Search

La dimensión humanística es un aspecto fundamental de la persona que queremos destacar en la formación musical dentro del marco educativo, en un momento social tan complejo. A ella hay que volver para lograr que nuestros niños y jóvenes desarrollen competencias y valores vinculados al ser, a la convivencia e integración social en términos de igualdad y sostenibilidad. La intervención pedagógica en el área artístico-musical requiere del conocimiento de diferentes metodologías musicales.

L’ensenyament de la música a l’escola, si bé ja comptava en la dècada dels setanta del segle passat amb un text legislatiu ambiciós i amb noves concepcions actives ja experimentades a altres països d’Europa, no fou implementat de forma generalitzada ni a terres de parla catalana ni arreu de l’Estat espanyol fins ben entrada la dècada dels noranta. Amb tot, a Catalunya i a les Illes Balears es va anar creant aleshores la llavor d’una línia de treball que amb el pas del temps ha esdevingut el nucli metodològic del treball de la música a l’escola per part de molts mestres. La metodologia proposada per Ireneu Segarra es difongué a Catalunya i a les Illes Balears a partir d’iniciatives i institucions emmarcades en l’àmbit de l’educació no formal. A través de l’Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra (EPM-MIS), dels Cursos de Pedagogia Musical de la Universitat de les Illes Balears i de l’Escola de Pedagogia Musical de Palma, milers de mestres i músics inquiets reberen eines per a treballar la música a l’escola des d’una nova perspectiva. Aquest nou enfocament, que partia del substrat cultural propi tot i que estava obert alhora a la universalitat, encara ara perdura. Analitzem seguidament aquestes propostes formatives des de diverses perspectives i a partir de fonts diverses com el testimoni dels seus precursors, materials editats o documentació interna pertanyent a les mateixes institucions. Paraules clau: Pedagogia musical; Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra; Cursos de Pedagogia Musical de la Universitat de les Illes Balears; Escola de Pedagogia Musical de Palma.

The education in general and the music in particular were not outside to the changes developed in Spain in the seventies of last century. The initiative, in the form of summer courses, promoted by a group of teachers and musicians, will mean the beginning of a true outcrop in music education, and will get in crescendo. This new concept is based on active methodologies successfully applied in other European countries and their linkage with the learning environment of the Catalan musician Ireneu Segarra, in the line of great figures of the musical avantgarde. This article is intended to approach the legacy of these courses from two perspectives. First, from a historical point of view, and then reaching any specific methodological applications then initiated. Finally, this article intends to approach his legacy highlighting the potential and utility also could acquire a similar format nowadays, in the new adaptation framework to EHEA.

The present special recognition of musical education at Spanish schools is based upon the approval of a law from 1970. However, this law was not implemented. The reason was the lack of a specialist teacher in the field. The implementation depended in many instances on voluntary initiatives and sporadically on teacher’s sensitivity to musical matters. In this article we wanted to examine the work which has been done by the Spanish musician and teacher Baltasar Bibiloni. His work, as a teacher in the field of teacher’s training and musical adaptations and arrangements for primary education, will become a benchmark for music on the Balearic Islands. Furthermore, it will be an important factor within legal constraints, which are currently being discussed. Focal points of this article are three aspects of its ideology: the importance of musical education in schools, specific proposals for implementation and teachers willing and able to apply it.Received: 24/04/2013 / Accepted: 11/06/2013How to reference this articleGelabert Gual, Ll. (2014). Ideario y aportaciones metodológicas de Baltasar Bibiloni a la enseñanza musical en las Islas Baleares. Foro de Educación, 12(17), pp. 147-163. doi: http://dx.doi.org/10.14516/fde.2014.012.017.007

L’article fa una anàlisi de dues iniciatives d’ensenyament musical emmarcades en l’àmbit de l’educació no formal que tingueren lloc a Mallorca entre els anys 1977 i 1995. La primera és els Cursos de Música Coral, iniciativa engegada pels músics i pedagogs Joan Company i Baltasar Bibiloni sota els auspicis de l’Escola de Formació del Professorat d’EGB de Palma. L’Escola de Pedagogia Musical, segona iniciativa objecte d’anàlisi, fou un intent posterior de perllongar la tasca que desenvolupaven els cursos esmentats. Quant a la metodologia feta servir, ambdues iniciatives esdevingueren pioneres aleshores a Mallorca i marcaren un punt d’inflexió pel que fa a l’ensenyament musical. Per això, en aquest article pretenem analitzar acuradament la conjuntura històrica i legislativa en què varen tenir lloc, la metodologia feta servir i el seu llegat, vigent encara avui dia. PARAULES CLAU: ensenyament musical, pedagogia musical, Cursos de Música Coral, Escola de Pedagogia Musical, Mallorca.