Partint de la qüestió que planteja què podria ser la política del nou materialisme feminista, aquest article aborda les possibilitats derivades de (re-)conceptualitzar allò polític en termes d’encontres i involucrament (no principalment com a matèria d’elecció i decisió, sinó com «l’única manera d’imaginar-nos que podem sobreviure» (Bernice Johnson Reagon). En aquesta època de normes antropocèntriques hegemòniques d’allò polític (David Scott), veig importants contribucions de nous materialismes (feministes) en el desafiament de reconsiderar les nostres maneres de trobar-nos amb els Altres (humans i més que humans). «Altres» que, sense atenir-se necessàriament a les regles del joc, són tanmateix forces agentives. El reconeixement de la nostra dependència fonamental com a éssers vivents embullats en mons humans i més-que-humans proporciona motius ètics per a treballar en maneres de trobar «Altres» que accepten i fins i tot reben bé el fet que les nostres certituds no romandran estables en el procés. Proposo una lectura del replantejament antifundacionalista que fa Judith Butler de les nocions humanistes d’intencionalitat i agència política a través de la crítica, per part de Karen Barad, de la seva atribució del dinamisme i la historicitat de la matèria únicament a l’agència de la llengua o la cultura. Suggereixo que el replantejament de la subjectivitat política que fa Butler pugui ser reactivat i polit tenint en compte la crítica de Barad mitjançant una revisió de la reivindicació de Butler que la matèria és «un “això que” que provoca i causa». Sostinc que això confon tota distinció clara entre passivitat i activitat, i així es dóna lloc a una transformació de la nostra comprensió de la subjectivitat i l’agència en termes d’estar-amb i respondre a la manera d’abordar l’enigmàtic tema de l’altre (Basile)., Starting from the question of what the politics of new feminist materialisms could be, this article addresses the possibilities of (re-)conceptualizing the political in terms of encounters and involvedness, but not foremost as a matter of choice and decision but as “the only way you can figure you can stay alive” (Reagon, 1983). In our times of hegemonic anthropocentric rule of the political (Scott, 1999), I see important contributions of new (feminist) materialisms to the challenge of reconsidering our modes of encountering “others” (human and more-than-human), who, without necessarily playing by the rules, are nevertheless agentive forces. Acknowledging our fundamental dependency as living beings enmeshed in human and more-than-human worlds provides ethical grounds for working on modes of encountering “others” that accept and even embrace the fact that our own certainties will not remain stable in the process. I propose a reading of Judith Butler’s anti-foundationalist rethinking of humanist notions of intentionality and political agency (2011) through Karen Barad’s critique of her attribution of matter’s dynamism and historicity solely to the agency of language or culture (2007). I suggest that Butler’s rethinking of political subjectivity can be re-invigorated and sharpened, in light of Barad’s critique (2007), by revisiting Butler’s claim that matter is “a ‘that which’ which prompts and occasions”. I argue that this confounds any clear distinction of passivity and activity, thereby enabling a transformation of our understanding of subjectivity and agency in terms of being-with and responding to the enigmatic address of the other (Basile, 2005)., Partiendo de la pregunta de cuál podría ser la política de los nuevos materialismos feministas, este artículo contempla las posibilidades de (re)plantearla en términos de encuentros e implicación, de manera que ya no se basa en elegir y decidir, sino que es «el único modo en que crees que puedes seguir con vida» (Reagon, 1983). En nuestra época de dominio hegemónico antropocéntrico de lo político (Scott, 1999), veo aportaciones importantes de los nuevos materialismos (feministas) al desafío de replantearnos nuestros modos de relacionarnos con los «otros» (humanos y más que humanos), los cuales, sin necesariamente seguir las reglas, constituyen no obstante fuerzas agentivas. Reconocer nuestra dependencia fundamental como seres vivos enredados en mundos humanos y más que humanos ofrece la base ética para trabajar en modos de relacionarse con «otros» que aceptan e incluso adoptan el hecho de que nuestras certezas no permanecerán estables en tal proceso. Propongo interpretar el replanteamiento antifundacionalista que elabora Judith Butler (2011) de las nociones de intencionalidad y agencia política a través de la crítica de Karen Barad (2007), según la cual Butler solamente atribuye dinamismo e historicidad de la materia a la agencia del lenguaje o la cultura. Sugiero reanimar y perfilar el replanteamiento de la subjetividad política de Butler a través de la crítica de Barad (2007), cuando revisa la afirmación de Butler de que la materia es «aquello que provoca y ocasiona». Argumento que esta afirmación impide distinguir claramente entre pasividad y actividad, por lo que permite modificar nuestra comprensión de la subjetividad y agencia en términos de «estar con» y responder al tratamiento enigmático del otro (Basile, 2005).