Search

Durante las décadas de los años ochenta y noventa del siglo XX se produjo en España una eclosión de revistas de arte y cultura contemporáneas de formatos, intenciones y misiones muy diferentes. Este artículo se sitúa en el momento sociopolítico que propició una proliferación de proyectos editoriales vinculados al arte contemporáneo en el Estado español. Siguiendo este contexto nos ubicaremos en la fractura entre los principios de la modernidad en el periodo llamado Transición, teñidos de un sentimiento de euforia y una necesidad de desmemoria, y la crisis de los valores modernos que implicó la entrada de la posmodernidad, momento que asociamos con la insatisfacción de las generaciones jóvenes que habían accedido a la universidad y el resurgimiento de los valores neoconservadores que, en las mismas décadas, se extendían por la sociedad y la cultura occidentales (Europa y Estados Unidos). Mediante un ejercicio de síntesis de corte histórico, en virtud de la importante cantidad de proyectos editoriales de arte y cultura contemporánea que surgieron, nos centraremos en recuperar el planteamiento y evolución del proyecto editorial Papers d’Art, revista publicada en Cataluña. Esta propuesta estuvo vinculada a una iniciativa privada, la Fundación Espais de Girona, primero Espais. Centro de Arte Contemporáneo; un ejemplo singular de acuerdo con su compromiso desde un marco periférico y su vinculación sesgada con la globalización, fenómeno ligado al contexto geopolítico de la posmodernidad, con el que Papers d’Art evolucionó, creció y finalizó su actividad.

This applied research developed within the framework of a Portuguese Higher Education Institution. Its purpose is to assess academic practice in the context of a curricular unit in a graphic design degree course. This practice has been developed within three complementary perspectives: (a) the pedagogical concept and the proposed design exercise; (b) the selection of paper processes and materials used; (c) the design and structural definition of the graphic product. The purpose of this research is to describe the activity criteria from each perspective, exposing realization guidelines presented to students in designing a specific graphic product, from ideation, design process, and estimation of a feasible production. All this from the analysis of the proposed activity and evaluation of the prototype that represents Paper-pop-up design.

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

La regió més oriental d’Ucraïna, el Donbass, viu des de fa vuit anys una sagnant guerra en què Rússia s’ha vist directament involucrada. A més, la regió ha estat objecte de la propaganda russa, que l’ha utilitzat com un dels principals motius per justificar la seva intervenció militar sobre Ucraïna, el febrer de 2022. Tots els bàndols implicats en aquest conflicte argumenten que estan protegint els interessos i els desitjos dels seus habitants. Però aquests interessos i desitjos, a més de ser sovint manipulats, han sofert moltes modificacions i pressions després d’una guerra tan llarga, que entre altres coses ha fet que prop de la meitat dels habitants hagin abandonat la regió, i la resta es vegi sota una pressió militar, política i mediàtica constant. Aquest article intenta ser una anàlisi i una reflexió sobre l’autèntica voluntat dels habitants del Donbass, com també de la manipulació que estan sofrint.

Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2020.

Ressenya