Search

Objetivo: analizar las encuadernaciones artísticas de los impresos del siglo xviii recogidas en la Base de datos de Encuadernación histórico-artística de la Real Biblioteca para localizar las guardas realizadas con papeles decorados, con la finalidad de clasificarlos y describirlos según las propuestas de la literatura especializada. -- Metodología: se recuperan los registros de la base de datos por el campo 'fecha', se extrae la información de los campos 'guardas' y 'notas', se analizan las reproducciones de las guardas, se identifican y describen siguiendo el modelo de clasificación de papeles decorados, previamente elaborado, inspirado en los trabajos del profesor Carpallo Bautista, formado por 5 técnicas y sus variantes, y finalmente se realiza un análisis comparativo. -- Resultados: dentro de los 382 ejemplares con encuadernaciones artísticas de los impresos del siglo xviii se han localizado y analizado 10 ejemplares que incluyen guardas decoradas con planchas xilográficas, 135 papeles marmoleados o jaspeados al baño (con diseños correspondientes a 7 variantes), 4 ejemplares de papeles encolados al engrudo, 3 ejemplares de papeles salpicados, 18 ejemplares con papeles dorados y gofrados, y 4 ejemplares de otros tipos (papel plateado, papel de percalina). Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper.

Objectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d'enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure'ls segons les propostes de la literatura especialitzada. -- Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp 'Fecha', s'extreu la informació dels camps 'Guardas' i 'Notas', s'analitzen les reproduccions de les guardes, s'identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s'efectua una anàlisi comparativa. -- Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s'han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d'altres tipus (paper argentat, paper de percalina). Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper.

Objetivo: conocer los principales aspectos relacionados con la conservación de las colecciones de fondo antiguo de las catorce bibliotecas regionales de las comunidades autónomas. -- Metodología: diseño de un cuestionario, basado en el estudio de los principios, pautas, estándares, etc. que guían la conservación y preservación de colecciones de fondo antiguo. El cuestionario está formado por treinta y nueve preguntas distribuidas en siete apartados, que han contestado todas las bibliotecas (entre noviembre de 2018 y enero de 2019). Se evalúan aspectos de la gestión de la conservación de las colecciones de fondo antiguo y se describen sus rasgos principales comparándolos con dos modelos de referencia (de la Unesco y de la Rebiun). -- Resultados: las respuestas al cuestionario aportan datos relativos a si cuentan con normativas propias que guíen la conservación del fondo antiguo (seis bibliotecas); si utilizan normativas o estándares ajenos (ocho bibliotecas); si han definido un plan de preservación preventiva (cinco bibliotecas); si emplean cajas cerradas de material no ácido para folletos u otro tipo de materiales especiales de pequeño formato (diez bibliotecas); si cuentan con medidas de control de la iluminación artificial (diez bibliotecas); si aplican medidas de control de humedad (trece bibliotecas); si han fijado condiciones para la consulta de los usuarios (doce bibliotecas) y requisitos para la manipulación de las obras por los usuarios (nueve bibliotecas); si tienen proyectos de digitalización (trece bibliotecas) y planes de restauración (dos bibliotecas), etc. También se han establecido clasificaciones de las bibliotecas según su posición en cuanto al cumplimiento de los modelos de referencia, las Guidelines de la Unesco (Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia, Madrid, etc.) y las Normas de la Rebiun (Cataluña, Castilla y León, Murcia, Extremadura, etc.), y con relación a la política de conservación que reflejan las respuestas dadas al cuestionario (Cataluña, Castilla-La Mancha, Madrid, etc.). Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries. -- Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN). -- Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).

Objectiu: conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic de les catorze biblioteques regionals de les comunitats autònomes. -- Metodologia: disseny d'un qüestionari, basat en l'estudi dels principis, pautes, estàndards que guien la conservació i preservació de col·leccions de fons antic. El qüestionari està format per trenta-nou preguntes distribuïdes en set apartats, que han contestat totes les biblioteques (entre novembre de 2018 i gener de 2019). S'avaluen aspectes de la gestió de la conservació de les col·leccions de fons antic i se’n descriuen els trets principals comparant-los amb dos models de referència (de la Unesco i de la Rebiun). -- Resultats: les respostes al qüestionari aporten dades relatives a diferents aspectes: si compten amb normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic (sis biblioteques); si utilitzen normatives o estàndards aliens (vuit biblioteques); si han definit un pla de preservació preventiva (cinc biblioteques); si empren caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de materials especials de petit format (deu biblioteques); si compten amb mesures de control de la il·luminació artificial (deu biblioteques); si apliquen mesures de control d'humitat (tretze biblioteques); si han fixat condicions per a la consulta dels usuaris (dotze biblioteques) i requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris(nou biblioteques); si tenen projectes de digitalització (tretze biblioteques) i plans de restauració (dues biblioteques), etc. També s'han establert classificacions de les biblioteques segons la seva posició quant al compliment dels models de referència, les Guidelines de la Unesco (Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, Madrid, etc.) i les Normes de la Rebiun (Catalunya, Castella i Lleó, Murcia, Extremadura, etc.), i en relació amb la política de conservació que reflecteixen les respostes donades al qüestionari (Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, etc.). Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries. -- Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN). -- Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).

Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d'analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s'ha elaborat un model o llista que consta d'onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre's que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d'aquestes característiques. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

Objectiu: localitzar i estudiar els textos que regulen la gestió de les col·leccions del fons antic de les biblioteques universitàries espanyoles per descriure les característiques d'aquestes col·leccions des del punt de vista de la gestió. -- Metodologia: es recopilen els documents, se n'analitza el contingut, es comparen els textos i, amb les dades obtingudes, es fa un estudi de conjunt que en sintetitza l'estat de la qüestió. -- Resultats: s'han localitzat i analitzat 33 textos amb informació relacionada amb la gestió de les col·leccions universitàries de fons antic que han permès definir l'estat actual sobre la regulació de l'accés, la consulta, el procés tècnic, el dipòsit, la reproducció i el préstec per a exposicions de les col·leccions de llibres antics de les biblioteques universitàries espanyoles.Objective: to locate and study texts governing the management of the ancient collections housed in Spain's university libraries so as to trace the qualities that characterize these collections from a management perspective. -- Methodology: documents were collected and their content analysed, a cross comparison was undertaken between some of the texts and with the resulting data an overall study was made to summarize the state of the art. -- Results: a total of 33 texts with information related to the management of ancient university collections were identified and analysed which enabled us to determine the current status of the regulation of access, consultation, technical processing, deposit, reproduction and loaning for exhibitions of the collections of ancient books in Spain's university libraries.

Objetivo: localizar y estudiar los textos que regulan la gestión de las colecciones del fondo antiguo de las bibliotecas universitarias españolas para trazar las cualidades que caracterizan a estas colecciones desde el punto de vista de la gestión. Metodología: se recopilan los documentos, se analiza el contenido, se comparan unos textos con otros y con los datos obtenidos se realiza un estudio de conjunto que sintetiza el estado de la cuestión. -- Resultados: se han localizado y analizado 33 textos con información relacionada con la gestión de las colecciones universitarias de fondo antiguo que han permitido trazar el estado actual sobre la regulación del acceso, consulta, proceso técnico, depósito, reproducción y préstamo para exposiciones de las colecciones de libros antiguos de las bibliotecas universitarias españolas.Objective: to locate and study texts governing the management of the ancient collections housed in Spain's university libraries so as to trace the qualities that characterize these collections from a management perspective. -- Methodology: documents were collected and their content analysed, a cross comparison was undertaken between some of the texts and with the resulting data an overall study was made to summarize the state of the art. -- Results: a total of 33 texts with information related to the management of ancient university collections were identified and analysed which enabled us to determine the current status of the regulation of access, consultation, technical processing, deposit, reproduction and loaning for exhibitions of the collections of ancient books in Spain's university libraries.

A partir de la documentación gráfica (fundamentalmente planos dibujados con medidas precisas) procedente de trabajos académicos, se diseña una herramienta de trabajo con apoyo de tecnología GIS. Esta herramienta permite recuperar y almacenar gráficos inéditos del patrimonio arquitectónico de Cáceres (en una primera fase) para su posterior utilización en la investigación académica. De esta forma se facilita la salida a la luz de una documentación de complejo acceso en la actualidad. Esa documentación está formada, en esta primera etapa, por trabajos académicos realizados en la Escuela Politécnica de la Universidad de Extremadura. Las fases posteriores incrementarán los archivos registrados, por un lado, y el ámbito geográfico de actuación, por otro.Starting with graphic documentation originating in academic works (basically, plans drawn with precise measurements), a tool is designed with the support of GIS technology. This tool allows for retrieving and storing unpublished graphics of the architectural heritage of Cáceres (in a first stage), for subsequent use in academic research. This method enables users to consult documentation that is barely accessible currently. In this first stage the documentation consists of papers from the Polytechnic School of the University of Extremadura. In subsequent phases both the number of recorded files, as well as the geographical scope of action, will increase.

A partir de la documentació gràfica (fonamentalment plànols dibuixats amb mesures precises) procedent de treballs acadèmics, es dissenya una eina de treball amb suport de tecnologia GIS. Aquesta eina permet recuperar i emmagatzemar gràfics inèdits del patrimoni arquitectònic de Càceres (en una primera fase) per utilitzar-los posteriorment en la recerca acadèmica. D'aquesta manera es facilita la consulta d'una documentació actualment d'accés complex. Aquesta documentació està formada, en aquesta primera etapa, per treballs acadèmics realitzats a l'Escuela Politécnica de la Universidad de Extremadura. Les fases posteriors incrementaran, d'una banda, els arxius registrats, i de l'altra, l'àmbit geogràfic d'actuació.Starting with graphic documentation originating in academic works (basically, plans drawn with precise measurements), a tool is designed with the support of GIS technology. This tool allows for retrieving and storing unpublished graphics of the architectural heritage of Cáceres (in a first stage), for subsequent use in academic research. This method enables users to consult documentation that is barely accessible currently. In this first stage the documentation consists of papers from the Polytechnic School of the University of Extremadura. In subsequent phases both the number of recorded files, as well as the geographical scope of action, will increase.

Objectius. Analitzar els elements i recursos al servei de la promoció de les col·leccions de llibres antics de les biblioteques espanyoles, a través de l'estudi dels seus llocs web. -- Metodologia. Estudi previ de l'estat de la qüestió i localització dels llocs web utilitzant diferents directoris de biblioteques. Selecció dels recursos tenint en compte dos aspectes: recursos clàssics de comunicació audiovisual i recursos característics del web social. -- Resultats. 53 biblioteques disposen d'algun tipus de recurs, que identifiquem i descrivim. Dels recursos audiovisuals, els més difosos són les exposicions virtuals (16 biblioteques), les imatges fotogràfiques (9 biblioteques) i els vídeos (7 biblioteques). Dels recursos propis del web social, destaquen la sindicació de continguts (24 biblioteques), les xarxes socials (14 biblioteques) i els blogs (9 biblioteques).Aims. To analyse the elements and resources useful to promote antiquarian book collections in Spanish libraries through the study of their websites. -- Methodology. Preliminary study of the state of the art and website location using various library directories. Resource selection considering two types of resources: classical audiovisual communication resources and characteristic social web resources. -- Results. Fifty-three libraries have resources available, which are described here. Among the audiovisual resources, the most common are virtual exhibitions (16 libraries), photographic images (9 libraries) and videos (7 libraries). Among the characteristic social web resources, the following are worth mentioning: content syndication (24 libraries), social networks (14 libraries) and blogs (9 libraries).

Objetivos. Analizar los elementos y recursos al servicio de la promoción de las colecciones de libros antiguos de las bibliotecas españolas, a través del estudio de sus sitios web. -- Metodología. Estudio previo del estado de la cuestión y localización de los sitios web utilizando diferentes directorios de bibliotecas. Selección de los recursos atendiendo a dos aspectos: recursos clásicos de comunicación audiovisual y recursos característicos de la Web social. -- Resultados. 53 bibliotecas cuentan con algún tipo de recurso, que identificamos y describimos. De los recursos audiovisuales los más difundidos son las exposiciones virtuales (16 bibliotecas), las imágenes fotográficas (9 bibliotecas) y los vídeos (7 bibliotecas). De los recursos propios de la Web social destacan la sindicación de contenidos (24 bibliotecas), las redes sociales (14 bibliotecas) y los blogs (9 bibliotecas).Aims. To analyse the elements and resources useful to promote antiquarian book collections in Spanish libraries through the study of their websites. -- Methodology. Preliminary study of the state of the art and website location using various library directories. Resource selection considering two types of resources: classical audiovisual communication resources and characteristic social web resources. -- Results. Fifty-three libraries have resources available, which are described here. Among the audiovisual resources, the most common are virtual exhibitions (16 libraries), photographic images (9 libraries) and videos (7 libraries). Among the characteristic social web resources, the following are worth mentioning: content syndication (24 libraries), social networks (14 libraries) and blogs (9 libraries).

Objectiu: Analitzar la visibilitat a la web del grau d'implantació del model de CRAI en biblioteques universitàries. -- Metodologia: Es du a terme una anàlisi de contingut de seus web de 69 biblioteques universitàries espanyoles així com dels seus plans estratègics per tal d’extreure la informació relacionada amb els objectius de la recerca. S’han pogut analitzar totes les seus web però només s’ha pogut accedir a 28 plans estratègics. -- Resultats: Es mostra, amb dades qualitatives i quantitatives, que, malgrat que no totes les biblioteques es troben en el mateix nivell de desenvolupament, la majoria ha assumit el repte d'adaptar-se a l'espai europeu d'educació superior, de manera que s’ha donat més protagonisme i més suport al procés d'aprenentatge. El model de CRAI, per tant, es fa visible en les seus web i els plans estratègics de la majoria de les biblioteques universitàries espanyoles.Objective: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. Methodology: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. Results: The paper presents qualitative and quantitative data that show how, to varying degrees, most libraries have met the challenge of adapting to the European Higher Education Area, and have increased the presence of the learning process and its support. The CRAI model is therefore visible in the web sites and strategic plans of most Spanish university libraries.

Objetivo: Analizar la visibilidad en la web del grado de implantación del modelo de CRAI en bibliotecas universitarias. -- Metodología: Se lleva a cabo un análisis de contenido de sedes web de 69 bibliotecas universitarias españolas así como de sus planes estratégicos para extraer la información relacionada con los objetivos de la investigación. Se han podido analizar todas las sedes web pero sólo se ha podido acceder a 28 planes estratégicos. -- Resultados: Se muestra, con datos cualitativos y cuantitativos, que, pese a que no todas las bibliotecas se encuentran en el mismo nivel de desarrollo, la mayoría ha asumido el reto de adaptarse al espacio europeo de educación superior, de manera que se ha dado más protagonismo y más soporte al proceso de aprendizaje. El modelo de los CRAI, por lo tanto, se hace visible en las sedes web y los planes estratégicos de la mayoría de las bibliotecas universitarias españolas.Objective: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. -- Methodology: To analyse the web visibility of the implementation of the CRAI model in university libraries. -- Results: The paper presents qualitative and quantitative data that show how, to varying degrees, most libraries have met the challenge of adapting to the European Higher Education Area, and have increased the presence of the learning process and its support. The CRAI model is therefore visible in the web sites and strategic plans of most Spanish university libraries.

The article presents the results of a survey on the agreement between Spanish universities and their libraries on the subject of ‘university social responsibility’ (USR). The analysis was conducted with qualitative and quantitative methods and focused on the institutional websites of Spanish universities and their libraries. It highlighted how only few Spanish university libraries have implemented USR policies and, where this has happened, there is also a link with the USR policies of the institutions to which they belong. Even when they apply USR policies, in the majority of cases university libraries do not carry out a preliminary planning of their own USR activities. On the contrary, they implement isolated measures that are in line with the plan promoted by their university. Furthermore, for the purpose of implementing the USR, university libraries show that they pay attention to the guidelines proposed at national level by the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Rebiun). [ABSTRACT FROM AUTHOR]