El propòsit d'aquesta tesi ha estat analitzar l'ensenyament de la poesia a l'educació secundària xilena, des de la interacció didàctica de professors i estudiants al voltant de les activitats d'aula. S'ha buscat fer una aportació, així, a la formació de lectors de poesia a la classe de Llengua i Literatura, des d'un enfocament que posa èmfasi en els vincles entre les pràctiques discursives i les propostes didàctiques posades en joc en la interacció, amb un especial interès pel què, el com i el qui d'aquesta interacció. En la convergència de les seves línies d'investigació, el treball s'adscriu a tres camps d'estudi principals: 1) el de la didàctica de la poesia, com a àmbit de recerca de l'educació poètica i, per tant, de l'educació literària; 2) el camp d'estudi de la interacció discursiva a l'aula i 3) la línia de recerca de les activitats i tasques de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar. Pel que fa al disseny metodològic, el treball s'emmarca dins les propostes del paradigma qualitatiu-interpretatiu, considerant una perspectiva ecològica de la realitat personal i social dels subjectes, intervinguda pel llenguatge i les pràctiques discursives. En coherència amb això, la investigació ha proposat un estudi de cas interpretatiu, sobre la base d'un model de generalització analítica. En aquest estudi han participat com a informants una professora de Llengua i Literatura d'ensenyament secundari i els estudiants de dos cursos de 2n Any Mitjà del sistema educatiu xilè (equivalent a 4t de l'ESO del sistema educatiu espanyol), d'un institut públic de la Regió Metropolitana, a Santiago de Xile. Com a instrument de recollida de dades, s'ha recorregut a l'observació d'aula i, complementàriament, a l'ús de notes de camp. En els resultats, la investigació ratifica la rellevància de la interacció didàctica i de les activitats per a la comprensió de l'ensenyament-aprenentatge a l'aula, i es constata una relació de sabers, processos i aportacions dels participants molt poc consistents amb les possibilitats didàctiques del gènere líric i, particularment, amb les de la lectura, interpretació i comentari dels textos poètics. Les classes es projecten, així, escassament favorables per a la formació escolar de lectors de poesia; especialment, en considerar els vincles estètics, socials i culturals que la comunicació poètica requereix per a la interpretació i el gaudi de les obres. La presente tesis ha tenido como propósito analizar la enseñanza de la poesía en la educación secundaria chilena, desde la interacción didáctica de profesores y estudiantes en torno a las actividades de aula. Se ha buscado aportar, así, a la formación de lectores de poesía en la clase de Lengua y Literatura, desde un enfoque que releva los vínculos entre las prácticas discursivas y las propuestas didácticas puestas en juego en la interacción, con un especial interés por el qué, el cómo y el quién de dicha interacción. En la convergencia de sus líneas investigativas, el trabajo adscribe a tres principales campos de estudio: 1) el de la didáctica de la poesía, en tanto ámbito de investigación de la educación poética y, por tanto, de la educación literaria; 2) el campo de estudio de la interacción discursiva en el aula y 3) la línea de investigación de las actividades y tareas de la enseñanza y el aprendizaje escolar. En cuanto a su diseño metodológico, el trabajo se enmarca en las propuestas del paradigma cualitativo-interpretativo, considerando una perspectiva ecológica de la realidad personal y social de los sujetos, mediada por el lenguaje y las prácticas discursivas. Coherentemente con ello, la investigación ha propuesto un estudio de caso interpretativo, en base a un modelo de generalización analítica. En dicho estudio han participado como informantes una profesora de Lengua y Literatura de enseñanza secundaria y los estudiantes de dos cursos de 2° Año Medio (equivalente a 4° de la ESO, en el sistema educativo español), de un liceo público de la Región Metropolitana, en Santiago de Chile. Como instrumentos de construcción de datos, se ha recurrido a la observación de aula y, complementariamente, al uso de notas de campo. En sus resultados, la investigación ratifica la relevancia de la interacción didáctica y de las actividades para la comprensión de la enseñanza-aprendizaje en el aula, constatándose una relación de saberes, procesos y aportes de los participantes muy poco consistentes con las posibilidades didácticas del género lírico y, particularmente, con las de la lectura, interpretación y comentario de los textos poéticos. Las clases se proyectan, así, escasamente favorables para la formación escolar de lectores de poesía; especialmente, al considerar los vínculos estéticos, sociales y culturales que la comunicación poética requiere para la interpretación y disfrute de las obras. The purpose of this thesis has been to analyze the teaching of poetry in chilean secondary education, from the didactic interaction of teachers and students around classroom activities. Thus, the aim has been to contribute to the training of poetry readers in the Language and Literature class, from an approach that reveals the links between discursive practices and the didactic proposals put into play in the interaction, with a special interest in the what, how and who of said interaction. In the convergence of its investigative lines, the work ascribes to three main fields of study: 1) that of the didactics of poetry, as a field of investigation of poetic education and, therefore, of literary education; 2) the field of study of discursive interaction in the classroom and 3) the line of research on the activities and tasks of school teaching and learning. Regarding its methodological design, the work is part of the proposals of the qualitative-interpretative paradigm, considering an ecological perspective of the personal and social reality of the subjects, mediated by language and discursive practices. Consistent with this, the research has proposed an interpretative case study, based on a model of analytical generalization. In this study, a secondary school Language and Literature teacher and students of two courses of the 2nd Middle Year (equivalent to 4th ESO, in the Spanish educational system) of a public high school, in Santiago de Chile, participated as informants. As data construction instruments, classroom observation has been used and, in addition, the use of field notes. In its results, the research confirms the relevance of the didactic interaction and the activities for the understanding of teaching-learning in the classroom, verifying a relationship of knowledge, processes and contributions of the participants that are very inconsistent with the didactic possibilities of the lyrical genre and, particularly, with those of the reading, interpretation and commentary of the poetic texts. The classes are projected, thus, hardly favorable for the scholastic formation of poetry readers; especially, when considering the aesthetic, social and cultural links that poetic communication requires for the interpretation and enjoyment of the works.