Search

La nova realitat política d’Espanya després de la mort de Francisco Franco va obligar a emprendre canvis que afectarien les diferents esferes social, cultural, econòmica i, per descomptat i de forma directa, educativa. Després de la celebració de les primeres eleccions democràtiques el juny de 1977 s’iniciava el treball per a l’elaboració del text constitucional. Dins el camp de l’educació, una de les qüestions que revestiria més debat parlamentari seria la relacionada amb la llibertat d’ensenyament. En aquest article pretenem acostar-nos, prenent com a referència la bibliografia disponible sobre aquest tema, a l’ampli concepte de la llibertat d’ensenyament des de la perspectiva de l’opinió pública, inserida en el marc més ampli de la nova història política i la història de les idees. Una de les formes a través de les quals podem prendre el pols a aquest debat al voltant de la llibertat d’ensenyament és mitjançant la consulta de premsa diària. Aquest mitjà de comunicació ens ajudarà a rastrejar el debat públic generat i el posicionament de diferents grups poblacionals, així com les idees propagades cap a la societat sobre una qüestió particular que encara avui es troba subjecta al debat públic. En concret, aquest treball pren com a fonts d’investigació els diaris El País i ABC i totes aquelles notícies, editorials, articles d’opinió, seccions o columnes fixes, entrevistes i reportatges en els quals el motiu principal fos la llibertat d’ensenyament durant el període de novembre de 1977, amb la primera filtració a Cuadernos para el Diálogo de l’esborrany de l’avantprojecte constitucional, i el 6 de desembre de 1978, amb la ratificació en referèndum de la Constitució espanyola. Paraules clau: educació, llibertat d’ensenyament, opinió pública, transició a la democràcia, premsa diària.

L'última reforma de la Llei orgànica d'educació acull una nova fórmula de suport a l'ensenyament privat sostingut amb fons públics a Espanya: la cessió de sòl públic per a la construcció i gestió de centres docents concertats. Aquesta operació sembla respondre a diverses tendències. En primer lloc, a la redistribució de tasques entre Estat i societat, per a una major racionalització del sector públic. En segon lloc, a una major tutela de la llibertat d'ensenyament reconegut a l'article 27 de la CE. Amb tot, aquesta evolució des de l'Estat prestacional a l'Estat garant requereix observar certes cauteles derivades de la naturalesa jurídica dels concerts escolars, en especial la igualtat de tracte en l'accés a aquests.

Aquest article parteix de la particular gènesi històrica del dret liberal a l’educació a Espanya. L’autor analitza el procés de crítica i reconceptualització que van experimentar, a finals del segle xix, les nocions d’individu i de societat que havien servit de base per la formulació d’aquest dret. Un qüestionament que va fer possible l’emergència del dret social a l’educació, sobre les bases d’una intervenció estatal positiva i laica que garantís l’accés massiu de les classes treballadores a l’escola. Una concepció que tindria la seva màxima expressió en la nostra contemporaneïtat durant la Segona República, antecedent social de l’Estat del Benestar consolidat al nostre país després del procés de Transició democràtica. Un model de convivència amenaçat actualment per la reculada dels fonaments que el van originar i la reaparició de la puixança del pensament individualista. Paraules clau: Dret social a l’educació, llibertat d’ensenyament, Segona República, reformisme social, Estat del Benestar.