Search

The main objective of this paper is to determine the effect of Foreign Direct Investment on the hospitality sector in the Colombian economic growth. This is estimated using a method that uses the Gross Domestic Product –GDP- per capita and its disaggregated data according to the different economic sectors, providing an ex post assessment of the contribution of tourism on GDP growth. The results show that Colombia has competitive levels in tourism contribution to GDP, although its level is low compared to countries where the sector is the most active player in their economies.El objetivo de este estudio es determinar el efecto de la Inversión Extranjera Directa en el sector hotelero en el crecimiento económico colombiano. Para ello, se estima utilizando un método que utiliza el crecimiento del Producto Interno Bruto –PIB- real per cápita y se desagrega según los diferentes sectores económicos, lo cual brinda una estimación ex post de la contribución del turismo sobre el crecimiento del PIB. Los resultados muestran que Colombia presenta niveles competitivos de contribución del sector turismo al PIB, aunque su nivel sea bajo con respecto a países cuyo sector es el más activo y protagonista en sus economías

This essay attempts to show that the ancient rhetorical theory has explanatory capabilities to understand and learn to write modern texts and to analyze them in order to understand their communication skills, as in the scientific article, one of the most prestigious forms on scientific communication. It starts with the notion of discourse in the field of scientific communication and then address the rhetorical dimension of the paper.

The paper presents aspects of the scientific production of three 'ilustrados' who worked in South America: José Bonifácio de Andrada e Silva (1763-1838), José Hipólito Unanúe (1755-1833), and Dámaso Antonio Larrañaga (1771-1848). These naturalists, whose trajectories, territories and beliefs were different, built their particular version of Nature in America and contributed with their scientific work to the construction of American geohistory. They were chosen in this research by criteria of territorial dispersion and by different approaches about specific aspects of Earth Sciences – themes that up to now have not received full attention among Latin-American historians of sciences. This paper contends that these personalities built their own knowledge about 'temperament' (climate) and territories, and also used their scientific knowledge to implement political agenda for their respectives countries that were being conformed.

Rebecca J. Scott y Jean M. Hébrard, Freedom papers. An Atlantic odyssey in the age of emancipation, Cambridge/Londres, Harvard University Press, 2012, 259 páginas

This work presents a systematized count of those articles published in peer-reviewed academic journals in Mexico and abroad, which contents refer to issues of communication and culture concerning Baja California. The essay begins showing an overview on the development of communication studies in the region and then moves on to elaborate a descriptive analysis to organize and categorize the hemerographic references.

The article focuses on the role of id papers in the lives of African refugees on their way to and in Israel. In the article, I discuss the way in which documents both encapsulate the past and relations and therefore enable one's future, as much as they monitor and control the everyday lives of displaced persons. I therefore wish to examine the complex relationships between persons, documents and institutions, and the way power is manifested through them. In the article I thus show how refugees are not only helpless, but to an extent also ones who can together with others shape and change the face of their present and future.

Ser considerada una de les millors companyies dels Estats Units és un gran honor, però la bona reputació no eximeix aquestes empreses de trobar aspectes negatius a la Wikipedia, l'enciclopèdia en línia editada en col·laboració. Mitjançant una anàlisi de contingut de les companyies que tenen millor i pitjor reputació dels Estats Units, aquest estudi demostra que el contingut negatiu dels articles corporatius que es publiquen a la Wikipedia supera el contingut positiu independentment de la reputació de l'empresa. S'ha comprovat que tant les millors com les pitjors companyies contenen més continguts negatius que positius. És una qüestió important, ja que la Wikipedia no és només un dels llocs web més populars del món, sinó que s'ha convertit en un dels primers indrets per buscar informació corporativa. Tot i que s'han trobat més continguts relacionats amb la responsabilitat social corporativa en les entrades de les deu companyies amb millor reputació, aquests quedaven eclipsats per qüestions vinculades amb escàndols o assumptes legals. La conclusió és que els professionals de les relacions públiques haurien de supervisar i actualitzar periòdicament els seus articles corporatius a la Wikipedia independentment de la companyia per a la qual treballin.

En aquest treball es realitza una anàlisi bibliomètrica i historiogràfica dels articles publicats a la revista PAPERS DE SOCIOLOGIA entre els anys 1987 i 2001, per tal de buscar-hi dades que ens permetin endinsar-nos en la realitat de la investigació sociològica que es duu a terme al nostre país, posant un èmfasi especial en les xarxes de col·laboració que s’estableixen entre els autors que publiquen les seves investigacions en aquesta revista.