Search

La vulnerabilitat urbana és una de les expressions de la desigualtat existent a les metròpolis. El present article ofereix una aproximació a l'estudi de la seva naturalesa i de les dinàmiques territorials que segueix a la metròpoli de Barcelona. L'anàlisi es fa a partir d'un conjunt d'innovacions metodològiques que van des de l'aplicació d'un mètode de construcció d'un índex de vulnerabilitat urbana comparable en diversos moments temporals a la incorporació d'indicadors de diversa procedència, fonamentalment d'origen administratiu, la qual cosa permet augmentar la periodicitat de les anàlisis. Els resultats obtinguts constaten tres característiques que defineixen el fenomen: la persistència en els espais urbans, la concentració territorial i la complexitat i diversitat de les formes en què es presenta. Les polítiques de millora de barris han de tenir en compte aquests tres elements en el marc d'un sistema que configura una estructura jeràrquica dels barris metropolitans segons el seu nivell de vulnerabilitat.

La manca d'informació sobre el nivell d'ingressos de la població per àrees territorials petites constitueix un dels principals dèficits d'informació del sistema estadístic espanyol. Aquest aspecte afecta especialment a línies de recerca molt importants dins dels estudis urbans, com per exemple, l'anàlisi de les dinàmiques de segregació residencial socioeconòmica que es produeixen a les grans ciutats. Aquest article presenta una proposta metodològica d'estimació de renda en àrees petites aplicada a l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona pels anys 1991,2001 i 2011. La proposta metodològica combina models de regressió logística i ajust proporcional iteratiu (IPF, en anglès). La informació resultant possibilita, per primer cop, l'estudi de les dinàmiques de segregació residencial socioeconòmica a partir del càlcul d'indicadors de segregació estàndards.

Durant els últims anys, la gentrificació ha anat adquirint progressivament més centralitat en els debats urbans. Aquesta recerca pretén contribuir a aquest debat tot aportant una nova anàlisi en quatre sentits