Search

La repercusión de las consecuencias económicas de las sentencias dictadas por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea al amparo del artículo 260 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea sobre los responsables materiales del incumplimiento presenta especial interés en el caso de los Estados compuestos. En España, aunque el Tribunal Constitucional avaló tempranamente el principio de la repercusión sobre las Comunidades Autónomas, durante tiempo la regulación del tema se confió a cláusulas sectoriales, alguna de las cuales también ha sido específicamente considerada constitucional. En la actualidad, el panorama normativo ha sido simplificado y existe ya una cláusula general en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, que regula la responsabilidad por incumplimiento del Derecho de la Unión Europea, partiendo del principio de responsabilidad; esta cláusula ha sido desarrollada por el Real Decreto 515/2013, de 5 de julio, por el que se regulan los criterios y el procedimiento para determinar y repercutir las responsabilidades. Sin perjuicio de que esta normativa aporta certeza, en ella se observa un interés predominante en asegurar los intereses estatales, descuidando la imprescindible colaboración que debe existir con las Comunidades Autónomas., The passing along of the economic consequences arising from the judgements rendered by the European Union Court of Justice in reliance on Article 260 of the Treaty on the Functioning of the European Union regarding those materially responsible for non-compliance is of special interest in the case of composite states. In Spain, although the Constitutional Court endorsed early on the principle of a passing along of sanctions to the autonomous communities, for some time the regulation of the matter was entrusted to sectoral clauses, some of which have also been specifically deemed to be constitutional. Today, the regulatory panorama has been simplified and there now exists a general clause in Implementing Act 2/2012, April 27, 2012, on Budgetary Stability and Financial Sustainability, which regulates responsibility for non-compliance with EU Law on the basis of the principle of responsibility. This clause was further developed by Royal Degree 515/2013, July 5, 2013, regulating the criteria and procedures for determining and attributing responsibilities. Apart from the fact that these regulations do contribute certainty, one can observe therein a predominant interest in ensuring the interests of the central government, while overlooking the indispensable collaboration that should exist with respect to the autonomous communities., La repercussió de les conseqüències econòmiques de les sentències dictades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a l'empara de l'art. 260 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea sobre els responsables materials de l'incompliment, té un interès especial en el cas dels estats compostos. A Espanya, encara que el Tribunal Constitucional va avalar aviat el principi de la repercussió sobre les comunitats autònomes, durant força temps la regulació del tema es va confiar a clàusules sectorials, alguna de les quals també ha estat considerada constitucional de forma específica. En l'actualitat, el panorama normatiu ha estat simplificat i hi ha una clàusula general en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que regula la responsabilitat per incompliment del dret de la UE, partint del principi de responsabilitat; aquesta clàusula ha estat desenvolupada pel Reial Decret 515/2013, de 5 de juliol, pel qual es regulen els criteris i el procediment per determinar i repercutir les responsabilitats. Sens perjudici del fet que aquesta normativa aporta certesa, s’hi observa un interès predominant a assegurar els interessos estatals i descuida la imprescindible col·laboració que hi ha d'haver amb les comunitats autònomes.