Search

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

Objectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d'enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure'ls segons les propostes de la literatura especialitzada. -- Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp 'Fecha', s'extreu la informació dels camps 'Guardas' i 'Notas', s'analitzen les reproduccions de les guardes, s'identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s'efectua una anàlisi comparativa. -- Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s'han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d'altres tipus (paper argentat, paper de percalina). Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper.

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d'homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d'exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere. This article describes the activities designed by the Map Library of Catalonia to draw attention to the contributions of women to Earth sciences, a field traditionally dominated by men. The Library’s two main lines of action are the organization of exhibitions to bring its holdings to a wider public, and its project to develop more gender-balanced collections.

Chile es un caso emblemático en la apertura de la educación superior al libre mercado y en la reformulación de las lógicas que regulan la producción científica en las universidades. Esto se traduce en un sistema de gestión del personal académico orientado por bonos de productividad asociados a las publicaciones de alto impacto, distribución de fondos de investigación condicionados a la productividad de investigadores y jerarquización de las tareas académicas. En este artículo presentamos los resultados de un estudio que buscó explorar y comprender cómo académicas y académicos de ciencias sociales, altamente productivas y productivos, describen la escritura científica desde la práctica laboral cotidiana enmarcada en nuevas regulaciones de la producción científica. A partir del análisis de 20 entrevistas, proponemos que hay facetas fundamentales para definir la escritura científica: la afectividad, la fragilidad y la estrategia. Éstas dan cuenta de aspectos cotidianos, así como de tensiones y conflictos presentes en el proceso de escritura científica

Objectiu: reflexionar sobre els rols del professor com a recomanador i prescriptor de lectures i sobre el lloc que ocupa cadascuna d'aquestes funcions en l'educació literària de l'alumnat. -- Metodologia: revisió bibliogràfica en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura i presentació de certes situacions escolars de lectura que exemplifiquen els supòsits des dels quals es pensa el rol docent. -- Resultats: un dels avenços més grans que s'han produït en els darrers anys en la didàctica de la llengua i de la literatura es vincula amb la definició progressiva de les funcions docents i dels objectius educatius relacionats amb els processos de formació del lector literari en el context escolar. En aquest marc cal renovar els processos de formació del professorat per tal d'assegurar la construcció del cànon formatiu que requereix la pràctica professional del mediador escolar de lectures. Objective: This article reflects on what teachers do when they recommend and prescribe works of literature to their students. It also examines how recommendation and prescription are important in children’s literary education. -- Methodology: The article reviews the research on language and literature education and examines particular classroom scenarios that explain why teachers choose certain roles over other when they recommend and prescribe works of literature. -- Results: In recent years, the most important progress in language and literature education has been tied to redefining teachers’ roles and the objectives of education as these relate to children’s acquisition of literary reading skills. In this context, teacher education programmes need to be revised in order to equip teachers with a literary canon that helps them address their task effectively.

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.