Search

For early modern Discalced Carmelite nun-poets, solitude remains tied to the paradoxical equation of life to death and death to life so famously parsed by St. Teresa. This essay examines poems by María de San Alberto (1568-1640), Ana de la Trinidad (1577-1613), and Gregoria Francisca de Santa Teresa (1653-1736) exploring the possibilities of creating and maintaining solitude while embarked on a quest for mystical union. Outstanding practitioners of the Teresian poetic tradition, the Founding Mother’s religious and literary example allowed them the freedom to communicate with their religious sisters and subsequent readers, and thereby establish religious community through writing. Per a les monges poeteses carmelites descalces de la primera edat moderna, la soledat segueix estant vinculada a l’equació paradoxal de la vida a la mort i la mort a la vida tan reconegudament tractada per santa Teresa. Aquest assaig examina poemes de María de San Alberto (1568-1640), Ana de la Trinidad (1577-1613), i Gregoria Francisca de Santa Teresa (1653-1736) que exploren les possibilitats de creació i manteniment de la solitud mentre es va embarcar en una recerca d’unió mística. Seguidores destacades de la tradició poètica teresiana, la literatura i la religiositat de la mare fundadora assoleix en elles la llibertat de comunicar-se amb les seues germanes de religió i els lectors posteriors, i amb això s’estableix una comunitat religiosa a través de l’escriptura permesos.