Search

La publicació de la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón(1859) de Víctor Balaguer va ser la culminació d’un projecte ideològic, polítici cultural que es va anar gestant des de l’inici de la dècada dels cinquanta.Una de les baules d’aquest projecte va ser la publicació de El Conceller, desd’on es va articular l’estratègia publicística de difusió de la història, la literaturai la identitat catalanes —reinterpretades romànticament— al serveide la reconstrucció del partit liberal i del seu discurs modern, contrari al’autoritarisme reaccionari.

Agermanar poesia i història és una pretensió del Víctor Balaguer historiador i del Víctor Balaguer narrador. Això no vol dir que no faci distincions entre fabulació i report de fets històrics, com una certa historiografia i una certa crítica antiromàntiques ens fan creure. Un recorregut per la seva producció narrativa de la primera època (dels anys quaranta a finals dels seixanta) permet fer algunes precisions sobre allò que entén com a poetització de la Història. Es postul·la en aquest article, sobre assercions del mateix autor, que Balaguer és un escriptor d’exclusiva mentalitat històrica, abocat a destriar allò que és poètic en els episodis del passat i poc propens a confiar, quan se li retreuen dèficits de veracitat històrica, en les armes de la fabulació lliure, d’altra banda usada per bastir un mite poderós com el de Joan de Serrallonga.

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la BibliotecaMuseu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dramaturgi polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polítici intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’interésde Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, itambé les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer,establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint Labaila.Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, quebuscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic aragonéss’estimà més projectar-se envers el territori catalanoparlant, que enaquells anys es trobava immers en el moviment de recuperació cultural iidentitària conegut amb el nom de Renaixença.

Amb motiu de les «Jornades sobre els 150 anys de la Historia de Cataluñay la Corona de Aragón de Víctor Balaguer» (a partir d’ara HCCAVB)des del Museu es va organitzar una exposició temporal on es mostraven elsgravats de les primeres edicions del llibre més tot el que hi havia a la col·leccióbalagueriana de pintura d’història —inclosos alguns aiguaforts originals conservatsen les reserves de la biblioteca. Bona part d’aquest article és el recullde la recerca que es va dur a terme per poder ensenyar aquesta part del fonsen el context de les jornades i per poder documentar al màxim cada obra del’exposició.

L’epistolari de Víctor Balaguer és un enorme document a partirdel qual s’accedeix a dades desconegudes del segle xix (polítiques i literàries)a causa de l’anonimat de molts dels seus corresponsals. L’ús adequatde la base de dades de les cartes esdevé una eina historiogràfica fonamentalper detectar estats d’opinió o informacions rellevants que altrament quedarienamagades.

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme

El treball «La Historia de Cataluña de Víctor Balaguer. Un panoramaliterari» tracta dels catorze capítols d’aquesta obra dedicats als «Progresosde la civilización», on es dibuixa la història de la literatura catalanadins la corresponent història de la cultura. Uns capítols i una visió de laliteratura que han passat molt desapercebuts pels historiadors, encara quealguns dels escriptors de la Restauració van deixar escrit que la seva lecturava ajudar els de la seva generació a conèixer i estimar més el país, la culturai la literatura. L’objectiu ha estat analitzar aquesta part de l’obra, que tésentit per ella mateixa, dins el seu context, assenyalar-ne les fonts i els vinclesamb la tradició de la historiografia literària i les propostes innovadoresque, dins el panorama europeu, ofereix. Tot plegat ens permet de valorar-laadequadament i dir que mereixeria figurar amb tota la seva entitat en unahipotètica futura història de les històries de la literatura catalana.

Estudi de l’obra Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón(1860-64), de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1864), en el conjunt de la sevatrajectòria intel·lectual, plantejat a partir de tres grans eixos: la delimitació dela seva proposta ideològica enmig d’una obra escrita molt extensa; la valoracióde les influències rebudes en l’àmbit de la història; i l’anàlisi de la sevaevolució intel·lectual a través del temps, amb el fil conductor de la seva produccióhistoriogràfica.

Coneixement de la tasca política i literària de Víctor Balaguer aAndalusia des del 1859, any en què comença la moderna etapa dels JocsFlorals, fins al 1873, proclamació de la Primera República espanyola, aixícom de la projecció dels Jocs Florals catalans, a través de la premsa andalusade l’època.

Enric Ucelay-Da Cal presents Vìctor Balaguer as a key Romantic historian, who established the canon of Catalan National History.Given the obsessive historicism of Catalan nationalism, this implicitlymakes him a major figure in its logical construction. Ucelay-Da Cal situatesBalaguer in the stream of nineteenth-century historical culture in Europeand the Americas, and presents a broad-based interpretation of Balaguer’srole as a historian by comparison to general historiografic trendsand to political developments.