Search

Aquesta tesi de grau és un acostament a les tècniques i el dia a dia dels equips vermells i l'anàlisi més en profunditat de les tècniques de Machine in the Middle. Per fer-ho, explicarem els termes bàsics dels rols de seguretat de TI: les diferències entre els equips Blau, Vermell i Morat i per què són o no els equips vermells "hackers". També es presenten les diferents etapes de la feina d'un equip vermell, totes les seves fases i es veurà quin tipus de metodologia segueix gairebé cada equip. Finalment, analitzarem algunes de les eines que els equips vermells fan servir de tot els tipus d'àmbits de treball per finalment analitzar en profunditat els atacs de Machine in the Middle i desenvolupar un programa de Machine in the Middle per veure, analitzar, provar i obtenir més comprensió sobre aquesta tècnica. Esta tesis de grado es un acercamiento a las técnicas y el día a día de los equipos rojos y el análisis más en profundidad de las técnicas de Machine in the Middle. Para hacerlo, explicaremos los términos básicos de los roles de seguridad de TI: las diferencias entre los equipos Azul, Rojo y Morado y por qué son o no equipos rojos hackers formales. También se presentan las diferentes etapas del compromiso del equipo rojo, todas sus fases y verá qué tipo de metodología sigue casi cada equipo. Finalmente, analizaremos algunas de las herramientas del equipo rojo de casi todo tipo de ámbitos de trabajo para finalmente analizar en profundidad los ataques de Machine in the Middle y hacer un programa personal de Machine in the Middle para ver, analizar, probar y obtener más comprensión sobre esta técnica. This bachelor degree thesis is an approach to techniques and day to day of red teams and the analysis more in-depth of the Machine in the Middle techniques. To do so, we will explain the basic terms of IT security roles: the differences between Blue, Red, and Purple teams and why are or not red teamers formal hackers. Also will see the different stages of red team engagement, all their phases, and see what kind of methodology follows almost every team. Finally will analyze a bunch of red team tools from almost all kind of work scopes to finally analyze in-depth the Machine in the Middle attacks and make a personal Machine in the Middle program to see, analyze, test, and get more comprehension about this technique.

Aquest projecte pretén ser un estudi de diversos efectes d’àudio digitals tant a escala teòrica com pràctica, implantant-los així a una placa de desenvolupament amb l’objectiu de crear un pedal multiefecte, podent aplicar senyals d’àudio i modificant-los en temps real. Aquest es crearà a partir de microcontroladors, havent fet un estudi previ de cadascun dels dispositius existents per tal d’escollir la millor opció, tenint en compte les necessitats del present projecte. Així doncs, a part de la part conceptual i teòrica de com es formen els efectes, també hi haurà una part d’estudi i desenvolupament del software complet de la placa hardware la qual es voldrà implantar la diversitat d’efectes. Resumint-ho tot, el que busca aquest present treball és fer veure com es programa un efecte i com s’implanta a un dispositiu electrònic.

Treballs Finals de Grau d'Enginyeria Informàtica, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2018, Director: Sergio Escalera Guerrero, [en] Music is a form of art that accompanies all of us every day and, with the appearance of on line services such as Spotify or Tidal, music analysis has become crucial to these services to recommend new music to users and to classify all new tracks uploaded every day. In this dissertation, we provide with a system for multi-class classification of genres for audio tracks. We base on standard MFCC audio descriptors to then define a compact audio track feature vector representation. Different machine learning classifiers are tested to perform final genre classification, also providing an analysis of the relevance of the different features.

La síntesis sonora es el arte de obtener sonidos a partir de medios no acústicos, que pueden ser analógicos, debido a variaciones de voltaje en un circuito eléctrico; o digitales, calculados mediante algoritmos en un procesador. La síntesis investiga el sonido desde su raíz, capturando los distintivos matices que consiguen distinguirlo: su textura, brillo, duración, armonía, etc. En los últimos años la generación del sonido ha evolucionado junto al crecimiento tecnológico, siendo la síntesis sonora, la manera más habitual y rápida de reflejar una idea, ya sea, por ejemplo, como instrumento en una canción o como complemento a los efectos especiales en una película. La creación de dichos sonidos se fundamenta en dos bases: la modulación y la combinación de timbres. El sintetizador es el instrumento que consta de las herramientas necesarias para desempeñar las funciones anteriores, lleva en desarrollo desde comienzos del siglo XX, y su fundamento es puramente electrónico, lo que provoca que esté en continua transformación. Con la aparición de nuevas tecnologías, los sintetizadores han podido disminuir su tamaño y aumentar sus posibilidades. La digitalización de los sintetizadores ha provisto de una potenciación de sus funcionalidades, simplificado su uso y abaratado sus costes, pero una gran parte del público sigue prefiriendo el contacto directo con el instrumento físico, lo que fortalece su aprendizaje y creatividad. La complejidad de la síntesis sonora radica en el uso creativo de diversas herramientas o módulos que perfilan la señal de distintas maneras. La comunicación entre módulos, gracias a cables de distintas longitudes, provoca la evolución tímbrica de los sonidos, pero la programación de estos se vuelve compleja cuando se quieren alcanzar detalles muy concretos. Los cables surcan el frontal del instrumento, dificultando la visión de los parámetros y de los controles. A su vez, seguir la ruta de las señales se convierte en una tarea difícil, convirtiendo a este instrumento en poco intuitivo y alejando al artista novel de este aparato. Teniendo en cuenta lo expuesto, este proyecto se plantea como una solución a la necesidad de simplificar la interconexión de sistemas modulares, aportando claridad al flujo de la señal e implantando un nuevo entorno de programación de síntesis. El sistema se orientará hacia una conexión lateral de los módulos, evitando la necesidad de cables y dejando el frontal del instrumento libre de obstáculos. Esta solución también simplifica el seguimiento del flujo de la señal a lo largo del instrumento, ya que ahora los módulos quedan agrupados. La alimentación de los módulos se realiza también a través de las conexiones laterales por lo que si un módulo no está siendo utilizado puede ser desconectado del sistema y reducir el consumo del mismo. Este nuevo sistema no busca remplazar a los sintetizadores del mercado, sino acercar la tecnología modular más compleja a un entorno intuitivo y agradable, pudiendo comunicarse con los sistemas modulares ya existentes. Para ello se establecerán, a lo largo del trabajo, las funcionalidades básicas necesarias para hacer al sistema funcionar, se diseñarán y adaptarán los circuitos electrónicos a estas nuevas necesidades y se realizará un diseño físico de las carcasas que alojarán a cada uno de los módulos. Sound synthesis is the art of obtaining sounds from non-acoustic methods, which may be analogic, due to small voltage variations on a electronic circuit; or digital, configuring algorithms on a processor. Synthesis investigate sound from its roots, capturing the specific pieces that make it unique: texture, shine, duration, harmony, etc. In the past years, sound generation has evolved along technological growing, while sound synthesis has become the most usual and quick method to reflect an idea, for instance, as an instrument in a song or as a complement for special effects in a movie. The creation of those sounds is based on modulation and timbre combinations. The synthesizer is the instrument that contains the hardware necessary to realize this operations, has been in continuous development since the start of the XX Century and is purely electronic based, which explains it constant evolution. With the apparition of new technologies, synthesizers have been modified, reducing their dimensions and acquiring new possibilities. The digitalization of sound synthesis has simplified the use of this instruments and consequently a reduction of their prize, but a vast majority of the public still prefers the physical contact with the instrument which strengthens their learning and creativity. The complexity of sound synthesis lies in the creative use of various tools or modules that shape the signal in different ways. The communication between modules, thanks to wires of different lengths, causes timbre evolution of the sounds, but the programming of these becomes complex when you want to reach very specific details. The cables line the front of the instrument, making it difficult to see the parameters and the controls. In turn, following the route of the signals becomes a difficult task, keeping the new artist away from this device. Taking into account the above, this Project is proposed as a solution to the need of simplifying the interconnection of modular systems, providing clarity to the signal flow and implementing new synthesis programming environment. The system will be oriented towards a side connection of the modules, avoiding the need for cables and leaving the front of the instrument clear of obstacles. This solution also simplifies tracking the signal flow throughout the instrument, since the modules are now grouped together. The modules are also power-fed through the side connections so if a module is not being used it can be disconnected from the system and reduce power consumption. This new system does not seek to replace the synthesizers of the market, but to bring the more complex modular technology to an intuitive and pleasant environment, being able to communicate with the existing modular systems. To this end, the basic functionalities necessary to make the system to function will be established throughout the work, the electronic circuits will be designed and adapted to these new needs and a physical design of the housings. Ingeniería en Tecnologías Industriales

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2016, Director: Oriol Pujol Vila, The present work aims to find a mathematical model for classifying musical instruments from their timbres, so that we can use it for building an Android application which is able to classify a recorded instrument efficiently. To do so, we train a support vector machine with samples of such an instrument spectra as vectors, in order to obtain a pattern that let us classify new samples of these instruments.

This research describes and implements new techniques for objective analysis and comparison of common time stretching algorithms. A set of test signals and samples is used in conjunction with spectral analysis to generate objective error measurements and subsequent comparisons of the algorithms. The time stretching techniques are treated as black-box processes, and are regarded as members within a general family of analyze-modify- resynthesize algorithms. This black-box approach of output signal analysis provides a basis for objective evaluation of the more general class of algorithms. Six common time stretching algorithms are analyzed: the Classic Phase Vocoder, Oscillator Bank Phase Vocoder, Peak Tracking Phase Vocoder, Phase-Locked Vocoder, Synchronous Overlap Add technique, and Overlap Add technique. The six algorithms are then compared within a uniform framework to provide greater insight regarding the behavior of their output signals. Subjective listening evaluations are also performed, then all results contribute to the development of criteria that evaluate and rank the algorithms⁰́₉ suitability in various signal processing situations

Although several methods have been proposed for impulse response measurement in acoustic spaces, there is no ideal one. Each responds differently to environmental noise present in the space being measured. Here a novel technique using complementary sequences is proposed, which offers improved accuracy over the commonly used methods under certain noise conditions. This method is compared with existing methods in the presence of several different noises, focusing on situations where the amplitudes of the noises are comparable to that of the measuring signal. Musical applications of the impulse responses generated by the new method are presented, focusing on their use in artificial reverberation. A library of impulse responses that have been created using this technique is discussed

xii, 141 leaves, illustrations Ankara : The Department of Graphic Design, İhsan Doğramacı Bilkent University, 2012. Thesis (Ph. D.) -- Bilkent University, 2012. the manifestation of digital culture : a study on the association between contemporary sound design and digital typography Ph. D. Department of Graphic Design, İhsan Doğramacı Bilkent University

Recent improvements in speech technology have made synthetic speech a viable I/O alternative. However, little research has focused on optimizing the various speech parameters which influence system performance. This study examined the effects of speech rate, message repetition, and the placement of information in a message. Briefly, subjects heard messages generated by a speech synthesizer and were asked to transcribe what they had heard. After entering each transcription, subjects rated the perceived difficulty of the preceding message, and how confident they were of their response. The accuracy of their response, system response time, and response latency were recorded. Transcription accuracy was best for messages spoken at 150 or 180 wpm and for messages repeated either twice or three times. Words at the end of messages were transcribed more accurately than words at the beginning of messages. Response latencies were fastest at 180 wpm with 3 repetitions and rose as the number of repetitions decreased. System response times were shortest when a message was repeated only once. The subjective certainty and difficulty ratings indicated that subjects were aware of errors when incorrectly transcribing a message. These results suggest that a) message rates should lie below 210 wpm, b) a repeat feature should be included in speech interface designs, and c) important information should be contained at the end of messages. Master of Science

Es podria dir que el que es coneix actualment com a àudio digital és tan sols la punta d’un gran bloc emergent que no deixa de créixer i innovar amb el pas del temps. Avui dia es poden realitzar tasques de tractament de senyal que fa pocs anys ni tan sols s’haurien arribat a imaginar, i és que la constant innovació pot arribar a fer que la gran qüestió que sempre es té a sobre la taula sobre el tractament digital VS l’analògic cada cop es decanti més pel digital. És això el que permet realitzar, mitjançant diferents aplicatius, el resultat d’aquest projecte; és a dir, aconseguir que una cançó en qualsevol que en sigui el seu format es pugui convertir en format digital ocupant un espai en disc quasi nul gràcies al tractament MIDI que tenen les dades i que mitjançant aquest mateix es puguin canviar cada nota i to de qualsevol part d’un arxiu de so, realitzant finalment el procés invers, és a dir, la reconversió en format d’àudio compatible amb qualsevol mitjà i amb la mateixa qualitat de so - o fins i tot superior - que es disposava abans de fer la primera conversió. Aquesta reconversió és de fet el punt més crític i sensible de tot el procés, ja que d’ell depèn l’èxit o el fracàs. Això és degut a que per a realitzar la reconversió final el tractament que cal realitzar és mitjançant el format MIDI que es disposa (bàsicament són les notes correlatives amb el to adequat) i un sampler com el Halion 3 amb totes les llibreries d’instruments i variants possibles mitjançant les que s’escollirà cada un d’aquests per a cada una de les pistes MIDI segons els diferents instruments de la composició musical. El funcionament del sampler és ben bàsic. Disposa d’un patró de sons reals de cada instrument, de cada nota amb el seu to, i els fa correspondre amb la informació de l’arxiu MIDI, i d’aquesta manera s’aconsegueix l’arxiu final. Però no és tan senzill com pot semblar ja que no s’està tan avançat tecnològicament com es desitjaria, doncs aquest procés té dos punts negres que es troben en dos parts del procés totalment separats. El primer d’aquests és l’ús d’un arxiu de so amb més d’un instrument, ja que si es pot afirmar que amb un instrument la conversió pràcticament és impecable amb més d’un comença a donar alguns problemes, però segur que amb el temps es podran millorar. L’altre punt és el tractament de la veu humana, per la que encara no s’ha pogut solucionar el problema de conversió. Cal avançar, encara més. Tot arribarà.