Search

L'article examina l'evolució dels estàndards de protecció del col·lectiu transsexual a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, en particular respecte de les decisions que concerneixen a la violació del dret a la identitat sexual ia l'autodeterminació, davant del denegament de les autoritats nacionals de modificar el sexe de les persones transsexuals als registres nacionals. Conscients de la tensió constant entre la necessitat de protegir els drets reconeguts en el Conveni Europeu i el respecte del marge d'apreciació que els Estats mantenen en determinats àmbits, el propòsit de la investigació és comprovar l'existència i la consolidació d'uns estàndards mínims o normes comunes que el Tribunal Europeu ha anat elaborant i aplicant en els seus anys d'activitat, i identificar quins són encara els reptes a què s'enfronta en aquesta matèria. Conèixer aquests elements establirà les bases per promoure que l'adopció de mesures legislatives estatals estigui orientada a respectar aquests estàndards comuns i a aconseguir una protecció efectiva dels drets de les persones trans a l'entorn europeu.

The study of transsexuality has evolved in recent years reaching greater visibility now thanks to the initiatives of trans collectives and the increase of children and adolescents who attend primary care due to gender identity problems. This growing interest has stimulated research whose abundance requires an analysis and selection of the most relevant works. With this objective we have carried out a bibliographic review in order to address the current state of early transsexuality, focusing on studies related to its etiology, prevalence, diagnosis and current treatments. For this, several databases were consulted (Web of Science, PubMed, PubPsych, Elsevier, PsycINFO, PsycARTICLES, Psychology Database) restricting the search by keywords (“transsexuality”, “transsexualism”, “adolescence”, “adolescents” and “ teenagers “) and publication date (2008-2017). Initially, 103 were obtained, of which 66 were discarded for treating aspects that were not subject of the review and exposing non-extrapolated results due to their small sample. From the analysis of the 37 selected articles, it is obtained, as regards the etiology, that transsexuality has a heterogeneous and multifactorial origin. The prevalence obtained is 9.8%. The diagnosis insists on the need to carry out a permanent follow-up using the interview as the main instrument of choice. Finally, most research highlights the importance of the new therapeutic approach based on triadic therapy that includes psychological treatment (assimilation of the desired role fully), hormonal (hormonal blocking and subsequent treatment with crossed hormones) and surgical (change of genitals and other sexual characters), in spite of the controversy that has provoked by the possible unfavorable effects for the infantile and juvenile population. It concludes the need to continue research to achieve not only a more individualized diagnosis and treatment, but also a greater knowledge dissemination that helps reduce stigmatization.

Se aborda el debate sobre la transexualidad como un trastorno mental, frente al derecho humano de una persona a modificar sus órganos genitales y su apariencia física, y que el Estado modifique sus documentos de identidad, en los cuales se le atribuya un nuevo sexo. La finalidad es aportar una perspectiva que contenga más amplios argumentos para la solución de la problemática.

Se analiza en el contexto de la sociedad heteronormativa chilena, desde los postulados de Judith Butler (2007) y Beatriz Preciado (2008), las prácticas performativas y farmacopornográficas en los relatos autobiográficos publicados a modo de diario de vida online de una mujer transexual. Se propone que, las prácticas analizadas son respuestas a procesos de subjetivación de un sujeto/cuerpo en mutación.