Search

Objectiu: estudiar treballs publicats a Espanya sobre documentació televisiva amb la finalitat de traçar un panorama general i una evolució temàtica en aquest camp professional. -- Metodologia: s'han fet cerques en sis bases de dades especialitzades amb les quals s'ha pogut establir una evolució de la producció científica dedicada a la documentació televisiva, tant en el nombre de treballs publicats com en els temes tractats. També s'han valorat les publicacions que editen un nombre més gran d'articles dedicats a la documentació televisiva i els autors que hi participen. -- Resultats: no es pot establir una relació entre la producció de documents científics sobre documentació televisiva i esdeveniments; s'ha evidenciat poc tractament de temes que tenen importància professional, com les normes tècniques. Així mateix, s'ha destacat que la majoria de les publicacions tenen autor únic i que més d'un 50 % dels autors són homes.Objetivo: estudio de trabajos publicados en España sobre documentación televisiva con la finalidad de trazar un panorama general y una evolución temática en este campo profesional. -- Metodología: se han realizado búsquedas en seis bases de datos especializadas con las que se ha podido establecer una evolución de la producción científica dedicada a la documentación televisiva, tanto en el número de trabajos publicados como en los temas tratados. También se han valorado las publicaciones que editan un mayor número de artículos dedicados a la documentación televisiva y los autores que participan en ellas. -- Resultados: no se puede establecer una relación de la producción de documentos científicos sobre documentación televisiva con acontecimientos, se ha evidenciado poco tratamiento de temas de importancia profesional, como las normas técnicas. Asimismo se ha destacado que la mayoría de las publicaciones tienen autor único y que más de un 50 % de los autores son hombres.Objective: This paper analyzes the articles published in Spain on the work of documentation departments in television companies in order to provide an overview of this professional field and consider the subjects it addresses. -- Methodology: Six specialist databases were used to retrieve data on the history of the academic literature that discusses the work of documentation departments in television companies, both in terms of the volume of articles published and the subjects addressed. The researchers also examined the main publishers of articles in this field and the authors of these articles. -- Results: The researchers were unable to establish a link between the production of academic texts on the work of documentation departments in television companies and current developments in the field, and it was found that scant attention is given to subjects of professional importance, such as technical regulations. Finally, most of the articles published in this period were written by a single author and more than half the authors were men.

Objetivo: estudio de trabajos publicados en España sobre documentación televisiva con la finalidad de trazar un panorama general y una evolución temática en este campo profesional. -- Metodología: se han realizado búsquedas en seis bases de datos especializadas con las que se ha podido establecer una evolución de la producción científica dedicada a la documentación televisiva, tanto en el número de trabajos publicados como en los temas tratados. También se han valorado las publicaciones que editan un mayor número de artículos dedicados a la documentación televisiva y los autores que participan en ellas. -- Resultados: no se puede establecer una relación de la producción de documentos científicos sobre documentación televisiva con acontecimientos, se ha evidenciado poco tratamiento de temas de importancia profesional, como las normas técnicas. Asimismo se ha destacado que la mayoría de las publicaciones tienen autor único y que más de un 50 % de los autores son hombres.Objectiu: estudiar treballs publicats a Espanya sobre documentació televisiva amb la finalitat de traçar un panorama general i una evolució temàtica en aquest camp professional. -- Metodologia: s'han fet cerques en sis bases de dades especialitzades amb les quals s'ha pogut establir una evolució de la producció científica dedicada a la documentació televisiva, tant en el nombre de treballs publicats com en els temes tractats. També s'han valorat les publicacions que editen un nombre més gran d'articles dedicats a la documentació televisiva i els autors que hi participen. -- Resultats: no es pot establir una relació entre la producció de documents científics sobre documentació televisiva i esdeveniments; s'ha evidenciat poc tractament de temes que tenen importància professional, com les normes tècniques. Així mateix, s'ha destacat que la majoria de les publicacions tenen autor únic i que més d'un 50 % dels autors són homes.Objective: This paper analyzes the articles published in Spain on the work of documentation departments in television companies in order to provide an overview of this professional field and consider the subjects it addresses. -- Methodology: Six specialist databases were used to retrieve data on the history of the academic literature that discusses the work of documentation departments in television companies, both in terms of the volume of articles published and the subjects addressed. The researchers also examined the main publishers of articles in this field and the authors of these articles. -- Results: The researchers were unable to establish a link between the production of academic texts on the work of documentation departments in television companies and current developments in the field, and it was found that scant attention is given to subjects of professional importance, such as technical regulations. Finally, most of the articles published in this period were written by a single author and more than half the authors were men.

L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'accés obert, la generalització i l'impacte de la recerca en documentació a Espanya. S'ha dut a terme un estudi exploratori, a partir de les dades del dipòsit E-LIS i de la font de dades bibliomètriques IN-RECS. S'han identificat els articles publicats durant el període 1991–2002 en revistes que no oferien accés obert i s'ha comprovat si havien estat dipositats en l'E-LIS. Després, s'ha comparat l'impacte d'aquests articles segons el nombre de citacions rebudes. Finalment, s'ha observat quin percentatge dels articles més citats segons aquesta font estaven disponibles en accés obert. Els resultats reflecteixen en el cas espanyol i en la nostra disciplina un estadi encara incipient de l'ús dels dipòsits i de l'autoarxivament, la qual cosa no permet d'establir per al període analitzat una correspondència positiva directa entre l'accés obert i l'impacte de la recerca.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

El objetivo de este trabajo es estudiar el acceso abierto, su generalización y su impacto en el caso de la investigación en Documentación en España. Se realizó un estudio exploratorio, tomando datos del repositorio E-LIS y de la fuente de datos bibliométricos IN-RECS. Se identificaron aquellos artículos publicados durante el período 1991-2002 en revistas que no ofrecían acceso abierto y se comprobó si habían sido depositados en E-LIS, cotejando luego el impacto de esos artículos en función del número de citas recibidas. Por último, se observó qué porcentaje de los artículos más citados según esta fuente estaban disponibles en acceso abierto. Los resultados reflejan en el caso español y en nuestra disciplina un estadio aún incipiente del uso de los repositorios y el autoarchivo, lo que no permite establecer en ese periodo una correspondencia positiva directa entre acceso abierto e impacto de la investigación.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

Se describen las funciones básicas de las editoriales científicas comerciales respecto a los artículos de revista, haciendo especial hincapié en los procesos de revisión y evaluación de los contenidos y a su difusión en formato digital. Este modelo se contrapone al movimiento de libre acceso a los artículos (open access) del cual se presentan algunos aspectos cuestionables, como la existencia de controles de calidad o la presencia de costes ocultos.The article describes the basic functions that commercial scientific publishers perform regarding journal articles and focuses especially on the processes of revising and evaluating content and of disseminating the digital format. This model is contrasted with the open access movement, of which the author presents some questionable aspects, such as existing quality control or the presence of hidden costs.

Es descriuen les funcions bàsiques de les editorials científiques comercials respecte dels articles de la revista i se’n recalquen especialment els processos de revisió i d’avaluació dels continguts i de difusió en format digital. Aquest model es contraposa al moviment d’accés lliure als articles (open acces), del qual es presenten alguns aspectes qüestionables, com ara l’existència de controls de qualitat o la presència de costos ocults.The article describes the basic functions that commercial scientific publishers perform regarding journal articles and focuses especially on the processes of revising and evaluating content and of disseminating the digital format. This model is contrasted with the open access movement, of which the author presents some questionable aspects, such as existing quality control or the presence of hidden costs.

Es presenta la relació dels articles sobre documentació periodística publicats en revistes i actes de congressos a l’Estat espanyol durant el període 1997-2002 i una relació dels que han seguit un procés de recerca científica. Es presenten i comenten els resultats de l’anàlisi de contingut dels articles seleccionats en funció de diversos paràmetres: proporció d’articles de recerca, mètodes i tècniques de recerca seguits, autoria, lloc de treball dels autors, tipologia de publicacions i distribució per anys. Finalment, s’anoten unes conclusions sobre la recerca en documentació periodística en el període estudiat.This article analyses articles and papers related to journalistic documentation that have been published in journals and in conference proceedings in Spain over the period 1997-2002. There is a listing of all articles as well as a summary of those that have followed scientific research processes. The results of the analysis of the articles' content are explored, according to different parameters: proportion of research, methods and research techniques articles studied, authorship, authors' place of work, type of publication and distribution by year. The article closes with some conclusions about research on journalistic documentation in the period studied.Se presenta la relación de los artículos sobre documentación periodística publicados en revistas y actas de congresos en el Estado español durante el periodo 1997-2002 y una relació de los que han seguido un proceso de investigación científica. Se presentan y comentan los resultados del análisis de contenido de los artículos seleccionados en función de diversos parámetros: proporción de artículos de investigación, métodos y técnicas de investigación seguidos, autoría, centro de trabajo de los autores, tipología de publicaciones y distribución por años. Finalmente, se anotan unas conclusiones sobre la investigación en documentación periodística en el periodo estudiado.

Estudi tipològic sobre les fórmules de publicació i les vies d’accés a la bibliografia científica en l’entorn actual de comunicació digital i en xarxa. Es parteix del concepte d’article de revista com a unitat ben definida i estable en l’entorn imprès, i com a nucli sobre el qual s’ha fonamentat la comunicació acadèmica i professional des del naixement de la revista científica en el segle XVII. S’analitzen les transformacions que permet l’entorn digital en la comunicació científica i es descriuen algunes de les pràctiques observades entre autors, institucions de recerca, empreses editorials i institucions bibliotecàries com a resposta a les noves possibilitats de l’article tant com a producte com pel que respecta al procés de crear-lo i distribuir-lo. Aquestes transformacions afecten la naturalesa mateixa de l’article com a unitat mínima, única i estable de comunicació científica. Es conclou que sota formes documentals d’agregació editorial i de control bibliogràfic ben diferenciades, a voltes simultànies o àdhuc aparentment contradictòries, aflora una comunicació científica més plural. Aquesta pluralitat es concreta en més possibilitats de comunicació per als autors, menys nivells d’intermediació quant als agents que intervenen i afegeixen valor al producte, més disponibilitat per als usuaris des del punt de vista econòmic i d’accés, i més interacció i riquesa de continguts gràcies a les noves possibilitats multimèdia i hipertextuals.Study of the publication models and the means of accessing scientific literature in the current environment of digital communication and the web. The text introduces the concept of journal article as a well-defined and stable unit within the publishing world, and as a nucleus on which professional and scholarly communication has been based since its beginnings in the 17th century. The transformation of scientific communication that the digital world has enabled is analysed. Descriptions are provided of some of the practices undertaken by authors, research organisations, publishers and library-related institutions as a response to the new possibilities being unveiled for articles, both as products as well as for their creation and distribution processes. These transformations affect the very nature of articles as a minimal unit -both unique and stable- of scientific communication. The article concludes by noting that under varying documentary forms of publisher aggregation and bibliographic control -sometimes simultaneously and, even, apparently contradictory- there flourishes a more pluralistic type of scientific communication. This pluralism offers: more possibilities for communication among authors; fewer levels of intermediaries such as agents that intervene and provide added value to the products; greater availability for users both economically speaking and from the point of view of access; and greater interaction and wealth of contents, thanks to the new hypertext and multimedia possibilities.Estudio tipológico sobre las fórmulas de publicación y las vías de acceso a la bibliografía científica en el actual entorno de comunicación digital y en red. Se parte del concepto de artículo de revista como unidad bien definida y estable en el entorno impreso, y como núcleo sobre el cual se ha fundamentado la comunicación académica y profesional desde el nacimiento de la revista científica en el siglo XVII. Se analizan las transformaciones que permiten el entorno digital en la comunicación científica y se describen algunas de las prácticas observadas entre autores, instituciones de investigación, empresas editoriales e instituciones bibliotecarias como respuesta a las nuevas posibilidades del artículo tanto como producto como en lo que respecta al proceso de crearlo y distribuirlo. Estas transformaciones afectan a la misma naturalesa del artículo como unidad mínima, única y estable de comunicación científica. Se concluye señalando que, bajo formas documentales de agregación editorial y de control bibliográfico bien diferenciadas, a veces simultáneas o incluso aparentemente contradictorias, aflora una comunicación científica más plural. Esta pluralidd se concreta en más posibilidades de comunicación para los autores, menos niveles de intermediación en cuanto a los agentes que intervienen y añaden valor al producto, más disponibilidad para los usuarios desde el punto de vista económico y de acceso, y más interacción y riqueza de contenidos gracias a las nuevas posibilidades multimedia e hipertextuales.

Es descriuen els objectius i funcionament del projecte Tàndem de catalogació compartida d’articles de revistes entre diverses biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Actualment són tretze les biblioteques que col·laboren en la selecció i catalogació compartida d’articles; els títols analitzats sumen un total de 61.