elementos sociodemográficos que han intervenido en los procesos de gentrificación de las ciudades españolas. En el presente artículo queremos contribuir a ampliar este tipo de aproximación a través de dos ejes principales de análisis. En primer lugar, calculamos un índice de gentrificación que mide la intensidad de los procesos de transformación sociodemográfica en los barrios de Barcelona y Madrid desde 2011 hasta 2019 con base en datos homogéneos destock(lecturas del padrón municipal) y de flujos (registros de cambios de domicilio y migraciones). En segundo lugar, comparamos los patrones espaciales del índice y exploramos las similitudes y singularidades con las que se ha manifestado la gentrificación a partir de los siguientes ejes de análisis, asociados a la vulnerabilidad social de los barrios: (i) perfil de los nuevos habitantes, (ii) expulsión y desplazamiento de la población y (iii) velocidad del cambio poblacional. Los resultados muestran la expansión de la gentrificación hacia áreas que habían permanecido ajenas a estas dinámicas, así como la existencia de rasgos distintivos en los procesos de ambas ciudades.

Este trabajo se ha realizado en el marco del Programa de Doctorado en Demografía del Centre d'Estudis Demogràfics y el Departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha contado con la financiación de una beca FI de la Generalitat de Catalunya, dentro del proyecto "Integrating Research Infrastructure for European Expertise on Inclusive Growth from Data to Policy" (Union's Horizon 2020. Ref. 730998). También se integra en el proyecto "Comportamientos demográficos y estrategias residenciales: apuntes para el desarrollo de nuevas políticas sociales» (CSO2016-79142-R). Altres ajuts: CSO2016-79142-R Los desequilibrios interregionales se traducen en la emigración de capital humano de algunos territorios y en la concentración de éste en determinados enclaves geográficos. El objetivo de esta investigación es analizar los balances migratorios de jóvenes españoles por comunidades autónomas desde la perspectiva urbano-rural e incluyendo el nivel educativo. Para el estudio, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales y de la Encuesta de Población Activa entre 1992 y 2018. Los resultados revelan que los intercambios interregionales son cada vez más desiguales, sobre todo desde de la crisis de 2008. En suma, uno de los principales componentes demográficos causantes de la despoblación, el éxodo de jóvenes, ahora afecta más a los ámbitos urbanos que al medio rural en las regiones emisoras del interior y del noroeste. Los flujos de salida son altamente selectivos en cuanto al nivel de estudios y se dirigen a las ciudades globales. La emigración de población cualificada no se ve compensada ni por la intensidad ni por el logro formativo de las personas que llegan desde otros lugares, generando procesos de descapitalización educativa que se agudizan con el paso del tiempo. La mayor parte de los jóvenes con estudios universitarios llegan a la ciudad de Madrid, donde se identifican dinámicas crecientes de acumulación del capital humano cualificado.

Altres ajuts: PTDC/GESURB/30551/2017 Altres ajuts: UIDB/00295/2020 Altres ajuts: UIDP/00295/2020 The prepandemic unbridled growth of tourism has triggered a significant debate regarding the future of cities; several authors suggest that neighbourhood change produced by tourism should be conceived as a form of gentrification. Yet research on population shifts-a fundamental dimension of gentrification-in such neighbourhoods is scarce. Our exploration of the Gòtic area in Barcelona, using quantitative and qualitative techniques, reveals a process of population restructuring characterised by a decrease of long-term residents and inhabited dwellings, and the arrival of young and transnational gentrifiers that are increasingly mobile and form a transient population. We then use some insights from the mobilities literature to make sense of these results. In the gentrification of the Gòtic, the attractiveness of the area for visitors and for a wider palette of transnational dwellers feeds one another, resulting in an uneven negotiation whereby more wealthy and 'footloose' individuals gain access and control of space and housing over less mobile and more dependent populations.

El treball fou presentat, en format pòster, a la Population Association of America-PAA 2010 Annual Meeting. Dallas (EUA), del 15 al 17 d'abril de 2010. In India, the prevalence of adolescent marriages has been declining modestly over the last decades. Moreover, with regards to education, the country has made considerable progress towards universal literacy and raising schooling participation. Thus, in this article we aim to examine to what extent educational expansion explains the delay in the age at first marriage. Firstly, we will document social, regional, and time trends of Indian marriage prevalence at younger ages between 1983 and 2004. Secondly, a multilevel analysis will be conducted so as to investigate demographic trends at two levels of disaggregation: regional and individual. Thus, the universality of the changes that have been taking place as well as the relationship between the educational expansion and the delay in the age at first marriage will be illustrated. The analysis is based on Labour force survey microdata for India (1983, 1987, 1993, 1999 and 2004) made available by the Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). Consistent with previous studies, there is no sign of a retreat from marriage over time, although a delay in the age at first marriage is noted. Among women, we observe a steady and spatially homogenous decline in the proportion of ever married at younger ages (15-19) over time. Among men, the decline is less pronounced and concentrated at the age group 20-24. In general, educational expansion does seem to explain a great deal of the marriage postponement taking place in India. A l'Índia, la prevalença de matrimonis adolescents ha disminuït lleugerament en les últimes dècades. D'altra banda i, pel que fa a l'educació, el país ha fet progressos considerables en la consecució de l'alfabetització universal i en l'augment de l'assistència de nens i nenes a l'escola. A l'article s'examina en quina mesura l'expansió educativa explica el retard a l'edat de la primera unió. Per això: 1) documentem les pautes socials, regionals, i temporals de la prevalença del matrimoni en aquest país, a edats joves, entre 1983 i 2004; 2) es du a terme un anàlisi multinivell amb la finalitat d'investigar les tendències demogràfiques en dos nivells de desagregació: regional i individual. Il·lustrem així la universalitat dels canvis que han tingut lloc, juntament amb la relació entre l'expansió de l'educació i el retard en l'edat a la primera unió. L'anàlisi es basa en les microdades de l'Enquesta sobre la Força Laboral per a l'Índia (1983, 1987, 1993, 1999 i 2004) posats a disposició pel Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). D'acord amb estudis anteriors, no hi ha senyals que indiquin la disminució del matrimoni com a institució social, encara que el que sí que s'observa és un retard en l'edat a la primera unió. Entre les dones, es nota una disminució constant i homogènia i, especialment en la proporció d'alguna vegada casades a edats més joves (15-19). Entre els homes, la caiguda és menys pronunciada i es concentra en el grup d'edat 20-24. En general, l'expansió educativa sembla explicar gran part de la postergació a l'edat al matrimoni a l'Índia. En India, la prevalencia de matrimonios adolescentes ha disminuido ligeramente en las últimas décadas. Por otra parte, en lo que respecta a la educación, el país ha hecho progresos considerables hacia la alfabetización universal. En este artículo nos proponemos examinar en qué medida la expansión educativa explica el retraso en la edad a la primera unión. Por ello: 1) documentamos las pautas sociales, regionales, y temporales de la prevalencia del matrimonio indio a edades más jóvenes, entre 1983 y 2004; 2) se realiza un análisis multinivel para investigar las tendencias demográficas en dos niveles de desagregación: regional e individual. Ilustramos así la universalidad de los cambios que han tenido lugar y la relación entre la expansión educativa y el retraso en la edad a la primera unión. El análisis se basa en los microdatos de la encuesta sobre la Fuerza Laboral para India (1983, 1987, 1993, 1999 y 2004), puestos a disposición por el Integrated Public Use of Microdata Series International Project (IPUMSi). De acuerdo con estudios anteriores, no hay señales que indiquen una disminución del matrimonio como institución social, aunque sí se observa un retraso en la edad a la primera unión. Entre las mujeres, se nota una disminución constante y homogénea espacialmente en la proporción de alguna vez casadas a edades más jóvenes (15-19). Entre los hombres, la caída es menos pronunciada y se concentra en el grupo de edad 20-24. En general, la expansión educativa parece explicar gran parte de la postergación en la edad al matrimonio en India.

Analizamos el rol de las personas y su estructura etaria dentro de los hogares en la circunstancia de propagación de Covid-19 en México, asumiendo 10% de infecciones al azar entre la población mexicana. Las muertes inducidas por contagios al interior de los hogares superarían 2.5 veces las ocurridas en 10% de las infecciones iniciales.

Treball presentat al XIX Congrés del Grupo de Población de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Pamplona, 29 juny-1 juliol 2006. A comienzos del año 2005, la población de nacionalidad extranjera registrada en el Padrón continuo del Ayuntamiento de Barcelona superaba los doscientos mil residentes, aproximadamente un 14% del conjunto de la población. Estas cifras aparecen como resultado del incremento y aceleración de los flujos migratorios internacionales, en una dinámica que se inició en el último quinquenio de la década de los noventa. En este contexto, Barcelona ha ejercido un notorio papel de punto de atracción de la inmigración internacional. Tras un primer episodio de asentamiento, de mayor o menor duración, la población de nacionalidad extranjera se incorpora a las dinámicas residenciales urbanas. El objetivo de esta comunicación es el de analizar la intensidad de la movilidad residencial entre la población de nacionalidad extranjera residente en Barcelona, el perfil demográfico de los que cambian de municipio y las relaciones territoriales que se establecen entre la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana. Se identificarán las especificidades de los comportamientos y estrategias residenciales de las principales nacionalidades, y se contrastarán con el patrón residencial de la población española. Finalmente, se calibrará la incidencia que la irrupción de la movilidad residencial de la población extranjera puede ejercer sobre la movilidad global de la Región Metropolitana y el modelo que ha presentado en los últimos años. Para este fin se analizarán los datos de la Estadística de Variaciones Residenciales del periodo 2000-2004. A començaments de l'any 2005, la població de nacionalitat estrangera enregistrada al Padró continu de l'Ajuntament de Barcelona superava els dos cents mil residents, aproximadament un 14% del conjunt de la població. Aquestes xifres apareixen com resultat de l'increment i l'acceleració dels fluxos migratoris internacionals, en una dinàmica que es va iniciar en el darrer quinquenni de la dècada dels noranta. En aquest context, Barcelona ha exercit un notori paper com a punt d'atracció de la immigració internacional. Després d'un primer episodi d'assentantament, de major o menor durada, la població de nacionalitat estrangera s'incorpora a les dinàmiques residencials urbanes. L'objectiu d'aquesta comunicació és analitzar la intensitat de la mobilitat residencial de la població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona, el perfil demogràfic dels que canvien de municipi i les relacions territorials que s'estableixen entre la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana. S'identificaran les especificitats dels comportaments i les estratègies residencials de les principals nacionalitats, i es contrastaran amb el patró residencial de la població espanyola. Finalment, es calibrarà la incidència que la irrupció de la mobilitat residencial de la població estrangera pot exercir sobre la mobilitat global de la Regió Metropolitana i el model que ha presentat en els darrers anys. Amb aquest objectiu s'analitzaran les dades de l'Estadística de Variacions Residencials del període 2000- 2004. In 2005 the foreign population in the city of Barcelona reached 200 thousand residents, approximately 14% of whole population, as a result of the increment and acceleration of international migratory flows during the last years. In this context, Barcelona has become an important focal point of attraction for international migration. After a first episode of settlement, the population of foreign nationality joins the urban residential dynamics. The goal of this paper is to analyze the intensity of residential mobility and its evolution between 2000 and 2004 among the foreign population living in Barcelona, with special interest in the spatial relations that are established between the city and its metropolitan area. We will compare the patterns of the foreign population to those of the Spanish population and measure the impact of foreign population mobility on the global mobility of the metropolitan area.

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. La presente comunicación pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales adoptados por la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos del European Communitiy Household Panel, una encuesta realizada a escala europea que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los individuos europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur. Aquesta comunicació pretén mostrar les diferències existents en les estratègies i comportaments residencials adoptats per la població de tretze països membres de la Unió Europea. El treball es construeix a partir de les dades extretes del European Community Household Panel, una enquesta realitzada a escala europea que conté informació sociodemogràfica comuna per a tots els països membres. Les anàlisis de la intensitat amb la que els individus realitzen desplaçaments residencials sobre el territori, així com l'estudi del moment vital en el que els individus canvien de residència són els principals eixos de la investigació. Les conclusions giren al voltant de l'existència d'un mapa europeu heterogeni en el que es subratllen els contrastos entre els comportaments residencials de la població del nord i del sud. This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, analysis of the influence of age and life cycle in people's residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about a heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people.

Altres ajuts: "La Caixa" Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540010) Real estate has traditionally been an important economic resource for Spanish households. The development of the real estate market in Spain during the 21st century brings forth two very different stories. The first story is one of obstacles to access housing. It has become increasingly hard to buy or rent a home. Housing prices have risen considerably in urban areas while people's income changed very little. The second story is one of accumulation of properties. Housing has been, and continues to be, a form of saving, investment and speculation for small and large property-owners. Falling housing prices permitted resourceful households to accumulate more properties during the financial crisis. These two stories lead to the following question: How did changes in the ownership of properties impact inequality in Spain? In this Perspectives Demogràfiques, we analyse how developments in the real estate market are connected to wealth inequality in Spain. The results point at a polarization of access to property; both the number of households without property and the number of households with multiple properties increased over time. Because real estate is the most important form of household's wealth, the accumulation of properties has become a non-negligible part of wealth inequality between households in Spain. La propietat immobiliària ha representat tradicionalment una part substancial dels recursos econòmics de les llars espanyoles. L'evolució del mercat immobiliari al segle XXI a Espanya ha donat lloc a dues històries ben dispars. La primera història és la de la precarietat i les dificultats en l'accés a l'habitatge. Per a una part important de la població cada cop és més difícil comprar o llogar un habitatge. Els preus de l'habitatge han crescut notablement, sobretot a les grans urbs, mentre que els ingressos dels ciutadans i les llars no ho han fet al mateix ritme. La segona història és la de l'acumulació de propietats. L'habitatge a Espanya ha estat i continua sent una forma d'estalvi, d'inversió i d'especulació per a petits i grans propietaris. Les llars amb més recursos econòmics van aprofitar la caiguda dels preus de l'habitatge durant la crisi financera per acumular propietats. Aquestes dues històries ens condueixen a la següent pregunta: Quines han estat les conseqüències en la desigualtat dels canvis en la propietat d'immobles? En aquest Perspectives Demogràfiques, analitzem com està connectada l'evolució del mercat immobiliari amb la desigualtat de la riquesa a Espanya. Els resultats apunten cap a una polarització en l'accés a la propietat, ja que augmenten tant les llars sense propietats com les que en tenen tres o més. Com a conseqüència, l'acumulació de propietats immobiliàries s'ha convertit en un component cada cop més significatiu de la desigualtat de riquesa. La propiedad inmobiliaria ha representado tradicionalmente una parte sustancial de los recursos económicos de los hogares españoles. La evolución del mercado inmobiliario en el siglo XXI en España ha dado lugar a dos historias bien dispares. La primera historia es la de la precariedad y las dificultades de acceso a la vivienda. Para una parte importante de la población cada vez es más difícil comprar o alquilar una vivienda. Los precios de la vivienda han crecido notablemente, sobre todo en las grandes urbes, mientras que los ingresos de los ciudadanos y los hogares no lo han hecho al mismo ritmo. La segunda historia es la de la acumulación de propiedades. La vivienda en España ha sido y sigue siendo una forma de ahorro, inversión y especulación para pequeños y grandes propietarios. Los hogares con más recursos económicos aprovecharon la caída de los precios de la vivienda durante la crisis financiera para acumular propiedades. Estas dos historias nos conducen a la siguiente pregunta: ¿Cuáles han sido las consecuencias de los cambios en la propiedad de inmuebles en la desigualdad? En este Perspectives Demogràfiques, analizamos cómo la evolución del mercado inmobiliario está conectada con la desigualdad de la riqueza en España. Los resultados apuntan hacia una polarización en el acceso a la propiedad, ya que aumentan tanto los hogares sin propiedades como los que tienen tres o más. Como consecuencia, la acumulación de propiedades inmobiliarias se ha convertido en un componente cada vez más significativo de la desigualdad de riqueza.

A partir dels autors que es van apropar a l'estudi de la població de la ciutat de Barcelona durant els dos darrers terços de segle XIX, l'article realitza un recorregut per les seves principals aportacions bibliogràfiques, les primeres en analitzar la població de Barcelona des d'una perspectiva demogràfica. El context general de la ciutat, marcat pels intensos canvis socials, econòmics, polítics i tecnològics que l'encaminaven cap a una nova etapa, va afavorir la reflexió i l'interès pel coneixement del comportament demogràfic de la població. Els nivells de mortalitat, superiors als de la majoria de les ciutats europees amb un desenvolupament urbà i industrial similar, i la seva distribució diferencial en el territori municipal, van ser els temes que van centrar l'atenció demogràfica. En canvi, la davallada de la fecunditat o la contribució de la migració al creixement de la població, component sense el qual la ciutat de Barcelona no hauria pogut sumar cap dels 300.000 habitants que guanyà durant la segona meitat de segle XIX, van restar en un segon terme. A partir de los autores que se aproximaron al estudio de la población de la ciudad de Barcelona durante los dos últimos tercios del siglo XX, el artículo realiza un recorrido por sus principales aportaciones bibliográficas, las primeras en analizar la población de Barcelona desde una perspectiva demográfica. El contexto general de la ciudad, marcado por los intensos cambios sociales, económicos, políticos y tecnológicos que la encaminaban hacia una nueva etapa, favoreció la reflexión y el interés por el conocimiento del comportamiento demográfico de la población. Los niveles de mortalidad, superiores a los de la mayoría de las ciudades europeas con un desarrollo urbano e industrial similar, y su distribución diferencial en el territorio municipal, fueron los temas que centraron la atención demográfica. En cambio, el descenso de la fecundidad, o la contribución de la migración al crecimiento de la población, componente sin el cual la ciudad de Barcelona no hubiese podido sumar ninguno de los 300.000 habitantes que ganó durante la segunda mitad del siglo XIX, restaron en un segundo plano. This paper reviews the main works of the authors who studied the population of Barcelona during the last sixty years of the nineteenth century from a demographic approach. The period of change that the city was experiencing, defined by the intense social, economic, political, and technological transformations enhanced the reflection and the study of the demographic behavior of Barcelona's inhabitants. The level of mortality, that was higher than most of the European cities with similar levels of urban and industrial development, and its unequal distribution across the city, kept the attention of the scientists. Meanwhile, less attention was paid to the fertility decline and the effects of migration on the population growth. Without migration, Barcelona would have not experienced its dramatic population growth.

Una versió d'aquest document es publicarà a la revista Diálogos Latinoamericanos. En los últimos años se ha registrado un considerable aumento del número de países de América Latina que han incorporado a sus cuestionarios censales preguntas que permiten registrar con mayor rigor la complejidad de la participación femenina en la actividad económica. La mejora en la captación de este tipo de información ha permitido en algunos países equiparar los datos censales de actividad a los obtenidos a partir de las encuestas de empleo diseñadas para su estudio específico. Uno de los principales aspectos que tradicionalmente han complicado el registro de la participación de la mujer en la actividad económica está asociado a la propia definición de actividad económica y a la distinción entre la actividad doméstica y la estrictamente remunerada. El artículo repasa la forma cómo los países de América Latina han preguntado sobre este tema en las rondas censales de 1990 y 2000, y ahonda sobre la incorporación de una única pregunta que registre de forma más precisa la actividad económica femenina secundaria y que permita superar las limitaciones tan criticadas de los cuestionarios censales convencionales. En els darrers anys s'ha registrat un considerable augment en el nombre de països d'Amèrica Llatina que han incorporat als qüestionaris censals preguntes que permeten registrar amb més rigor la complexitat de la participació femenina a l'activitat econòmica. La millora en la captació d'aquest tipus d'informació ha permès en alguns països equiparar les dades censals d'activitat als obtinguts a partir de les enquestes de treball dissenyades per un estudi específic. Un dels principals aspectes que tradicionalment han complicat el registre de la participació de la dona en l'activitat econòmica està associat a la pròpia definició d'activitat econòmica i a la distinció entre l'activitat domèstica i l'estrictament remunerada. L'article repassa la forma com els països d'Amèrica Llatina han preguntat sobre aquest tema a les rondes censals de 1990 i 2000, i aprofundeix sobre la incorporació d'una única pregunta que registri de forma més acurada l'activitat econòmica femenina secundària i que permeti superar les limitacions tan criticades als qüestionaris censals convencionals. In recent years a significant increase has been recorded in the number of Latin American countries incorporating questions to their census questionnaires permitting the registration with greater thoroughness of the complexity of the feminine participation in the economic activity. The improvement in the capture of this type of information has permitted in some countries to equate the activity census data to those obtained from the employment polls designed for their research. One of the main aspects that have traditionally complicated the record of women participation in economic activity is associated to the definition itself of economic activities and the distinction between domestic activities and the strictly remunerated. In many cases, the woman, besides being responsible for domestic shores, actively participates in other economic activities, a phenomenon hardly detectable in conventional census questionnaires. This study aims at compiling the different approaches that Latin American countries have developed on their censuses to capture female activity in the 1990 and 2000 rounds, and it probes on the incorporation of a single question that records in a more precise way the secondary feminine economic activity and permits overcoming the much criticized limitations of the conventional census questionnaires.

Los barrios de Barcelona y de Madrid están siendo protagonistas de intensas transformaciones de su composición social derivadas de una auténtica pugna por residir en determinadas zonas de la ciudad. Los precios del mercado de la vivienda, especialmente los del alquiler, superan en muchos barrios los alcanzados antes del final de la última etapa expansiva del mercado inmobiliario español y han crecido con mucha fuerza desde 2015. En las principales ciudades occidentales, los espacios exclusivos parecen expandirse rápidamente en el territorio de la mano de una inmigración cada vez más cualificada, con realidades laborales más globales, y de un contexto de resurgimiento de los espacios centrales vinculado a la localización de nuevas actividades productivas (Hutton, 2009) y a la concentración de enclaves culturales, creativos y de innovación (Musterd, 2006). Paralelamente, los indicios apuntan a que la población más vulnerable se ve desplazada y concentrada en espacios más periféricos, con peor acceso a todo tipo de servicios. Esta investigación se ha elaborado en el marco del proyecto de I+D+I «Movilidad residencial, selección sociodemográfica y substitución de la población: ¿hacia la polarización de las ciudades españolas?» MOVIPOL (CSO2014-60967-JIN) del Ministerio de Economía y Competitividad y del Programa CERCA / Generalitat de Catalunya.

Tras décadas de relativa calma migratoria, la emigración, tanto la interregional como la internacional, se ha incrementado en las comunidades autónomas que tradicionalmente han sido expulsoras. A diferencia de etapas anteriores, cuando los emigrantes estaban escasamente formados y partían de ámbitos rurales, los actuales flujos de salida tienen un nivel de instrucción elevado y abandonan las ciudades de sus respectivas regiones. Castilla y León es un claro ejemplo de esta dinámica: se trata de la región con más jóvenes emigrados, un colectivo que presenta un nivel de instrucción elevado.., After decades of low levels of out-migration, internal and international out-flows have increased in the same Spanish areas that experienced large population losses due to migration during most of the XXth century. But, unlike previous periods, the current migrants are highly educated and are moving out of urban areas. Castile and León is a clear example of this dynamic: it is the region with the largest proportion of young adults living outside their region of birth, a trend driven by the highly educated groups.

El present treball és un extracte de 300 anys de migracions a Sant Just Desvern. Comprèn el text in extenso de les dècades centrals del segle XX, precedit per la “Introducció historicodemogràfica als segles XVIII i XIX” i una síntesi del període 1875-1936. El moviment immigratori i emigratori d’aquests anys s’aborda a partir de les dades que ofereixen els arxius parroquials, així com els censos i els padrons a partir de la segona meitat del segle XIX. El treball ha encarat els reptes propis dels canvis de comportament de la població i dels mitjans de registre. Aquests darrers, de major fiabilitat, han impedit, d’altra banda, poder seguir registrant la destinació de les persones que marxaven del municipi, però sí seguir amb les dades del municipi d’origen. Finalment, la segona meita tdel segle XX ha permès de nou conèixer l’origen i la destinació del fenomen migratori a través dels fulls d’altes i baixes. A l’inici de l’estudi, el segle XVIII, Sant Just només experimenta petits canvis en el volum de la seva població per la suma d’una baixa mobilitat i una alta mortalitat. Aquesta pauta es manté pràcticament fins a la segona meitat del segle XIX. A partir d’aquest punt es fa palesa l’emigració, mentre que la immigració es manté al mateix nivell. Finalment, a l’inici del segle XX, Sant Just comença a transformar-se de societat agrícola a industrial, malgrat que la immigració dels anys vint i fins a la Guerra Civil segueix ingressant al sector primari. A la vegada, per primer cop, arriben contingents de fora de Catalunya. Passat el parèntesi de la guerra, el creixement torna a partir de la segona meitat dels cinquanta amb noves onades provinents del sud de Catalunya. A l’acabament de la dècada dels seixanta, el ritme d’immigració baixa fins a l’inici dels noranta. Una constant al llarg de tot el període estudiat és l’intercanvi de persones amb els municipis propers, tot i que la tendència dels darrers anys és més aviat de sortida que no pas d’entrada. L’estudi dona referències comparatives de l’entorn més pròxim del Baix Llobregat i conurbació de Barcelona respecte de la dinàmica observada a Sant Just. Pels autors és patent que Sant Just no ha experimentat la tendència de les migracions de fora de Catalunya reflectida en altres poblacions pel seu caràcter poc industrial. Les darreres dades dels anys noranta, quan acaba l’estudi, indiquen que Sant Just perd progressivament gent jove i que, per contra, rep gent adulta. Aquest fet provoca el progressiu envelliment de la població, tant per l’edat de les persones que arriben com per la pèrdua de persones que potencialment poden ser pares just a l’inici de la seva edat reproductiva.

L'Ajuntament de Barcelona ha facilitat als investigadors per primera vegada l'explotació del registre d'altes per migració i de canvis de domicili incloent el nivell d'instrucció de la població. Amb aquesta dada, a més de la ja coneguda estructura per edat, sexe i origen dels migrants, podem conèixer el perfil educatiu de les persones que arriben a la ciutat i de les que es mouen dintre d'ella. Aquest és un aspecte clau per entendre els processos de polarització i segregació social de la ciutat de Barcelona i dels seus barris. Les dades mostren que Barcelona té poder. Molt poder per atraure població jove altament qualificada, però poc per distribuir-la de forma homogènia entre els seus barris. Per una banda, la Barcelona més cèntrica exerceix una major atracció a la població més qualificada que arriba a la ciutat, uns barris als quals amb prou feines arriba població menys instruïda. Per l'altra banda, la mobilitat residencial interna dels barcelonins tendeix a perpetuar les diferències socioeconòmiques ja existents en el territori. Els barris de renda familiar més alta retenen i atrauen als més educats, mentre que els de menys renda retenen i atrauen als menys formats, que presenten baixes probabilitats d'ascendir en l'escala residencial. La combinació d'ambdues dinàmiques, doncs, està alimentant el procés de polarització socioeconòmica de la ciutat de Barcelona. El Ayuntamiento de Barcelona ha incorporado por primera vez el nivel de instrucción de la población a la explotación del registro de altas por migración y de cambios de residencia. Con este dato, además de la ya conocida estructura por edad, sexo y origen de los migrantes, podemos conocer el perfil educativo de las personas que llegan a la ciudad y de las que se mueven dentro de ella. Este es un aspecto clave para entender los procesos de polarización y segregación social de la ciudad de Barcelona y de sus barrios. Los datos muestran que Barcelona tiene poder. Mucho poder para atraer población joven altamente cualificada, pero poco para distribuirla de forma homogénea entre sus barrios. La Barcelona más céntrica ejerce una mayor atracción a la población más cualificada que llega a la ciudad, unos barrios a los que apenas está llegando población menos instruida. Por otro lado, la movilidad residencial interna de los barceloneses tiende a perpetuar las diferencias socioeconómicas ya existentes en el territorio. Los barrios de renta familiar más alta retienen y atraen a los más educados, mientras que los de menos renta retienen y atraen a los menos formados, que presentan bajas probabilidades de ascender en la escalera residencial. La combinación de ambas dinámicas, pues, está alimentando el proceso de polarización socioeconómica de la ciudad de Barcelona. The Barcelona City Council has, for the first time, provided to researchers the educational level of the the results of its register for migration and residential mobility. With these data, in addition to the well-known structure by age, sex and place of origin of migrants, it is now possible to know the educational profile of people arriving in the city and those moving within it. This is a key factor for understanding the processes of polarisation and social segregation in the city of Barcelona and its neighbourhoods. The data show that Barcelona has power, considerable power of attraction for a highly-qualified youthful population, but little power when it comes to distributing this population homogeneously among its neighbourhoods. The central part of the city is more attractive for the well-qualified population which is arriving, while hardly any of the less-educated population is moving into these neighbourhoods. Moreover, the internal residential mobility of the Barcelona inhabitants tends to perpetuate pre-existing socioeconomic differences in the city. The neighbourhoods of higher household income retain and attract more educated people, while lower-income areas retain and attract less-educated people with fewer chances of moving up the housing ladder. The combination of these dynamics is, then, contributing towards the process of socioeconomic polarisation in the city of Barcelona.

La unión libre ha formado parte de los sistemas nupciales de América Latina desde tiempos coloniales aunque su práctica ha estado históricamente más extendida en unas regiones que en otras. La mayoría de trabajos que aportan datos sobre las características de este tipo de unión en América Latina lo hacen a escala nacional y son pocos los que han abordado esta cuestión a una escala más detallada. Este estudio moviliza más de 550 millones de registros individuales procedentes de los últimos datos censales publicados de 38 países de América Latina y el Caribe (2001-2012). En total se analizan los datos correspondientes a 17.000 unidades administrativas. El trabajo hace uso intensivo de los sistemas de información geográfica para gestionar la información, examinar la consistencia de los indicadores en áreas pequeñas, e identificar las áreas de influencia territorial de la unión libre y examinar la homogeneidad interna de los países., Cohabitation has been part of the Latin American union formation system since colonial times. However, this type of union has been historically more extended in some areas than others. Most of the studies that have analyzed the characteristics of this type of union in Latin America use the national scale as a territorial unit of observation, and there are few that have studied this phenomenon from a more detailed approach. This paper compiles more than 550 million of person records from the latest population censuses released (2001-2012) corresponding to about 17,000 local entities of 38 countries. The study relies on Geographic Information Systems to manage the information, to examine the consistency of the local indicators used and to identify areas of territorial influence of cohabitation and the internal homogeneity of the countries.

This article analyses the principal demographic and spatial implications of the internationalization of migration flows and the growth of the foreign national population resident in Barcelona. The acceleration of international migration beginning in the 1990s has brought to an end the population decline that started in the 1970s when low fertility coincided with increased longevity, the end of in migration from the rest of Spain and the out-migration of young people for residential reasons to produce rapid population ageing and a fall in the demographic weight of the city within the metropolitan area as a whole. At the same time, the rise of international migration has brought with it a new role for the city as a filter redistributing the new immigrant population. Finally, the analysis of the concentration and segregation of the main foreign nationalities based on 2001 census data demonstrates that there was already much social and demographic variety in different city districts, shows the emergence of new areas and patterns of spatial settlement by the foreign population, and the complexity of their future evolution. Este artículo analiza las principales implicaciones demográficas y espaciales de la internacionalización de los flujos migratorios y del crecimiento de la población de nacionalidad extranjera residente en la ciudad de Barcelona. La aceleración de las migraciones internacionales a partir de los noventa ha cerrado el paréntesis de la pérdida de población iniciada en los setenta, donde la coincidencia de una baja fecundidad, el alargamiento de la esperanza de vida, el parón de los flujos procedentes del resto de España y la emigración de jóvenes por razones residenciales estaban provocando un rápido envejecimiento y el descenso del peso de la ciudad en el área metropolitana. Al mismo tiempo, el establecimiento de campos migratorios transnacionales conlleva un nuevo protagonismo de la ciudad gracias al papel de filtro redistribuidor que ejerce respecto a la nueva población inmigrada. Por último, en el análisis de las pautas de concentración y segregación de las principales nacionalidades extranjeras, a partir de los datos censales de 2001, se destaca la preexistencia de una heterogeneidad sociodemográfica por barrios, la emergencia de nuevos espacios de asentamiento y diferentes pautas espaciales de la población extranjera, y la complejidad de su evolución futura.

It has been 175 years from the beginning of the births and deaths series in the city of Barcelona. These annual series are almost completed. The anniversary is a good reason to review the analysis of the three demographic variables that have explained population growth (natality, mortality and migration) during this period. Migration, in its different forms, regional, interregional and international, has been a determinant factor in Barcelona’s demographic evolution; this is the reason why the analysis of this variable plays a major role in this paper. Previous researchers have analyzed the demographic evolution of Barcelona’s municipality. This work, however, includes new elements for the analysis: it goes back to 1834 in the birth and deaths series (which never before have been included together), specific fertility rates have been calculated since 1927, and specific net migration rates have been reconstructed from the beginning of the 20th century to the present day. La serie anual de nacimientos y defunciones de la ciudad de Barcelona ha cumplido 175 años, sin apenas vacíos. La efeméride es un buen motivo para retomar el análisis del comportamiento de las tres variables demográficas que explican el crecimiento de la población (natalidad, mortalidad y migración) durante este periodo. La migración, en sus diferentes formas, regional, estatal e internacional, ha sido el componente determinante en la evolución demográfica de Barcelona, y por ello el análisis de esta variable tiene especial protagonismo en el artículo. La evolución demográfica del municipio de Barcelona ha sido objeto de estudio por diversos autores. Este trabajo, no obstante, aporta nuevos elementos para el análisis: se retrocede hasta 1834 en las series de nacimientos y defunciones (que nunca antes han sido presentadas de forma conjunta), se reconstruyen las tasas específicas de fecundidad desde 1927, y se calculan las tasas específicas de migración neta desde comienzos de siglo XX hasta ahora.

Una versió d'aquest article fou presentada per Joan García-Román, com a Treball de Recerca de l'European Doctoral School of Demography-EDSD, Curs 2008-2009, a l'Institut National d'Études Démographiques-INED, París (França). En las últimas décadas, han sido muchos los institutos nacionales de estadística que han buscado nuevas metodologías para implantarlas a los censos de población, con la intención de reducir costes, reducir la carga de respuesta sobre la población y conseguir información demográfica con mayor periodicidad. Entre las nuevas metodologías destaca la utilización de información procedente de los registros administrativos y encuestas, una experiencia que se ha aplicado con éxito en las últimas rondas censales en los países nórdicos y que otros países pretenden implantar en un futuro inmediato. En España, la elaboración de un censo exclusivamente a partir de registros no parece viable a corto plazo, aunque la previsión es que cada vez se integren más registros en el proyecto censal. En les últimes dècades, han estat molts els instituts nacionals d'estadística que han cercat noves metodologies per aplicar als censos de població, amb la intenció de reduir despeses, reduir la càrrega de resposta sobre la població i aconseguir informació demogràfica amb major periodicitat. Entre les noves metodologies destaca la utilització d'informació procedent dels registres administratius i d'enquestes, una experiència que s'ha aplicat amb èxit a les últimes rondes censals en els països nòrdics i que, altres països pretenen implantar en un futur immediat. A Espanya, l'elaboració d'un cens exclusivament a partir de registres no sembla viable a curt termini, tot i que la previsió és que cada vegada s'integrin més registres en el projecte censal. In the last decades, many national statistical offices have been looking for new methods to be implemented in population censuses. They are aiming at reducing the cost of the census, at reducing the burden of population answering the questionnaire, and at reducing the periods without demographic information. Among the new methodologies, the implementation of a census based on administrative and statistical registers is one of the most common. This experience has been successfully implemented in the Nordic Countries, and some other countries are about using it in the immediate term. The elaboration of a population census in Spain based only in registers seems not to be feasible in a short term, although it is expected that registers will be progressively integrated in the census project.

La població de Barcelona ha experimentat una interessant renovació sociodemogràfica els darrers anys, fruit, principalment, dels canvis de residència i de la migració. La tesi doctoral d'Antonio López Gay aprofundeix en l'existència d'un filtre demogràfic barceloní, que selecciona a qui participa en els fluxos migratoris i residencials que tenen lloc a la ciutat en funció del seu perfil sociodemogràfic. Com a resultat, Barcelona és ara una ciutat més jove, soltera, professional i amb una major representació de la població amb estudis universitaris. La población de Barcelona ha experimentado una interesante renovación sociodemográfica en los últimos años, fruto principalmente de los cambios de residencia y de la migración. La Tesis Doctoral de Antonio López Gay profundiza en la existencia de un filtro demográfico barcelonés, que selecciona a quienes participan en los flujos migratorios y residenciales que acaecen en la ciudad central en función de su perfil sociodemográfico. Como resultado, Barcelona es ahora una ciudad más joven, soltera, profesional y con una mayor representación de la población con estudios universitarios. The composition of Barcelona's population has undergone an interesting sociodemographic renewal during the past years. Residential changes and migration have been the key factors in this process. Antonio Lopez Gay's PhD dissertation deals with the existence of a demographic filter in Barcelona, which selects the individuals participating in the migratory and residential flows that take place in the city according to their sociodemographic characteristics. As a result of this process, Barcelona's inhabitants are now younger, with a greater presence of singles, professionals and highly educated people.

El presente artículo pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales de la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos de la encuesta European Communitiy Household Panel, realizada a escala europea y que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en el que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur., This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, the study about the influence of age and life cycle in people’s residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about an heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people.

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2021-2022 Aquesta investigació analitza, de manera combinada, dos buits de la literatura espanyola sobre les migracions: els patrons de la mobilitat interregional i interprovincial per nivell d'instrucció i les pautes de les migracions internes entre els adults joves espanyols durant el segle XXI. Per això, s'utilitzen quatre fonts de l'Institut Nacional d'Estadística: els censos de població de 2001 i 2011, el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero al 2011, l'Estadística de Variaciones Residenciales i l'Encuesta de Población Activa entre els anys 1992 i 2018. És sabut que Espanya és un país de baixa mobilitat interna i, per tant, la redistribució de la població per aquest tipus de desplaçaments és limitada. Tanmateix, els resultats d'aquesta tesi doctoral mostren que quan es té en compte el nivell instructiu dels migrants es corrobora que la intensitat de les migracions internes difereix notablement segons l'àmbit geogràfic. Els saldos interregionals i interprovincials de la població sense estudis universitaris són relativament equilibrats, mentre que aquells protagonitzats per titulats universitaris mostren processos importants de descapitalització educativa a les províncies perifèriques de l'interior i del nord-oest d'Espanya, principalment a Castella i Lleó, i dinàmiques d'acumulació del capital humà qualificat a Madrid. A més, les migracions interregionals dels adults joves espanyols s'han incrementat durant el segle XXI, generant una desigualtat més gran en la mobilitat del capital humà. L'augment de la mobilitat ha estat degut a una acceleració de l'emigració entre els joves amb estudis universitaris de les regions emissores cap a les ciutats globals espanyoles, principalment en direcció a Madrid des de la crisi econòmica del 2008. Amb tot això, actualment, ja no són les àrees rurals de les regions emigratòries, els àmbits territorials que més joves perden per migració interregional, sinó les capitals de província. Els processos de descapitalització educativa per migració interna tenen una entitat molt més gran en comparació a l'emigració d'espanyols qualificats cap a l'estranger, que mostra una rellevància escassa en termes quantitatius. La immigració estrangera va contribuir a mitigar el declivi de població, l'envelliment i la manca de naixements als territoris amb una tendència demogràfica recessiva, però no va compensar l'emigració interna de població local amb estudis universitaris. La major part dels estrangers que es van assentar a les regions emissores tenien un nivell d'estudis limitat, mentre que els més qualificats van arribar a les mateixes àrees receptores del talent nacional, destacant Barcelona com a destinació principal entre els estrangers amb educació universitària. Esta investigación trata de cubrir, de forma combinada, dos vacíos en la literatura española sobre migraciones: los patrones de la movilidad interregional e interprovincial por nivel educativo y las pautas de las migraciones internas entre los adultos jóvenes españoles durante el siglo XXI. Para ello, se utilizan cuatro fuentes del Instituto Nacional de Estadística: los censos de población de 2001 y 2011, el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero en 2011, la Estadística de Variaciones Residenciales y la Encuesta de Población Activa entre los años 1992 y 2018. Es sabido que España es un país de baja movilidad interna y, por tanto, la redistribución de la población por este tipo de desplazamientos es limitada. Sin embargo, los resultados de esta tesis doctoral corroborar que hay diferencias territoriales importantes cuando se tiene en cuenta el nivel educativo de los migrantes. Los saldos interregionales e interprovinciales de población sin estudios universitarios son relativamente equilibrados, mientras que aquellos protagonizados por titulados universitarios muestras procesos importantes de descapitalización educativa en las provincias periféricas del interior y del noroeste de España, principalmente en Castilla y León, y dinámicas de acumulación del capital humano cualificado en Madrid. Además, las migraciones interregionales de los adultos jóvenes españoles se han incrementado durante el siglo XXI, generando una mayor desigualdad en la movilidad del capital humano. El aumento de la movilidad se ha debido a una aceleración de la emigración entre los jóvenes con estudios universitarios de las regiones emisoras hacia las ciudades globales españolas, principalmente en dirección a Madrid desde la crisis económica de 2008. En suma, actualmente, ya no son las áreas rurales de las regiones emigratorias los ámbitos territoriales que más jóvenes pierden por migración interregional, sino las capitales de provincia. Los procesos de descapitalización educativa por migración interna tienen una entidad mucho mayor en comparación a la emigración de españoles cualificados hacia el extranjero, que muestra una escasa relevancia en términos cuantitativos. La inmigración extranjera contribuyó a mitigar el declive de población, el envejecimiento y la falta de nacimientos en los territorios con una tendencia demográfica recesiva, pero no compensó la emigración interna de población local con estudios universitarios. La mayor parte de los extranjeros que se asentaron en las regiones emisoras tenían un nivel de estudios limitado, mientras que los más cualificados llegaron a las mismas áreas receptoras del talento nacional, destacando Barcelona como principal destino entre los extranjeros con educación universitaria. This research aims to simultaneously fill two gaps in the Spanish literature on migration: (1) interregional and interprovincial mobility patterns by educational attainment and (2) the internal migration trends of young Spaniards during the XXI century. To do so, we use four sources from the Instituto Nacional de Estadística: the 2001 and 2011 census, the Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero in 2011, the Estadística de Variaciones Residenciales and the Encuesta de Población Activa from 1992 to 2018. It is well-known that Spain shows low levels of internal migration, and therefore, limited redistribution of the population due to this type of mobility. However, the results of this doctoral thesis show that there are significant spatial variations when analysing internal migration by educational attainment. Interregional and interprovincial migration exhibit an equilibrium between people without a university degree moving in and out of every region and province. Nonetheless, internal migration among university graduates shows brain drain in the peripheral provinces of the interior and north-west of Spain, mainly in Castile y León, and brain gain in Madrid. In addition, interregional migration of young Spaniards has increased during the XXI century, leading to growing inequalities in the mobility of human capital. The intensity of interregional migration has risen due to an increase in out-migration of college graduates from sending regions to the global cities, mostly to Madrid, since the Great Recession of 2008. Moreover, the provincial capitals within the sending regions are currently the municipalities with the greatest population loss due to interregional migration, whereas rural areas were the most affected places in previous decades. The loss of college graduates through internal migration is much higher than that caused by the emigration of qualified Spaniards abroad, which is of lesser importance in terms of the number of people involved. Immigration mitigated population decline and ageing, and helped to increase the number of births in sending regions, but it did not compensate for the loss of native university graduates due to internal migration. Most foreigners who arrived in the sending regions had a low or medium level of education, while those with university studies migrated to the same areas where national college graduates moved - being Barcelona the main destination for foreigners with a university degree -.

Després d’una etapa de descentralització poblacional i econòmica, la ciutat de Barcelona ha esdevingut un espai residencial especialment atractiu. La conjunció de diverses dinàmiques, algunes sense precedents, han augmentat de manera excepcional la pressió sobre el mercat de l’habitatge. Canvis en les estructures familiars, modificacions en les preferències residencials i processos de transformació urbana, sobretot l’especialització turística i la diversificació dels usos dels habitatges, han revaloritzat l’estoc residencial de la ciutat. Tots aquests elements han tingut una incidència espacial desigual. Determinats barris han concentrat de manera rellevant alguns dels factors. Aquest escenari ha comportat un seguit d’implicacions poblacionals. La present tesi s’apropa a dues d’aquestes conseqüències: la pèrdua de llars i la gentrificació. A través d’una metodologia quantitativa i utilitzant una perspectiva demogràfica i geogràfica, s’analitzen els canvis a escala inframunicipal. S’utilitzen dades de diferent naturalesa: per un costat, dades demogràfiques extretes de fonts censals i padronals, i per l’altre, dades geogràfiques i econòmiques de registres administratius (cadastre, llistat d’empreses, etc.) i de big data (Airbnb, Flickr, etc.) per descriure les característiques principals dels barris. Els capítols empírics analitzen diversos aspectes de la relació entre les característiques geogràfiques, residencials i poblacionals utilitzant Barcelona com a cas d’estudi. Els resultats mostren, en primer lloc, com les llars unipersonals han crescut de manera excepcional, si bé ha estat un creixement desigual a escala territorial i amb algunes singularitats en l’últim període. En segon lloc, hem ratificat la no neutralitat de l’activitat turística en matèria poblacional, especialment, pel que fa a la influència dels establiments per pernoctar en el nombre de llars i en la relació amb els processos de gentrificació. Finalment, hem vist com la presència d’Airbnb no és aleatòria i té un patró geogràfic i sociodemogràfic de penetració territorial semblant en diferents ciutats de l’Estat. After a period of demographic and economic decentralization, the city of Barcelona has in recent years become an especially appealing residential space. The convergence of several dynamics, some of them unprecedented, has dramatically increased pressure on the housing market. Shifts in family structure and housing preferences, along with processes of urban transformation, such as tourist specialization and the diversification of uses of housing units, have increased the value of the city’s housing stock. All these phenomena have had an unequal spatial impact and are concentrated in some neighborhoods more than in others. This fact has a number of implications for the population, two of which are the focus of this study: gentrification and the loss of households. Using a quantitative methodology and a demographic and geographic perspective, this dissertation measures these changes at the inframunicipal scale. It uses two types of data: first, demographic data drawn from census and residential registration records; and second, geographic and economic data from administrative records (the land registry or cadastre, lists of businesses, etc.) and from big data sources (Airbnb, Flickr, etc.), in order to describe the features of key neighborhoods. The empirical chapters analyze various aspects of the relationship between geographic, residential, and demographic features, using Barcelona as a case study. The results show, first of all, that the number of single-person households has grown markedly, though this growth is unevenly distributed over the city and shows certain particularities in recent years. Second, the results clearly indicate that tourist activity is not neutral in its demographic impact: in particular, short-term accommodations have an impact on the number of households and on processes of gentrification. Finally, the results show that the presence of Airbnb is not random but rather follows a similar geographic and sociodemographic pattern of spatial penetration in several cities in Spain.

El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora. En el següent treball s’analitza la dinàmica sociodemogràfica de la població del barri de Montbau a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’estudiar les dinàmiques residencials que estan comportant un rejoveniment de la població en un àrea altament envellida. Es realitza un anàlisi metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu), que contempla l’evolució recent de diverses variables sociodemogràfiques, així com els testimonis de residents en el barri. Les dues perspectives pretenent aportar una visió de conjunt dels canvis observats i una aproximació futura de l’evolució demogràfica y urbana de Montbau. L’anàlisi contempla la utilització de diferents fonts estadístiques i estudia l’evolució de la població i els efectes que tenen sobre la mateixa els fluxos residencials i migratoris. Les entrevistes als veïns permeten conèixer especialment les dinàmiques de transformació intergeneracional de l’habitatge. El context actual del mercat immobiliari barcelonès, cada vegada més selectiu y excloent, podria estar potenciant la transformació del perfil sociodemogràfic del barri: augmenta l’atractiu per les classes mitjanes y disminueix el pes (la presencia) de la classe treballadora This study analyzes the socio-demographic dynamics of the population of the Montbau neighborhood in the city of Barcelona. The main objective is to study the residential dynamics that are leading to a rejuvenation of the population in a highly aged area. A mixed methodological analysis (qualitative and quantitative) is carried out which includes the recent evolution of several socio-demographic variables as well as the testimonies of residents in the neighborhood. Both perspectives pretend to provide an overview of the changes observed and a future approximation of the demographic and urban evolution of Montbau. The analysis looks at the use of different statistical sources and studies the evolution of the population and the effects that residential and migratory flows have on it. The interviews with the neighbors allow knowing especially the dynamics of intergenerational transmission of the house. The current context of the Barcelona real estate market, which is increasingly selective and exclusive, could be enhancing the transformation of the socio-demographic profile of the neighborhood: increasing the attractiveness to the middle class and is on the decreasing of the working class

El objetivo de la investigación consiste en analizar el proceso de gentrificación y sus implicaciones socio-espaciales en el Casc Antic de Barcelona. La metodología que se utilizó consistió en métodos y técnicas de investigación cualitativas y cuantitativas. La tesis se divide en 8 partes. El capítulo primero aborda, en el contexto del urbanismo neoliberal, el estado de la cuestión de la gentrificación y sus efectos como el desplazamiento. El segundo apartado presenta la metodología empleada. El tercer capítulo sitúa al Casc Antic y revisa los principales planes urbanísticos que lo implicaron con la intención de comprender su estado actual. El capítulo cuarto examina las principales transformaciones socio-demográficas del Casc Antic entre 1991 a 2011. El quinto apartado explora las mutaciones comerciales que ha experimentado el barrio a partir de las reformas urbanísticas. La sexta sección aborda la producción y gestión del espacio público en Ciutat Vella, teniendo efectos excluyentes para los menos favorecidos. El séptimo capítulo estudia la utilización de la cultura como instrumento de cambio urbano y social en el sector estudiado. Para concluir, se presentan las reflexiones finales, planteamientos y posibles líneas de investigación., The objective of the present research is to analyze the process of gentrification and its territorial implications in the district of Casc Antic of Barcelona. The adopted methodology consisted in a combination of qualitative and quantitative research techniques. The thesis is divided into 8 chapters. The first one analyzes the concept of gentrification and its relationship to neoliberal urbanism. The second discusses the methodology applied in the research. The third goes through the history of the urban planning of the Casc Antic. The fourth examines the demographic changes in the target area. The fifth analyzes the commercial transformations in the neighborhood and their relationship to gentrification. The sixth addresses the management, regulation and privatization of public space in Ciutat Vella. The seventh explores culture as a tool for urban regeneration. Finally, we offer a series of final reflections, and some suggestions for future research.