Search

Objetivos: conocer las necesidades de formación que dicen tener los docentes de las titulaciones en ciencias de la salud de la Universidad de Valencia para ser competentes en la incorporación del OpenCourseWare. Conocer qué estrategias de marketing e información piensan estos docentes que se deberían diseñar para aumentar el depósito de materiales. -- Metodología: estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas al profesorado de la Universidad de Valencia. -- Resultados: las necesidades de formación de los docentes para implantar el OpenCourseWare de la Universidad de Valencia varían dependiendo de sus características relacionadas con la experiencia docente, el dominio de las TIC y la disposición de los materiales docentes. Estas necesidades se refieren a formación sobre el OpenCourseWare, las TIC en varios niveles, los principios del acceso abierto (open access) y, además, para los docentes más noveles, la metodología didáctica. Las estrategias de marketing consideradas necesarias han sido: promoción desde la institución, y difusión general e individualizada. Además, se debería proporcionar información sobre propiedad intelectual, recompensas, motivación y visibilidad.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l'OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials. -- Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València. -- Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l'experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l'OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l'accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s'hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objetivo. Como paso previo a la puesta en marcha del repositorio institucional de la Universitat de València (UV) se localiza la producción real de publicaciones periódicas de esta institución y se elabora un censo, lo más exhaustivo posible, y se describe la visibilidad de sus contenidos a través de la web. -- Metodología. Se buscan revistas con mención de responsabilidad de la UV en la base de datos ISSN y el catálogo bibliográfico de la UV. -- Resultado. Están dos fuentes no son suficientes para su localización debido a la omisión, en las revistas, de esta institución como entidad editora. Se localizan 162 revistas, de las que el 34,6 % se mantienen activas. Hay numerosas que se mantienen inactivas desde los años 90. El estamento que más edita es el departamento universitario y la presencia de editoriales comerciales es anecdótica. La época de mayor publicación es la de los años 90. Son mayoritariamente del área de humanidades y ciencias sociales. La visibilidad en Internet de las revistas activas es alta y a ello contribuye, en parte, el servicio Dialnet. Esto es positivo de cara a un futuro repositorio puesto que asegura la interoperabilidad de los contenidos a pesar del bajo uso de plataformas que cumplen el protocolo OAI-PMH, como el OJS. Existen numerosas revistas presentes en Internet que omiten su adscripción institucional y muy pocas expresan explícitamente la información relativa a los derechos de explotación de los contenidos, sólo una se adscribe a la licencia Creative Commons. A la vista de los resultados, la UV no cumple con las condiciones ideales para la integración de sus revistas en un repositorio institucional. Para que esto ocurra se deben resolver cuestiones relacionadas principalmente con aspectos organizativos y editoriales.Objectives. Prior to starting up the University of Valencia's (UV) institutional repository, we assessed this institution's real output of periodical publications and drew up the most comprehensive list possible. We also described the visibility of the contents on the Internet. -- Method. We searched the ISSN database and the UV's library catalogue for journals in which the UV is included in the statement of responsibility. -- Results. These two sources did not provide sufficient information, as the University was not listed in all the relevant journals as a publishing entity. In total, 162 journals were found, of which 34.6% are still published. Many have been out of print since the 1990s. The department was the university body that was responsible for most publications. There were very few commercial publishing companies and the highest output of publications occurred in the 1990s. Many of the UV journals were published in the fields of humanities and social sciences. The journals that are still published have high visibility on the Internet, partly due to the Dialnet service. This is a positive factor for a future repository as it ensures the interoperability of contents, despite the low use of platforms that comply with the OAI-PMH protocol, such as the OJS. Many UV journals that can be found on the Internet do not state their institutional affiliation, very few explicitly include information on content copyright, and only one is licensed with Creative Commons. The results indicate that the UV does not currently meet the ideal conditions for incorporating its journals into an institutional repository. Consequently, issues need to be resolved that are mainly related to organizational and publishing aspects.

Objectius. Com a pas previ a la posada en marxa del repositori institucional de la Universitat de València (UV) es localitza la producció real de publicacions periòdiques d'aquesta institució i se n'elabora un cens, com més exhaustiu millor, a més de descriure'n la visibilitat dels continguts a través del web. -- Metodologia. Es fan cerques de revistes amb menció de responsabilitat de la UV en la base de dades ISSN i en el catàleg bibliogràfic de la UV. -- Resultats. Amb aquestes dues fonts no n'hi ha prou per a la seva localització a causa de l'omissió d'aquesta institució en les revistes com a entitat editora. En total, s'han trobat 162 revistes, de les quals un 34,6 % es mantenen actives. N'hi ha força que es mantenen inactives des dels anys noranta. L'estament que més edita és el departament universitari i la presència d'editorials comercials és anecdòtica. L'època de major publicació és la dels anys noranta. Bona part de les revistes pertanyen a l'àrea d'humanitats i ciències socials. La visibilitat a Internet de les revistes actives és alta, fet al qual contribueix, en part, el servei Dialnet. Això és positiu de cara a un futur repositori perquè assegura la interoperabilitat dels continguts, malgrat l'ús baix de plataformes que compleixen el protocol OAI-PMH, com ara l'OJS. Hi ha nombroses revistes presents a Internet que ometen la seva adscripció institucional i molt poques que expressen explícitament la informació relativa als drets d'explotació dels continguts -—només n'hi ha una que s'adscriu a la llicència Creative Commons. -- Conclusió. En vista dels resultats, la UV no compleix les condicions ideals per integrar les seves revistes en un repositori institucional. Perquè això passi, cal resoldre qüestions relacionades principalment amb aspectes organitzatius i editorials.Objectives. Prior to starting up the University of Valencia's (UV) institutional repository, we assessed this institution's real output of periodical publications and drew up the most comprehensive list possible. We also described the visibility of the contents on the Internet. -- Method. We searched the ISSN database and the UV's library catalogue for journals in which the UV is included in the statement of responsibility. -- Results. These two sources did not provide sufficient information, as the University was not listed in all the relevant journals as a publishing entity. In total, 162 journals were found, of which 34.6% are still published. Many have been out of print since the 1990s. The department was the university body that was responsible for most publications. There were very few commercial publishing companies and the highest output of publications occurred in the 1990s. Many of the UV journals were published in the fields of humanities and social sciences. The journals that are still published have high visibility on the Internet, partly due to the Dialnet service. This is a positive factor for a future repository as it ensures the interoperability of contents, despite the low use of platforms that comply with the OAI-PMH protocol, such as the OJS. Many UV journals that can be found on the Internet do not state their institutional affiliation, very few explicitly include information on content copyright, and only one is licensed with Creative Commons. The results indicate that the UV does not currently meet the ideal conditions for incorporating its journals into an institutional repository. Consequently, issues need to be resolved that are mainly related to organizational and publishing aspects.