Search

Recensió de Martí-Badia, Adrià (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, “Biblioteca Sanchis Guarner” 92, 316 pàgines. Pròleg d’Antoni Ferrando. ISBN: 978-84-9191-149-4.

A finales del siglo XIX, encontramos cultivadores de seda a los campos de moreras, como muestra Frederic Mistral en su poema épico rural Mirèio (1859). Además de compartir la práctica de una actividad agrícola e industrial asociada a la producción de la seda, entre los territorios de Provenza y Valencia se establece una relación literaria. En este trabajo relacionamos la representación literaria de las mujeres dedicadas a la sericicultura que presenta Mirèio con la poesía de la Renaixença valenciana, desde Teodor Llorente pasando por Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva y Francesc Badenes.

Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle xix. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de principis del segle xvi. Aquests postulats respecte a la identitat i el nom de la llengua catalana són ràpidament rebuts i acceptats a Catalunya; i a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord foren rebuts positivament amb molt poques excepcions. Però no així al País Valencià, on només una minoria d’erudits com Benvingut Oliver i Joan B. Perales –entre d’altres– va acceptar i divulgar aquests postulats. This paper analyses the reaction of the Valencian scholars Benvingut Oliver and Joan Baptista Perales against postulates on the Catalan Romance philology in the middle of the nineteenth century. Moreover, this work tries to relate Oliver and Perales position with others scholars and writers of the Renaixença Valenciana movement and the awareness of linguistic community shared with Catalan speakers from Catalonia, the Balearic Islands and North Catalonia. From the middle of the nineteenth century the German romanists found the Romance philology. They established «Catalan» as the name of the language of the Catalan-speaking areas. Even this is different from Occitan and has nothing to do with Limousin, which was known by this name since the early sixteenth century. Regarding the identity and the name of the Catalan language, these assumptions are quickly received and assumed in Catalonia. Although in the Balearic Islands and North Catalonia they were received positively with very few exceptions. Whereas in Valencia, only a minority of scholars like Benvingut Oliver and Joan B. Perales –among others– accepted and disseminated these postulates.