Search

Les experiències de mediació en l’àmbit administratiu troben la gènesi en les recomanacions impulsades pel Consell d’Europa, i més concretament per la Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia (CEPEJ). En el nostre context, parlar de mediació amb l’Administració és un repte, malgrat que diferents iniciatives dutes a terme en els últims anys posen de manifest casos d’èxit i fan palesa l’oportunitat de la implementació d’aquesta pràctica en les relacions entre la ciutadania i l’Administració pública, com a manifestació del dret a la bona administració.

La recerca d’una Administració millor és el motor que dona sentit a qualsevol reforma administrativa i l’explicació última de la seva persistència en el panorama, sigui amb cicles o etapes de més èmfasi o de menys. En els nostres temps, la reforma de l’Administració s’enfronta a la velocitat i profunditat dels canvis, que comporten eines i obren, sí, una infinitat de possibilitats i camins per explorar, però que, alhora, dificulten la identificació de les forces transformadores i, sobretot, l’obtenció d’una visió de conjunt. D’aquí ve la importància del diagnòstic i la proposta, és clar, i de la ponderació a partir de la selecció d’una sèrie de punts o temes clau de l’Administració que ja afronten o hauran d’afrontar en aquests anys una transformació ineludible sota dues greus forces de pressió: la creixent desigualtat en l’accés a l’Administració i l’expansió de la intervenció privada en les diferents formes d’acció administrativa.

El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d’oportunitat. En concret, s’hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la “necessitat extraordinària i urgent” de la regulació, però també la possible afectació a l’exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d’expressió i informació en l’àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l’Administració. Així mateix, s’estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s’exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l’àmbit d’autonomia garantida pel que fa a la tria d’instruments electrònics de procediment com a eina d’autoorganització.

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

L'aprovació de la Llei de Contractes del Sector Públic del 2017 comporta una notable sèrie de canvis, novetats i adequacions en la regulació, gestió i procediments de contractació pública. En aquest article es posa el focus en l'anàlisi de les novetats que afecten de forma específica a les universitats públiques, com són el procediment perquè la transmissió dels resultats de la seva investigació sigui contractada per ens públics, la consideració subjectiva de les universitats públiques en aquesta llei, els canvis en la configuració de les meses de contractació i el procediment d'associació per la innovació, de nova creació amb aquesta norma. S'examinen els principals problemes que aquestes novetats poden plantejar i es proposen solucions per la seva correcta aplicació.

Durant els darrers anys s’han publicat un nombre important d’estudis i articles al voltant de la governança de les universitats, el seu sistema de govern i la necessitat d’una reforma en profunditat per tal d’adaptar aquesta institució a les necessitats que la societat actual té de la universitat, que transcendeixen les clàssiques de la docència i la recerca. Amb aquest article pretenc fer aportacions al debat en curs, amb la voluntat d’incidir en la concreció d’alguns dels temes tractats, específicament sobre com s’hauria de configurar l’estructura del govern de la universitat, els seus òrgans, la seva composició i les relacions entre ells. La qüestió de la incorporació de membres externs al govern universitari, de quina forma s’ha de produir, en quina mesura i amb quines atribucions, és un dels nuclis centrals de l’article. La configuració que plantejo es basa en un únic òrgan de govern amb majoria de membres externs i amb una àmplia capacitat per dissenyar i executar polítiques, tenint d’altra banda com a òrgan de control, un claustre universitari fort, que avali el pla estratègic que li presenti el govern i que exerceixi de garant de les llibertats acadèmiques. Una reforma de l’abast que s’està estudiant, tant si s’adopta una línia semblant a l’exposada aquí com si s’opta per altres tipus de configuracions, implicarà necessàriament la modificació de l’actual o la redacció d’una nova llei orgànica reguladora de les universitats. Les implicacions que necessàriament sorgiran de les noves atribucions amb què, sens dubte, es dotarà la institució universitària tindran ressò a mitjà termini en la configuració de l’autonomia universitària i de les llibertats acadèmiques que al llarg de les passades dècades ha anat teixint el Tribunal Constitucional. Exposo també en aquest article algunes consideracions al voltant d’aquests aspectes.

Aquest estudi analitza de manera exhaustiva la jurisprudència dels tribunals contenciosos administratius sobre les funcions de confiança i assessorament del personal eventual que la llei els encomana, sense concretar en què consisteixen. Aquesta indefinició ha generat nombrosos conflictes i litigis, aguditzats per la crisi econòmica. La Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, estableix límits al nombre de llocs de personal eventual, segons la població del municipi, però no n’aborda la definició de les funcions. Per la qual cosa, la jurisprudència, que aquest treball sistematitza amb sentit crític, continua sent l'única orientació sobre aquest tema.

This article defends the thesis that under the Second Republic, the Legal Advisory Commission (Commissió Jurídica Assessora) had a key role in the creation and shaping of the political and institutional system of self-government in Catalunya. To demonstrate this thesis, the paper analyzes draft bills prepared during this period by the Legal Advisory Commission: the Constitution or Internal Statute, the Municipal Act, the Court of Cassation of Catalonia and the administrative remedies and appeals to administrative courts. The analysis of these draft bills highlights how the institutions of self-government were forged during this period, how the foundations of democracy and local autonomy were laid, how an autochthonous administrative court system was created. The draft bill on administrative remedies and appeals to administrative courts would be a significant albeit forgotten precedent for the state laws on administrative procedure and the administrative court system. In a word, the current Catalan political and institutional system could not be understood without taking into account the background of the Catalan Government (Generalitat) under the Republic which, capitalizing on the historical legitimacy of medieval institutions, was able to lay the foundation for a system that was adapted to the needs of contemporary society.

Aquest estudi ofereix una explicació unitària de les diferents formes d'intervenció administrativa, centrada en l'exposició de l'exigu règim general que contenen les lleis 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a l'anterior. A més, subratlla l'exigència d'una revisió profunda del concepte clàssic d'autorització i examina l'ordenació de les altres formes d'intervenció administrativa elevades al primer pla per la Directiva de serveis, és a dir, les comunicacions prèvies i les declaracions responsables.

El dret públic alemany s'ha desenvolupat sota les influències estrangeres, particularment de França, en els últims dos segles. Tanmateix, les seves particularitats han estat modelades per les condicions específiques de la història alemanya. Això és vàlid tant per a la configuració de l'estructura federal, com per al paper central dels drets fonamentals en el sistema judicial, així com, finalment, per a la plena protecció jurídica contra qualsevol forma d'acte de sobirania de l'Estat, tant per part dels òrgans d'administració, com pels tribunals constitucionals. Saber si es pot mantenir aquesta identitat constitucional de la República Federal d'Alemanya en el curs d'una major integració a nivell europeu, i és més, si es pot parlar encara d'estatalitat, quan cada vegada funcions més importants de l'Estat es transfereixen a la Unió Europea, és una de les grans preguntes davant de les quals es troba el dret públic tant en la teoria com a la pràctica i a la qual tard o d'hora s'ha de trobar una resposta.

De la projecció sobre el dret administratiu dels postulats del pensament obert, plural, dinàmic i complementari de les ciències socials se’n deriven, en el cas dels serveis públics i dels serveis d’interès general, conseqüències rellevants que corroboren l’afirmació de la tornada a un nou dret administratiu caracteritzat per nous paràmetres i criteris en els quals el poder s’exerceix per garantir els drets i llibertats dels ciutadans. El dret comunitari ens ofereix un bon exemple en el cas dels serveis econòmics d’interès general ja que fa palesa l’evident reducció del concepte de servei públic i la sorprenent aparició de noves obligacions públiques que l’Administració pública ha de garantir amb vista al bon funcionament dels serveis.