Search

Dins el motlle macrogenèric que són les revistes especialitzades podològiques, els gèneres més acadèmics són els articles d’investigació i els de revisió. Les altres seccions, començant per l’editorial quan n’hi ha, tendeixen a activar la cohesió grupal i reforçar el sentit identitari d’una manera més visible. Els editorials exerceixen el càrrec de portaveu dels editors, sovint del gremi sencer i, com a porta d’entrada a la publicació, opten sovint pel format epistolar o se serveixen de titulars cridaners que s’aproximen a la retòrica periodística, ben ensinistrada en els usos metafòrics, com veurem. En aquest treball observarem en gran mesura la funció de la veu institucional a l’hora de dirigir les inèrcies professionals del col·lectiu en general. Aquesta influència és possible gràcies als editorials de les revistes especialitzades, on s’encarnen diferents tipus de discurs. Així podrem observar diferents perspectives d’editorials amb funcions i finalitats molt variades, que al capdavall intenten marcar el full de ruta general de la professió. Paraules clau: editorials, revistes especialitzades, gremi professional, comunitat de pràctica.

A partir de un corpus de revistas profesionales del mundo de la podología, este artículo analiza los distintos grados de figuratividad o iconicidad de las ilustraciones y sus funciones en el discurso. Todo ello se enfoca desde la perspectiva de la gestión de dichos conocimientos en el macrogénero revista especializada y en cuanto que resulta relevante para su contribución a la construcción de esa profesión sanitaria.