Search

Higher Education Institutions (HEI) are ever more i nterested in the development of tools that would enable to evaluate and manage the expectations of their students, with the purpose of attracting and keeping them satisfied. This study has proposed to compare what the gap between what faculty believes the student to expect from a course from a HEI and the real expectations of the student entering higher education. For this purpose, a quantitative research was conducted with students from a HEI through the application of a questionnaire. In order to enable t he gap analysis, the faculties’ perceptions at the HEI were also collected through an adapted questionnaire. The results of the investigation demonstrated that the faculty believes that the student expects aspects related to the physical infrastructure, te chnology, internal processes and the required resources for the teaching service delivery. However, the student expects a placement in the market and their ascension in their professional and personal lives. We concluded that to identify the existence of t he gap will enable the HEI to adjust its services in a more assertively manner, which can lead students to satisfaction.

La recerca sobre la "digital divide" ha posat de manifest que no solament és important estudiar les diferències entre la gent que té accés a Internet i la que no. Actualment també ho és estudiar altres dimensions: habilitats en l'ús d'Internet, temps a la Xarxa i especialment els tipus d'usos que la gent fa d'Internet. Igualment, per a cada una d'aquestes dimensions és important estudiar els determinants i les conseqüències socials. D'acord amb l'anterior, i portant el camp d'anàlisi a la influència d'Internet en el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris, aquest article presenta en primer lloc una panoràmica de l'estat actual d'aquestes dimensions i dels seus determinants per després analitzar la influència en el rendiment acadèmic. Les dades analitzades, d'acord amb la recerca internacional, mostren que: a) els efectes d'Internet en el rendiment acadèmic no són directes, sinó que depenen de variables intermèdies i b) els efectes positius d'Internet són més grans per a aquells estudiants amb un "background" que afavoreix ja de per si, sense la intervenció d'Internet, l'obtenció de millors resultats acadèmics, o dit d'una altra manera, les dades ens indiquen que els efectes positius d'Internet en el rendiment acadèmic segueixen el patró de la hipòtesi del "knowledge gap". Research on the digital divide has shown that it is important to study more than just the differences between those who do or do not have Internet access. Other dimensions that should currently be studied are: Internet skills, time spent on the Internet and, in particular, the use people make of the Internet. For each of these it is important to study the determinants and social consequences. In this paper we first present an overview of these dimensions and their determinants, and secondly analyse the influence of the dimensions with respect to the academic performance of university students. The analysed data, in agreement with international research, demonstrate that a) the effects of the Internet on academic performance are not direct, but mediated by variables and, b) the positive effects of the Internet are more pronounced in those students whose background is already more favourable for achieving better academic results without using the Internet, in agreement with the knowldege gap hypothesis. La investigación sobre la "digital divide" ha puesto de manifiesto cómo no solo es importante estudiar las diferencias entre la gente que tiene acceso a Internet y la que no. Actualmente existen otras dimensiones que cabe estudiar: habilidades en el uso de Internet, tiempo en la red y especialmente los tipos de usos que la gente hace de Internet. Igualmente, para cada una de estas dimensiones es importante estudiar sus determinantes y sus consecuencias sociales. De acuerdo con lo anterior, y llevando el campo de análisis a la influencia de Internet en el rendimiento académico de los estudiantes universitarios, este artículo presenta en primer lugar una panorámica del estado actual de estas dimensiones y de sus determinantes para después analizar la influencia en el rendimiento académico. Los datos analizados, en consonancia con la investigación internacional, muestran cómo: a) los efectos de Internet en el rendimiento académico no son directos sino mediados por variables intermedias y, b) los efectos positivos de Internet son mayores para aquellos estudiantes con un "background" que favorece ya de por sí, sin la intervención de Internet, la obtención de mejores resultados académicos, o dicho de otra manera, los datos nos indican que los efectos positivos de Internet en el rendimiento académico siguen el patrón de la hipótesis del "knowledge gap".