Search

En aquest article es presenta l'estat actual de l'educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l'enfocament universitari. Inicialment, s'exposa què s'entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s'incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l'establiment d'un marc europeu d'educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s'informa d'experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l'obertura de l'educació. D'altra banda, s'analitza la relació de l'educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l'educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y se hacen una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d'analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s'ha elaborat un model o llista que consta d'onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre's que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d'aquestes característiques. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

Hace diez años, la biblioteca de la Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages y la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya se integraban para formar una única biblioteca universitaria: la Biblioteca del campus universitario de Manresa. Con el objetivo de describir este proceso de integración, se introduce qué son las bibliotecas integradas, se enumeran sus beneficios y se presentan sus diferentes modelos. A continuación, partiendo de la experiencia, se definen las actuaciones llevadas a cabo para conseguir la integración total de usuarios, recursos y servicios, y se describe la estructura y organización creadas para integrar de manera eficiente las bibliotecas existentes en una nueva biblioteca. Así, se analiza el contexto y se describe la gestión llevada a cabo en cada una de las fases del proceso, desde la planificación y definición del proyecto hasta la integración total del personal, los servicios, el fondo y el catálogo. Finalmente, se ponen de manifiesto las aportaciones de la experiencia de integrarse y trabajar conjuntamente durante diez años. Ten years ago three different university libraries merged to form a single library centre. These were: the library of the Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, which is part of the Universitat Politècnica de Catalunya; the library of the Fundació Universitària de Bages; and the library of the Centre de Suport de Bages, which is part of the Universitat Oberta de Catalunya. The new library centre was the Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) and this paper describes the process by which the centre was created. It examines the libraries that were joined together, the ways in which the institutions involved benefited from the experience and the different models created. The paper then describes the actions taken to fully connect the systems managing library users, resources and services, and the structures used to efficiently integrate the existing libraries in the BCUM. In general terms, therefore, the paper analyzes the context and describes the management of each of the phases in the overall process, from the initial planning and definition of the project to the total integration of the systems managing library staff, services, the collection and the catalogue. Finally, the paper includes the accounts of people who were involved, in this ten-year period, in the work of integrating the three centres.

Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

Fa deu anys, la biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages i la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya, s'integraven per formar una única biblioteca universitària: la Biblioteca del campus universitari de Manresa. Amb l'objectiu de descriure aquest procés d'integració, s'introdueix què són les biblioteques integrades, se n'enumeren els beneficis i se'n presenten els diferents models. A continuació, partint de l'experiència, es defineixen les actuacions dutes a terme per aconseguir la integració total d'usuaris, recursos i serveis, i es descriu l'estructura i organització creades per integrar de manera eficient les biblioteques existents en una de nova. Així, s'analitza el context i es descriu la gestió duta a terme en cada una de les fases del procés, des de la planificació i definició del projecte fins a la integració total del personal, els serveis, el fons i el catàleg. Finalment, es posen de manifest les aportacions de l'experiència d'integrar-se i treballar conjuntament durant deu anys. Ten years ago three different university libraries merged to form a single library centre. These were: the library of the Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, which is part of the Universitat Politècnica de Catalunya; the library of the Fundació Universitària de Bages; and the library of the Centre de Suport de Bages, which is part of the Universitat Oberta de Catalunya. The new library centre was the Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) and this paper describes the process by which the centre was created. It examines the libraries that were joined together, the ways in which the institutions involved benefited from the experience and the different models created. The paper then describes the actions taken to fully connect the systems managing library users, resources and services, and the structures used to efficiently integrate the existing libraries in the BCUM. In general terms, therefore, the paper analyzes the context and describes the management of each of the phases in the overall process, from the initial planning and definition of the project to the total integration of the systems managing library staff, services, the collection and the catalogue. Finally, the paper includes the accounts of people who were involved, in this ten-year period, in the work of integrating the three centres.

Objetivos: presentar cómo se gestiona la formación continuada del personal de las bibliotecas en la Universidad Autónoma de Barcelona, con una especial mención a la relación entre la Unidad de Formación del Área del Personal de Administración y Servicios y el Servicio de Bibliotecas. -- Metodología: revisión histórica de las actividades de formación que se han llevado a cabo en los últimos años y exposición de la metodología de detección, planificación, ejecución y evaluación de la formación, tanto en el ámbito global de la organización como en el del Servicio de Bibliotecas. -- Resultados: se han hecho avances positivos, tales como la ampliación de la oferta formativa y la adaptación a los nuevos formatos. También se detectan algunos puntos débiles y se mencionan algunos de los retos a los que la formación tendrá que hacer frente y donde la agilidad de respuesta será un factor crítico.Objective: This paper describes how the Universitat Autònoma de Barcelona manages the in-service training of its library staff, focusing on the association between the University’s administrative and service staff training unit and its library service. -- Methodology: The paper reviews the process undertaken in recent years to offer training activities by detecting trainees’ needs, planning and implementing courses and evaluating training, both at an overall organizational level and in the university’s library service in particular. -- Results: Progress has been made in in-service training and a larger number of training courses are now offered in more diverse formats. On the other hand, the offering still needs to be improved in certain areas, where promptly responding to trainee needs will become crucial.

Objectius: presentar com es gestiona la formació continuada del personal de les biblioteques a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un esment especial a la relació entre la Unitat de Formació de l'Àrea del Personal d'Administració i Serveis i el Servei de Biblioteques. -- Metodologia: revisió històrica de les activitats de formació que s'han portat a terme en els darrers anys i exposició de la metodologia de detecció, planificació, execució i avaluació de la formació, tant en l'àmbit global de l'organització com en el del Servei de Biblioteques. -- Resultats: s'han fet avenços positius, com ara l'ampliació de l'oferta formativa i l'adaptació als nous formats. També es detecten alguns punts febles i es mencionen alguns dels reptes als quals la formació haurà de fer front i on l'agilitat de resposta esdevindrà un factor crític.Objective: This paper describes how the Universitat Autònoma de Barcelona manages the in-service training of its library staff, focusing on the association between the University’s administrative and service staff training unit and its library service. -- Methodology: The paper reviews the process undertaken in recent years to offer training activities by detecting trainees’ needs, planning and implementing courses and evaluating training, both at an overall organizational level and in the university’s library service in particular. -- Results: Progress has been made in in-service training and a larger number of training courses are now offered in more diverse formats. On the other hand, the offering still needs to be improved in certain areas, where promptly responding to trainee needs will become crucial.

La propuesta que aquí se presenta es la creación del Catálogo de la mujer del CRAI de Florida Universitaria. Florida es una cooperativa educativa de trabajo asociado, que nació en los años 1970 en el País Valenciano, en el contexto de los movimientos de renovación pedagógica. Desde los inicios, los valores y principios que han guiado su tarea han sido la gestión democrática, el laicismo, la promoción del valenciano y la coeducación junto con el modelo empresarial de Mondragón. Estos valores han dado forma a la colección y a los fondos bibliográficos del CRAI-Biblioteca y del resto de bibliotecas que integran esta cooperativa educativa. Desde los primeros cursos de formación profesional en 1977–1978, la cooperativa adaptó su oferta de enseñanza, a las necesidades de su entorno, y a la viabilidad económica del proyecto, a principios de los años 1990 nace Florida Universitaria, como centro adscrito a las universidades de València y Politècnica de València, y, finalmente, el Centro de Idiomas fue una realidad en 1994. Florida se ubica en Catarroja, un pueblo de l'Horta Sud de la provincia de València, donde ofrece enseñanza secundaria, enseñanza de idiomas y enseñanza universitaria en tres espacios diferenciados. Estos centros han nacido en diferentes momentos de la historia de la cooperativa, a partir del núcleo original de enseñanza secundaria intentando cubrir las necesidades formativas de unos pueblos y comarcas alejados de la ciudad, y que recogían la demanda en alza del sector industrial de esta comarca, a partir del núcleo original de enseñanza secundaria. This paper describes the creation of Florida Universitaria CRAI’s Catálogo de la mujer. Florida is an educational cooperative set up in the region of Valencia in the 1970s, a time when many projects were launched in an attempt to change and modernize approaches to teaching. Since its inception, the values that have underpinned its work have been a management style based on democratic practices, secularism, the promotion of the Valencian language and coeducation, and the application of the Mondragón business model. These values have also shaped the creation of the bibliographical archives belonging to the CRAI-Bibilioteca and the rest of the cooperative’s libraries. Since the first professional training programmes in 1977-1978, the cooperative has adapted the courses on offer to the needs of its public (and also in line with its budget). Florida Universitària came into being in the early 1990s, as an associated centre attached to the Valencia’s two main universities (the University of Valencia and the Polytechnic University). Finally, the language centre was founded in 1994. La Florida is based in Catarroja, a town in the Horta Sud of Valencia, where secondary school studies, language teaching and university courses are taught at three different sites. These centres were created at different stages of the cooperative’s history, building on the original secondary school and expanding to cover the teaching needs of a group of villages located some way away from the city, and responding to the rising demands of the area’s industrial sector.

La proposta que ací es presenta és la creació del Catálogo de la mujer del CRAI de la Florida Universitària. La Florida és una cooperativa educativa de treball associat, que va nàixer als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica. Des dels inicis, els valors i principis que han guiat la seua tasca han estat la gestió democràtica, el laïcisme, la promoció del valencià i la coeducació junt amb el model empresarial de Mondragón. Aquests valors han donat forma a la col•lecció i als fons bibliogràfics del CRAI-Biblioteca i de la resta de biblioteques que integren aquesta cooperativa educativa. Des dels primers cursos de formació professional als anys 1977–1978, la cooperativa adaptà la seua oferta d'ensenyament a les necessitats del seu entorn, i a la viabilitat econòmica del projecte; a principis dels anys 1990 naixqué la Florida Universitària, com a centre adscrit a les universitats de València i Politècnica de València, i, finalment, el Centre d'Idiomes va ser una realitat l'any 1994. La Florida s'ubica a Catarroja, un poble de l'Horta Sud de la província de València, on ofereix ensenyament secundari, ensenyament d'idiomes i ensenyament universitari a tres espais diferenciats. Aquests centres han nascut en diferents moments de la història de la cooperativa, a partir del nucli original d'ensenyament secundari intentant cobrir les necessitats formatives d'uns pobles i comarques allunyats de la ciutat, i que recollien la demanda en alça del sector industrial d'aquesta comarca, a partir del nucli original d'ensenyament secundari. This paper describes the creation of Florida Universitaria CRAI’s Catálogo de la mujer. Florida is an educational cooperative set up in the region of Valencia in the 1970s, a time when many projects were launched in an attempt to change and modernize approaches to teaching. Since its inception, the values that have underpinned its work have been a management style based on democratic practices, secularism, the promotion of the Valencian language and coeducation, and the application of the Mondragón business model. These values have also shaped the creation of the bibliographical archives belonging to the CRAI-Bibilioteca and the rest of the cooperative’s libraries. Since the first professional training programmes in 1977-1978, the cooperative has adapted the courses on offer to the needs of its public (and also in line with its budget). Florida Universitària came into being in the early 1990s, as an associated centre attached to the Valencia’s two main universities (the University of Valencia and the Polytechnic University). Finally, the language centre was founded in 1994. La Florida is based in Catarroja, a town in the Horta Sud of Valencia, where secondary school studies, language teaching and university courses are taught at three different sites. These centres were created at different stages of the cooperative’s history, building on the original secondary school and expanding to cover the teaching needs of a group of villages located some way away from the city, and responding to the rising demands of the area’s industrial sector.

Les biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d'adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l'aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d'activitats estudiantils. Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l'edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d'espais flexibles que s'adapten a les necessitats d'individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d'estudi, col·laboració i aprenentatge. El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l'espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s'enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d'informació. Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge. The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds. With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general. On this new stage, the librarian's role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information.

La primera part d'aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d'estadístiques que s'haurien d'elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l'any 2014, el bot de conversa en qüestió s'ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L'anàlisi va emprar l'eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d'acord amb l'estructura de les frases, les afirmacions d'obertura i tancament, l'interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d'usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users' questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

La primera parte de este artículo analiza cómo crear y gestionar un bot en bibliotecas académicas, incluyendo el tipo de estadísticas que deberían elaborarse y la importancia de revisar periódicamente las transcripciones. Creado en 2014, el bot en cuestión se ha desarrollado hasta el punto en que, de media, contesta correctamente las preguntas de los usuarios de las bibliotecas en un 70% de los casos. La segunda parte es un análisis de más de 10.000 frases enviadas por los usuarios (preguntas y afirmaciones). El análisis empleó la herramienta UAM CorpusTool para crear capas y transcripciones de código de acuerdo con la estructura de las frases, las afirmaciones de apertura y cierre, el interés mostrado, así como los tipos de servicios y materiales solicitados. Si bien el bot de las bibliotecas está claramente identificado como un programa informático, una serie de usuarios tratan habitualmente el bot como si fuera un ser humano y mantienen largas conversaciones no relacionadas con las bibliotecas. Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users' questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users' questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

Abstract University libraries provide an important service to society, contributing to spread knowledge and cultivating new talents in the academic environment. The main objective of this article is to perform a review of the literature on efficiency assessments in the context of university libraries. The databases Web of Science and Scopus were adopted as reference to search for papers in the aforementioned context and identify the methodologies used and perspectives set out by different authors. A complementary search was also made on Google Scholar to obtain additional articles. In sum, 34 papers were found to compose the core of analyzed publications. As result, we observed that nearly 90% of the papers use Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of university libraries and other methodologies with the same proposal were identified. Moreover, the variables used in these publications were analyzed, contributing to the mapping of main inputs and outputs that directly affect the services of university libraries. Furthermore, other characteristics were also considered, such as: temporal placement of publications and countries with the largest production of papers. Finally, based on the results of this study, further researches are suggested.

The purpose of this paper is to discuss the thematic of customer-centered quality in academic libraries and contribute to the importance of quality evaluations based on the perception of their customers for this type of library. It is especially important in Brazil, where evaluations of higher education institutions and their infrastructure items, including libraries, are compulsory. It highlights a specific methodology, the LibQUAL+®, created in the United States and used in hundreds of libraries around the world, but without any perceptible application in Brazil as yet. From the analysis of LibQUAL+® assessment procedures, the article aims to present the benefits that can be achieved from the application of this methodology as well as it intends to verify the possibilities of using it in academic libraries in Brazil. It concludes that the methodology presents aspects which can support the academic library management, as identifying strong and weak points of the services, becoming closer to the library´s customers’ needs, comparing the library performance with other libraries and defining the best practices in the field, besides contributing to a more professional management of the libraries.

S'exposen les actuacions de caràcter innovador implantades per la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca com a resultat d'una anàlisi de les necessitats dels usuaris del centre, l'establiment d'objectius preferents i la selecció de les eines necessàries per aconseguir-los. Com a resultat de l'anàlisi es van crear nous serveis, que abasten la redistribució de la informació generada per la universitat, l'elaboració de nous documents i activitats de divulgació científica, la producció de nous suports per a la docència i el suport a la inserció laboral. This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world.

Se exponen las actuaciones de carácter innovador implantadas por la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca como resultado de un análisis de las necesidades de los usuarios del centro, el establecimiento de objetivos preferentes y la selección de las herramientas precisas para su consecución. Como resultado del análisis se crearon nuevos servicios, que abarcan la redistribución de la información generada por la universidad, la elaboración de nuevos documentos y actividades de divulgación científica, la producción de nuevos soportes para la docencia y el apoyo a la inserción laboral. This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world.

This paper investigates the current relationship between information management and information mediation along with the digital reference service through a case study which took place in an academic library. The concept of information mediation is herein analyzed, since a conceptual examination provides elements that will help people to comprehend and evaluate the concerned service. The information professional plays a very important role in the mediation aforementioned, which may be directly or indirectly; consciously or unconsciously; by himself/herself or plurally; individually or inserted into a group – in all such manners that mediator facilitates the acquisition of information, fully or partially satisfying a user’s need of all sorts of knowledge. Meanwhile, we here approach information management from a scope that points out a description over performed activities concerned to policies and procedures put into effect until the service evaluation by proposing a criterion for such point. Finally, we outline a few actions to be implemented in long-term perspective, which goal is to continually ameliorate such assistance, taking in account the human factor.

Los continuos desarrollos de los catálogos en línea (OPAC) no han logrado aún conformar una herramienta de búsqueda óptima para el conjunto de los recursos disponibles en una biblioteca universitaria del siglo XXI. La comunidad académica percibe el catálogo como un instrumento ineficaz y alejado de los servicios web que emplea cotidianamente. Se repasan las tentativas de desarrollo de los OPAC y la incorporación de metabuscadores en las sedes web de las bibliotecas académicas. Se indaga en la creciente implementación de interfaces de descubrimiento, revisando los estudios realizados sobre este tipo de plataformas, funcionalidades e implementación, de un lado, y análisis de usabilidad, del otro. Se examina finalmente el estado actual de las herramientas de búsqueda en las bibliotecas universitarias españolas coligiendo de la exploración la tendencia clara hacia la instalación de herramientas de búsqueda única.The continuous developments of OPACs still have not succeeded to constitute an optimal search tool for the overall available resources on a twenty-first century academic library. The academic community perceives OPAC as an ineffective tool and far from the web services that they usually employ. The attempts to develop OPACs and incorporation of metasearch products on the websites of academic libraries are reviewed. The paper explores the increasing implementation of discovery interfaces, reviewing studies on these platforms, its functionality and implementation on one side, and usability analysis on the other. The current state of search tools in the Spanish academic libraries is finally examined, deducing of this exploration the clear trend towards the implementation of single search tools.

El artículo presenta los resultados de una investigación orientada a describir aspectos del proceso de suscripción de revistas en línea en la Argentina. Entre abril y setiembre del año 2007 se aplicó una encuesta vía correo electrónico a bibliotecas especializadas y universitarias argentinas para indagar acerca de los actores involucrados en la identificación, evaluación y selección de títulos, en la negociación y firma de las licencias, las modalidades de suscripción y los tipos de recursos suscriptos por esas unidades de información. Se observó una alta participación de los bibliotecarios en todo el proceso que disminuía en la etapa de negociación y firma de los acuerdos de licencia donde los directores institucionales y los administradores tenían un rol más destacado.This paper presents the findings of an investigation aimed at describing aspects of the process of online journals subscription in Argentina. From April to September of 2007 a survey was conducted via electronic mail to special and academic libraries to inquire about Argentine actors involved in the identification, evaluation, and selection of titles, in the negotiation and signing of the licences, the subscription methods, and type of resources subscribed for those information units. There was a high participation of librarians in the process that decreased in the stage of negotiating and signing the licencing agreements where institutional managers and administrators had a more prominent role.

La ressenya presenta la base de dades Antics posseïdors que ha posat en marxa la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. La part introductòria vol ser un recorregut per les iniciatives que, en àmbit europeu, s'han dut a terme recentment en el camp de les procedències en col·leccions patrimonials, tot posant de manifest l'oportunitat, en aquest context, d'endegar el nostre projecte. A continuació es resum el tractament que han tingut les informacions de procedència al llarg de la vida del catàleg en línia de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. El nucli de la ressenya, dedicat a l'estructura i el funcionament de la base de dades, presenta igualment el tractament que reben les informacions referents a procedències al registre bibliogràfic.We present the database Former Owners, set up by the University of Barcelona Reserve Library. In the introduction we present the recent initiatives carried out at European level in the field of heritage collection origins, and present our own project. We then summarize the treatment of origin information since the creation of the University of Barcelona Library online catalogue. The main body of the paper deals with the database structure and operation, as well as with the treatment of origin information in the bibliographic record.

Objectiu: Analitzar la visibilitat a la web del grau d'implantació del model de CRAI en biblioteques universitàries. -- Metodologia: Es du a terme una anàlisi de contingut de seus web de 69 biblioteques universitàries espanyoles així com dels seus plans estratègics per tal d’extreure la informació relacionada amb els objectius de la recerca. S’han pogut analitzar totes les seus web però només s’ha pogut accedir a 28 plans estratègics. -- Resultats: Es mostra, amb dades qualitatives i quantitatives, que, malgrat que no totes les biblioteques es troben en el mateix nivell de desenvolupament, la majoria ha assumit el repte d'adaptar-se a l'espai europeu d'educació superior, de manera que s’ha donat més protagonisme i més suport al procés d'aprenentatge. El model de CRAI, per tant, es fa visible en les seus web i els plans estratègics de la majoria de les biblioteques universitàries espanyoles.Objective: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. Methodology: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. Results: The paper presents qualitative and quantitative data that show how, to varying degrees, most libraries have met the challenge of adapting to the European Higher Education Area, and have increased the presence of the learning process and its support. The CRAI model is therefore visible in the web sites and strategic plans of most Spanish university libraries.

Objetivo: Analizar la visibilidad en la web del grado de implantación del modelo de CRAI en bibliotecas universitarias. -- Metodología: Se lleva a cabo un análisis de contenido de sedes web de 69 bibliotecas universitarias españolas así como de sus planes estratégicos para extraer la información relacionada con los objetivos de la investigación. Se han podido analizar todas las sedes web pero sólo se ha podido acceder a 28 planes estratégicos. -- Resultados: Se muestra, con datos cualitativos y cuantitativos, que, pese a que no todas las bibliotecas se encuentran en el mismo nivel de desarrollo, la mayoría ha asumido el reto de adaptarse al espacio europeo de educación superior, de manera que se ha dado más protagonismo y más soporte al proceso de aprendizaje. El modelo de los CRAI, por lo tanto, se hace visible en las sedes web y los planes estratégicos de la mayoría de las bibliotecas universitarias españolas.Objective: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. -- Methodology: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. -- Results: The paper presents qualitative and quantitative data that show how, to varying degrees, most libraries have met the challenge of adapting to the European Higher Education Area, and have increased the presence of the learning process and its support. The CRAI model is therefore visible in the web sites and strategic plans of most Spanish university libraries.

El objetivo de este documento es proponer a las bibliotecas universitarias una estrategia tecnológica para adaptarse a los cambios que se están produciendo en los ámbitos del aprendizaje y la investigación. Los principales cambios a los que nos vamos a referir son: la web es la nueva plataforma para la comunicación de la información, esta web está orientada no sólo a los humanos sino también a las máquinas y está potenciando el trabajo en red y en colaboración. Por otra parte, esta forma de trabajar está generando un nuevo concepto de unidad de información, modelada no sólo por la necesidad de representar nuevas formas de publicación (texto, data, simulaciones…) en las nuevas prácticas científicas, sino también por los cambios en la naturaleza de las herramientas de creación y los entornos en que se usan. Finalmente, cada vez más, los usuarios no sólo consumen información, sino que también quieren participar en su generación (blogs, wikis, youtube, slideshare...). Se describen las implicaciones que esos cambios están teniendo en el entorno de las bibliotecas universitarias: la importancia del e-learning, los CRAI y el nuevo modelo de comunicación y publicación científica y se indican algunas líneas de actuación para orientar la estrategia tecnológica de las bibliotecas a la luz de estas transformaciones: nuevo concepto de unidad de información, interoperabilidad, flexibilidad y arquitecturas abiertas.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.

L'objectiu d'aquest document és proposar a les biblioteques universitàries una estratègia tecnològica per adaptar-se als canvis que es produeixen en els àmbits de l'aprenentatge i la recerca. Els canvis més importants a què ens referirem són els següents: el web és la nova plataforma per comunicar la informació, i aquesta plataforma està orientada no solament als humans, sinó també a les màquines, i alhora potencia el treball en xarxa i en col·laboració. D'altra banda, aquesta manera de treballar està generant un nou concepte d'unitat d'informació, modelat no només per la necessitat de representar noves maneres de publicació (text, dades, simulacions, etc.) en les pràctiques científiques noves, sinó també pels canvis en la naturalesa de les eines de creació i els entorns en els quals s'usen. Finalment, cada vegada més, els usuaris no solament consumeixen informació, sinó que també volen participar a l'hora de generar-la (els blogs, els sistemes wiki, el YouTube, l'SlideShare, etc.). Es descriuen les implicacions que tenen aquests canvis en l'entorn de les biblioteques universitàries: la importància de l'aprenentatge electrònic, els CRAI i el nou model de comunicació i publicació científica. A més, s'indiquen algunes línies d'actuació per orientar l'estratègia tecnològica de les biblioteques d'acord amb aquestes transformacions: el nou concepte d'unitat d'informació, la interoperabilitat, la flexibilitat i les arquitectures obertes.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.